DECISIÓ D'EXECUCIÓ DE LA COMISSIÓ (UE) 2021/1279, de 28 de juliol de 2021, sobre la prolongació de la vigilància reforçada per a Grècia (notificada en el document C(2021) 5605) (Només el text grec és autèntic)

LA COMISSIÓ EUROPEA,

Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea,,

Tenint en compte el Reglament (UE) núm. 472/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013, sobre l'enfortiment de la vigilància econòmica i pressupostària dels Estats membres de la zona de l'euro que experimenten o es veuen amenaçats amb greus dificultats respecte a la seva estabilitat financera [E0001], i en particular l'apartat 1 de l'article 2 de la mateixa,,

Atenent que:

(1) Després de l'expiració de l'assistència financera del Mecanisme d'Estabilitat Europeu el 20 d'agost de 2018, la Decisió d'Execució de la Comissió (UE) 2018/1192 [E0002] va activar una vigilància reforçada per a Grècia per un període de sis mesos, a partir del 21 d'agost de 2018. La vigilància reforçada es va prolongar posteriorment cinc vegades [E0003], cada vegada per un període addicional de sis mesos, l'última vegada a partir del 21 de febrer de 2021.

(2) Des de 2010, Grècia ha rebut una quantitat substancial d'assistència financera, resultat de la qual cosa les responsabilitats destacades de Grècia cap als Estats membres de la zona de l'euro, el Fons Europeu d'Estabilitat i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat arriben a un import total de 242152 milions d'euros. Grècia va rebre suport financer dels seus socis europeus en termes de concessió i mesures específiques per situar el deute en una base més sostenible. El 22 de juny de 2018, es va acordar políticament a l'Eurogrup implementar mesures addicionals per garantir la sostenibilitat del deute.

(3) Grècia s'ha compromès en l'Eurogrup a continuar i completar totes les reformes clau adoptades en el marc del programa europeu de suport a l'estabilitat del mecanisme d'estabilitat ("el programa") i a salvaguardar els objectius de les importants reformes adoptades en el marc d'aquest programa i els seus predecessors, així com a implementar accions específiques en els àmbits de les polítiques fiscals i fiscals-estructurals, el benestar social, l'estabilitat financera, els mercats laborals i de productes, la privatització i l'administració pública, que contribueixin a abordar els desequilibris macroeconòmics excessius de Grècia i les fonts o fonts potencials de dificultats econòmiques.

(4) El 2 de juny de 2021, la Comissió va concloure que Grècia continua experimentant desequilibris macroeconòmics excessius. Aquests desequilibris relacionats amb l'elevat endeutament del govern i el reequilibri extern incomplet, en un context d'elevada –encara que decreixent– desocupació i baix creixement potencial, i que l'evolució de la crisi de la COVID-19, la força de la recuperació i les possibles implicacions estructurals de la crisi, continuen envoltats d'una gran incertesa, que s'afegeix a l'endeutament, però que s'espera que comenci a disminuir només a partir de 2022. El deute públic s'ha ampliat en gran mesura a causa de l'impacte de la crisi de la COVID-19 en el sector turístic. El dèficit per compte corrent s'ha ampliat recentment i es preveu que torni a acumular-se, en gran part a causa de les vendes de préstecs recolzats pel règim de protecció d'actius "Hercules" i els esforços per enfortir les perspectives de creixement s'enfronten a desequilibris, necessitats d'inversió i reformes.

(5) 5) Des de l'inici de la pandèmia, la UE i els seus Estats membres han adoptat mesures sense precedents per protegir les vides i els mitjans de subsistència, i com a part d'un enfocament coordinat de la Unió, Grècia ha continuat adoptant mesures per augmentar la capacitat del seu sistema sanitari i ampliar el conjunt de mesures fiscals i de liquiditat que ajuden a les persones i empreses que s'han vist especialment afectades. 5) La UE ha donat suport als esforços nacionals per combatre el virus, ha activat la clàusula de fugida general del Pacte d'Estabilitat i Creixement, ha utilitzat la plena flexibilitat de les normes d'ajuda estatal i ha creat nous instruments de suport, incloent les iniciatives d'inversió de resposta (CRII i CRII+) i SURE (un nou instrument de suport temporal per mitigar els riscos de desocupació en una emergència).

(6) La Comissió va publicar la seva desena avaluació sota la vigilància reforçada a Grècia [E0005] el 2 de juny de 2021, i va concloure que Grècia ha pres les mesures necessàries per assolir els seus compromisos específics, malgrat les circumstàncies difícils causades per la pandèmia. Les autoritats van lliurar una sèrie de reformes fonamentals, incloses les àrees que seran clau per gestionar les repercussions a llarg termini de la crisi econòmica actual i enfortir la capacitat de l'administració pública per implementar amb èxit el Pla de Recuperació i Resiliència.

(7) La UE va establir el 23 de desembre de 2020 un Instrument de Recuperació, que proporciona 750 000 milions d'euros per fer front a les conseqüències econòmiques adverses de la crisi de la COVID-19 i impulsar la recuperació. L'Instrument s'implementarà notablement a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de 672.500 milions d'euros ("el Mecanisme") El Semestre Europeu de coordinació de polítiques de 2020 es va adaptar temporalment per permetre el llançament del Mecanisme.

(8) D'acord amb l'article 19 del Reglament sobre el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, la Comissió va avaluar [E0006] la rellevància, l'eficàcia, l'eficiència i la coherència del Pla de Recuperació i Resiliència, basant-se en una proposta [E0007] presentada per la Comissió el 17 de juny de 2021, l'avaluació positiva del pla va ser aprovada pel Consell el 13 de juliol de 2021 [E0008], en particular, va considerar que el pla contribueix a abordar de manera efectiva un subconjunt significatiu de reptes econòmics i socials identificats en les recomanacions específiques del país, inclosos els aspectes fiscals d'aquest, i les recomanacions fetes d'acord amb el Procediment d'Imbalances Macroeconòmiques.

(9) A la llum de la revisió en profunditat de la Comissió de 2021 i sobre la base d'una avaluació de la Comissió, el Consell va examinar el Programa d'Estabilitat de 2021.A la vista del grau d'incertesa encara excepcionalment alt, l'orientació de la política fiscal es va mantenir predominantment qualitativa. [E0009] Grècia va recomanar utilitzar el Mecanisme de Recuperació i Resiliència per finançar la inversió addicional en suport de la recuperació durant el 2022 i preservar la inversió finançada a nivell nacional. Quan les condicions econòmiques ho permetin, Grècia hauria d'aplicar una política fiscal orientada a aconseguir posicions fiscals prudents a mitjà termini i garantir la sostenibilitat fiscal a mitjà termini.

(10) Des de l'inici de la pandèmia, Grècia va mantenir la seva presència en els mercats de bons i va continuar amb l'aplicació del seu pla de finançament, que es va executar íntegrament el 2020 i que va suposar l'emissió d'un bo sobirà grec de 30 anys, que va ser el primer bo sobirà grec emès des del 2007, i que va contribuir a reduir el risc de canvi a Grècia i a reduir encara més la bretxa en el grau d'inversió. (10) Les actuals condicions de finançament favorables estan recolzades per mesures de liquiditat acordades a nivell europeu, com el 10è informe de vigilància millorat, les necessitats de finançament brut del govern es mantindran elevades a curt termini, principalment a causa de l'alt dèficit primari previst per al 2021 i la implementació del Mecanisme de Préstec presentat al Pla de Recuperació i Resiliència el 2021-2022, encara que en els anys següents s'espera que les necessitats de finançament siguin moderades i estiguin per sota del 15% del PIB fins al 2030.

(11) El sector bancari grec s'ha tornat més estable i resistent als xocs des del final del programa europeu de mecanismes d'estabilitat, però els riscos heretats i les vulnerabilitats subjacents es mantenen, aprofitant l'impacte negatiu del brot del Coronavirus, amb una liquiditat adequada, aprofitant les condicions de la política monetària acomodatícia, amb una ràtio encara alta de préstecs no rendibles, del 30,1 % del desembre del 2019 [E0010], però la capacitat d'amortització del deute, tant de les llars com de les empreses no financeres, continua sent baixa, mentre que els signes inicials de comportament de pagament després de l'expiració de les moratòries, i la posició de capital del conjunt del sistema bancari, que es va veure reforçada durant la crisi pandèmica, continuen pesant sobre el procés d'execució del deute i sobre la implementació d'altres reformes del sector financer, però l'impacte d'aquestes reformes dependrà de l'oportunitat i l'eficàcia de la seva implementació.

(12) Les autoritats continuen avançant en les reformes estructurals que són rellevants per abordar les causes fonamentals de les dificultats econòmiques de Grècia [E0011], i en la millora del potencial de creixement, que al seu torn contribuiria a la reducció de l'elevada ràtio de deute; a més de l'esmentada reforma de la legislació sobre llicències d'inversió i la reforma de l'administració pública, ha reforçat la capacitat de l'administració tributària, ha reformat el mercat elèctric i ha avançat en una sèrie de projectes de privatització insígnia i reformes de govern corporatiu de les empreses públiques; tot i això, s'espera que la implementació de reformes i inversions en el pla grec de recuperació i resiliència sigui una oportunitat clau en aquest sentit.

(13) A la llum de l'anterior, la Comissió conclou que continuen presents les condicions que justifiquen l'establiment d'una vigilància reforçada de conformitat amb l'article 2 del Reglament (UE) 472/2013, en particular, Grècia continua enfrontant-se a riscos respecte a la seva estabilitat financera que, si es materialitzen, podrien tenir efectes adversos sobre altres Estats membres de la zona de l'euro.

(14) Per tant, a mitjà termini, Grècia ha de continuar adoptant mesures per a abordar les fonts o fonts potencials de dificultats i aplicar reformes estructurals per a donar suport a una recuperació econòmica sòlida i sostenible, com la severa i prolongada recessió durant la crisi; la magnitud de la càrrega del deute de Grècia; les seves vulnerabilitats del sector financer; els continus vincles relativament forts entre el sector financer i les finances públiques gregues, fins i tot a través de la propietat de l'Estat; el risc de contagi de greus tensions en qualsevol d'aquests sectors a altres Estats membres, així com l'exposició dels Estats membres de la zona de l'euro al sobirà grec.

(15) Amb la finalitat d'abordar els riscos residuals i supervisar el compliment dels compromisos que s'han contret, sembla necessari i apropiat prolongar la vigilància reforçada de Grècia de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 2 del Reglament (UE) núm. 472/2013.

(16) Grècia va tenir l'oportunitat d'expressar les seves opinions sobre l'avaluació de la Comissió, a través d'una carta enviada el 10 de juny de 2021, en la seva resposta del 17 de juny de 2021, Grècia va coincidir en gran manera amb l'avaluació de la Comissió dels reptes econòmics als quals s'enfronta, que és la base per a prolongar la vigilància reforçada.

(17) 17) Grècia continuarà beneficiant-se de l'ajuda tècnica proporcionada en virtut de l'Instrument de Suport Tècnic, que en particular donarà suport als Estats membres en la preparació i aplicació dels seus plans de recuperació i resiliència.

(18) La Comissió pretén col·laborar estretament amb el Mecanisme Europeu d'Estabilitat, en el context del seu sistema d'alerta primerenca, en l'aplicació de la vigilància reforçada.

HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ: