Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular els articles 121, apartat 2, i 148, apartat 4,,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 1466/97 del Consell, de 7 de juliol de 1997, relatiu al reforç de la supervisió de les situacions pressupostàries i a la supervisió i coordinació de les polítiques econòmiques [E0001], i en particular l'article 5, apartat 3,,
Tenint en compte la recomanació de la Comissió Europea,,
Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè d'Ocupació,,
Prèvia consulta al Comitè Econòmic i Financer,,
Atenent que:
(1) El 26 de març de 2010, el Consell Europeu va donar el seu acord a la proposta de la Comissió d'engegar una nova estratègia per a l'ocupació i el creixement, Europa 2020, basada en una coordinació reforçada de les polítiques econòmiques, que se centrarà en els àmbits clau on cal actuar per potenciar el creixement sostenible i la competitivitat a Europa.
(2) El 13 de juliol de 2010, el Consell va adoptar una recomanació sobre les orientacions generals per a les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió (2010 a 2014) i, el 21 d'octubre de 2010, va adoptar una decisió sobre les orientacions per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres [E0002], que conjuntament constitueixen les «orientacions integrades». Es va invitar els Estats membres a tenir en compte les orientacions integrades en les seves polítiques econòmiques i d'ocupació nacionals.
(3) El 12 de gener de 2011, la Comissió va adoptar el primer Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement, que marca l'inici d'un nou cicle de governança econòmica a la UE i del primer semestre europeu de coordinació de polítiques ex ante i integrada, el qual s'ancora en l'estratègia Europa 2020.
(4) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu va avalar les prioritats de consolidació fiscal i de reforma estructural (en consonància amb les conclusions del Consell del 15 de febrer i del 7 de març de 2011 i a partir de l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement de la Comissió). Va subratllar la necessitat de prioritzar el restabliment d'uns pressupostos sanejats i la sostenibilitat fiscal, la reducció de la desocupació per mitjà de reformes del mercat laboral i la realització de nous esforços per potenciar el creixement. Va demanar als Estats membres que traduïssin aquestes prioritats en mesures concretes a incloure en els seus programes d'estabilitat o de convergència i en els programes nacionals de reforma.
(5) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu va invitar també els Estats membres que participen en el Pacte per l'Euro Plus a presentar els seus compromisos a temps per a la seva inclusió en els seus programes d'estabilitat o de convergència i en els seus programes nacionals de reforma.
(6) El 3 de maig de 2011, França va presentar l'actualització del seu programa d'estabilitat 2011 per al període 2011-2014 i el seu programa nacional de reforma 2011. A fi de tenir en compte les interrelacions, tots dos programes han estat avaluats simultàniament.
(7) França es va veure relativament menys afectada que altres Estats membres per la crisi econòmica i financera, amb una disminució del PIB del 2,7 % el 2009, deguda en part a uns estabilitzadors econòmics considerables i a la resiliència del consum de les llars. El sector bancari també va demostrar ser resistent. L'any 2010, l'economia es va recuperar i, en general, el creixement del PIB va resultar ser del 1,5 %. No obstant això, la crisi econòmica ha afectat substancialment les finances públiques de França. A causa dels estabilitzadors automàtics i dels estímuls fiscals discrecionals, el dèficit de les administracions públiques va augmentar del 3,3 % del PIB el 2008 al 7,5 % el 2009. De la mateixa manera, la crisi ha exacerbat la infrautilització del treball i les debilitats estructurals del mercat laboral francès, on el 2010 hi havia un nivell d'atur relativament elevat del 9,7 %. A més, la balança comercial de béns s'ha deteriorat gradualment durant l'última dècada, posant de manifest els reptes que afronten les empreses franceses en termes de competitivitat en costos i no vinculada als preus.
(8) Basant-se en l'avaluació del programa d'estabilitat actualitzat d'acord amb el Reglament (CE) núm. 1466/97, el Consell considera que l'escenari macroeconòmic en el qual es fonamenten les projeccions pressupostàries és favorable, especialment perquè els nivells de creixement esperats romanen molt per sobre del creixement potencial en els anys posteriors. Després d'un dèficit millor del que s'esperava del 7 % del PIB l'any 2010, el programa d'estabilitat preveu reduir-lo al 3 % del PIB l'any 2013, que és el termini fixat pel Consell per corregir la situació de dèficit excessiu, i continuar la consolidació posteriorment. Partint d'un deute del 82 % del PIB l'any 2010, la ràtio de deute s'incrementarà fins al 2012 (86 %), moment a partir del qual disminuirà lleugerament. Les trajectòries d'ajust del dèficit i el deute estan subjectes a riscos, que inclouen la possibilitat que l'escenari macroeconòmic resulti menys favorable, el fet que les mesures no estiguin suficientment especificades per assolir els objectius a partir de 2012, i el fet que en el passat s'hagin incomplert sovint els objectius, malgrat el resultat millor del que s'esperava el 2010. Per tant, no es pot garantir que el dèficit excessiu quedi corregit l'any 2013 si no s'adopten mesures addicionals quan calgui. L'objectiu a mitjà termini d'un pressupost equilibrat en termes estructurals no s'assolirà durant el període de vigència del programa d'estabilitat. L'esforç fiscal anual mitjà durant el període 2010-2013 recalculat pels serveis de la Comissió d'acord amb la metodologia acordada comunament és lleugerament inferior al que figura en la Recomanació del Consell del 2 de desembre de 2009 («per sobre de l'1 % del PIB»).
(9) La implementació de la consolidació fiscal continua sent un repte important. Evitar desviaments en la despesa per mitjà d'un esforç fiscal reforçat basat en mesures plenament especificades és vital per restablir una posició fiscal sostenible, sobretot perquè l'objectiu del 2013 no ofereix cap marge de seguretat per sota del llindar del 3 % del PIB. A més, tal com s'especifica en la Llei de planificació plurianual de les finances públiques 2011-2014 aprovada el desembre de 2010, seria adequat utilitzar tots els ingressos addicionals inesperats per accelerar la reducció del dèficit i del deute. D'acord amb la darrera avaluació de la Comissió, els riscos en matèria de sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques semblen ser moderats. Per millorar la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques, França va adoptar una nova reforma de les pensions el 2010. Les mesures previstes, inclòs l'augment gradual de l'edat mínima de jubilació de 60 a 62 anys i de l'edat de jubilació legal de 65 a 67 anys, així com la supressió progressiva dels règims de jubilació anticipada, haurien de tenir un impacte en la taxa d'ocupació baixa dels treballadors de més edat. A més, s'espera que el sistema de pensions estigui en equilibri el 2018. És probable que aparegui un dèficit posteriorment si no s'adopten noves mesures. La darrera reforma de les pensions ha creat també un nou organisme públic, el «Comité de pilotage des régimes de retraite», que s'encarrega de presentar avaluacions anuals de la situació pressupostària dels comptes de pensions i, si hi ha alguna possibilitat de deteriorament, de proposar mesures correctores.
(10) La legislació vigent sobre protecció de l'ocupació és encara massa estricta: les condicions per als acomiadaments econòmics estan subjectes a incertesa jurídica. Això comporta uns resultats en el mercat laboral en els quals els treballadors amb contractes indefinits (la majoria de l'«estoc» laboral) gaudeixen d'un grau relatiu de seguretat i els treballadors amb contractes temporals (la majoria de l'entrada al mercat laboral) estan exposats a incerteses. Per tant, la proporció de contractes temporals és significativament més elevada per als treballadors joves, i hi ha poques transicions de contractes temporals a contractes indefinits. Aquesta segmentació s'aplica també a l'accés a la formació professional. Hi ha, per tant, una alta rotació i una acumulació limitada de capital humà en aquests treballadors. Els treballadors joves i els poc qualificats estan, per tant, exposats a riscos desproporcionats en el mercat laboral. L'objectiu de la Llei de renovació del diàleg social i de la Llei de modernització del mercat laboral de 2008 era modernitzar el diàleg social i abordar la qüestió del dualisme del mercat laboral. Aquesta última Llei va introduir, en particular, un nou procediment per rescindir els contractes indefinits per acord mutu (rupture conventionnelle) que s'utilitza cada vegada més.
(11) La taxa d'atur a França era lleugerament superior a la mitjana de la UE l'any 2010 i la desocupació de llarga durada va en augment (3,9 % el 2010 davant del 2,9 % el 2008). En aquest context, els serveis públics d'ocupació haurien de jugar un paper important en el suport als aturats en la seva recerca de feina. A França, el nou servei públic d'ocupació de finestreta única Pôle Emploi ha mostrat fins ara uns resultats mixtos. En 2009-2010, en el context de la crisi i d'un augment significatiu del nombre de persones que cerquen feina, el seu objectiu principal s'havia centrat sobretot en la fusió de les dues entitats administratives preexistents. L'externalització dels serveis de col·locació ha ofert fins ara resultats mixtos quant a l'assoliment dels objectius de retorn al treball fixats per Pôle Emploi. Al mateix temps, els recursos de Pôle Emploi dedicats al suport individualitzat dels sol·licitants d'ocupació romanen poc desenvolupats (71 equivalents a temps complet per cada 10.000 aturats, xifra significativament inferior als nivells registrats en alguns països comparables).
(12) El dèficit per compte corrent de França s'ha deteriorat gradualment durant l'última dècada, reflectint el declivi de la balança comercial de béns, degut en part a una disminució de la competitivitat dels costos laborals des que el salari mínim únic es va reintroduir en el període 2003-2005 (la reforma anterior de les 35 hores de treball setmanal havia donat lloc a cinc nivells mínims diferents). S'han introduït algunes millores en el procediment d'indexació (creació d'una comissió consultiva d'experts independents, eliminació dels augments discrecionals), la qual cosa ha comportat una moderació de l'increment del salari mínim. Com a resultat, la proporció d'assalariats que reben el salari mínim ha disminuït substancialment, permetent una millor diferenciació salarial. El salari mínim francès continua sent un dels més elevats de la UE en comparació amb el salari medià, tot i que el pesos fiscal és molt inferior al del salari mitjà a causa de les reduccions en les cotitzacions a la seguretat social dels empresaris.
(13) França té una de les càrregues fiscals i de la seguretat social sobre el treball més elevades de la UE, mentre que la fiscalitat sobre el consum continua sent relativament baixa. A més, els ingressos fiscals mediambientals com a percentatge del PIB també es troben per sota de la mitjana de la UE. El reequilibri del sistema fiscal, incloent, per exemple, el desplaçament de la fiscalitat del treball cap al consum i el medi ambient, és probable que tingui un efecte beneficiós tant sobre l'ocupació com sobre els objectius mediambientals.
(14) Les exempcions fiscals i de seguretat social (incloses les niches fiscales) a França són molt elevades. A més, comprendre i aprofitar els avantatges del sistema requereix que les empreses i les llars inverteixin en una àmplia especialització. Si bé les despeses fiscals s'utilitzen per implementar una determinada política econòmica, fins ara no s'ha dut a terme una avaluació sistemàtica per determinar si han aconseguit complir els objectius perseguits, tot i que es preveu una revisió el 2011 d'acord amb la Llei de planificació plurianual de les finances públiques 2009-2012. En el passat, la seva substituïbilitat amb la despesa pública ha permès a les autoritats franceses complir formalment les normes de despesa existents, tot i que nous desplaçaments ja no són possibles tal com s'estableix en l'article 9 de la Llei de planificació plurianual de les finances públiques 2011-2014. Les autoritats franceses preveuen un augment discrecional dels ingressos fiscals (principalment per mitjà de la reducció de les despeses fiscals) d'aproximadament el 0,75 % del PIB durant el període 2011-2013. Les despeses fiscals concretes a suprimir tan sols s'han identificat parcialment a partir de 2012.
(15) La competència en el sector del comerç al detall continua impedida per restriccions administratives a l'obertura de grans superfícies comercials i per una prohibició de venda a pèrdua. En el sector dels serveis, persisteixen encara barreres a la competència en diverses professions regulades, que podrien abordar-se revisant les condicions d'accés o suprimint gradualment determinades quotes (numerus clausus) i els drets exclusius que posseeixen aquestes professions.
(16) França ha adquirit una sèrie de compromisos en el marc del Pacte per l'Euro Plus. En l'aspecte fiscal, França s'ha compromès a implementar ràpidament la reforma de les pensions de 2010. Amb vista a reforçar la sostenibilitat fiscal, França modificarà també la seva Constitució per introduir una planificació pressupostària plurianual vinculant. Per augmentar la participació laboral, s'estan considerant diverses mesures per incrementar les polítiques actives del mercat laboral (per exemple, l'aprenentatge per facilitar la transició de l'escola al treball dels treballadors joves, equipaments addicionals d'atenció a la infància per al 2012 per millorar les perspectives d'ocupació femenina, reforç dels serveis públics d'ocupació per als sol·licitants d'ocupació). Les mesures de competitivitat se centren en la millora del sistema d'educació superior i en la promoció de la recerca i el desenvolupament (R+D) i la innovació (investissements d'avenir), així com en la reducció de la càrrega administrativa per mitjà d'un programa global de simplificació administrativa. Aquests compromisos fan referència a tres dels quatre àmbits del Pacte, sense abordar el sector financer. Tot i que s'adopten en els àmbits on es troben els principals reptes, molts d'ells (en particular, els relatius a la governança fiscal o al suport a l'educació superior i a la R+D) són confirmacions de polítiques i reformes públiques existents. L'agenda de reformes no sembla plenament coherent amb l'abast dels reptes macroeconòmics als quals s'enfronta en el mercat laboral o en l'entorn empresarial. A més, la reforma constitucional prevista està subjecta a incertesa política. Aquests compromisos del Pacte per l'Euro Plus han estat avaluats i tinguts en compte en les recomanacions.
(17) La Comissió ha avaluat el programa d'estabilitat i el programa nacional de reforma, inclosos els compromisos del Pacte per l'Euro Plus per a França. Ha tingut en compte no tan sols la seva rellevància per a una política fiscal i socioeconòmica sostenible a França, sinó també la seva conformitat amb les normes i orientacions de la UE, atesa la necessitat de reforçar la governança econòmica global de la UE proporcionant una contribució a nivell de la UE per a les futures decisions nacionals. A la llum d'això, la Comissió considera que l'estratègia de consolidació fiscal ha d'especificar-se més per al 2012 i posteriorment, a fi de garantir que el dèficit excessiu quedi corregit l'any 2013 i el deute se situï en una trajectòria descendent. Qualsevol ingrés addicional inesperat ha d'utilitzar-se per accelerar la reducció del dèficit i del deute, tal com s'especifica en l'article 11 de la Llei de planificació plurianual de les finances públiques 2011-2014. Un desplaçament del treball cap als impostos mediambientals i sobre el consum, i una racionalització de les despeses fiscals, reforçarien els objectius fiscals i mediambientals i millorarien l'entorn empresarial. Les mesures addicionals per al 2011-2012 haurien de centrar-se a adaptar la legislació sobre protecció de l'ocupació per reduir el dualisme del mercat laboral i en el reforç dels serveis públics d'ocupació a fi de proporcionar suport integral als sol·licitants d'ocupació. La política existent de moderació del salari mínim hauria de mantenir-se. S'hauria de fomentar la competència en les professions regulades i el comerç al detall.
(18) A la llum d'aquesta avaluació, tenint en compte també la Recomanació del Consell en virtut de l'article 126, apartat 7, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, del 2 de desembre de 2009, el Consell ha examinat l'actualització del programa d'estabilitat 2011 de França i el seu dictamen [E0003] es reflecteix en particular en la seva recomanació 1 que figura a continuació. Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu del 25 de març de 2011, el Consell ha examinat el programa nacional de reforma de França,
RECOMANA per la present que França prengui mesures en el període 2011-2012 per a: