Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular els articles 121(2) i 148(4),,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 1466/97 del Consell, de 7 de juliol de 1997, relatiu al reforç de la supervisió de les situacions pressupostàries i a la supervisió i coordinació de les polítiques econòmiques [E0001], i en particular l'article 5(2),,
Tenint en compte el Reglament (UE) núm. 1176/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2011, relatiu a la prevenció i correcció dels desequilibris macroeconòmics [E0002], i en particular l'article 6(1),,
Tenint en compte la recomanació de la Comissió Europea,,
Tenint en compte les resolucions del Parlament Europeu,,
Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè d'Ocupació,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè Econòmic i Financer,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè de Protecció Social,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè de Política Econòmica,,
Atenent que:
(1) El 26 de març de 2010, el Consell Europeu va donar el seu acord a la proposta de la Comissió de llançar una nova estratègia per al creixement i l'ocupació, Europa 2020, basada en una coordinació reforçada de les polítiques econòmiques, que se centra en les àrees clau on cal actuar per impulsar el potencial d'Europa per a un creixement sostenible i la competitivitat.
(2) El 13 de juliol de 2010, el Consell, sobre la base de les propostes de la Comissió, va adoptar una Recomanació sobre les orientacions generals per a les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió (2010-2014) i, el 21 d'octubre de 2010, va adoptar una decisió sobre les orientacions per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres [E0003], que formen conjuntament les «orientacions integrades». Es va invitar els Estats membres a tenir en compte les orientacions integrades en les seves polítiques econòmiques i d'ocupació nacionals.
(3) El 29 de juny de 2012, els caps d'Estat o de Govern dels Estats membres van decidir un Pacte per al Creixement i l'Ocupació, que proporciona un marc coherent d'acció als nivells nacional, de la UE i de la zona euro, aprofitant totes les paletes, instruments i polítiques possibles. Van decidir sobre les accions que calia emprendre a nivell dels Estats membres, expressant en particular el compromís ple d'assolir els objectius de l'Estratègia Europa 2020 i d'aplicar les recomanacions específiques per país.
(4) El 9 de juliol de 2013, el Consell va adoptar una Recomanació [E0004] sobre el Programa Nacional de Reforma d'Alemanya per a 2013 i va emetre el seu dictamen sobre el Programa d'Estabilitat actualitzat d'Alemanya per al període 2012-2017. El 15 de novembre de 2013, de conformitat amb el Reglament (UE) núm. 473/2013 del Parlament Europeu i del Consell [E0005], la Comissió va presentar el seu dictamen sobre el projecte de pla pressupostari d'Alemanya per a 2014.
(5) El 13 de novembre de 2013, la Comissió va adoptar l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement, que va marcar l'inici del Semestre Europeu de 2014 per a la coordinació de les polítiques econòmiques. Així mateix, el 13 de novembre de 2013, la Comissió, sobre la base del Reglament (UE) núm. 1176/2011, va adoptar l'Informe del Mecanisme d'Alerta, en el qual va identificar Alemanya com un dels Estats membres subjectes a una revisió en profunditat.
(6) El 20 de desembre de 2013, el Consell Europeu va avalar les prioritats per garantir l'estabilitat financera, la consolidació fiscal i l'acció per fomentar el creixement. Va subratllar la necessitat de perseguir una consolidació fiscal diferenciada i favorable al creixement, de restablir les condicions normals de crèdit a l'economia, de promoure el creixement i la competitivitat, de fer front a la desocupació i les conseqüències socials de la crisi, i de modernitzar l'administració pública.
(7) El 5 de març de 2014, la Comissió va publicar els resultats de la seva revisió en profunditat per a Alemanya, en virtut de l'article 5 del Reglament (UE) núm. 1176/2011. L'anàlisi de la Comissió la porta a concloure que Alemanya experimenta desequilibris macroeconòmics que requereixen seguiment i actuació política. En particular, el compte corrent ha registrat de manera persistent un superàvit molt elevat, que reflecteix els efectes positius d'una forta competitivitat, amb una gran quantitat d'estalvis invertits a l'estranger. És també un signe que el creixement intern ha continuat sent moderat i que els recursos econòmics potser no s'han assignat de manera eficient. Tot i que els superàvits del compte corrent no generen riscos similars als dels grans dèficits, la magnitud i la persistència del superàvit del compte corrent d'Alemanya mereixen una atenció propera. La necessitat d'actuar per reduir el risc d'efectes adversos sobre el funcionament de l'economia interna i de la zona euro és particularment important donada la mida de l'economia alemanya.
(8) El 14 d'abril de 2014, Alemanya va presentar el seu Programa Nacional de Reforma 2014 i, el 8 d'abril de 2014, el seu Programa d'Estabilitat 2014. A fi de tenir en compte les seves interrelacions, tots dos programes s'han avaluat simultàniament.
(9) L'objectiu de l'estratègia pressupostària descrita en el Programa d'Estabilitat 2014 és garantir l'assoliment continuat de l'objectiu a mitjà termini. El Programa d'Estabilitat confirma l'objectiu a mitjà termini del -0,5 % del PIB, que reflecteix els requisits del Pacte d'Estabilitat i Creixement. D'acord amb el Programa d'Estabilitat, el saldo estructural (recalculat) continuarà sent positiu el 2014 i posteriorment i el deute brut es preveu que disminueixi fins al 76 % del PIB el 2014 i que es mantingui en una trajectòria suficientment descendent posteriorment. Per tant, l'estratègia pressupostària descrita en el Programa d'Estabilitat s'ajusta als requisits del Pacte d'Estabilitat i Creixement. L'escenari macroeconòmic que fonamenta les projeccions pressupostàries en el Programa d'Estabilitat, que no ha estat formalment avallat per un organisme independent, és versemblant, ja que s'ajusta en general a la previsió de primavera de 2014 dels serveis de la Comissió. Sobre la base de l'avaluació del Programa d'Estabilitat i de la previsió de la Comissió, de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1466/97, el Consell és de l'opinió que les finances públiques d'Alemanya continuen sent globalment sòlides, ja que es preveu que l'objectiu a mitjà termini es mantingui i que es respecti la regla del deute.
(10) Alemanya ha realitzat progressos limitats en la millora de la rendibilitat de la despesa pública en assistència sanitària i atenció a llarg termini, tot i que s'han anunciat noves iniciatives. Si bé el seu objectiu és millorar la rendibilitat de l'assistència sanitària, aquests plans potser no seran suficients per contenir els augments de costos futurs previstos. La reforma de les pensions recentment adoptada pretén millorar les condicions de jubilació anticipada («Rente mit 63») i els nivells de pensió per a determinats grups, incloent-hi un complement de pensió per als que van criar fills nascuts abans de 1992 («Mütterrente»). La reforma suposa una càrrega addicional per a la sostenibilitat del sistema públic de pensions i es preveu que es financi amb un tipus de cotització de pensions més elevat, amb implicacions negatives per als ingressos disponibles de la població activa. La reforma també podria tenir un impacte negatiu sobre la participació en els plans de pensions complementaris de segon i tercer pilar. Alemanya ha realitzat progressos limitats en l'augment de la despesa en educació i alguns progressos en relació amb la despesa en recerca. Semblen necessaris esforços addicionals a tots els nivells de govern per assolir l'objectiu d'una despesa pública i privada total en educació i recerca del 10 % del PIB el 2015, i s'haurien de perseguir objectius de seguiment encara més ambiciosos per tal de recuperar el terreny perdut respecte a les economies més innovadores. La inversió en infraestructures ha augmentat a Alemanya en els darrers anys i existeixen plans per reforçar-la, però semblen necessaris esforços addicionals.
(11) Alemanya ha realitzat progressos globals limitats en la millora de l'eficiència i el caràcter favorable al creixement del sistema fiscal i en la reducció de l'elevada càrrega fiscal sobre el treball. No es preveuen mesures importants per passar cap a fonts d'ingressos més favorables al creixement. L'aplicació del tipus reduït de l'impost sobre el valor afegit (IVA) (actualment del 7 %) podria ser més restrictiva i la base general de l'IVA s'hauria d'ampliar. Els ingressos relativament baixos procedents d'impostos recurrents sobre la propietat suggereixen que hi ha marge per a increments i que la distribució de la càrrega fiscal podria ser més justa si la base imposable per a l'impost municipal sobre béns immobles (Grundsteuer) fos reassessada. Les condicions per a la inversió a Alemanya podrien millorar-se reformant l'impost local sobre activitats econòmiques (Gewerbesteuer), reduint la càrrega administrativa vinculada a la recaptació d'impostos i reduint el biaix existent en l'impost sobre societats a favor del finançament mitjançant deute.
(12) El marc fiscal s'ha complementat amb una regla nacional d'equilibri pressupostari i l'establiment d'un consell assessor independent. Semblen necessàries regles específiques per a l'aplicació de la regla d'equilibri pressupostari constitucional («frè del deute») en diversos Länder per tal de garantir l'aplicació efectiva del frè del deute en el cicle pressupostari anual. La revisió prevista de les relacions fiscals entre la federació, els Länder i els municipis s'hauria d'aprofitar per reforçar la responsabilitat i la rendició de comptes fiscals.
(13) Els salaris han augmentat en els últims anys després d'un prolongat període de moderació salarial, però el 2013 el creixement del salari real va ser més moderat que el 2012. Alemanya preveu introduir un salari mínim general de 8,50 EUR/hora el 2015, que tindrà efecte ple a partir de 2017. La introducció del salari mínim general previst, que té per objecte garantir uns ingressos mínims adequats per als treballadors, requereix un seguiment estret del seu impacte, en particular sobre l'ocupació. S'han realitzat esforços limitats per reduir l'elevada imposició fiscal sobre els salaris, en particular per als assalariats de baixos ingressos. La reforma de les pensions adoptada i els plans de reforma actuals en l'àmbit de l'atenció a llarg termini, que impliquen un augment de les taxes de cotització a la seguretat social, podrien tornar a augmentar la fiscalitat sobre els salaris. Alemanya ha realitzat alguns progressos en l'augment dels resultats educatius de les persones en situació desfavorida, però la relació entre els resultats educatius i l'origen socioeconòmic continua sent forta i persisteix al llarg de la vida laboral de les persones. Malgrat alguns progressos cap a mesures d'activació i integració adequades, la desocupació a llarg termini continua preocupant, el que indica la necessitat de mesures addicionals. S'han realitzat progressos limitats en l'adopció de mesures per facilitar la transició dels mini-treballs cap a formes d'ocupació subjectes a cotitzacions obligatòries plenes a la seguretat social. No s'han realitzat progressos per reduir els desincentius fiscals al treball dels segons assalariats. Alemanya ha realitzat alguns progressos en l'ampliació de la disponibilitat de places d'educació i atenció a la primera infància a temps complet, així com en l'extensió de les escoles de jornada completa. Al mateix temps, les instal·lacions d'atenció a la infància i les escoles de jornada completa continuen sent objecte de preocupació quant a la qualitat i les disparitats regionals.
(14) La proposta del govern per a una revisió de la Llei d'energies renovables pretén frenar els augments globals dels costos energètics, distribuir els costos de manera més equitativa entre els consumidors, controlar l'expansió de les energies renovables i promoure la integració al mercat. L'aplicació de la reforma ha de ser seguida atentament pel que fa al seu impacte sobre la rendibilitat del sistema de suport. Calen esforços addicionals en matèria d'expansió de la xarxa i coordinació amb els països veïns.
(15) L'acció política per estimular encara més la competència en el sector dels serveis ha estat limitada, tot i que s'han promulgat reformes aïllades en professions i regions específiques, per exemple pel que fa a les autoritzacions i la comunicació comercial en el sector de la construcció. Si bé el creixement de la productivitat pot ser estructuralment inferior en els sectors de serveis que en la indústria, és particularment baix en alguns sectors de serveis, en particular els serveis professionals. Encara hi ha barreres per entrar al mercat i exercir serveis professionals. Aquestes inclouen restriccions sobre la forma jurídica i la participació accionarial, i requisits de qualificació professional. La diversitat de disposicions reglamentàries per als serveis professionals a tots els Länder suggereix que hi ha marge per identificar els enfocaments reglamentaris menys onerosos i estendre'ls a tot el país. El valor dels contractes publicats per les autoritats alemanyes en virtut de la legislació de contractació pública de la UE segueix sent un dels més baixos de la Unió. La transició completa cap a un mercat de contractació electrònica transparent podria augmentar la competència. En el sector del comerç al detall, les normatives urbanístiques de certs Länder continuen restringint l'entrada de nous operadors al mercat. El progrés en la millora de la competència en els mercats ferroviaris ha estat limitat.
(16) Alemanya ha realitzat progressos limitats en les mesures adoptades per consolidar el sector bancari, en particular millorant el marc de governança. Les decisions de la Comissió en matèria d'ajudes d'Estat han impulsat en gran mesura la reestructuració dels Landesbanken en els darrers anys i el sector continua fragmentat. Calen esforços addicionals per abordar els obstacles estructurals i de governança que obstaculitzen una consolidació impulsada pel mercat, cosa que també augmentaria l'eficiència global del sector financer. La revisió del marc jurídic del segon pilar bancari podria donar suport addicional a la consolidació en el sector bancari públic.
(17) En el marc del Semestre Europeu, la Comissió ha dut a terme una anàlisi exhaustiva de la política econòmica d'Alemanya. Ha avaluat el Programa Nacional de Reforma i el Programa d'Estabilitat. Ha tingut en compte no sols la seva pertinença per a una política fiscal i socioeconòmica sostenible a Alemanya, sinó també el seu compliment de les normes i orientacions de la UE, atesa la necessitat de reforçar la governança econòmica global de la Unió proporcionant aportacions a nivell de la UE per a les decisions nacionals futures. Les seves recomanacions en el marc del Semestre Europeu es reflecteixen en les recomanacions (1) a (4) que figuren a continuació.
(18) A la llum d'aquesta avaluació, el Consell ha examinat el Programa d'Estabilitat, i el seu dictamen [E0006] es reflecteix en particular en la recomanació (1) que figura a continuació.
(19) A la llum de la revisió en profunditat de la Comissió i d'aquesta avaluació, el Consell ha examinat el Programa Nacional de Reforma i el Programa d'Estabilitat. Les seves recomanacions en virtut de l'article 6 del Reglament (UE) núm. 1176/2011 es reflecteixen en les recomanacions (1) a (4) que figuren a continuació.
(20) En el marc del Semestre Europeu, la Comissió també ha dut a terme una anàlisi de la política econòmica de la zona euro en el seu conjunt. Sobre aquesta base, el Consell ha emès recomanacions específiques adreçades als Estats membres la moneda dels quals és l'euro [E0007]. Com a país la moneda del qual és l'euro, Alemanya ha de garantir igualment l'aplicació plena i oportuna d'aquestes recomanacions,
RECOMANA que Alemanya prengui mesures durant el període 2014-2015 per: