Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular els articles 121, apartat 2, i 148, apartat 4,,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 1466/97 del Consell, de 7 de juliol de 1997, relatiu al reforç de la supervisió de les situacions pressupostàries i a la supervisió i coordinació de les polítiques econòmiques [E0001], i en particular l'article 5, apartat 3,,
Tenint en compte la recomanació de la Comissió Europea,,
Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè d'Ocupació,,
Prèvia consulta al Comitè Econòmic i Financer,,
Atenent que:
(1) El 26 de març de 2010, el Consell Europeu va donar el seu acord a la proposta de la Comissió d'engegar una nova estratègia per a l'ocupació i el creixement, Europa 2020, basada en una coordinació reforçada de les polítiques econòmiques, que se centrarà en els àmbits clau on cal actuar per potenciar el creixement sostenible i la competitivitat a Europa.
(2) El 13 de juliol de 2010, el Consell va adoptar una recomanació sobre les orientacions generals per a les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió (2010 a 2014) i, el 21 d'octubre de 2010, va adoptar una decisió sobre les orientacions per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres [E0002], que conjuntament constitueixen les «orientacions integrades». Es va invitar els Estats membres a tenir en compte les orientacions integrades en les seves polítiques econòmiques i d'ocupació nacionals.
(3) El 12 de gener de 2011, la Comissió va adoptar el primer Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement, que marca l'inici d'un nou cicle de governança econòmica a la UE i del primer semestre europeu de coordinació de polítiques ex ante i integrada, el qual s'ancora en l'estratègia Europa 2020.
(4) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu va avalar les prioritats de consolidació fiscal i de reforma estructural (en consonància amb les conclusions del Consell del 15 de febrer i del 7 de març de 2011 i a partir de l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement de la Comissió). Va subratllar la necessitat de prioritzar el restabliment d'uns pressupostos sanejats i la sostenibilitat fiscal, la reducció de la desocupació per mitjà de reformes del mercat laboral i la realització de nous esforços per potenciar el creixement. Va demanar als Estats membres que traduïssin aquestes prioritats en mesures concretes a incloure en els seus programes d'estabilitat o de convergència i en els programes nacionals de reforma.
(5) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu va invitar també els Estats membres que participen en el Pacte per l'Euro Plus a presentar els seus compromisos a temps per a la seva inclusió en els seus programes d'estabilitat o de convergència i en els seus programes nacionals de reforma.
(6) El 29 d'abril de 2011, Estònia va presentar el seu programa d'estabilitat 2011 per al període 2011-2015 i el seu programa nacional de reforma 2011. A fi de tenir en compte les interrelacions, tots dos programes han estat avaluats simultàniament.
(7) Estònia es va veure especialment afectada per la crisi financera mundial, que va amplificar l'inversió del boom immobiliari i de consum intern. La pèrdua acumulada de PIB va arribar al 19 % en 2008-2009 i la taxa d'atur va augmentar gairebé quatre vegades fins al 16,8 % l'any 2010. No obstant això, l'economia s'ha recuperat ràpidament i s'espera que el creixement del PIB real s'acceleri en els propers anys. La recuperació ha estat impulsada principalment per les exportacions, però la demanda interna guanya terreny sobretot gràcies a una forta inversió. La millora de les perspectives de creixement ha tingut un impuls positiu en el mercat laboral. La taxa d'ocupació ha augmentat notablement darrerament, malgrat que la desocupació de llarga durada continua sent elevada. Mentre que la inflació s'ha accelerat en comparació amb l'any passat, s'espera que es moderi en consonància amb l'evolució dels preus mundials de les primeres matèries.
(8) Basant-se en l'avaluació del programa d'estabilitat d'acord amb el Reglament (CE) núm. 1466/97, el Consell considera que l'escenari macroeconòmic en el qual es fonamenten les projeccions pressupostàries és plausible. L'estratègia pressupostària a mitjà termini del programa d'estabilitat consisteix a assolir l'objectiu a mitjà termini, definit com a equilibri estructural, l'any 2013, i a mantenir-lo durant la resta del període de vigència del programa d'estabilitat, tot apuntant a superàvits estructurals l'any 2013 i en els anys posteriors. Es preveu que la posició pressupostària general de les administracions públiques assoleixi un superàvit l'any 2013, mentre que a curt termini s'espera que el dèficit augmenti lleugerament a causa de l'impacte puntual de les inversions mediambientals en els crèdits de carboni. L'ajust pressupostari del programa d'estabilitat es basa en contenir el creixement de la despesa pública de consum. El programa d'estabilitat ofereix alguna informació sobre les mesures per assolir l'objectiu i els antecedents d'acompliment dels objectius fiscals mitiguen el risc d'incomplir-los en els propers anys. En concret, les reformes previstes persegueixen guanys d'eficiència en diversos àmbits, com ara l'educació i les polítiques actives del mercat laboral. Els riscos per als objectius pressupostaris semblen, per tant, en general equilibrats. No obstant això, serà important que els propers pressupostos proporcionin els detalls clau de les mesures per seguir millorant l'eficiència de la despesa pública, donant suport així a la implementació del programa d'estabilitat.
(9) La desocupació de llarga durada continua sent elevada i les taxes d'atur entre les regions han estat força divergents i persistents. Malgrat els augments considerables des de 2009, el finançament de les polítiques actives del mercat laboral segueix sent un dels més baixos de la UE, i comporta que una proporció reduïda de persones desocupades rebi suport actiu. El mercat laboral estonià és relativament flexible, reforçat per la decisió de posposar fins al 2013 els augments de la cobertura de la prestació per desocupació del paquet de dret laboral. Malgrat aquesta flexibilitat, Estònia té una càrrega fiscal sobre el treball relativament alta, la qual podria tenir conseqüències negatives per a l'oferta i la demanda de mà d'obra. Aquest problema és particularment agut tenint en compte l'elevada taxa d'atur dels joves i dels poc qualificats, que estan exposats a un risc de pobresa. Les reformes previstes per reduir les cotitzacions a la seguretat social s'adrecen als problemes adequats, però han de tenir lloc alhora que es reforça la posició pressupostària. Hi ha potencial per a guanys d'eficiència mitjançant una comprovació de recursos més estricta per focalitzar millor altres prestacions.
(10) La intensitat de recursos d'Estònia és una de les més elevades de la UE. Això és en part resultat d'una estructura de producció concentrada en sectors i indústries d'alta intensitat energètica. Un altre factor determinant és el baix rendiment en eficiència energètica a nivell sectorial. En el seu programa nacional de reforma, Estònia indica un objectiu d'estalvi energètic nacional del 9 % el 2016 en comparació amb les projeccions (16 % el 2020 en el PNR). A més, hi ha poca informació sobre com i quan s'implementaran les mesures i quins en seran els resultats esperats. Per tant, millorar l'eficiència energètica té un potencial addicional. Augmentar l'eficiència energètica és probable que tingui un impacte positiu en el medi ambient i en la seguretat del subministrament d'energia, però també en la reducció de les pressions inflacionàries i en la millora de la competitivitat en costos.
(11) No obstant l'elevada proporció global de persones amb educació terciària, una reforma addicional del sistema educatiu en tots els nivells podria ajudar a abordar les mancances de qualificació, el gran nombre d'escoles i d'institucions d'educació terciària, i la manca d'enfocament en l'educació professional, la qual dona lloc a l'elevada proporció de persones sense qualificació professional. Ateses les tendències demogràfiques actuals, millorar la qualitat del capital humà és important per augmentar el potencial de creixement a mitjà termini. En particular, garantir que l'educació terciària s'orienta cap als àmbits d'importància clau per a l'economia (per exemple, l'enginyeria) podria donar suport al reequilibri en curs cap als sectors comerciables. La implementació de la reforma educativa també contribuiria a millorar l'eficiència del sector públic, atès que l'actual sistema de gestió de l'educació és massa fragmentat a nivell local, la qual cosa comporta tant subvencions ineficients com serveis de baixa qualitat.
(12) Estònia ha adquirit una sèrie de compromisos en el marc del Pacte per l'Euro Plus. Aquests compromisos inclouen mesures per abordar la sostenibilitat de les finances públiques, l'ocupació i la competitivitat. En l'aspecte fiscal, el Pacte es compromet a assolir l'equilibri pressupostari l'any 2013 i un superàvit el 2014; a incloure en la llei base del pressupost estatal un requisit d'equilibri pressupostari del sector públic; així com els primers passos per reformar els règims especials de pensions. Per tal de promoure l'ocupació, es preveuen alguns incentius fiscals. Quant a la competitivitat, les mesures se centren en la innovació, l'educació superior i la reforma dels serveis públics. Els compromisos del Pacte reflecteixen l'agenda presentada en el programa nacional de reforma. Els objectius establerts en el Pacte es beneficiarien de mesures addicionals per enfortir les polítiques del mercat laboral, així com per abordar l'eficiència en l'ús dels recursos i el mercat energètic. Els compromisos del Pacte per l'Euro Plus han estat avaluats i tinguts en compte en les recomanacions.
(13) La Comissió ha avaluat el programa d'estabilitat i el programa nacional de reforma, i els compromisos del Pacte per l'Euro Plus. Ha tingut en compte no tan sols la seva rellevància per a una política fiscal i socioeconòmica sostenible a Estònia, sinó també la seva conformitat amb les normes i orientacions de la UE, atesa la necessitat de reforçar la governança econòmica global de la UE proporcionant una contribució a nivell de la UE per a les futures decisions nacionals. Considera que, tot i que caldrà especificar en els propers pressupostos les mesures per assolir l'objectiu pressupostari fixat, els antecedents de les autoritats estonianes mitiguen el risc d'incomplir els objectius fiscals. Cal donar passos addicionals per enfortir les polítiques del mercat laboral i proporcionar millors incentius a treballar, per millorar el capital humà a través d'una reforma educativa a gran escala, i per abordar l'eficiència en l'ús dels recursos i el mercat energètic.
(14) A la llum d'aquesta avaluació, el Consell ha examinat el programa d'estabilitat 2011 d'Estònia i el seu dictamen [E0003] es reflecteix en particular en la seva recomanació 1 que figura a continuació. Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu del 25 de març de 2011, el Consell ha examinat el programa nacional de reforma d'Estònia,
RECOMANA per la present que Estònia prengui mesures en el període 2011-2012 per a: