Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular els seus articles 121(2) i 148(4),,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 1466/97 del Consell, de 7 de juliol de 1997, sobre l'enfortiment de la vigilància de les posicions pressupostàries i la vigilància i coordinació de les polítiques econòmiques [E0001], i en particular l'apartat 3 de l'article 9 d'aquest,,
Tenint en compte la recomanació de la Comissió Europea,,
Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu,,
Tenint en compte l'opinió de la Comissió d'Ocupació,,
Després de consultar al Comitè Econòmic i Financer,,
Atenent que:
(1) El 26 de març de 2010, el Consell Europeu va acordar la proposta de la Comissió de llançar una nova estratègia per a l'ocupació i el creixement, Europa 2020, basada en una major coordinació de les polítiques econòmiques, que se centrarà en els àmbits clau en els quals és necessari actuar per a impulsar el potencial d'Europa per al creixement sostenible i la competitivitat.
(2) El 13 de juliol de 2010, el Consell va adoptar una recomanació sobre les directrius generals per a les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió (2010 a 2014) i, el 21 d'octubre de 2010, va adoptar una decisió sobre les directrius per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres [E0002], que juntes formen les "directrius integrades". Els Estats membres van ser convidats a tenir en compte les directrius integrades en les seves polítiques econòmiques i d'ocupació nacionals.
(3) El 12 de gener de 2011, la Comissió va adoptar la primera enquesta anual sobre el creixement, que marca l'inici d'un nou cicle de governança econòmica a la UE i el primer semestre europeu de coordinació política ex-ante i integrada, que està ancorat en l'Estratègia Europa 2020.
(4) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu va aprovar les prioritats per a la consolidació fiscal i la reforma estructural (d'acord amb les conclusions del Consell del 15 de febrer i 7 de març de 2011 i després de l'Estudi Anual sobre el Creixement de la Comissió), subratllant la necessitat de donar prioritat a la restauració de pressupostos sòlids i a la sostenibilitat fiscal, reduint la desocupació a través de reformes del mercat laboral i fent nous esforços per a millorar el creixement, demanant als Estats membres que tradueixin aquestes prioritats en mesures concretes que s'incloguin en els seus programes d'estabilitat o convergència i en els programes nacionals de reforma.
(5) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu també va convidar als Estats membres que participen en el Pacte per l'Euro Plus a presentar els seus compromisos a temps per a ser inclosos en els seus programes d'estabilitat o convergència i en els seus programes nacionals de reforma.
(6) El 28 d'abril de 2011, Lituània va presentar la seva actualització del programa de convergència de 2011 que abasta el període 2011-2014 i el seu programa nacional de reforma de 2011.
(7) L'economia lituana s'està recuperant d'una greu crisi econòmica, durant la qual el PIB es va contreure un 17% de pic a gota a mesura que el col·lapse de la demanda interna es va amplificar a causa d'una caiguda del comerç mundial, i la desocupació va pujar ràpidament a un màxim rècord, arribant al 18,3% a mitjans de 2010 de tan baix com el 4,2% a principis de 2008. Un fort compromís amb la consolidació fiscal, juntament amb l'ajust dels salaris del sector privat i les mesures destinades a enfortir l'estabilitat del sistema financer, van ajudar a estabilitzar l'economia.
(8) Sobre la base de l'avaluació del programa de convergència actualitzat de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1466/97, el Consell opina que l'escenari macroeconòmic subjacent al programa de convergència 2011 és plausible, encara que el creixement econòmic i la inflació poden arribar a ser superiors al previst en l'actualitat; mentre que el programa de convergència preveu situar el dèficit per sota del valor de referència del 3% per a 2012, el termini previst per a 2012 pot conduir a millors resultats pressupostaris del 3% del previst en el programa de convergència; no obstant això, si les mesures de consolidació temporal que expiraran a la fi de 2011 no es renoven i es complementen amb mesures permanents considerables, l'esforç pressupostari mitjà del programa de convergència per a 2012 corre el risc de no complir-se malgrat la millora de les perspectives macroeconòmiques; mentre que l'esforç fiscal mitjà recomanat pel Consell en el marc del procediment de dèficit excessiu (EDP) de 16 de febrer de 2010, l'execució de l'esforç fiscal requerit hauria de permetre una reducció del dèficit més ràpida i un avanç cap a l'objectiu de dèficit a mitjà termini (MTO).
(9) En vista de l'ajust considerable necessari per complir amb l'objectiu del PDE de 2012 i avançar cap a l'OMC, i la necessitat d'assegurar el cofinançament necessari per a avançar en l'absorció dels fons estructurals de la UE i augmentar la inversió productiva en l'economia, identificar mesures de consolidació addicionals podria crear un marge addicional per als ajustos de la despesa pública sense comprometre la mitjana de la UE en les pròximes dècades. [...] Al juny de 2010, el govern va aprovar un augment significatiu de l'edat de jubilació, canvis en la forma en què es calculen les pensions i la integració de l'oferta laboral en el règim general de la seguretat social; a més, la sostenibilitat fiscal a llarg termini també requeriria un marc fiscal més sòlid; en particular, en el període previ a la crisi, el creixement excessiu de la despesa finançat pels ingressos relacionats amb el boom va ser l'origen dels grans desequilibris fiscals sorgits durant la crisi; i els riscos respecte a la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques semblen ser elevats.
(10) La taxa d'atur a Lituània és una de les més altes de la UE; la preocupació immediata és garantir que aquest ràpid augment no es converteixi en estructural; les regulacions laborals molt estrictes i els incentius al treball dins del sistema d'assistència social estan comprometent el funcionament del mercat laboral, la qual cosa requereix una revisió del Codi laboral i d'altres lleis rellevants, en particular la Llei d'Ajuda Social en Efectiu; quan es combinen amb polítiques actives de mercat laboral prou finançades, les mesures adoptades en aquests àmbits ajudarien a reduir el risc que l'elevada desocupació es converteixi en estructural, i reduirien la considerable economia a l'ombra.
(11) Les empreses estatals lituanes representen al voltant del 18% del PIB. Continuen sent propenses a les ineficiències amb rendiments financers insatisfactoris. La reforma reeixida de les empreses estatals també milloraria la competència i l'entorn empresarial. El 2010 Lituània va iniciar una reforma en cinc sectors importants. La reforma va establir directrius de transparència per a les empreses estatals, proporcionant una base per a la rendició de comptes del govern. La Resolució del Govern sobre la millora de l'eficiència al desembre de 2010 va proporcionar un marc més creïble per a la reforma.
(12) La intensitat energètica de l'economia lituana és una de les més altes de la UE, en gran part relacionada amb la calefacció domèstica, on els edificis multiparticipats mal mantinguts representen la major part del problema. Malgrat la introducció d'una estratègia per fer front a això, s'han fet poques inversions; a més, els nivells de propietat d'automòbils han augmentat ràpidament, mentre que els ingressos dels impostos sobre l'energia i el transport han caigut en relació amb el PIB i els impostos sobre el treball (considerablement per sobre de la mitjana de la UE).
(13) La reforma de la política de competència milloraria encara més el medi ambient, però el progrés és lent, especialment en els sectors de l'energia i el comerç d'aliments. La finalització de l'estratègia nacional d'independència energètica revisada ajudarà a resoldre les preocupacions sobre la seguretat del subministrament i donarà suport a una major competència en el mercat d'electricitat. Dins del sector de l'electricitat i el gas, Lituània va aprovar una llei el 2009 sobre la prohibició d'operacions deslleials de les empreses de comerç minorista.
(14) Per a reforçar la sostenibilitat fiscal, Lituània adoptarà lleis que facilitin l'acumulació de fons en la reserva del Tresor de l'Estat per a períodes econòmics difícils i promourà una política pressupostària responsable i antiinflacionista Mesures d'ocupació centrades en el foment de l'ocupació, la lluita contra el treball il·legal i no declarat i la promoció d'acords d'ocupació flexibles Per a millorar l'entorn empresarial, s'han assumit una sèrie de compromisos per a reforçar les inspeccions empresarials, augmentar la transparència i reduir la càrrega administrativa sobre les empreses, que reflecteixen, en general, l'agenda de reformes esbossada en el programa de convergència i el programa nacional de reforma.
(15) La Comissió ha avaluat el programa de convergència i el programa nacional de reforma, inclosos els compromisos del Pacte per l'Euro Plus, tenint en compte no sols la seva rellevància per a la política fiscal i socioeconòmica sostenible a Lituània, sinó també la seva conformitat amb les normes i directrius de la UE, donada la necessitat de reforçar la governança econòmica general de la UE mitjançant l'aportació a nivell de la UE en futures decisions nacionals.
(16) A la llum d'aquesta avaluació, tenint en compte també la Recomanació del Consell de conformitat amb l'apartat 7 de l'article 126 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea del 16 de febrer de 2010, el Consell ha examinat l'actualització de 2011 del programa de convergència de Lituània i la seva opinió [E0003] es reflecteix en particular en les seves recomanacions (1) i (2) a continuació. Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu del 25 de març de 2011, el Consell ha examinat el programa nacional de reforma de Lituània.
HEREBY recomana que Lituània prengui mesures dins del període 2011-2012 a: