Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular els articles 121(2) i 148(4) d'aquest,,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 1466/97 del Consell de 7 de juliol de 1997 sobre el reforç de la supervisió de les posicions pressupostàries i la supervisió i coordinació de les polítiques econòmiques [E0001], i en particular l'article 9(3) d'aquest,,
Tenint en compte la recomanació de la Comissió Europea,,
Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè d'Ocupació,,
Després de consultar el Comitè Econòmic i Financer,,
Atenent que:
(1) El 26 de març de 2010, el Consell Europeu va acordar la proposta de la Comissió de llançar una nova estratègia per a l'ocupació i el creixement, Europa 2020, basada en una coordinació reforçada de les polítiques econòmiques, que se centrarà en les àrees clau en les quals cal actuar per impulsar el potencial d'Europa per a un creixement sostenible i la competitivitat.
(2) El 13 de juliol de 2010, el Consell va adoptar una recomanació sobre les orientacions generals per a les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió (2010-2014) i el 21 d'octubre de 2010 va adoptar una decisió sobre les orientacions per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres [E0002], que en conjunt formen les «orientacions integrades». Es va invitar els Estats membres a tenir en compte les orientacions integrades en les seves polítiques econòmiques i d'ocupació nacionals.
(3) El 12 de gener de 2011, la Comissió va adoptar l'Enquesta Anual sobre el Creixement, marcant l'inici d'un nou cicle de governança econòmica a la UE i el primer Semestre Europeu de coordinació de polítiques ex ante i integrada, que s'ancora en l'estratègia Europa 2020.
(4) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu va avalar les prioritats de consolidació fiscal i reforma estructural (en línia amb les conclusions del Consell del 15 de febrer i el 7 de març de 2011 i a continuació de l'Enquesta Anual sobre el Creixement de la Comissió). Va subratllar la necessitat de prioritzar el restabliment de pressupostos sanejats i la sostenibilitat fiscal, reduir l'atur mitjançant reformes del mercat laboral i fer nous esforços per impulsar el creixement. Va sol·licitar als Estats membres que traslladessin aquestes prioritats en mesures concretes que s'incloguessin en els seus Programes d'Estabilitat o de Convergència i els seus Programes Nacionals de Reforma.
(5) El 28 d'abril de 2011, el Regne Unit va presentar la seva actualització del Programa de Convergència 2011 per al període 2011-2014 i el seu Programa Nacional de Reforma 2011. Per tal de tenir en compte les interconnexions, ambdós programes han estat avaluats al mateix temps. Per primera vegada, el Programa de Convergència del Regne Unit contenia previsions econòmiques i fiscals elaborades per la nova Oficina Independent per a la Responsabilitat Pressupostària (OBR), la qual cosa suposa una millora benvinguda del marc fiscal del Regne Unit.
(6) El Regne Unit estava especialment exposat a la crisi financera internacional a causa del seu gran sector financer integrat globalment i els elevats nivells d'endeutament de les llars. El PIB va caure un 0,1 % el 2008 i un 4,9 % el 2009. El govern del Regne Unit va intervenir massivament per donar suport al sector bancari i va proporcionar liquiditat addicional extraordinària a tot el sector. El dèficit públic va augmentar 8,5 punts percentuals en dos anys fins al 11,2 % del PIB el 2009. L'atur va augmentar del 5,3 % el 2007 al 7,6 % el 2009. El creixement trimestral va tornar en el quart trimestre de 2009, tot i que la producció es manté per sota del seu màxim anterior a la crisi. Les perspectives a curt termini apunten a un creixement moderat impulsat per una sòlida inversió empresarial i una recuperació de les exportacions netes impulsada pel tipus de canvi. No obstant això, el creixement es veurà frenat per un creixement feble o negatiu del consum de les llars i del govern. S'espera que la inflació es mantingui molt per sobre de l'objectiu oficial del 2 % durant el 2011, reflectint increments de l'impost sobre el valor afegit i els preus més elevats de les importacions i l'energia, abans de baixar el 2012. L'alta inflació probablement erosionarà els ingressos reals a mesura que el creixement salarial es mantingui baix. Els principals riscos a la baixa per a les previsions són que els repunts de la inversió empresarial o de les exportacions netes no es materialitzin i que la persistència d'una inflació elevada pugui impedir l'ús de la política monetària per compensar la reducció de la despesa pública.
(7) Basant-se en l'avaluació del Programa de Convergència actualitzat en virtut del Reglament (CE) núm. 1466/97, el Consell considera que l'escenari macroeconòmic que sustenta les projeccions pressupostàries és plausible, excepte per al 2012, quan podria ser lleugerament massa favorable. El Programa de Convergència no inclou un objectiu a mig termini (OMT) tal com preveu el codi de conducta, tot i que es pot derivar dels objectius que hi figuren. L'objectiu de l'estratègia pressupostària és reduir el dèficit del 9,9 % el 2010-2011 a l'1,7 % el 2015-2016, principalment en base a la contenció de la despesa, una estratègia coherent amb l'evidència sobre consolidacions fiscals que han donat suport al creixement. El Programa de Convergència preveu situar el dèficit per sota del valor de referència del 3 % per al 2014-2015, el termini fixat pel Consell. Partint d'un ràtio de deute del 78,7 % el 2010-2011, les projeccions pressupostàries del Programa de Convergència preveuen que el ràtio de deute augmenti fins al 87,2 % per al 2013-2014 abans de començar a disminuir lentament. L'esforç fiscal anual mitjà durant el període 2010-2011 a 2014-2015 és de l'1,6 %. Això és lleugerament inferior al recomanat pel Consell el desembre de 2009 (1,75 % del PIB), però tot i així és adequat tenint en compte que l'esforç s'està portant a terme des d'un dèficit pressupostari significativament inferior a l'esperat el 2009-2010 i, per tant, és coherent amb la reducció del dèficit nominal per sota del valor de referència per al 2014-2015. Segons la darrera avaluació de la Comissió, els riscos quant a la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques semblen ser elevats.
(8) La posada en pràctica de la consolidació fiscal proposada continua sent un repte important. Garantir que no hi hagi desviacions dels plans de despesa publicats serà vital per restablir una posició fiscal sostenible. Subjecte a això, les taxes històricament baixes d'inversió pública en infraestructures, particularment pel que fa al transport, signifiquen que s'ha de prioritzar la despesa que afavoreixi el creixement. Garantir superàvits primaris suficients a mig termini, tal com ja es preveu en el Programa de Convergència, millorarà la sostenibilitat de les finances públiques.
(9) El mercat laboral flexible del Regne Unit li va permetre afrontar raonablement bé la gran contracció del PIB durant la crisi. No obstant això, els increments de l'atur es van concentrar intensament en els joves: entre el 2008 i el 2010, l'atur juvenil va augmentar del 15 % a gairebé el 20 %. Els resultats deficients del mercat laboral per als joves estan vinculats a deficiències més generals i estructurals en la provisió de qualificacions. La proporció de joves d'entre 18 i 24 anys al Regne Unit que abandonen prematurament l'educació i la formació, amb un 15,7 %, és superior a la mitjana de la UE del 14,4 %. Si bé la proporció de persones d'entre 25 i 64 anys que han assolit nivells d'alta qualificació és particularment alta al Regne Unit, hi ha febleses en el nivell de qualificació intermèdia, amb una proporció d'aquest grup actualment inferior a la mitjana de la UE. Un repte clau addicional per al mercat laboral del Regne Unit és la proporció significativa de nens que viuen en llars sense feina: amb un 17,5 %, és el nivell més alt de la UE, on la mitjana global és del 10,2 %. El problema és especialment agut per a les llars monoparentals, reflectint els escassos incentius financers i la manca d'opcions de guarderia viables: més del 32 % de les persones amb responsabilitats d'atenció estan inactives o treballen a temps parcial per manca de serveis d'atenció (4 punts percentuals per sobre de la mitjana de la UE).
(10) El Regne Unit va experimentar un augment dels preus de l'habitatge en la dècada anterior a la crisi. Els preus van caure bruscament després que la crisi es produís, però des d'aleshores s'han recuperat parcialment i es mantenen en nivells històricament elevats. Els nivells de transaccions es van esfondrar i s'han mantingut molt baixos. L'augment dels preus de l'habitatge va contribuir als grans increments de l'endeutament de les llars i al creixement insostenible del consum de les llars en la dècada anterior a la crisi. L'ensorrament de les transaccions d'habitatge va provocar caigudes corresponents en els ingressos procedents dels impostos sobre les transaccions d'habitatge, contribuint a l'empitjorament de la posició fiscal del Regne Unit. Les febleses del mercat immobiliari també ajuden a explicar l'elevada despesa del Regne Unit en ajuts a l'habitatge i l'elevada proporció de la població en habitatge subvencionat per l'Estat. El Regne Unit ha anunciat reformes inicials del seu sistema urbanístic i de la regulació hipotecària. Reflectint la importància d'aquest repte per a tots els sectors de l'economia del Regne Unit, hi ha motius per aprofundir en aquestes mesures per desenvolupar un paquet de reformes més complet, inclosos el mercat hipotecari i la fiscalitat immobiliària, per abordar aquestes qüestions.
(11) Una recuperació de la inversió privada seria un component essencial del necessari reequilibri de l'economia allunyant-se del consum intern i ajudaria a impulsar guanys de productivitat. Les enquestes suggereixen que la disponibilitat i el cost del crèdit és una limitació significativa per als plans d'inversió i expansió del sector privat, especialment per a les empreses més petites que depenen del finançament bancari. La taxa de creixement anual dels préstecs a les petites i mitjanes empreses (PIMES) ha estat negativa des de finals de 2009, amb els préstecs a les petites empreses contraient-se de manera encara més accentuada. A més, mentre que els diferentials sobre les taxes de referència semblen haver-se estabilitzat per a les empreses mitjanes, han augmentat lleugerament per a les petites empreses. El Regne Unit ha posat recentment en marxa diverses mesures per millorar l'accés de les PIMES al finançament, inclosos vehicles d'inversió patrocinats per l'Estat i l'assoliment d'un acord amb els bancs del Regne Unit que els exigeix augmentar els seus préstecs bruts a les PIMES. És important reconèixer també els reptes del costat de la demanda, i que les empreses hauran de posar també la seva part en aprofitar els programes posats a la seva disposició. Per desenvolupar una solució que pugui continuar funcionant sense la intervenció regular del govern, hi ha motius per a una reforma addicional amb l'objectiu de millorar la competència en el sector bancari i facilitar el desenvolupament addicional dels mercats de finançament no bancari accessible per a les petites i mitjanes empreses.
(12) La Comissió ha avaluat el Programa de Convergència i el Programa Nacional de Reforma. Ha tingut en compte no sols la seva rellevància per a una política fiscal i socioeconòmica sostenible al Regne Unit, sinó també la seva conformitat amb les normes i orientacions de la UE, donada la necessitat de reforçar la governança econòmica global de la UE oferint aportacions de la UE a les decisions nacionals futures. Considera que els Programes estableixen mesures ambicioses per reduir el dèficit i anima el govern a procedir tal com es preveu. Cal prendre mesures addicionals per reformar el mercat immobiliari, reduir l'atur juvenil i l'abandonament escolar prematur, abordar la situació dels nens que viuen en llars sense feina i millorar la disponibilitat de crèdit per al sector privat.
(13) A la llum d'aquesta avaluació, tenint en compte també la Recomanació del Consell en virtut de l'article 126(7) del Tractat de Funcionament de la Unió Europea de 2 de juny de 2010, el Consell ha examinat l'actualització del Programa de Convergència 2011 del Regne Unit i el seu dictamen [E0003] es reflecteix en particular en les recomanacions (1) i (2) que figuren a continuació. Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu del 25 de març de 2011, el Consell ha examinat el Programa Nacional de Reforma del Regne Unit,
RECOMANA PER LA PRESENT que el Regne Unit prengui mesures durant el període 2011-2012 per a: