Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
LA JUNTA GENERAL DE LA JUNTA EUROPEA DE RISC SISTÈMIC,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular els articles 2(2) i 4(2)(a) i Protocol (núm. 25) sobre l'exercici de la seva competència compartida,,
Tenint en compte el Reglament (UE) núm. 1092/2010 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre la supervisió macroprudencial de la Unió Europea del sistema financer i l'establiment d'una Junta Europea de Risc Sistèmic [E0001], i en particular la lletra b) de l'apartat 2 de l'article 3, d) i f) i els seus articles 16 a 18,,
Tenint en compte la Decisió ESRB/2011/1 de la Junta Europea de Risc Sistèmic de 20 de gener de 2011 per la qual s'adopten les Normes de Procediment de la Junta Europea de Risc Sistèmic [E0002], i en particular la lletra e) de l'apartat 3 de l'article 15 i els seus articles 18 a 20,,
Atenent que:
(1) Un marc polític ben definit és una condició necessària per a una política macroprudencial eficaç. Amb la creació de la Junta Europea de Risc Sistèmic (JERS) dins del Sistema Europeu de Supervisió Financera, es va establir un marc polític per a la política macroprudencial a nivell de la Unió Europea, que s'ha d'exercir a través d'advertiments i recomanacions, que han d'aplicar-se.
(2) L'eficàcia de la política macroprudencial en la Unió també depèn dels marcs nacionals de política macroprudencial dels Estats membres, ja que la responsabilitat de l'adopció de les mesures necessàries per a mantenir l'estabilitat financera recau en primer lloc en els marcs nacionals.
(3) Les iniciatives legislatives s'estan debatent actualment en alguns Estats membres en relació amb els marcs macroprudencials.
(4) És necessari proporcionar principis rectors sobre els elements bàsics dels mandats macroprudencials nacionals, equilibrant la necessitat de coherència entre els enfocaments nacionals amb la flexibilitat per adaptar-se a les especificitats nacionals.
(5) Establir explícitament un objectiu clar ajudaria les autoritats macroprudencials nacionals a superar el biaix cap a la inacció. Les polítiques macroprudencials es poden dur a terme a nivell nacional per iniciativa de les autoritats macroprudencials nacionals, o com a seguiment de les recomanacions o avisos de la JERS.
(6) En general, la política macroprudencial pot ser duta a terme per una sola institució o per un consell integrat per diverses institucions, depenent dels marcs institucionals nacionals; en tot cas, l'autoritat encomanada ha de ser identificada de manera clara i transparent.
(7) El considerant 24 del Reglament (UE) núm. 1092/2010 estableix que: "els bancs centrals nacionals haurien de tenir un paper destacat en la supervisió macroprudencial a causa de la seva experiència i les seves responsabilitats existents en l'àmbit de l'estabilitat financera." Aquesta conclusió es reforça encara més quan els bancs centrals també s'encarreguen de la supervisió microprudencial.
(8) Depenent del marc institucional nacional, la cooperació entre les autoritats amb competències que influeixen en l'estabilitat financera pot adoptar diferents formes, des de la coordinació fins a l'intercanvi de dades i informació.
(9) La JERS debatrà sobre possibles abocaments de polítiques transfrontereres de les mesures macroprudencials previstes per les autoritats nacionals competents per garantir un grau mínim de coordinació i limitar els possibles efectes negatius de l'abocament.A aquest efecte, la Secretaria de la JERS ha de ser informada prèviament d'importants accions macroprudencials proposades per les autoritats nacionals, per a la discussió per part del Comitè Directiu de la JERS.
(10) Les tasques i competències de l'autoritat macroprudencial haurien de ser clarament definides. Tenint en compte l'impacte que podria tenir la reforma actual de la UE del marc de requisits de capital per a les entitats de crèdit [E0003], els procediments per assignar instruments a l'autoritat macroprudencial haurien de permetre, dins dels principis del marc legislatiu pertinent, ajustos puntuals del conjunt d'eines polítiques en resposta a la innovació i el canvi dins del sistema financer i a la naturalesa canviant dels riscos per a l'estabilitat financera. L'autoritat macroprudencial hauria de justificar ex-ante per què necessita determinats instruments i tenir el dret d'iniciativa per demanar l'assignació d'aquests instruments.
(11) La transparència millora la comprensió de les polítiques macroprudencials per part del sector financer i del públic en general, i és un requisit necessari per a la rendició de comptes davant la legislatura, com a representant de la població en general, atès que l'objectiu final de la política macroprudencial és difícil de quantificar, la rendició de comptes es pot formular en termes d'aconseguir objectius intermedis, o explicar públicament la raó de l'ús d'instruments macroprudencials.
(12) Per tal de salvaguardar la credibilitat de les polítiques, les autoritats macroprudencials haurien de protegir-se contra les pressions externes a través de la independència. Els bancs centrals als quals se'ls confia mandats macroprudencials haurien de ser independents en el sentit de l'article 130 del Tractat.
(13) Aquesta Recomanació és sense perjudici dels mandats de política monetària dels bancs centrals de la Unió, i de les tasques encomanades a la JERS.
(14) Les recomanacions de la JERS es publiquen després d'informar el Consell de la Unió Europea de la intenció de la Junta General de fer-ho i proporcionar al Consell l'oportunitat de reaccionar,
HA APROVAT AQUESTA RECOMANACIÓ: