Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular els articles 121(2) i 148(4),,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 1466/97 del Consell, de 7 de juliol de 1997, relatiu al reforç de la supervisió de les situacions pressupostàries i a la supervisió i coordinació de les polítiques econòmiques [E0001], i en particular l'article 9(3),,
Tenint en compte la recomanació de la Comissió Europea,,
Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu,,
Tenint en compte el dictamen del Comitè d'Ocupació,,
Després de consultar el Comitè Econòmic i Financer,,
Atès que:
Atenent que:
(1) El 26 de març de 2010, el Consell Europeu va donar el seu acord a la proposta de la Comissió de llançar una nova estratègia per a l'ocupació i el creixement, Europa 2020, basada en una coordinació reforçada de les polítiques econòmiques, que se centrarà en els àmbits clau en els quals cal prendre mesures per impulsar el potencial d'Europa per a un creixement sostenible i la competitivitat.
(2) El 13 de juliol de 2010, el Consell va adoptar una recomanació sobre les orientacions generals de les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió (2010 a 2014) i, el 21 d'octubre de 2010, va adoptar una decisió sobre les orientacions per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres [E0002], que juntes formen les «orientacions integrades». Es va convidar els Estats membres a tenir en compte les orientacions integrades en les seves polítiques econòmiques i d'ocupació nacionals.
(3) El 12 de gener de 2011, la Comissió va adoptar el primer Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement, que marca l'inici d'un nou cicle de governança econòmica a la UE i del primer semestre europeu de coordinació de polítiques ex ante i integrada, ancorada en l'estratègia Europa 2020.
(4) El 25 de març de 2011, el Consell Europeu va donar suport a les prioritats de consolidació fiscal i reforma estructural (en línia amb les conclusions del Consell del 15 de febrer i el 7 de març de 2011 i en continuïtat amb l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement de la Comissió). Va subratllar la necessitat de donar prioritat al restabliment d'uns pressupostos sanejats i la sostenibilitat fiscal, la reducció de la desocupació mitjançant reformes del mercat laboral i la realització de nous esforços per impulsar el creixement. Va demanar als estats membres que traduïssin aquestes prioritats en mesures concretes que s'incloguessin en els seus programes d'estabilitat o de convergència i en els programes nacionals de reforma.
(5) El 15 d'abril de 2011, Hongria va presentar l'actualització del seu programa de convergència per al període 2011-2015 i el seu programa nacional de reforma 2011. Per tenir en compte les interdependències, els dos programes han estat avaluats al mateix temps.
(6) Hongria va ser greument afectada per la crisi a la tardor de 2008, quan el país va perdre l'accés al finançament basat en el mercat. Per superar aquestes dificultats, Hongria va aplicar un programa d'ajustament centrat en la consolidació fiscal i la supervisió del sector financer, recolzat per assistència financera de la UE i el FMI. En aquest context, el país va recuperar l'accés al mercat a la primavera de 2009 i l'economia va sortir de la recessió: després d'una contracció del 6,7 % en 2009, el PIB va créixer un 1,2 % en 2010, recolzat per l'augment de les exportacions. Al mateix temps, la desocupació va continuar augmentant fins a superar l'11 % des del nivell anterior a la crisi de menys del 8 %. En la segona meitat de 2010, el govern va anunciar reduccions fiscals significatives a aplicar entre 2010 i 2013. Per limitar el deteriorament fiscal, va introduir en paral·lel gravàmens extraordinaris i va prendre retallades addicionals de la despesa de caràcter permanent. A més, la decisió d'abolir el pilar de pensions privades obligatori ha donat lloc tant a ingressos permanents com puntuals. Encara que aquestes mesures van fer possible limitar la desviació en 2010 a un 0,4 % del PIB per damunt de l'objectiu de dèficit del 3,8 % del PIB i donaran lloc a un superàvit en 2011, la posició subjacent es va deteriorar significativament. En aquest context, i amb vistes a reforçar el potencial de creixement econòmic, el govern va anunciar un programa de reformes estructurals el març de 2011 i va adoptar noves mesures de consolidació.
(7) Basant-se en l'avaluació del programa de convergència actualitzat d'acord amb el Reglament (CE) núm. 1466/97 del Consell, el Consell és d'opinió que, basant-se en les previsions de primavera de 2011 dels serveis de la Comissió, l'escenari macroeconòmic subjacent a les projeccions pressupostàries és lleugerament favorable, en particular pel que fa al desenvolupament de la demanda interna. L'actualització té per objectiu corregir el dèficit excessiu abans del termini de 2011 fixat pel Consell, que s'assolirà amb un superàvit del 2 % del PIB gràcies als importants ingressos puntuals procedents dels actius de pensions. El pressupost passaria a un dèficit del 2,5 % del PIB en 2012 i, a partir d'aleshores, disminuiria gradualment fins a l'1,5 % del PIB en 2015, principalment sobre la base de la contenció de la despesa. L'actualització confirma l'objectiu a mitjà termini (OMT) del país per a la posició pressupostària en termes estructurals, un dèficit de l'1,5 % del PIB. S'espera que l'estratègia de consolidació redueixi el dèficit pressupostari de manera estructural i posi el deute en una trajectòria descendent per assolir el 64 % del PIB en 2015. No obstant això, sembla ser bastant retardada, amb la millora estructural que comença només a partir de 2012, mentre que el deteriorament estructural acumulat de més del 3 % del PIB en 2010 i 2011 no és coherent amb la Recomanació del Consell de juliol de 2009, que demanava a Hongria que aconseguís un ajustament estructural d'almenys el 0,5 % del PIB. Les previsions de primavera mostren un dèficit del 3,3 % del PIB en 2012, que suposa alguns riscos d'aplicació del 0,5 % del PIB; sobre aquesta base, no es pot excloure que el llindar sigui superat de nou en aquell any si no es prenen noves mesures. A més, la trajectòria del dèficit estructural previst, tal com ha estat recalculada per la Comissió, no preveu els ajustaments necessaris per garantir l'assoliment de l'OMT al final del període del programa de convergència; en particular, no hi ha cap ajustament estructural addicional més enllà de 2013, tot i que el marge respecte a l'OMT és petit.
(8) La consolidació fiscal continua sent un gran repte. Sense una aplicació rigorosa de les mesures anunciades i mesures addicionals de caràcter estructural si cal, no es pot garantir que el dèficit excessiu es corregeixi de manera sostenible i que es progressi adequadament cap a l'OMT. A més, la consolidació fiscal també ajudarà a posar la reducció del deute en una trajectòria adequadament descendent i millorar la sostenibilitat a llarg termini, que sembla ser de risc mitjà. L'aprofitament ple dels ingressos inesperats podria ajudar a accelerar la consolidació fiscal. En aquest context, els informes de progrés bianuals sobre el procediment de dèficit excessiu de les autoritats serviran com a instrument útil per fer un seguiment estret del progrés de la consolidació fiscal.
(9) La Constitució recentment adoptada estableix un fre constitucional al deute del 50 % del PIB i atorga al Consell Fiscal un dret de veto sobre el pressupost anual, que podria ser un primer pas cap a la millora del marc pressupostari. No obstant això, els detalls importants només s'especificaran en les lleis «cardinals» posteriors (per exemple, quines seran les normes numèriques temporals fins que la ràtio del deute baixi al 50 %, la interpretació precisa de la clàusula d'escapada). La imposició d'un sostre nominal del deute si s'utilitza com a dispositiu per a tots els usos podria, ceteris paribus, conduir a una postura fiscal procíclica. A més, el mandat de l'òrgan fiscal renovat és relativament estret (limitat a l'elaboració d'un dictamen sobre el projecte de pressupost, tot i que amb un fort dret de veto) i no cobreix tot el cicle pressupostari (per exemple, a través d'avaluacions en temps real de noves polítiques amb importants implicacions pressupostàries). Finalment, altres aspectes de la governança fiscal, com l'orientació a mitjà termini de la política fiscal i la qüestió de la transparència, encara han de ser aclarits.
(10) La taxa d'ocupació és una de les més baixes de la UE (60,4 %). La taxa d'ocupació de les dones també és baixa (55 %), mentre que la bretxa entre les taxes d'ocupació de les dones amb i sense fills de sis anys o menys és la segona més gran de la UE (33,6, enfront de la mitjana de la UE del 12,1 punts percentuals). Hi ha deficiències en la capacitat dels serveis de guarderia a Hongria, amb una provisió particularment escassa fora de les ciutats més grans i en les regions amb una desocupació molt elevada. La millora de la provisió de guarderies seria una mesura important per facilitar la participació de tots dos progenitors en la força laboral.
(11) Hongria ha tingut una càrrega fiscal relativament elevada sobre el treball. El nou sistema d'impost sobre la renda de les persones físiques aborda en part els seus efectes negatius sobre l'ocupació, en particular per als qui tenen ingressos superiors a la mitjana i/o per als qui tinguin fills, i té per objecte abordar els problemes de competitivitat i demogràfics més urgents. Encara que la taxa impositiva es va reduir, la càrrega fiscal sobre els treballadors amb ingressos baixos sense fills ha augmentat de fet, tenint en compte l'eliminació progressiva dels crèdits fiscals a l'ocupació.
(12) Els serveis públics d'ocupació (SPO) pateixen una capacitat administrativa insuficient, i les injeccions anteriors de fons no han millorat considerablement l'eficiència dels serveis en la integració dels aturats en el mercat laboral. El finançament dels programes d'ocupació no està suficientment vinculat als resultats, especialment en el cas de les mesures finançades a escala nacional. Recentment, s'ha anunciat que la durada de les prestacions per desocupació es reduirà als nivells més baixos de la UE. Cal avaluar l'impacte d'aquesta mesura en el mercat laboral, en particular per determinar la seva eficàcia en l'augment de la participació en l'ocupació.
(13) La pobresa i els factors connexos, com la manca de feina o els baixos nivells d'educació, continuen afectant de manera desproporcionada alguns grups en situació de desavantatge, especialment els roms. Les persones amb baixa qualificació tenen una taxa d'ocupació particularment baixa (36,8 %, en comparació amb la mitjana europea del 53,4 %), especialment entre els homes. Segons estimacions, el 70 % de la població rom viu per sota del llindar de pobresa. La gran majoria d'ells viuen en regions desfavorides, amb poc accés a les oportunitats del mercat laboral i als serveis públics.
(14) Les PIME s'han vist obstaculitzades per la complexitat del marc regulatori, una pesada càrrega administrativa i una rendició de comptes i transparència limitades en l'administració pública. L'accés de les PIME al finançament en fases inicials ha estat més escàs que la mitjana de la UE. El programa nacional de reforma inclou una sèrie de mesures per reduir les càrregues administratives i millorar el clima empresarial en general. El paper dels mecanismes de finançament no bancari queda per darrere del que juguen en altres països europeus. L'eficàcia dels programes anteriors de suport al sector no ha estat avaluada de manera sistemàtica.
(15) La Comissió ha avaluat el programa de convergència i el programa nacional de reforma d'Hongria i ha tingut també en compte la intenció del govern de subscriure el Pacte Euro Plus. Ha tingut en compte no sols la seva rellevància per a una política fiscal i socioeconòmica sostenible a Hongria, sinó també la seva conformitat amb les normes i orientacions de la UE, donada la necessitat de reforçar la governança econòmica global de la Unió Europea proporcionant informació a escala de la UE per a les decisions nacionals futures. Considera que l'estratègia d'ajustament fiscal es basa principalment en el costat de la despesa i que el termini de 2011 fixat pel Consell per situar el dèficit per sota del llindar del 3 % del PIB només s'assoleix gràcies als importants ingressos puntuals, en particular procedents dels actius de pensions, i que la millora estructural no s'iniciarà fins a 2012. Tenint en compte els riscos d'aplicació, no es pot excloure que el llindar sigui superat de nou en aquell any si no es prenen noves mesures. A més, a llarg termini el programa de convergència, tal com ha estat recalculat per la Comissió, no assegura un progrés addicional cap a l'OMT, tot i que el marge és petit. Noves mesures per augmentar la participació en el mercat laboral i modernitzar els serveis d'ocupació contribuirien a augmentar les oportunitats d'ocupació. Noves reduccions de les càrregues administratives contribuirien a millorar el clima empresarial i ajudar les PIME a créixer.
(16) A la llum d'aquesta avaluació, tenint també en compte la Recomanació del Consell d'acord amb l'article 126(7) del Tractat de Funcionament de la Unió Europea de 7 de juliol de 2009, el Consell ha examinat l'actualització de 2011 del programa de convergència d'Hongria i el seu dictamen [E0003] es reflecteix en particular en les seves recomanacions (1) i (2) que figuren a continuació. Tenint en compte les conclusions del Consell Europeu del 25 de març de 2011, el Consell ha examinat el programa nacional de reforma d'Hongria,
RECOMANA que Hongria prengui mesures en el període 2011-2012 per: