Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular els articles 121(2) i 148(4),,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 1466/97 del Consell, de 7 de juliol de 1997, relatiu al reforç de la supervisió de les situacions pressupostàries i a la supervisió i coordinació de les polítiques econòmiques [E0001], i en particular l'article 9(2),,
Tenint en compte el Reglament (UE) núm. 1176/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2011, relatiu a la prevenció i correcció dels desequilibris macroeconòmics [E0002], i en particular l'article 6(1),,
Tenint en compte la recomanació de la Comissió Europea,,
Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè d'Ocupació,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè Econòmic i Financer,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè de Protecció Social,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè de Política Econòmica,,
Atenent que:
(1) El 26 de març de 2010, el Consell Europeu va acordar la proposta de la Comissió de llançar una nova estratègia per a l'ocupació i el creixement, Europa 2020, basada en una coordinació reforçada de les polítiques econòmiques, que se centra en els àmbits clau en els quals cal actuar per impulsar el potencial d'Europa per a un creixement sostenible i la competitivitat.
(2) El 13 de juliol de 2010, el Consell va adoptar una recomanació sobre les orientacions generals de les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió (2010 a 2014) i, el 21 d'octubre de 2010, va adoptar una decisió sobre les orientacions per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres [E0003], que juntes formen les «orientacions integrades». Es va convidar els Estats membres a tenir en compte les orientacions integrades en les seves polítiques econòmiques i d'ocupació nacionals.
(3) El 29 de juny de 2012, els Caps d'Estat o de Govern dels Estats membres van decidir un Pacte per al Creixement i l'Ocupació, que proporciona un marc coherent d'actuació als nivells nacional, de la UE i de la zona euro emprant tots els mecanismes, instruments i polítiques possibles. Van decidir les mesures que cal prendre a nivell dels Estats membres, en particular expressant el compromís ferm d'assolir els objectius de l'estratègia Europa 2020 i d'aplicar les recomanacions específiques per a cada país.
(4) El 10 de juliol de 2012, el Consell va adoptar una Recomanació [E0004] sobre el Programa Nacional de Reforma de Bulgària per a 2012 i va emetre el seu dictamen sobre el Programa de Convergència de Bulgària per a 2012-2015.
(5) El 28 de novembre de 2012, la Comissió va adoptar l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement, que marca l'inici del Semestre Europeu 2013 per a la coordinació de les polítiques econòmiques. Igualment el 28 de novembre de 2012, la Comissió, sobre la base del Reglament (UE) núm. 1176/2011, va adoptar l'Informe del Mecanisme d'Alerta, en el qual va identificar Bulgària com un dels Estats membres per als quals s'hauria de dur a terme un examen aprofundit.
(6) El Parlament Europeu ha estat degudament implicat en el Semestre Europeu, de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1466/97, i, el 7 de febrer de 2013, va adoptar una resolució sobre els aspectes relatius a l'ocupació i socials de l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement 2013 i una resolució sobre la contribució a l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement 2013.
(7) El 14 de març de 2013, el Consell Europeu va avalar les prioritats per garantir l'estabilitat financera, la consolidació fiscal i les mesures per fomentar el creixement. Va subratllar la necessitat de perseguir una consolidació fiscal diferenciada i favorable al creixement, de restablir condicions normals de crèdit a l'economia, de promoure el creixement i la competitivitat, de fer front a l'atur i les conseqüències socials de la crisi, i de modernitzar l'administració pública.
(8) El 10 d'abril de 2013, la Comissió va publicar els resultats del seu examen aprofundit per a Bulgària, en virtut de l'article 5 del Reglament (UE) núm. 1176/2011. L'anàlisi de la Comissió la porta a concloure que Bulgària experimenta desequilibris macroeconòmics que mereixen seguiment i acció política. En particular, l'impacte del despalanquejament en el sector empresarial, així com l'ajust continu de les posicions externes, la competitivitat i els mercats laborals, mereixen una atenció continuada.
(9) El 19 d'abril de 2013, Bulgària va presentar el seu Programa Nacional de Reforma 2013 i el seu Programa de Convergència per al període 2012-2016. Per tenir en compte les seves interrelacions, els dos programes s'han avaluat simultàniament.
(10) Sobre la base de l'avaluació del Programa de Convergència de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1466/97, el Consell és de l'opinió que les finances públiques de Bulgària han estat en general sòlides. L'objectiu a mig termini (OMT) es va assolir el 2012. L'escenari macroeconòmic que sustenta les previsions pressupostàries del Programa de Convergència és plausible per al període 2013-2014, quan es preveu que el creixement anual arribi a l'1,0 % el 2013 i a l'1,8 % el 2014. Les previsions de primavera de 2013 dels serveis de la Comissió preveuen un creixement del PIB del 0,9 % el 2013 i de l'1,7 % el 2014. L'objectiu de l'estratègia pressupostària descrita al Programa de Convergència és mantenir el saldo pressupostari estructural proper a l'OMT durant tot el període del programa. El Programa de Convergència confirma el OMT anterior del -0,5 % del PIB, que és més ambiciós del que exigeix el Pacte d'Estabilitat i Creixement. Sobre la base del saldo pressupostari estructural (recalculat), que s'estima que s'afeblirà lleugerament d'un dèficit del 0,4 % del PIB el 2012 a entre el 0,7 i el 0,8 % del PIB durant el 2013-2016, Bulgària se situa marginalment per sota del seu OMT durant el període del Programa de Convergència. Durant el 2013-2015, la taxa de creixement de la despesa pública, tenint en compte les mesures discrecionals en matèria d'ingressos, respectaria la referència de despesa del Pacte d'Estabilitat i Creixement, però la violarà el 2016. El ràtio de deute és inferior al 60 % del PIB i, d'acord amb el Programa de Convergència, s'espera que assoleixi un màxim del 20,4 % del PIB el 2014 per disminuir posteriorment durant el període del programa. De manera similar, les previsions de primavera de 2013 dels serveis de la Comissió preveuen que el ràtio de deute arribi al 20,3 % del PIB el 2014.
(11) Bulgària ha reforçat substancialment el seu marc fiscal en els últims anys, cosa que ha contribuït a mantenir la disciplina fiscal i a augmentar la credibilitat de la política fiscal. La nova Llei de Finances Públiques, que entrarà en vigor el 2014, manté les normes fiscals numèriques existents, n'introdueix de noves i amplia la cobertura a tots els subsectors de les administracions públiques, reforça els requisits a nivell municipal i reforma el marc pressupostari pluriennal a mig termini. És important que les autoritats mantinguin el ritme de la reforma i preparin el terreny per a la implementació de la nova Llei de Finances Públiques, en particular mitjançant la creació de la institució fiscal independent prevista i atorgant-li un mandat clar, autonomia funcional i recursos adequats. Hi ha un marge considerable per a la millora del compliment tributari i els progressos en aquest àmbit permetrien a Bulgària donar suport a una major despesa potenciadora del creixement. Si bé Bulgària ha pres algunes mesures reconeixibles per reduir els costos de compliment i millorar la recaptació d'ingressos, el sistema tributari continua caracteritzant-se per un frau fiscal significatiu i una baixa eficiència administrativa. Els costos administratius per a la recaptació d'impostos són elevats, igual que ho són els costos per a les empreses associats al pagament d'impostos. Malgrat les mesures preses per millorar el compliment tributari, la proporció de l'economia submergida continua estimant-se elevada i la seva reducció requereix esforços sostinguts a llarg termini.
(12) Reduir la sortida prematura del mercat laboral és un repte clau per millorar l'adequació del sistema de pensions, així com per a l'oferta de mà d'obra. La taxa d'ocupació dels treballadors de més edat, en particular de les dones grans, es troba per sota de la mitjana de la UE i té com a resultat prestacions de jubilació inadequades per a una gran part dels beneficiaris. Si bé ja s'estan duent a terme reformes importants en aquest àmbit, els règims especials restants per a determinades professions es troben entre els factors que contribueixen a reduir l'edat efectiva de jubilació. Continuant el progrés assolit en l'augment de l'edat de jubilació, Bulgària hauria de preparar i fixar una data per a la introducció de la mateixa edat de jubilació legal per a homes i dones amb cotitzacions d'una carrera professional completa. Una revisió dels criteris i controls per a la concessió de pensions d'invalidesa (com ara la introducció de la capacitat per treballar com a criteri) seria una contribució important per limitar efectivament els abusos.
(13) Bulgària pateix una ocupació inferior a la mitjana i en descens, a més de grans disparitats en el desocupació entre regions i subgrups de la població. La crisi ha tingut un impacte especialment fort sobre els treballadors poc qualificats i ha incrementat significativament el desocupació juvenil. El desocupació de llarga durada és superior a la mitjana de la UE. Una Agència d'Ocupació reformada tindria el potencial de jugar un paper destacat per fer coincidir l'oferta i la demanda en el mercat laboral de Bulgària mitjançant un assessorament més eficaç, mesures d'ocupació específiques i una millor identificació de les necessitats futures de qualificació. Una avaluació primerenca de la Iniciativa d'Ocupació Juvenil en curs podria ajudar a garantir que els recursos es dirigeixin a aquelles accions que generen els majors retorns en matèria de creació d'ocupació. Continua sent un repte garantir que el sistema de cotitzacions mínimes de seguretat social assoleixi l'objectiu de reduir l'economia submergida, sense expulsar els treballadors poc qualificats. Els ciutadans bulgars experimenten el risc més elevat de pobresa o exclusió social de la Unió. L'aplicació de l'Estratègia Nacional per a la Reducció de la Pobresa i la Promoció de la Inclusió Social 2020 hauria de tractar-se com a prioritat. Cal millorar l'accessibilitat i l'eficàcia de les transferències socials i augmentar l'eficiència i l'accés als serveis socials, en particular per als infants i les persones grans. El Pla d'Acció per a l'Estratègia Nacional d'Integració dels Roma hauria d'indicar mesures específiques, finançament adequat i la creació d'un mecanisme de seguiment per mesurar l'impacte de les accions.
(14) Bulgària s'enfronta al repte de millorar la qualitat global i l'eficiència del seu sistema educatiu. L'adopció definitiva de la Llei d'Educació Escolar i Preescolar abans de finals de 2013 proporcionaria un marc per avançar en les reformes necessàries, incloses la modernització dels plans d'estudis i la implementació de millores en la formació i els incentius dels professors. En l'educació superior, les reformes han avançat de manera molt limitada. L'existència d'una disparitat important entre els resultats de l'educació superior i la demanda del mercat laboral agreuja l'atur estructural i dificulta el desenvolupament de sectors innovadors d'alt valor afegit. El baix rendiment de l'educació superior està vinculat a la manca d'incentius a nivell institucional, així com a la qualitat dels investigadors i docents individuals. La millora de la qualitat i cobertura del sistema d'atenció sanitària és un repte de llarga data per a Bulgària. Una major transparència en el finançament de la sanitat contribuiria al creixement i la competitivitat del sector. La proporció de la despesa sanitària en atenció ambulatòria és baixa, el que limita l'accés a serveis d'atenció sanitària eficients en termes de cost. L'elevada taxa de pagaments directes exclou efectivament determinats segments de la població dels serveis d'atenció sanitària. Bulgària s'enfronta a reptes importants en la racionalització i gestió del sector hospitalari.
(15) La competitivitat de les empreses nacionals i l'atracció d'inversions estrangeres es beneficiarien enormement de les millores a l'entorn empresarial de Bulgària, inclosa l'augment de l'eficiència dels serveis públics. Una introducció més ràpida i sistemàtica de l'administració electrònica ofereix un potencial considerable i podria, entre d'altres, reduir els costos de compliment i la càrrega administrativa per a les empreses. A més, l'aplicació i el compliment íntegres de la legislació corporativa, incloent els procediments de pagament tardà i d'insolvència, millorarien considerablement les condicions marc, sobretot per a les petites i mitjanes empreses (PIME). L'accés inadequat al finançament continua sent un fre al desenvolupament de les PIME. Queda un marge considerable per fer un millor ús dels programes de suport a les PIME finançats per la Unió. Un sistema judicial ben funcionant i independent és un prerequisit per al desenvolupament econòmic sostenible. Bulgària ha fet progressos en els últims anys en la reforma del sistema judicial, en particular en la modernització del marc jurídic i institucional. Al mateix temps, queda un potencial considerable per aprofitar plenament aquest marc, garantir la sostenibilitat dels resultats i reforçar l'assumpció de les reformes a tots els nivells. Un reforç dels esforços en la lluita contra la corrupció constituiria igualment una contribució positiva a la millora de l'entorn empresarial.
(16) L'aplicació efectiva dels fons de la Unió continua sent fonamental per a la inversió pública necessària. La reforma de 2011 de la legislació sobre contractació pública va ser un pas important per millorar el seguiment, la prevenció i la sanció de les irregularitats. Si bé han entrat en vigor noves normes que cobreixen, entre d'altres, els projectes cofinançats per la UE, atorgar competències més àmplies a l'Agència de Contractació Pública reforçaria a més l'eficàcia del control ex ante.
(17) La capacitat i la independència dels reguladors en els sectors econòmics clau constitueixen condicions marc importants per a la competitivitat. La infraestructura de transport de Bulgària ha experimentat certes millores en els últims anys, si bé queda un potencial considerable per fer que la prestació de serveis i el manteniment siguin suficientment eficients. Bulgària encara ha de complir plenament les seves obligacions en el marc del Mercat Interior de l'Energia. Queden reptes considerables tant a nivell majorista com minorista. Les persistents barreres del mercat, els acords de benefici garantit i els preus regulats, juntament amb l'absència d'un mercat majorista d'electricitat i gas natural, constitueixen àrees de preocupació particular. Atesa la seva considerable dependència d'una única ruta energètica, Bulgària és molt exposada al risc de xocs d'oferta. La implementació dels projectes d'interconnexió d'electricitat i gas hauria d'accelerar-se per millorar la diversificació i la seguretat del subministrament. La baixa eficiència energètica continua essent una càrrega econòmica significativa tant per a les empreses com per als consumidors privats. En particular, l'eficiència energètica dels edificis, tant públics com privats, ofereix un potencial considerable.
(18) En el context del Semestre Europeu, la Comissió ha dut a terme una anàlisi exhaustiva de la política econòmica de Bulgària. Ha avaluat el Programa Nacional de Reforma i el Programa de Convergència, i ha presentat un examen aprofundit. Ha tingut en compte no només la seva rellevància per a una política fiscal i socioeconòmica sostenible a Bulgària, sinó també el seu compliment de les normes i orientacions de la UE, atesa la necessitat de reforçar la governança econòmica global de la Unió proporcionant contribucions de la UE en les futures decisions nacionals. Les seves recomanacions en el marc del Semestre Europeu es reflecteixen a les recomanacions (1) a (7) que figuren a continuació.
(19) A la llum d'aquesta avaluació, el Consell ha examinat el Programa de Convergència, i el seu dictamen [E0005] es reflecteix en particular a la recomanació (1) que figura a continuació.
(20) A la llum de l'examen aprofundit de la Comissió i d'aquesta avaluació, el Consell ha examinat el Programa Nacional de Reforma i el Programa de Convergència. Les seves recomanacions en virtut de l'article 6 del Reglament (UE) núm. 1176/2011 es reflecteixen a les recomanacions (3), (4) i (5) que figuren a continuació,
RECOMANA que Bulgària prengui mesures durant el període 2013-2014 per: