DECISIÓ DEL CONSELL (UE) 2020/768 de 9 de juny de 2020 per la qual es modifica la Decisió (UE) 2016/915 pel que fa al període de referència destinat a mesurar el creixement de les emissions de CO2, per tenir en compte les conseqüències de la pandèmia de COVID-19 en el context de CORSIA

EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,

Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular l'apartat 1 de l'article 192, juntament amb l'apartat 9 de l'article 218 del mateix,,

Tenint en compte la proposta de la Comissió Europea,,

Atenent que:

(1) El 2016, en la seva Resolució A39-3 ('Resolució A39-3'), la 39a Assemblea de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI), establerta per la Convenció de Chicago sobre l'Aviació Civil Internacional ('la Convenció') va decidir desenvolupar una mesura basada en el mercat mundial per limitar les emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'aviació internacional en els seus nivells de 2020. La posició de la Unió respecte a l'elaboració i adopció d'aquest mecanisme i els seus diversos elements detallats va ser establerta per la Decisió del Consell (UE) 2016/915 [E0001].

(2) El 27 de juny de 2018, en la desena reunió de la seva 214a sessió, el Consell de l'OACI va adoptar la Primera Edició del Volum IV de l'Annex 16 de la Convenció: les Normes Internacionals i les Pràctiques Recomanades sobre Protecció Ambiental - Compensació de Carbonis i Règim de Reducció per a l'Aviació Internacional (CORSIA), en línia amb la Resolució A39-3, aprovada per l'Assemblea de l'OACI durant la seva 40a sessió (Resolució A40-19), que estableix, entre altres, els valors d'emissions que s'utilitzaran per calcular els factors de creixement (tant el factor de creixement del sector com els factors de creixement dels operadors d'avions). Aquests valors es determinen com la mitjana de les emissions internacionals de CO2 de l'aviació cobertes per CORSIA durant 2019 i 2020 (a nivell sectorial i a nivell d'operadors d'avions individuals).

(3) La pandèmia actual de la COVID-19 comportarà una reducció substancial de les emissions de CO2 de l'aviació internacional el 2020 i, per tant, també comportarà l'ús de valors d'emissions de CORSIA substancialment més baixos per calcular els factors de creixement; tret que aquests valors es modifiquin, l'ús d'aquests valors d'emissions de CORSIA substancialment més baixos podria donar lloc a requisits de compensació significativament més alts, depenent de la taxa de recuperació del trànsit aeri internacional i del desenvolupament de les emissions de CO2 del trànsit aeri internacional.

(4) És probable i de fet important que, durant el seu 220è període de sessions de 8 ⁇ 26 de juny de 2020, el Consell de la OACI adopti una decisió respecte a la modificació dels valors d'emissions utilitzats per a calcular els factors de creixement en el marc de CORSIA, més precisament pel que fa al període de referència a tenir en compte (el "període de referència").

(5) Qualsevol modificació de les normes internacionals CORSIA i de les pràctiques recomanades constituiria una decisió presa per un organisme creat per un acord i que tindria efectes jurídics en el sentit de l'apartat 9 de l'article 218 del TFUE.

(6) Si bé la Unió i els seus Estats membres han advocat constantment per un objectiu de reducció global de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'aviació internacional a un nivell no superior als nivells de 2020, sembla en les circumstàncies actuals que una referència a 2019 com a període de referència és el proxy més proper possible basat en dades reals a l'efecte de reflectir l'objectiu a llarg termini de la OACI de creixement neutre de carboni a partir de 2020, tal com estableix la Resolució A 39-3. En aquest context i amb vista a preservar el suport sufix, preservar els elements clau de disseny CORSIA i basant-se en la informació disponible actualment, l'any natural 2019 hauria de ser acceptat com a període de referència.

(7) No s'hauria de donar suport a l'alternativa plantejada en el debat actual, que consisteix a establir diferents períodes de referència per a diferents països en funció del seu nivell de desenvolupament, any d'adhesió a CORSIA o altres criteris, que violaria el principi de no discriminació, com es recorda en la Resolució A40-19 i podria posar en perill la continuïtat de CORSIA en la seva forma actual.

(8) Per tant, la Decisió (UE) 2016/915 hauria de modificar-se de manera que la Unió i els seus Estats membres acceptin l'any natural 2019 com a període de referència.

(9) En aquest context, cal recordar que la Resolució A40-19 preveu una revisió de CORSIA cada tres anys. La primera revisió es farà el 2022 i la rellevància d'aquesta revisió pel que fa als valors d'emissions utilitzats per calcular els factors de creixement augmenta com més tard trigui el sector de l'aviació. En el cas d'una recuperació lenta del sector de l'aviació, és probable que una línia base d'emissions de 2019 condueixi a cap o mínims requisits de compensació durant la 'fase pilot' de CORSIA (2021-2023). La rellevància d'aquesta revisió es destaca per la necessitat d'assegurar la coherència amb un objectiu de reducció d'emissions de CO2 aspiracional a llarg termini, que serà considerat per l'Assemblea de l'OACI. Aquesta revisió podria incloure, si escau, la definició del període de referència.

(10) D'acord amb els apartats 2 i 3 de l'article 28b de la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell [E0002], en el termini de dotze mesos des de l'adopció per part de l'OACI dels instruments pertinents i abans que la mesura basada en el mercat mundial entri en vigor, la Comissió hauria de presentar un informe al Parlament Europeu i al Consell en el qual hauria de considerar maneres d'aplicar aquests instruments en la legislació de la Unió a través d'una revisió d'aquesta Directiva i hauria de presentar una proposta per implementar CORSIA, segons correspongui, consistent a garantir la contribució de l'aviació al compromís de reducció de gasos d'efecte d'hivernacle de tota l'economia de la Unió per al 2030.

HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ: