Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de la Unió Europea i, en particular, l'article 29 d'aquest,,
Tenint en compte la proposta de l'Alta Representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat,,
Atenent que:
(1) El 19 de juny de 2017, el Consell va adoptar conclusions sobre un marc per a una resposta diplomàtica conjunta a les activitats cibernètiques malicioses ("la caixa d'eines de la ciberdiplomàcia"), en la qual el Consell va expressar la seva preocupació per l'augment de la capacitat i la disposició dels actors estatals i no estatals per perseguir els seus objectius mitjançant la realització d'activitats cibernètiques malicioses i va afirmar la creixent necessitat de protegir la integritat i la seguretat de la Unió, els seus Estats membres i els seus ciutadans contra les amenaces cibernètiques i les activitats cibernètiques malicioses.
(2) El Consell va destacar que la senyalització clara de les possibles conseqüències d'una resposta diplomàtica conjunta de la Unió a aquestes activitats cibernètiques malicioses influeix en el comportament dels agressors potencials en el ciberespai, reforçant així la seguretat de la Unió i dels seus Estats membres, i va afirmar que les mesures dins de la política exterior i de seguretat comuna (PESC), incloses, si fos necessari, mesures restrictives, adoptades en virtut de les disposicions pertinents dels Tractats, són adequades per a un marc de resposta diplomàtica conjunta de la Unió a les activitats cibernètiques malicioses, amb l'objectiu de fomentar la cooperació, facilitar la mitigació d'amenaces immediates i a llarg termini, i influir en el comportament dels agressors potencials a llarg termini.
(3) L'11 d'octubre de 2017 es van aprovar les directrius d'aplicació de la caixa d'eines de diplomàcia cibernètica pel Comitè Polític i de Seguretat, les directrius d'aplicació es refereixen a cinc categories de mesures, incloses les mesures restrictives, dins de la caixa d'eines de diplomàcia cibernètica, i el procés per invocar aquestes mesures.
(4) Les conclusions del Consell adoptades el 16 d'abril de 2018 sobre activitats cibernètiques malicioses van condemnar fermament l'ús maliciós de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i van subratllar que l'ús de les TIC per a fins maliciosos és inacceptable, ja que contribueix a la prevenció de conflictes, la cooperació i l'estabilitat en el ciberespai, establint mesures dins de la PESC, incloses mesures restrictives, que poden ser utilitzades per prevenir i respondre a activitats cibernètiques malicioses, i van afirmar que el respecte del dret internacional, en particular la Carta de les Nacions Unides, és essencial per mantenir la pau i l'estabilitat.
(5) El Consell Europeu va demanar a les institucions i als Estats membres que implementessin les mesures esmentades en la comunicació conjunta de la Comissió i l'Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat del 13 de juny de 2018 titulada "Augment de la resiliència i reforç de les capacitats per fer front a les amenaces híbrides", incloent l'ús pràctic de la caixa d'eines de ciberdiplomàcia.
(6) El 18 d'octubre de 2018 el Consell Europeu va adoptar conclusions que demanaven que el treball sobre la capacitat de respondre i dissuadir els ciberatacs a través de mesures restrictives de la Unió que s'havien d'avançar, més enllà de les conclusions del Consell del 19 de juny de 2017.
(7) En aquest context, aquesta Decisió estableix un marc de mesures restrictives específiques per a dissuadir i respondre als ciberatacs amb un efecte significatiu que constitueixi una amenaça externa per a la Unió o els seus Estats membres; quan es consideri necessari aconseguir els objectius de la PESC en les disposicions pertinents de l'article 21 del Tractat de la Unió Europea, aquesta Decisió també permet aplicar mesures restrictives en resposta als ciberatacs amb un efecte significatiu contra tercers Estats o organitzacions internacionals.
(8) Per tal de tenir un efecte dissuasiu i dissuasiu, les mesures restrictives específiques haurien de centrar-se en els ciberatacs que entren dins de l'àmbit d'aquesta Decisió que es duen a terme deliberadament.
(9) Les mesures restrictives dirigides han de diferenciar-se de l'atribució de la responsabilitat dels ciberatacs a un tercer Estat; l'aplicació de mesures restrictives específiques no equival a aquesta atribució, que és una decisió política sobirana presa cas per cas; cada Estat membre és lliure de prendre la seva pròpia determinació respecte a l'atribució dels ciberatacs a un tercer Estat.
(10) És necessària una acció addicional de la Unió per a aplicar unes certes mesures,
HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ:
Aquesta Decisió s'aplica als ciberatacs amb un efecte significatiu, inclosos els intents d'atac cibernètic amb un efecte potencialment significatiu, que constitueixen una amenaça externa per a la Unió o els seus Estats membres.
Els ciberatacs que constitueixen una amenaça externa inclouen els que:(a) originen, o es duen a terme, des de fora de la Unió;(b) utilitzen infraestructura fora de la Unió;(c) són realitzats per qualsevol persona física o jurídica, entitat o organisme establert o operatiu fora de la Unió; o(d) es duen a terme amb el suport, en la direcció o sota el control de qualsevol persona física o jurídica, entitat o organisme que opera fora de la Unió.
A aquest efecte, els ciberatacs són accions que impliquen qualsevol de les següents:(a) accés als sistemes d'informació;(b) interferència del sistema d'informació;(c) interferència de dades; o(d) intercepció de dades, quan aquestes accions no estiguin degudament autoritzades pel titular o un altre titular del sistema o dades o part d'aquest, o no estiguin permeses per la llei de la Unió o de l'Estat membre en qüestió.
Els ciberatacs que constitueixen una amenaça per als Estats membres inclouen els que afecten els sistemes d'informació relacionats, entre altres coses:(a) infraestructura crítica, inclosos els cables submarins i els objectes llançats a l'espai exterior, que és essencial per al manteniment de les funcions vitals de la societat, o la salut, la seguretat, i el benestar econòmic o social de les persones;(b) serveis necessaris per al manteniment de les activitats socials i/o econòmiques essencials, el transport (electricitat, ferrocarril, aigua i carretera); la banca; infraestructures del mercat financer; subministrament i distribució d'aigua potable; i qualsevol altre sector que sigui essencial per a l'Estat membre en qüestió;(c) funcions crítiques de l'Estat, en particular en els àmbits de la defensa, la governança i el funcionament de les institucions, inclòs el funcionament de les infraestructures econòmiques i civils, la seguretat interna i les relacions exteriors, inclòs el funcionament de les missions diplomàtiques;(d) l'emmagatzematge o el processament d'informació classificada; o(e) equips de resposta d'emergència governamentals.
Els ciberatacs que constitueixen una amenaça per a la Unió inclouen els duts a terme contra les seves institucions, òrgans, oficines i agències, les seves delegacions a tercers països o a organitzacions internacionals, les seves operacions i missions de la política comuna de seguretat i defensa (PCSD) i els seus representants especials.
Quan es consideri necessari aconseguir els objectius de la PESC en les disposicions pertinents de l'article 21 del Tractat de la Unió Europea, també es podran aplicar mesures restrictives en virtut d'aquesta Decisió en resposta als ciberatacs amb un efecte significatiu contra tercers Estats o organitzacions internacionals.
Aquesta decisió s'aplica als ciberatacs amb un efecte significatiu, inclosos els intents d'atacs cibernètics amb un efecte potencialment significatiu, que constitueixen una amenaça externa per a la Unió o els seus Estats membres.
Els ciberatacs que constitueixen una amenaça externa inclouen els que:(a) originen, o es duen a terme, des de fora de la Unió;(b) utilitzen la infraestructura fora de la Unió;(c) són realitzats per qualsevol persona física o jurídica, entitat o organisme establert o operatiu fora de la Unió; o(d) es duen a terme amb el suport, en la direcció o sota el control de qualsevol persona física o jurídica, entitat o organisme que opera fora de la Unió.
3. A aquest efecte, els ciberatacs són accions que impliquen qualsevol dels següents:(a) accés als sistemes d'informació;(b) interferència del sistema d'informació;(c) interferència de dades; o(d) intercepció de dades, quan aquestes accions no estiguin degudament autoritzades pel titular o un altre titular del sistema o dades o part d'aquest, o no estiguin permeses per la llei de la Unió o de l'Estat membre en qüestió.
Els ciberatacs que constitueixen una amenaça per als Estats membres inclouen els que afecten els sistemes d'informació relacionats amb, entre altres coses: (a) la infraestructura crítica, inclosos els cables submarins i els objectes llançats a l'espai exterior, que és essencial per al manteniment de les funcions vitals de la societat, o la salut, la seguretat, i el benestar econòmic o social de les persones; (b) els serveis necessaris per al manteniment de les activitats socials i/o econòmiques essencials, el transport (electricitat, ferrocarril, aigua i carretera); la banca; les infraestructures del mercat financer; el subministrament i la distribució d'aigua potable; i qualsevol altre sector que sigui essencial per a l'Estat membre en qüestió; (c) les funcions crítiques de l'Estat, en particular en els àmbits de la defensa, la governança i el funcionament de les institucions, inclòs el funcionament de les infraestructures econòmiques i civils, la seguretat interna i les relacions exteriors, inclòs el funcionament de les missions diplomàtiques; (d) l'emmagatzematge o el processament d'informació classificada; o (e) els equips de resposta d'emergència governamentals.
Els ciberatacs que constitueixen una amenaça per a la Unió inclouen els duts a terme contra les seves institucions, òrgans, oficines i agències, les seves delegacions a tercers països o a organitzacions internacionals, les seves operacions i missions de la política comuna de seguretat i defensa (PCSD) i els seus representants especials.
Si es considera necessari aconseguir els objectius de la PESC en les disposicions pertinents de l'article 21 del Tractat de la Unió Europea, també es podran aplicar mesures restrictives en virtut d'aquesta Decisió en resposta als ciberatacs amb un efecte significatiu contra tercers Estats o organitzacions internacionals.
Als efectes d'aquesta Decisió, s'apliquen les següents definicions: (a) "sistemes d'informació" significa un dispositiu o grup de dispositius interconnectats o relacionats, un o més dels quals, de conformitat amb un programa, processa automàticament les dades digitals, així com les dades digitals emmagatzemades, tractades, recuperades o transmeses per aquest dispositiu o grup de dispositius amb els fins de la seva operació, ús, protecció i manteniment. (b) "interferència del sistema d'informació" significa obstaculitzar o interrompre el funcionament d'un sistema d'informació mitjançant la transmissió de dades digitals, transmetent, danyant, eliminant, deteriorant, deteriorant, deteriorant, deteriorant, alterant o suprimint dades digitals en un sistema d'informació, o fent que aquestes dades siguin inaccessibles. (c) "interferència de dades" significa també robatori de dades, fons, recursos econòmics o propietat intel·lectual. (d) "intercepció de dades" significa interceptar, per mitjans tècnics, les transmissions no públiques de dades digitals a, des de o dins d'un sistema d'informació que transporta aquestes dades digitals.
Els factors que determinen si un ciberatac té un efecte significatiu, tal com es fa referència a l'apartat 1 de l'article 1, inclouen qualsevol de les següents: (a) l'abast, l'escala, l'impacte o la gravetat de les pertorbacions causades, incloses les activitats econòmiques i socials, els serveis essencials, les funcions crítiques de l'Estat, l'ordre públic o la seguretat pública;(b) el nombre de persones, entitats o organismes naturals o legals afectats;(c) el nombre d'Estats membres afectats;(d) el nombre de pèrdues econòmiques causades, com ara el robatori a gran escala de fons, recursos econòmics o la propietat intel·lectual;(e) el benefici econòmic obtingut per l'autor, per a si mateix o per a altres persones;(f) la quantitat o la naturalesa de les dades robades o l'escala de les violacions de dades; o(g) la naturalesa de les dades comercialment sensibles a l'accés.
Els Estats membres han de prendre les mesures necessàries per evitar l'entrada o el trànsit a través dels seus territoris de: (a) persones físiques que són responsables de ciberatacs o intents d'atacs cibernètics; (b) persones físiques que proporcionen suport financer, tècnic o material per als ciberatacs o intents d'atac cibernètic, fins i tot mitjançant la planificació, preparació, participació, direcció, assistència o foment d'aquests atacs, o facilitant-los ja sigui per acció o omissió; (c) persones físiques associades a les persones cobertes pels punts (a) i (b), com s'enumeren en l'Annex.
L'apartat 1 no obligarà un Estat membre a rebutjar l'entrada dels seus propis nacionals en el seu territori.
L'apartat 1 no perjudicarà els casos en què un Estat membre estigui obligat per una obligació de dret internacional, és a dir: (a) com a país amfitrió d'una organització intergovernamental internacional; (b) com a país amfitrió d'una conferència internacional convocada per, o sota els auspicis de les Nacions Unides; (c) en virtut d'un acord multilateral que confereix privilegis i immunitats; o (d) de conformitat amb el Tractat de Conciliació de 1929 (Pacte de Tarat) conclòs per la Santa Seu (Estat de Ciutat del Vaticà) i Itàlia.
L'apartat 3 es considerarà aplicable també en els casos en què un Estat membre sigui el país amfitrió de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).
El Consell serà degudament informat en tots els casos en què un Estat membre concedeixi una exempció de conformitat amb l'apartat 3 o 4.
Els Estats membres poden concedir exempcions de les mesures imposades en l'apartat 1 quan els viatges estiguin justificats per motius de necessitat humanitària urgent, o per motius d'assistència a reunions intergovernamentals o reunions promogudes o organitzades per la Unió, o organitzades per un Estat membre que ostenta la presidència en el càrrec de l'OSCE, on es duu a terme un diàleg polític que promou directament els objectius polítics de les mesures restrictives, inclosa la seguretat i l'estabilitat en el ciberespai.
Els Estats membres també poden concedir exempcions de les mesures imposades en l'apartat 1 quan l'entrada o el trànsit siguin necessaris per al compliment d'un procés judicial.
Un Estat membre que desitgi concedir les exempcions a què es refereix l'apartat 6 o 7 notificarà al Consell per escrit. L'exempció es considerarà concedida tret que un o més dels membres del Consell plantegi una objecció per escrit en el termini de dos dies hàbils després de rebre la notificació de l'exempció proposada. En cas que un o més membres del Consell plantegin una objecció, el Consell, actuant per majoria qualificada, podrà decidir concedir l'exempció proposada.
Quan, de conformitat amb els apartats 3, 4, 6, 7 o 8, un Estat membre autoritzi l'entrada o el trànsit pel seu territori de les persones enumerades en l'Annex, l'autorització es limiti estrictament a la finalitat per a la qual es concedeix i a les persones directament afectades.
Els Estats membres han de prendre les mesures necessàries per evitar l'entrada o el trànsit a través dels seus territoris de: (a) les persones físiques que són responsables de ciberatacs o intents d'atacs cibernètics; (b) les persones físiques que proporcionen suport financer, tècnic o material per als ciberatacs o intents d'atacs cibernètics, fins i tot mitjançant la planificació, preparació, participació, direcció, assistència o foment d'aquests atacs, o facilitant-los ja sigui per acció o omissió; (c) les persones físiques associades a les persones cobertes pels punts (a) i (b), tal com s'enumeren en l'Annex.
2. L'apartat 1 no obligarà un Estat membre a rebutjar l'entrada dels seus propis nacionals en el seu territori.
L'apartat 1 no perjudicarà els casos en què un Estat membre estigui obligat per una obligació de dret internacional, és a dir: (a) com a país amfitrió d'una organització intergovernamental internacional; (b) com a país amfitrió d'una conferència internacional convocada per, o sota els auspicis de, les Nacions Unides; (c) en virtut d'un acord multilateral que confereix privilegis i immunitats; o (d) de conformitat amb el Tractat de Conciliació de 1929 (Pacte de Tarat) conclòs per la Santa Seu (Estat de Ciutat del Vaticà) i Itàlia.
4. L'apartat 3 es considerarà aplicable també en els casos en què un Estat membre sigui el país amfitrió de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).
5. El Consell serà degudament informat en tots els casos en què un Estat membre concedeixi una exempció de conformitat amb l'apartat 3 o 4.
Els Estats membres poden concedir exempcions de les mesures imposades en l'apartat 1 quan els viatges estiguin justificats per raons de necessitat humanitària urgent, o per motius d'assistència a reunions intergovernamentals o reunions promogudes o organitzades per la Unió, o organitzades per un Estat membre que ostenta la presidència en el càrrec de l'OSCE, on es duu a terme un diàleg polític que promou directament els objectius polítics de les mesures restrictives, inclosa la seguretat i l'estabilitat en el ciberespai.
Els Estats membres també poden concedir exempcions de les mesures imposades en l'apartat 1 quan l'entrada o el trànsit siguin necessaris per al compliment d'un procés judicial.
8. Un Estat membre que desitgi concedir exempcions a què es refereix l'apartat 6 o 7 notificarà al Consell per escrit. L'exempció es considerarà concedida tret que un o més dels membres del Consell plantegi una objecció per escrit en el termini de dos dies hàbils després de rebre la notificació de l'exempció proposada. En cas que un o més membres del Consell plantegin una objecció, el Consell, actuant per majoria qualificada, podrà decidir concedir l'exempció proposada.
Quan, de conformitat amb els apartats 3, 4, 6, 7 o 8, un Estat membre autoritzi l'entrada o el trànsit pel seu territori de les persones enumerades en l'Annex, l'autorització es limitarà estrictament a la finalitat per a la qual es concedeix i a les persones directament interessades.
Tots els fons i recursos econòmics pertanyents, posseïts, mantinguts o controlats per:(a) persones físiques o jurídiques, entitats o organismes que siguin responsables de ciberatacs o intents de ciberatacs;(b) persones físiques o jurídiques, entitats o organismes que prestin suport financer, tècnic o material o estiguin involucrats d'una altra manera en ciberatacs o intents de ciberatacs, inclosa la planificació, preparació, participació, direcció, assistència o foment d'aquests atacs, o que els facilitin per acció o omissió;(c) persones físiques o jurídiques, entitats o organismes associats a les persones físiques o jurídiques, entitats o organismes coberts per punts (a) i (b), com s'indica a l'Annex.
No es posaran fons o recursos econòmics directament o indirectament a disposició de les persones, entitats o organismes naturals o legals que figuren en l'Annex.
En virtut de la derogació dels apartats 1 i 2, les autoritats competents dels Estats membres poden autoritzar l'alliberament de determinats fons congelats o recursos econòmics, o la posada a disposició de determinats fons o recursos econòmics, en les condicions que considerin oportunes, després d'haver determinat que els fons o recursos econòmics afectats són:(a) necessaris per a satisfer les necessitats bàsiques de les persones físiques enumerades en l'Annex i els recursos familiars dependents d'aquestes persones, inclosos els pagaments per aliments, lloguer o hipoteca, medicaments i tractaments mèdics, impostos, primes d'assegurances i càrrecs d'utilitat pública;(b) destinats exclusivament al pagament de taxes o despeses de serveis incorreguts associats a la prestació de serveis legals;(c) necessaris per a la celebració o manteniment rutinari de fons congelats o recursos econòmics;(d) necessaris per a les despeses extraordinàries, sempre que l'autoritat competent competent hagi notificat a les autoritats competents dels altres Estats membres i a la Comissió els motius pels quals considera que s'ha de concedir una autorització específica, almenys dues setmanes abans de l'autorització; o(e) que s'han de pagar en un compte d'una missió diplomàtica o consular o d'una organització internacional que gaudeixi d'immunitats de conformitat amb el dret internacional, en la mesura en què aquests pagaments es destinin a fins oficials de la missió diplomàtica o consular o organització internacional.
L'Estat membre en qüestió informarà els altres Estats membres i a la Comissió de qualsevol autorització concedida en virtut d'aquest apartat.
En virtut de la derogació de l'apartat 1, les autoritats competents dels Estats membres poden autoritzar l'alliberament de determinats fons congelats o recursos econòmics, sempre que es compleixin les següents condicions:(a) els fons o recursos econòmics són objecte d'una decisió arbitral prestada amb anterioritat a la data en què la persona física o jurídica, entitat o òrgan a què es refereix l'apartat 1, o d'una decisió judicial o administrativa prestada en l'Estat membre en qüestió, abans o després d'aquesta data;(b) els fons o recursos econòmics s'utilitzaran exclusivament per a satisfer les reclamacions assegurades per aquesta decisió o reconegudes com a vàlides en aquesta decisió, dins dels límits establerts per les lleis i reglaments aplicables que regeixen els drets de les persones que tenen tals reclamacions;(c) la decisió no és en benefici d'una persona física o jurídica, entitat o organisme enumerats en l'Annex; i(d) el reconeixement de la decisió no és contrari a la política pública en l'Estat membre en qüestió.
L'Estat membre en qüestió informarà els altres Estats membres i a la Comissió de qualsevol autorització concedida en virtut d'aquest apartat.
L'apartat 1 no impedirà que una persona, entitat o organisme natural o jurídic que figuri en l'Annex faci un pagament degut en virtut d'un contracte subscrit amb anterioritat a la data en què aquesta persona, entitat o organisme natural o jurídic estigués inscrit en el mateix, sempre que l'Estat membre en qüestió hagi determinat que el pagament no és, directament o indirectament, rebut per una persona, entitat o organisme natural o legal al qual es fa referència en l'apartat 1.
L'apartat 2 no s'aplicarà a l'addició a comptes congelats de:(a) interessos o altres guanys en aquests comptes;(b) pagaments deguts en virtut de contractes, acords o obligacions que es van concloure o van sorgir abans de la data en què aquests comptes es van sotmetre a les mesures previstes en els paràgrafs 1 i 2; o(c) pagaments deguts en virtut de decisions judicials, administratives o arbitrals prestades en la Unió o aplicables en l'Estat membre en qüestió, sempre que aquests interessos, altres guanys i pagaments estiguin subjectes a les mesures previstes en l'apartat 1.
1. Tots els fons i recursos econòmics pertanyents, posseïts, mantinguts o controlats per: (a) persones físiques o jurídiques, entitats o organismes que siguin responsables de ciberatacs o intents de ciberatacs; (b) persones físiques o jurídiques, entitats o organismes que prestin suport financer, tècnic o material o estiguin involucrats d'una altra manera en ciberatacs o intents de ciberatacs, inclosa la planificació, preparació, participació, direcció, assistència o foment d'aquests atacs, o que els facilitin per acció o omissió; (c) persones físiques o jurídiques, entitats o organismes associats a les persones físiques o jurídiques, entitats o organismes coberts per punts (a) i (b), com s'indica a l'Annex.
2. No es posaran fons ni recursos econòmics a disposició directa o indirecta a favor o en benefici de les persones, entitats o organismes naturals o jurídics enumerats en l'Annex.
En virtut de la derogació dels apartats 1 i 2, les autoritats competents dels Estats membres poden autoritzar l'alliberament de determinats fons congelats o recursos econòmics, en les condicions que considerin oportunes, després d'haver determinat que els fons o recursos econòmics afectats són:(a) necessaris per a satisfer les necessitats bàsiques de les persones físiques enumerades en l'Annex i els recursos familiars dependents d'aquestes persones, inclosos els pagaments d'aliments, lloguer o hipoteca, medicaments i tractaments mèdics, impostos, primes d'assegurances i càrrecs d'utilitat pública;(b) destinats exclusivament al pagament d'honoraris professionals raonables o el reemborsament de les despeses incorregudes associades a la prestació de serveis jurídics;(d) necessaris per a la celebració o manteniment rutinari de fons congelats o recursos econòmics;(d) necessaris per a les despeses extraordinàries, sempre que l'autoritat competent competent hagi notificat a les autoritats competents dels altres Estats membres i a la Comissió els motius pels quals consideri que s'ha de concedir una autorització específica, almenys dues setmanes abans de l'autorització; o(e) que s'han de pagar en un compte d'una missió diplomàtica o consular o d'una organització internacional que gaudeixi d'immunitats de conformitat amb el dret internacional, en la mesura en què aquests pagaments es destinin a fins oficials de la missió diplomàtica o consular o organització internacional.
4. Com a excepció de l'apartat 1, les autoritats competents dels Estats membres poden autoritzar l'alliberament de determinats fons congelats o recursos econòmics, sempre que es compleixin les següents condicions:(a) els fons o recursos econòmics són objecte d'una decisió arbitral prescrita en l'annex, o d'una decisió judicial o administrativa prescrita en l'Estat membre en qüestió, abans o després d'aquesta data;(b) els fons o recursos econòmics s'utilitzaran exclusivament per a satisfer les reclamacions assegurades per aquesta decisió o reconegudes com a vàlides en aquesta decisió, dins dels límits establerts per les lleis i reglaments aplicables que regulen els drets de les persones titulars d'aquestes reclamacions;(c) la decisió no és en benefici d'una persona física o jurídica, entitat o organisme enumerats en l'Annex; i(d) el reconeixement de la decisió no és contrari a la política pública en l'Estat membre en qüestió.
L'apartat 1 no impedirà que una persona, entitat o organisme natural o jurídic inscrit en l'Annex realitzi un pagament degut en virtut d'un contracte subscrit amb anterioritat a la data en què aquesta persona, entitat o organisme natural o jurídic estigués inscrit en el mateix, sempre que l'Estat membre en qüestió hagi determinat que el pagament no és, directament o indirectament, rebut per una persona, entitat o organisme natural o legal al qual es fa referència en l'apartat 1.
L'apartat 2 no s'aplicarà a l'addició a comptes congelats de:(a) interessos o altres guanys en aquests comptes;(b) pagaments deguts en virtut de contractes, acords o obligacions que es van concloure o van sorgir abans de la data en què aquests comptes es van sotmetre a les mesures previstes en els paràgrafs 1 i 2; o(c) pagaments deguts en virtut de decisions judicials, administratives o arbitrals prestades en la Unió o en l'Estat membre en qüestió, sempre que aquests interessos, altres guanys i pagaments estiguin subjectes a les mesures previstes en l'apartat 1.
El Consell, actuant per unanimitat a proposta d'un Estat membre o de l'Alt Representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat, establirà i modificarà la llista exposada en l'Annex.
El Consell comunicarà les decisions a què fa referència l'apartat 1, incloent-hi els motius de cotització, a la persona física o jurídica, entitat o organisme interessat, ja sigui directament, si es coneix l'adreça, o mitjançant la publicació d'un avís, sempre que la persona física o jurídica, entitat o organisme tingui l'oportunitat de presentar observacions.
Quan es presentin observacions, o es presentin noves proves substancials, el Consell revisarà les decisions a què fa referència l'apartat 1 i informarà la persona, entitat o organisme natural o jurídic en qüestió.
1. El Consell, actuant per unanimitat a proposta d'un Estat membre o de l'Alt Representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat, establirà i modificarà la llista exposada en l'Annex.
2. El Consell comunicarà les decisions a què fa referència l'apartat 1, incloent-hi els motius de cotització, a la persona física o jurídica, entitat o organisme interessat, ja sigui directament, si es coneix l'adreça, o mitjançant la publicació d'un avís, sempre que la persona física o jurídica, entitat o organisme tingui l'oportunitat de presentar observacions.
3. Quan es presentin observacions, o es presentin noves proves substancials, el Consell revisarà les decisions a què fa referència l'apartat 1 i informarà la persona, entitat o organisme natural o jurídic en qüestió.
L'Annex inclourà les bases per a la inclusió de les persones, entitats i organismes naturals i legals a què es refereixen els articles 4 i 5.
Pel que fa a les persones físiques, aquesta informació pot incloure: noms i àlies; data i lloc de naixement; nacionalitat; números de passaport i de DNI; gènere; domicili, si es coneix; i funció o professió. Pel que fa a les persones jurídiques, entitats o organismes, aquesta informació pot incloure noms, lloc i data de registre, número de registre i lloc de treball.
1. L'Annex inclourà les bases per a la inclusió de les persones, entitats i organismes naturals i legals a què es refereix l'article 4 i 5.
2. L'Annex ha de contenir, si escau, la informació necessària per a la identificació de les persones físiques o jurídiques, de les entitats o dels organismes interessats, que poden incloure: noms i àlies; data i lloc de naixement; nacionalitat; número de passaport i DNI; gènere; domicili, si es coneix; i funció o professió. Respecte a les persones jurídiques, entitats o organismes, aquesta informació pot incloure noms, lloc i data d'inscripció, número de registre i lloc d'activitat.
No es satisfaran les reclamacions en relació amb cap contracte o transacció l'execució de les quals s'hagi vist afectada, directa o indirectament, total o parcial, per les mesures imposades en virtut d'aquesta Decisió, incloses les reclamacions d'indemnització o qualsevol altra reclamació d'aquest tipus, com ara una reclamació d'indemnització o una reclamació sota una garantia, en particular una reclamació d'extensió o pagament d'un bo, garantia o indemnització, en particular una garantia financera o indemnització financera, de qualsevol forma, si són realitzades per: (a) persones físiques o jurídiques designades, entitats o organismes que figuren en l'Annex; (b) qualsevol persona física o jurídica, entitat o organisme que actuï a través o en nom d'una de les persones físiques o jurídiques, entitats o organismes als quals es fa referència en el punt (a).
Per a maximitzar l'impacte de les mesures previstes en aquesta Decisió, la Unió encoratjarà als tercers Estats a adoptar mesures restrictives similars a les previstes en aquesta Decisió.
Aquesta Decisió s'aplicarà fins al 18 de maig de 2020 i es mantindrà en constant revisió, i es renovarà o modificarà si escau, si el Consell considera que no s'han complert els seus objectius.
Aquesta Decisió entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.