Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
LA JUNTA GENERAL DE LA JUNTA EUROPEA DE RISC SISTÈMIC,
Tenint en compte el Reglament (UE) núm. 1092/2010 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre la supervisió macroprudencial de la Unió Europea del sistema financer i l'establiment d'una Junta Europea de Risc Sistèmic [E0001], i en particular la lletra b) de l'apartat 2 de l'article 3, d) i f) i els seus articles 16 a 18,,
Tenint en compte la Decisió ESRB/2011/1 de la Junta Europea de Risc Sistèmic de 20 de gener de 2011 per la qual s'adopten les Normes de Procediment de la Junta Europea de Risc Sistèmic [E0002], i en particular la lletra e) de l'apartat 3 de l'article 15 i els seus articles 18 a 20,,
Atenent que:
(1) Les condicions de finançament de les entitats de crèdit s'han vist notablement afectades per la crisi actual, i els mercats crediticis i interbancaris s'han mantingut perjudicats com a resultat dels forts vincles entre les entitats de crèdit i els sobirans, així com les incerteses sobre la qualitat dels actius i la sostenibilitat dels models de negoci d'algunes entitats de crèdit.
(2) El 29 de juny de 2012, la cimera de la zona de l'euro va fer un pas important cap a la ruptura del vincle negatiu entre sobirans i entitats de crèdit, contemplant un mecanisme de supervisió únic i l'ús directe dels fons europeus del FSE i del MSE per a la recapitalització/disposició i resolució bancària; no obstant això, algunes entitats de crèdit continuen pesant negativament sobre els sobirans, i viceversa, aquest cercle viciós ha de trencar-se per a aconseguir un millor funcionament dels mercats de finançament.
(3) Per tal de millorar les condicions de finançament és necessari restablir la resiliència de les entitats de crèdit i la confiança en elles. La recomanació de l'Autoritat Bancària Europea (EBA) d'una ràtio de capital mínim del 9% Core Tier 1 per a les entitats de crèdit [E0003] ha contribuït en part a aquest objectiu, però les perspectives macroeconòmiques actuals imposen més tensions en els balanços de les entitats de crèdit.
(4) La reforma en curs dels règims reguladors de la Unió Europea que regeixen les entitats de crèdit (paquet CDV [E0004], en particular les seves disposicions relatives al règim de liquiditat i al marc de recuperació i resolució [E0005]) es manté en la fase de negociació, i la data en què els paquets proposats rebran l'aprovació final i entraran en vigor continua sent incerta, igual que la naturalesa de les interrelacions entre els diferents instruments.
(5) Mentre que les autoritats públiques, en particular els bancs centrals, han utilitzat mesures extraordinàries per reduir les tensions de finançament i crear les condicions perquè les institucions de crèdit reforcin les estructures de finançament en el futur, les institucions de crèdit també han d'esforçar-se activament per aconseguir estructures de finançament sostenibles.
(6) El seguiment i l'avaluació dels riscos de finançament de les entitats de crèdit i la gestió dels riscos de finançament per part de les autoritats de supervisió nacionals és fonamental per a l'avaluació de la capacitat de les institucions per executar els seus propis plans de finançament i reduir la dependència de les fonts de finançament del sector públic.
(7) La introducció de polítiques de gestió de riscos sobre l'acumulació d'actius és vital per assegurar que les entitats de crèdit segueixen els seus propis nivells d'acumulació i, per tant, són més capaces de fer front a possibles situacions d'estrès.
(8) El control de l'acumulació d'actius per part de les autoritats de supervisió nacionals hauria de cobrir els actius encarregades i els actius no encarregades però encarregades, així com les fonts d'acumulació, i les polítiques i plans de contingència desenvolupats per les institucions de crèdit.
(9) La transparència del mercat contribueix a abordar la informació asimètrica, que és clara, senzilla i fàcil de comparar per permetre als participants del mercat diferenciar millor els perfils de risc en termes d'acumulació.
(10) Els participants en el mercat estan subjectes —quan sigui aplicable— a requisits de divulgació basats en la Norma Internacional d'Informació Financera (NIIF) 7 [E0006]; al mateix temps, seria apropiat ampliar la gamma d'institucions de crèdit que divulgen informació, ampliar la divulgació a tots els mitjans de càrrega, millorar els termes de divulgació i crear pràctiques més uniformes.
(11) Els termes proposats per a la divulgació tenen com a objectiu evitar que les entitats de crèdit estiguin subjectes a efectes d'estigma i, per aquesta raó, les operacions del banc central no s'han de divulgar de cap manera.
(12) La identificació de les millors pràctiques per part de les autoritats supervisores europees i nacionals facilita la comparació de les diferents emissions de bons coberts i contribueix a l'anàlisi de riscos més ben informat. La identificació de les millors pràctiques respecte a altres instruments financers que generen acumulació pot contribuir a millores similars en aquests altres mercats. L'adquisició de tots dos tipus d'instruments serà més atractiva per als inversors, ja que es reduiran els costos implicats en la comprensió del marc regulador que les regeix.
(13) La proposta de la Comissió per a l'establiment d'un mecanisme únic de supervisió [E0007] (acordada pel Consell el 12 de desembre de 2012) preveu conferir al Banc Central Europeu (BCE) tasques de supervisió específiques necessàries per a la supervisió de les entitats de crèdit, a l'efecte de dur a terme aquestes tasques, el BCE serà considerat l'autoritat competent en virtut dels actes pertinents del Dret de la Unió i tindrà les competències i obligacions que les autoritats competents tenen en virtut d'aquests actes.
(14) L'Annex d'aquesta recomanació analitza els importants riscos sistèmics per a l'estabilitat financera dins de la Unió derivats del finançament de les entitats de crèdit.
(15) D'acord amb el considerant 29 del Reglament (UE) núm. 1092/2010, en l'elaboració d'aquesta recomanació s'han tingut en compte les observacions de les parts interessades rellevants del sector privat.
(16) Aquesta recomanació no perjudica els mandats de política monetària dels bancs centrals dins de la Unió.
(17) Es publiquen recomanacions de la Junta Europea de Risc Sistèmic després d'informar el Consell de la intenció de la Junta General de fer-ho i proporcionar al Consell l'oportunitat de reaccionar,
HA APROVAT AQUESTA RECOMANACIÓ: