Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
LA COMISSIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea,,
Tenint en compte el Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol de 2012, relatiu als derivats OTC, les contraparts centrals i els dipòsits comercials [E0002], i en particular l'article 25, apartat 6, del mateix,,
Atenent que:
(1) El procediment de reconeixement de les contraparts centrals ("CCPs") establert en tercers països establert en l'article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012 té com a objectiu permetre que els CCP establerts i autoritzats en tercers països, les normes reguladores dels quals equivalen a les establertes en aquest Reglament, prestin serveis de compensació als membres o llocs de negociació establerts en la Unió, contribuint així a la consecució de l'objectiu general del Reglament (UE) núm. 648/2012 per a reduir el risc sistèmic mitjançant l'ampliació de l'ús de CCP segurs i sòlids per a la liquidació de contractes derivats "OTC", fins i tot quan aquests CCP s'estableixin i autoritzin en un tercer país.
(2) Perquè un règim jurídic de tercers països es consideri equivalent al règim jurídic de la Unió respecte als PCP, el resultat substancial dels acords legals i de supervisió aplicables hauria de ser equivalent als requisits de la Unió respecte als objectius reguladors que assoleixin, per la qual cosa l'objectiu d'aquesta avaluació d'equivalència és verificar que els acords legals i de supervisió de Taiwan garanteixin que els PCP establerts i autoritzats a Taiwan no exposin un nivell de risc més alt que els CCP autoritzats en la Unió i, en conseqüència, no suposin nivells inacceptables de risc sistèmic en la Unió, tenint en compte els riscos significativament menors inherents a les activitats de compensació realitzades en els mercats financers que són menors que el mercat financer de la Unió.
(3) Aquesta Decisió es refereix únicament a l'equivalència dels acords legals i de supervisió per a les cases de compensació de futurs aprovats i autoritzats en virtut de la Futures Trading Act ("FTA") i supervisats per la Comissió de Supervisió Financera ("FSC") i no als acords legals o de supervisió per a altres CCP establerts a Taiwan.
(4) L'apartat 6 de l'article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012 estableix tres condicions que han de complir-se abans de poder determinar que les disposicions legals i de supervisió d'un tercer país en relació amb els PCP autoritzats en aquest Reglament són equivalents a les previstes en aquest Reglament.
(5) D'acord amb l'apartat a) de l'article 25, punt (a) del Reglament (UE) núm. 648/2012, les disposicions legals i de supervisió de la jurisdicció de tercers països en qüestió han de garantir que els CCP autoritzats en aquesta jurisdicció de tercers països compleixin de manera continuada amb requisits jurídicament vinculants que siguin equivalents als requisits establerts en el títol IV d'aquest Reglament.
(6) Els requisits legalment vinculants aplicables als CCP autoritzats a Taiwan consisteixen en el ALC, complementat amb les Normes que regulen l'establiment de les Cases de Neteja de Futurs ("Reglaments") i les Normes que regulen l'establiment de les Cases de Neteja de Futurs ("Estàndards"). Normes addicionals establertes en el Reglament que regula l'establiment de sistemes de Control Intern per les empreses de serveis en mercats de valors i futurs, i el Reglament que governa els mercats de futurs de la Comissió, s'apliquen a les cases de compensació de futurs que operen a Taiwan.
(7) La present Decisió només es refereix al règim aplicable a les cases de compensació de futurs que duen a terme el servei financer aprovat d'operar una casa de compensació de futurs a Taiwan segons s'especifica en l'article 2 del Reglament i s'estableixen d'acord amb les Normes.
(8) 8) L'aplicació de mutatis mutandis a les cases de compensació de futurs segons el previst a l'article 55 del TLC, l'article 7 del TLC estableix que una casa de compensació de futurs ha de ser "establerta amb la finalitat de promoure l'interès públic i preservar l'equitat en les transaccions del mercat de futurs". A més, l'article 2 del Reglament estipula que "les empreses d'una casa de compensació de futurs són la liquidació i la liquidació d'un contracte de futurs i per proporcionar garantia per a l'execució del contracte de futurs" que inclou tant la seva aprovació com els derivats OTC. Una casa de compensació de futurs només obtindrà la seva aprovació i la llicència de negoci per al seu establiment on els promotors d'una casa de compensació de futurs han reservat el capital apropiat, la divisió de l'organització interna, la contractació i la formació de personal, les seves projeccions financeres per a l'any d'inici de l'operació i l'any següent, té recursos humans, equips de processament de dades i altres instal·lacions físiques suficients per dur a terme els negocis d'una casa de compensació de futurs, imposar condicions addicionals i requerir documentació addicional.
(9) El TLC requereix que les cases de compensació de futurs adoptin regles de funcionament que garanteixin el compliment de tots els requisits per a la regulació adequada de les instal·lacions de compensació i liquidació de les cases de compensació de futurs, incloses les regles per defecte. Les cases de compensació de futurs estan obligades a sotmetre aquestes regles de funcionament, i qualsevol modificació d'aquestes, al FSC abans de la seva implementació. El FSC pot rebutjar aquestes regles de funcionament, o requerir esmenes a aquestes regles. De conformitat amb l'article 47(2) del TLC, les regles de funcionament de les cases de compensació de futurs són legalment vinculants i aplicables contra els membres i altres participants després de la seva aprovació pel FSC.
(10) Els requisits legalment vinculants aplicables a les cases de compensació de futurs autoritzades a Taiwan, per tant, comprenen una estructura de dos nivells. Els principis bàsics del TLC estableixen les normes d'alt nivell que les cases de compensació de futurs han de complir per obtenir l'autorització per proporcionar serveis de compensació a Taiwan (juntament, les "regles primàries") Aquestes regles primàries comprenen el primer nivell dels requisits legalment vinculants a Taiwan. Per demostrar el compliment de les normes primàries, l'article 47 del TLC requereix que les cases de compensació de futurs estableixin i sotmetin les seves regles de funcionament a la FSC per a la seva aprovació abans de la seva implementació i el FSC pot prevenir-les, desautoritzar-les o modificar-les.
(11) L'avaluació de si els acords legals i de supervisió aplicables a les cases de compensació de futurs a Taiwan són equivalents als requisits del Reglament (UE) núm. 648/2012 també hauria de tenir en compte el resultat de la mitigació de riscos al qual s'exposen els membres de compensació i els llocs de comerç establerts a la Unió quan participen en aquestes cases de compensació de futurs. Aquest resultat de la mitigació de riscos està determinat tant pel nivell de risc inherent a les activitats de compensació dutes a terme pel PCX en qüestió, que depèn de la grandària del mercat financer en el qual opera, com per l'adequació dels acords de mitigació de riscos aplicables als PCX per a mitigar aquest nivell de risc.
(12) Els mercats financers en els quals les cases de compensació de futurs autoritzades a Taiwan duen a terme les seves activitats de compensació són significativament més petits que aquells en els quals els CCP establerts en la Unió són actius, per la qual cosa, quan els membres de la Unió i els centres comercials establerts en la Unió participen en les cases de compensació de futurs autoritzades a Taiwan, estan exposats a riscos significativament més baixos que quan participen en els CCP autoritzats en la Unió.
(13) Les disposicions legals i de supervisió aplicables a les cases de compensació de futurs autoritzades a Taiwan poden, per tant, considerar-se equivalents als requisits del Reglament (UE) núm. 648/2012 quan aquests acords siguin adequats per mitigar aquest nivell de risc més baix. Les normes primàries aplicables a aquestes cases de compensació de futurs, complementades amb les seves normes de funcionament, mitiguen el nivell de risc més baix existent a Taiwan i aconsegueixen un resultat de mitigació de riscos equivalent al perseguit pel Reglament (UE) núm. 648/2012.
(14) Per tant, la Comissió conclou que les disposicions legals i de supervisió de Taiwan garanteixen que els despatxos de futurs autoritzats en aquest país compleixin amb requisits jurídicament vinculants que són equivalents als requisits establerts en el Títol IV del Reglament (UE) núm. 648/2012.
(15) D'acord amb l'apartat 6 de l'article 25, punt (b), del Reglament (UE) núm. 648/2012, els acords de supervisió d'una jurisdicció d'un tercer país respecte als PCP autoritzats en ells han de preveure la supervisió efectiva d'aquests PCP i el compliment d'aquests requisits de manera contínua.
(16) El FSC té el poder complet en virtut dels articles 100 i 101 del FTA per penalitzar les cases de compensació de futurs, incloent-hi, entre altres coses, el poder de retirar la llicència d'aprovació i negoci de les cases de compensació de futurs i el poder d'imposar sancions. El FSC té poders per dur a terme investigacions sobre presumptes violacions de les seves normes, i té poders per dur a terme inspeccions, obtenir llibres i registres i sol·licitar cases de compensació de futurs per modificar les seves regles de funcionament.
(17) Per tant, la Comissió conclou que les cases de compensació de futurs autoritzades a Taiwan estan subjectes a una supervisió i execució efectives de manera contínua.
(18) D'acord amb l'apartat 6 de l'article 25, punt (c), del Reglament (UE) núm. 648/2012, el marc jurídic d'una jurisdicció d'un país tercer ha d'establir un sistema equivalent efectiu per al reconeixement dels PCP autoritzats en virtut dels règims jurídics de tercers països ("CPC de tercers països").
(19) D'acord amb l'article 45(1), 2a part, del TLC, es poden obtenir els requisits legalment vinculants aplicables als CCP autoritzats a Taiwan. A més, els CCP de tercers països poden ser reconeguts pel Comitè de Pagaments i Infraestructures de Mercat (CPCP) i un CCP de tercers països ha estat reconegut per les autoritats competents de tercers països com a CCP de Qualificació (QCCP) i té la intenció de sol·licitar el reconeixement com a QCCP per part de l'FSC, cosa que permet als membres del CCP estrangers aplicar pesos de risc més baixos a les exposicions a aquests CCP de tercers països. Segons l'article 6 del TLC, el FSC està facultat per "entrar en acords de cooperació amb agències governamentals estrangeres, institucions o organitzacions internacionals per facilitar qüestions com l'intercanvi d'informació, la cooperació tècnica i l'assistència a la investigació".
(20) Per tant, la Comissió conclou que els acords jurídics i de supervisió de Taiwan preveuen un sistema equivalent efectiu per al reconeixement dels PCP de tercers països.
(21) La Comissió i l'Autoritat Europea de Valors i Mercats continuaran supervisant l'evolució del marc legal i de supervisió per a futurs despatxos i el compliment de les condicions sobre les quals s'ha pres aquesta Decisió de manera regular.
(22) Almenys cada tres anys, la Comissió ha de revisar els motius sobre els quals els acords legals i de supervisió de Taiwan es consideren equivalents als acords legals i de supervisió de la Unió, sense perjudici de la facultat de la Comissió d'emprendre una revisió específica en qualsevol moment quan els esdeveniments rellevants facin necessari que la Comissió torni a avaluar l'equivalència d'aquests acords legals i de supervisió amb els acords legals i de supervisió de la Unió.
(23) Les mesures previstes en aquesta Decisió són d'acord amb l'opinió del Comitè Europeu de Valors,
HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ:
A l'efecte de l'apartat 6 de l'article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012, els acords legals i de supervisió de Taiwan que consisteixen en la Futures Trading Act, el Reglament que regula les cambres de compensació de futurs i les normes que regeixen l'establiment de cases de compensació de futurs i que són aplicables a les cases de compensació de futurs autoritzades a Taiwan es consideraran equivalents als requisits establerts en el Reglament (UE) núm. 648/2012.
El 28 de setembre de 2022 i, cada tres anys després, la Comissió revisarà els motius pels quals es va basar la decisió a la qual es refereix l'article 1.
Aquesta Decisió entrarà en vigor el vintè dia després de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.