Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular l'article 136 en relació amb l'article 121(2) d'aquest,,
Tenint en compte la recomanació de la Comissió Europea,,
Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu,,
Després de consultar el Comitè Econòmic i Financer,,
Atenent que:
(1) El 20 de juny de 2011, l'Eurogrup va celebrar un debat sobre la posada en pràctica de les orientacions generals per a les polítiques econòmiques dels Estats membres la moneda dels quals és l'euro («Estats membres de la zona de l'euro»), reconeixent la necessitat de reforçar dins de l'Eurogrup la coordinació de polítiques i el seguiment de l'aplicació de les recomanacions adreçades als Estats membres la moneda dels quals és l'euro.
(2) El 26 de març de 2010, el Consell Europeu va acordar la proposta de la Comissió de llançar una nova estratègia per a l'ocupació i el creixement, Europa 2020, basada en una coordinació reforçada de les polítiques econòmiques, que se centrarà en les àrees clau en les quals cal actuar per impulsar el potencial d'Europa per a un creixement sostenible i la competitivitat.
(3) El 13 de juliol de 2010, el Consell va adoptar una recomanació sobre les orientacions generals per a les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió (2010-2014). Es va invitar els Estats membres i, quan pertocava, la UE a tenir en compte les orientacions en les seves polítiques econòmiques.
(4) El 12 de gener de 2011, la Comissió va adoptar la primera Enquesta Anual sobre el Creixement, marcant l'inici d'un nou cicle de governança econòmica a la UE i el primer Semestre Europeu de coordinació de polítiques ex ante i integrada, que s'ancora en l'estratègia Europa 2020.
(5) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu va avalar les prioritats de consolidació fiscal i reforma estructural (en línia amb les conclusions del Consell del 15 de febrer i el 7 de març de 2011 i a continuació de l'Enquesta Anual sobre el Creixement de la Comissió). Va subratllar la necessitat de prioritzar el restabliment de pressupostos sanejats i la sostenibilitat fiscal, reduir l'atur mitjançant reformes del mercat laboral i fer nous esforços per impulsar el creixement. Va sol·licitar als Estats membres que traslladessin aquestes prioritats en mesures concretes que s'incloguessin en els seus Programes d'Estabilitat o de Convergència i els seus Programes Nacionals de Reforma.
(6) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu va convidar també els Estats membres participants en el Pacte per l'Euro Plus a presentar els seus compromisos a temps per ser inclosos en els seus Programes d'Estabilitat o de Convergència i els seus Programes Nacionals de Reforma.
(7) L'abril i el maig de 2011, els Estats membres de la zona de l'euro van presentar els seus Programes d'Estabilitat 2011 per al període 2011-2014 i els seus Programes Nacionals de Reforma 2011. Aquests programes han estat avaluats al mateix temps.
(8) L'experiència de la primera dècada de l'euro va subratllar en general els molts beneficis de la moneda única. No obstant això, la crisi mundial va provocar una profunda contracció el 2009, que va fer que el PIB de la zona de l'euro quedés per sota del seu nivell de 2006. Si bé el 2010 va veure créixer de nou el PIB, la producció continua per sota la de 2007. Com a conseqüència, l'atur de la zona de l'euro va augmentar del 7,6 % el 2007 al 10,1 % el 2010. Les finances públiques de la zona de l'euro es van deteriorar, desencadenant una reclassificació significativa dels riscos del deute sobirà en alguns Estats membres de la zona de l'euro i generant riscos per a l'estabilitat macrofinancera. El creixement s'està recuperant ara, amb divergències entre els Estats membres que reflecteixen tant diferències estructurals com cícliques. La crisi va desencadenar una reducció dels desequilibris macroeconòmics que s'havien desenvolupat abans de la crisi. No obstant això, queda per veure si això és suficient i sostenible.
(9) Els saldos de les administracions públiques de la zona de l'euro han començat, de mitjana, a millorar el 2010. Basant-se en les previsions de primavera dels serveis de la Comissió, assumint polítiques sense canvis, s'espera que continuïn millorant el 2011. No obstant això, el deute públic continuarà creixent fins al 2012. Si no es corregeix en els propers anys, podria posar en risc la sostenibilitat fiscal a llarg termini donat la combinació de baix creixement potencial i evolució demogràfica desfavorable. El 2010, el dèficit de la zona de l'euro va disminuir al 6 % del PIB, mentre que el ràtio de deute va augmentar al 85,1 % del PIB. Segons els objectius del Programa d'Estabilitat 2011, el dèficit de la zona de l'euro baixaria a l'1,3 % del PIB el 2014 i el ràtio de deute tornaria a baixar per sota del 85 % del PIB el 2014, després d'assolir el seu màxim el 2012. Semblant trajectòria de consolidació fiscal per a la zona de l'euro en conjunt seria compatible amb l'estratègia de sortida acordada i la necessitat de tornar a unes finances públiques sanejades en el context d'una recuperació que s'enforteix. L'èmfasi previst de la consolidació en la reducció de la despesa respecte als augments d'impostos incrementa la probabilitat d'èxit. Tot i així, queda per confirmar la posada en pràctica efectiva d'algunes mesures. A més, diversos Estats membres de la zona de l'euro han implementat recentment noves regles fiscals o han anunciat el reforç de les existents, però en alguns Estats membres de la zona de l'euro podrien requerir mesures addicionals per ser plenament efectives. En vista de l'envelliment de la població, les reformes dels sistemes de pensions i de seguretat social no són encara suficients per garantir la sostenibilitat fiscal global a llarg termini.
(10) La resposta de la política de la UE ha aportat millores al funcionament i l'estabilitat del sistema financer. Els reptes en el sector financer en diversos Estats membres de la zona de l'euro inclouen l'exposició dels bancs a noves pèrdues en les seves participacions en actius o un enduriment de les condicions en els mercats de refinançament, la continuació de la reestructuració i recapitalització del sector bancari. A mesura que les condicions del sector financer s'estabilitzen, el suport del sector públic al sector bancari haurà d'anar retirant-se de forma progressiva, tenint degudament en compte les circumstàncies particulars dels sectors bancaris dels Estats membres. Abordar aquests reptes ajudarà a reduir les incerteses sobre els passius públics contingents.
(11) Les millores de la productivitat i la competitivitat i l'eliminació dels obstacles estructurals a la demanda privada interna són necessàries per augmentar el potencial de creixement de la zona de l'euro i per abordar els desequilibris macroeconòmics dins de la zona de l'euro. En aquest sentit, els Estats membres de la zona de l'euro van anunciar diverses reformes estructurals en els seus Programes Nacionals de Reforma. No obstant això, encara hi ha deficiències en les mesures necessàries per millorar el funcionament dels seus mercats de productes i laboral, especialment pel que fa als sectors de serveis, la consolidació fiscal favorable al creixement i els sistemes de negociació salarial.
(12) Per garantir el bon funcionament de la UEM, els Estats membres de la zona de l'euro estan subjectes a una obligació particular de considerar les seves polítiques econòmiques com una qüestió d'interès comú degut al potencial d'efectes de desbordament entre els països que comparteixen una moneda comuna. Per tant, una revisió més completa i permanent de la coordinació de la política econòmica a nivell de la UE i de la zona de l'euro s'ha provat necessària a la llum de la crisi i dels reptes actuals. El cicle anual de supervisió integrat consagrat en el «Semestre Europeu», el marc de governança econòmica reforçat, la creació de la Junta Europea de Risc Sistèmic i les agències europees de supervisió, i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat són elements essencials alguns dels quals estan pendents d'adopció i/o posada en pràctica plena. El «Pacte per l'Euro Plus» reforça encara més aquest marc.
(13) La Comissió ha avaluat els Programes d'Estabilitat i els Programes Nacionals de Reforma dels Estats membres de la zona de l'euro, tenint en compte la necessitat de reforçar la governança econòmica global de la zona de l'euro. Considera que cal respectar estrictament els objectius pressupostaris, amb un reforç en alguns Estats membres de la zona de l'euro, i que calen mesures addicionals per enfortir les normes i la sostenibilitat fiscals. Cal prendre mesures addicionals per millorar l'estabilitat financera, les reformes fiscals i les mesures de consolidació favorables al creixement, els mecanismes de negociació salarial, la competència en els sectors de serveis i l'aplicació del Pacte per l'Euro Plus,
RECOMANA PER LA PRESENT que els Estats membres la moneda dels quals és l'euro prenguin mesures durant el període 2011-2012 per a: