Recomanació de la Junta Europea de Risc Sistèmic de 4 d'abril de 2013 sobre objectius intermedis i instruments de política macroprudencial (ESRB/2013/1)

LA JUNTA GENERAL DE LA JUNTA EUROPEA DE RISC SISTÈMIC,

Tenint en compte el Reglament (UE) núm. 1092/2010 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre la supervisió macroprudencial de la Unió Europea del sistema financer i l'establiment d'una Junta Europea de Risc Sistèmic [E0001], i en particular la lletra b) de l'apartat 2 de l'article 3, d) i f) i els seus articles 16 a 18,,

Tenint en compte la Decisió ESRB/2011/1 de la Junta Europea de Risc Sistèmic de 20 de gener de 2011 per la qual s'adopten les Normes de Procediment de la Junta Europea de Risc Sistèmic [E0002], i en particular la lletra e) de l'apartat 3 de l'article 15 i els seus articles 18 a 20,,

Atenent que:

(1) L'estabilitat financera és una condició prèvia perquè el sistema financer proporcioni crèdit, donant suport al creixement econòmic sostenible. La crisi financera ha revelat clarament la necessitat d'una supervisió macroprudencial que mitigui i prevegi el risc sistèmic en el sistema financer. L'objectiu d'aquesta Recomanació és fer un pas necessari cap a una supervisió macroprudencial operativa.

(2) La resiliència contra els riscos sistèmics a la Unió depèn de l'establiment d'un sòlid marc de política macroprudencial juntament amb la supervisió microprudencial Aquesta Recomanació segueix la Recomanació ESRB/2011/3 de la Junta Europea de Risc Sistèmic del 22 de desembre de 2011 sobre el mandat macroprudencial de les autoritats nacionals [E0003], elaborant sobre objectius intermedis i instruments de política macroprudencial.

(3) La Recomanació ESRB/2011/3 obliga els Estats membres a designar una autoritat encarregada de la realització d'una política macroprudencial; de la mateixa manera, el nou marc proposat que estableix els requisits prudencials per a les entitats de crèdit (en endavant, el "CRD IV/CRR") obliga els Estats membres a establir una autoritat designada responsable de la presa de mesures necessàries per prevenir o mitigar el risc sistèmic o els riscos macroprudencials que suposen una amenaça per a l'estabilitat financera a nivell nacional [E0004].

(4) L'objectiu final de la política macroprudencial és contribuir a la salvaguarda de l'estabilitat del sistema financer en el seu conjunt, incloent l'enfortiment de la resiliència del sistema financer i la disminució de l'acumulació de riscos sistèmics, garantint així una contribució sostenible del sector financer al creixement econòmic.

(5) A més, l'eficàcia de la política macroprudencial en la Unió depèn de l'establiment d'un conjunt d'instruments macroprudencials que siguin aplicats de manera efectiva per les autoritats macroprudencials pertinents guiats per un conjunt d'indicadors, juntament amb el judici d'experts. Les autoritats macroprudencials han de tenir sota el seu control directe o sota poders de recomanació els instruments macroprudencials necessaris, és a dir, un o més instruments per a cada objectiu intermedi de la política macroprudencial s'alliberaran si es considera oportú per estabilitzar el cicle financer.

(6) En la seva carta al Consell, a la Comissió Europea i al Parlament Europeu del 29 de març de 2012, la Junta Europea de Risc Sistèmic (JERS) va expressar la seva opinió sobre la capacitat de les autoritats macroprudencials d'implementar instruments macroprudencials, tal com es defineix en el CRD IV/CRR. En particular, la JERS va subratllar que les autoritats macroprudencials, tant a nivell de l'Estat membre com de la Unió, necessiten discrecionalitat per a estrènyer temporalment el calibratge d'una sèrie diversa de requisits del Pilar I i requerir revelacions addicionals, com els nivells de capital agregat, els requisits de liquiditat i els límits a grans exposicions i palanquejament, així com els requisits de capital dirigits a sectors individuals o que aborden vulnerabilitats específiques en les diferents parts dels balanços dels bancs.

(7) El CRD IV/CRR, tot i tenir principalment un enfocament microprudencial, també preveu un conjunt d'instruments macroprudencials que s'aplicaran a l'autoritat macroprudencial corresponent en determinades condicions. Aquesta Recomanació suggereix una llista indicativa d'instruments, inclosos però no limitats als previstos en el CRD IV/CRR, que els Estats membres podrien assignar a les autoritats macroprudencials per tal de perseguir els objectius intermedis identificats, sense restringir els Estats membres en l'aplicació de més instruments.

(8) A més, les autoritats macroprudencials haurien de desenvolupar una estratègia política general sobre l'aplicació d'instruments macroprudencials per fomentar la presa de decisions, la comunicació i la rendició de comptes de la política macroprudencial.

(9) L'eficàcia de la política macroprudencial també depèn de la coordinació entre els Estats membres sobre l'aplicació d'instruments macroprudencials a escala nacional. Mentre que la política macroprudencial tindrà, en general, efectes positius substancials sobre els vessaments transfronterers, ocasionalment poden sorgir abocaments transfronterers negatius. Les autoritats macroprudencials haurien d'avaluar la materialitat de l'impacte net d'aquests vessaments positius i negatius, també per preservar el mercat únic.

(10) Amb el temps, a mesura que les autoritats aprenen sobre l'eficàcia dels diferents instruments macroprudencials, es poden revisar els objectius de política intermèdia i/o els instruments macroprudencials, tenint en compte també els possibles nous riscos per a l'estabilitat financera, la qual cosa requereix una avaluació periòdica de l'adequació dels objectius de política intermèdia establerts i els instruments macroprudencials.

(11) L'actual i proposat marc legislatiu de la Unió es caracteritza per un conjunt complex i divers de disposicions macroprudencials, que es beneficiarien en gran manera de la simplificació i la coherència general en futures revisions; les institucions de la Unió també podrien considerar la inclusió d'instruments macroprudencials en la legislació que afecta àmbits del sector financer diferents del bancari.

(12) Per tal d'aconseguir una aplicació coherent d'instruments macroprudencials i garantir una supervisió macroprudencial a tota la Unió, la JERS podria considerar en el futur l'adreçament de recomanacions a les autoritats macroprudencials per guiar la seva aplicació d'instruments macroprudencials.

(13) Els responsables polítics dins i fora d'Europa estan avaluant els mèrits i els inconvenients d'un conjunt encara més gran d'instruments possibles per prevenir o mitigar els riscos sistèmics i les reformes legislatives als riscos del ring-fence en el sistema financer.

(14) La proposta de Reglament del Consell pel qual s'estableix un mecanisme únic de supervisió (SSM) [E0005], acordada pel Consell el 12 de desembre de 2012, confereix al Banc Central Europeu (BCE) la facultat d'aplicar, si es considera necessari, requisits més alts per als amortidors de capital que els aplicats per les autoritats competents o designades dels Estats membres participants, i aplicar mesures més estrictes destinades a abordar els riscos sistèmics o macroprudencials, d'acord amb els procediments establerts en el marc del CRD IV/CRR i en els casos específicament establerts en el dret de la Unió.

(15) Aquesta recomanació és sense perjudici dels mandats de política monetària i del paper de supervisió de les infraestructures de pagament, compensació i liquidació dels bancs centrals de la Unió.

(16) Es publiquen les recomanacions de la JERS després d'informar el Consell de la intenció de la Junta General de fer-ho i proporcionar al Consell l'oportunitat de reaccionar,

HA APROVAT AQUESTA RECOMANACIÓ: