Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular els articles 121(2) i 148(4),,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 1466/97 del Consell, de 7 de juliol de 1997, sobre el reforç de la supervisió de les situacions pressupostàries i la supervisió i coordinació de les polítiques econòmiques [E0001], i en particular l'article 9(2),,
Tenint en compte el Reglament (UE) núm. 1176/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2011, relatiu a la prevenció i correcció dels desequilibris macroeconòmics [E0002], i en particular l'article 6(1),,
Tenint en compte la recomanació de la Comissió Europea,,
Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè d'Ocupació,,
Després de consultar el Comitè Econòmic i Financer,,
Atenent que:
(1) El 26 de març de 2010, el Consell Europeu va acordar la proposta de la Comissió Europea de llançar una nova estratègia per a l'ocupació i el creixement, Europa 2020, basada en una coordinació reforçada de les polítiques econòmiques, que se centra en els àmbits clau en què cal actuar per potenciar el potencial d'Europa per a un creixement sostenible i la competitivitat.
(2) El 13 de juliol de 2010, el Consell va adoptar una recomanació sobre les orientacions generals per a les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió (2010-2014) i, el 21 d'octubre de 2010, va adoptar una decisió sobre les orientacions per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres [E0003], que formen conjuntament les «orientacions integrades». Es va convidar els Estats membres a tenir en compte les orientacions integrades en les seves polítiques nacionals econòmiques i d'ocupació.
(3) El 12 de juliol de 2011, el Consell va adoptar una recomanació [E0004] sobre el Programa Nacional de Reforma de Suècia per a 2011 i va emetre el seu dictamen sobre el Programa de Convergència actualitzat de Suècia per a 2011-2014.
(4) El 23 de novembre de 2011, la Comissió va adoptar la segona Enquesta Anual sobre el Creixement, que marcava l'inici del segon Semestre Europeu de coordinació de polítiques ex ante i integrada, que s'ancora en l'estratègia Europa 2020. El 14 de febrer de 2012, la Comissió, sobre la base del Reglament (UE) núm. 1176/2011, va adoptar l'Informe sobre el Mecanisme d'Alerta, en el qual va identificar Suècia com un dels Estats membres per als quals caldria realitzar un examen exhaustiu.
(5) L'1 de desembre de 2011, el Consell va adoptar conclusions en les quals demanava al Comitè de Protecció Social, en cooperació amb el Comitè d'Ocupació i altres comitès, que presentés els seus punts de vista sobre les accions recomanades en el marc del cicle de polítiques Europa 2020. Aquests punts de vista formen part del dictamen del Comitè d'Ocupació.
(6) El Parlament Europeu ha estat degudament implicat en el Semestre Europeu, d'acord amb el Reglament (CE) núm. 1466/97, i, el 15 de febrer de 2012, va adoptar una resolució sobre els aspectes socials i d'ocupació en l'Enquesta Anual sobre el Creixement 2012 i una resolució sobre la contribució a l'Enquesta Anual sobre el Creixement 2012.
(7) El 2 de març de 2012, el Consell Europeu va avalar les prioritats per garantir l'estabilitat financera, la consolidació fiscal i l'actuació per fomentar el creixement. Va subratllar la necessitat de perseguir una consolidació fiscal diferenciada i favorable al creixement, de restablir condicions de préstec normals per a l'economia, de promoure el creixement i la competitivitat, de fer front a la desocupació i les conseqüències socials de la crisi, i de modernitzar l'administració pública.
(8) El 20 d'abril de 2012, Suècia va presentar el seu Programa de Convergència que cobria el període 2012-2015 i el seu Programa Nacional de Reforma 2012. Per tal de tenir en compte les seves interrelacions, els dos Programes s'han avaluat al mateix temps. La Comissió també ha avaluat, en un examen exhaustiu en virtut de l'article 5 del Reglament (UE) núm. 1176/2011, si Suècia es veu afectada per desequilibris macroeconòmics. La Comissió va concloure en el seu examen exhaustiu que Suècia experimenta desequilibris, si bé no excessius.
(9) Basant-se en l'avaluació del Programa de Convergència d'acord amb l'article 5(1) del Reglament (CE) núm. 1466/97, el Consell és del parer que l'escenari macroeconòmic que sustenta les projeccions pressupostàries del Programa és plausible per a 2012 i optimista per a 2013-2015, quan s'espera que el creixement del PIB sigui en mitjana d'aproximadament el 3,5 %. La previsió de primavera de 2012 dels serveis de la Comissió preveu un creixement del PIB del 2,1 % el 2013. L'objectiu de l'estratègia pressupostària esbossada en el Programa de Convergència és garantir la sostenibilitat a llarg termini respectant les normes del marc fiscal suec, incloent-hi l'objectiu d'aconseguir un superàvit en el préstec net de les administracions públiques de l'1 % del PIB al llarg del cicle. L'estratègia també pretén complir els requisits del Pacte d'Estabilitat i Creixement, en particular respectant el valor de referència del 3 % del PIB. El Programa de Convergència ha canviat l'objectiu pressupostari a mig termini (OPMT) d'un superàvit de les administracions públiques de l'1,0 % del PIB a un dèficit de l'1,0 % del PIB. El nou OPMT reflecteix adequadament els requisits del Pacte d'Estabilitat i Creixement. A causa del canvi, és probable que l'OPMT s'assoleixi durant el període del programa, basant-se en el saldo pressupostari estructural (recalculat), fins i tot tenint en compte la probabilitat de noves mesures discrecionals expansionistes el 2013 o el 2014. Certs riscos a la baixa per a les projeccions pressupostàries a partir de 2013 estan vinculats als supòsits macroeconòmics optimistes. La taxa de creixement de la despesa pública prevista, tenint en compte les mesures discrecionals d'ingressos, complirà el criteri de referència de despesa del Pacte d'Estabilitat i Creixement. La ràtio de deute és inferior al 60 % del PIB i, d'acord amb el Programa de Convergència, es preveu que continuï disminuint durant el període del programa.
(10) L'examen exhaustiu de la Comissió en virtut de l'article 5 del Reglament (UE) núm. 1176/2011 ha confirmat que Suècia té un nivell bastant elevat de deute de les llars. Si bé la situació en el mercat de l'habitatge i hipotecari es va estabilitzar el 2011, persisteixen diverses distorsions estructurals que amenacen l'estabilitat d'aquests mercats a llarg termini. S'han pres mesures rellevants per reforçar la resiliència del sector financer. No obstant això, en l'actualitat hi ha una sèrie de polítiques que poden contribuir a la volatilitat del mercat de l'habitatge suec i a l'acumulació de deute hipotecari, que han rebut menys atenció: la generosa deduïbilitat fiscal dels pagaments d'interessos i els baixos impostos sobre la propietat, la poca amortització i la regulació estricta dels lloguers. Pel costat de l'oferta, un monopoli de planejament local, processos de zonificació llargs i una manca de competència obstaculitzen la flexibilitat de l'oferta d'habitatge.
(11) Malgrat una millora general en el mercat laboral durant 2011, les taxes de desocupació dels joves i dels grups vulnerables segueixen essent elevades, en particular per a les persones d'origen immigrant. Suècia està aplicant en l'actualitat diverses mesures de política activa del mercat laboral i reformes educatives per fer front a aquesta situació. La majoria d'aquestes mesures semblen pertinents i creïbles, tot i que és massa aviat per avaluar-ne l'impacte. No obstant això, la pertinença i l'eficàcia de la mesura principal dirigida a l'ocupació juvenil, la reducció de l'IVA per als serveis de restaurants i càtering, és incerta i ha d'avaluar-se. A més, el nivell d'ambició podria augmentar-se si els reptes s'abordessin de manera més global, abordant també els salaris relativament elevats a la part inferior de l'escala salarial i les diferències en la protecció de l'ocupació entre els treballadors regulars i els temporals.
(12) Suècia té la segona despesa en recerca i desenvolupament (R+D) com a proporció del PIB més elevada de la UE i es considera un líder en innovació d'acord amb el Marcador de la Unió per la Innovació. No obstant això, pel que fa a la comercialització de productes innovadors, Suècia té un rendiment per sota de la mitjana de la UE i mostra una tendència negativa. A més, Suècia sembla quedar-se enrere en la creació d'empreses innovadores de creixement ràpid. A més a més, la sòlida posició global de Suècia en R+D és vulnerable a causa de la seva gran dependència d'unes poques grans empreses multinacionals, que traslladen cada vegada més les seves activitats de R+D fora de Suècia. Aquestes qüestions haurien d'abordar-se en el nou projecte de llei de recerca i innovació que ha d'elaborar-se a la tardor de 2012.
(13) En el context del Semestre Europeu, la Comissió ha realitzat una anàlisi exhaustiva de la política econòmica de Suècia. Ha avaluat el Programa de Convergència i el Programa Nacional de Reforma, i ha presentat un examen exhaustiu. Ha tingut en compte no només la seva rellevància per a una política fiscal i socioeconòmica sostenible a Suècia, sinó també el seu compliment de les normes i les orientacions de la UE, donada la necessitat de reforçar la governança econòmica global de la Unió aportant contribucions a nivell de la UE per a les futures decisions nacionals. Les seves recomanacions en el marc del Semestre Europeu es reflecteixen en les recomanacions (1) a (4) que figuren a continuació.
(14) A la llum d'aquesta avaluació, el Consell ha examinat el Programa de Convergència, i el seu dictamen [E0005] es reflecteix en particular en la recomanació (1) que figura a continuació.
(15) A la llum de l'examen exhaustiu de la Comissió i d'aquesta avaluació, el Consell ha examinat el Programa Nacional de Reforma i el Programa de Convergència. Les seves recomanacions en virtut de l'article 6 del Reglament (UE) núm. 1176/2011 es reflecteixen en particular en la recomanació (2) que figura a continuació,
RECOMANA HEREBY que Suècia prengui mesures durant el període 2012-2013 per: