Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
LA COMISSIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea,,
Tenint en compte la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell de 15 de maig de 2014 per la qual s'estableix un marc per a la recuperació i resolució d'entitats de crèdit i empreses d'inversió i es modifiquen la Directiva 82/891/CEE del Consell, 2002/47/CE, 2004/25/CE, 2005/56/CE, 2007/36/CE, 2011/35/UE, 2012/30/UE i 2013/36/UE, i els Reglaments (UE) núm. 1093/2010 i (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell [E0001], i en particular l'article 76 de la mateixa,,
Atenent que:
(1) La Directiva 2014/59/UE obliga els Estats membres a garantir la protecció de determinades classes d'acords durant la transferència parcial de béns, drets i passius d'una institució en qüestió. La mateixa protecció és necessària quan una autoritat de resolució modifica per la força els termes d'un contracte al qual la institució en qüestió és part. Aquesta protecció té com a objectiu evitar, quan s'hagi efectuat una transferència parcial o una modificació contractual, la divisió de béns, drets i passius que es vinculen entre si en virtut d'aquests acords.
(2) Per garantir l'aplicació correcta d'aquesta protecció, és necessari identificar amb precisió els tipus de disposicions que entren dins de l'àmbit de cadascuna de les classes establertes en la Directiva 2014/59/UE. El mètode més adequat per a aquesta identificació és proporcionar normes i definicions detallades, a més de les establertes en la Directiva 2014/59/UE. Això és preferible a establir una llista de disposicions específiques que es poden establir en virtut de les diferents lleis nacionals dels Estats membres, ja que aquesta llista seria difícil de completar i hauria d'actualitzar-se contínuament. Com a tal, aquest Reglament hauria d'aclarir i restringir, si escau, l'àmbit d'aplicació de les diverses formes de protecció previstes per la Directiva 2014/59/UE per a cada classe de disposicions.
(3) Les diverses classes d'arranjaments previstes en l'apartat 2 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE es detallen en diferents graus: algunes classes estan totalment especificades, mentre que unes altres estan determinades en termes més vagues. A més, algunes classes es refereixen a un tipus de relació contractual i responsabilitat, mentre que unes altres cobreixen un nombre més gran i una gamma oberta de responsabilitats contractuals, transaccions i relacions. Aquestes últimes podrien abastar potencialment totes les relacions legals i contractuals entre una institució i una o més de les seves contraparts. Si aquestes classes d'arranjaments estiguessin totalment protegides, les autoritats de resolució podrien tenir dificultats per efectuar transferències parcials, si és que és convenient evitar una protecció excessiva que podria estendre's potencialment a tots els actius, drets i passius entre una institució i les seves contraparts.
(4) Algunes classes d'acords protegits es defineixen en termes més amplis en la Directiva 2014/59/UE. Per tal de millorar la seguretat en termes d'abast, és a dir, en relació amb els acords de seguretat, els acords de liquidació i liquidació i els acords de finançament estructurat, aquestes classes haurien d'especificar-se més a fons. Aquest Reglament delegat no hauria d'impedir que les autoritats de resolució especifiquin encara més en les transferències parcials aquests tipus d'arranjaments de liquidació i de compensació que han de ser protegits en les transferències parcials individuals, on aquests acords estan reconeguts per a fins de mitigació de riscos en virtut de les normes prudencials aplicables, i la protecció, en particular per no separació, és una condició per a aquest reconeixement.
(5) Les contraparts de la institució poden acordar un acord anomenat "catch-all" o acord d'escombrat que inclogui tots i cadascun dels drets i passius entre les parts. Com a conseqüència d'aquest tipus d'acord, qualsevol passiu entre les parts seria ingestionable i, en general, podria posar en perill la viabilitat de l'eina, ja que les autoritats de resolució podrien fins i tot no ser capaços de discernir quins passius estan o no estan coberts per aquests acords.
(6) L'article 80 de la Directiva 2014/59/UE implica que qualsevol reducció de l'àmbit d'aplicació de les definicions de règims protegits de conformitat amb l'article 76(2) de la Directiva 2014/59/UE no hauria d'afectar el funcionament dels sistemes de negociació, compensació i liquidació, en la mesura en què aquests sistemes entren dins de l'àmbit d'aplicació de l'article 2(a) de la Directiva 98/26/CE del Parlament Europeu i del Consell [E0002], per la qual cosa les autoritats de resolució haurien d'estar obligades a protegir tots els tipus de disposicions contemplades en l'article 76(2) de la Directiva 2014/59/UE, que estan relacionades amb l'activitat de la contrapart com a Contrapart Central (CCP). Això inclou, però no ha de limitar-se, l'activitat coberta per un fons d'impagament de conformitat amb l'article 42 del Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell [E0003].
(7) 7) El mateix s'aplica als actius, drets i passius relacionats amb els sistemes de pagament o de liquidació de valors. Com que els acords de liquidació de l'àmbit d'aplicació de la Directiva 98/26/CE estan protegits en concurs, també haurien d'estar protegits, per una raó de coherència, en virtut de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE. No obstant això, és apropiat ampliar l'àmbit de la protecció conformement a l'article 76(2) d'aquesta Directiva a tots els acords amb els sistemes de liquidació de pagaments o valors i la seva activitat relacionada, si escau.
(8) La necessitat d'especificar l'abast de l'acord que es beneficia de les salvaguardes en determinats casos en virtut de l'apartat 2 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE no hauria d'impedir, en general, que les autoritats de resolució protegeixin les classes de disposicions que es poden subsumir en una de les categories d'aquest article, i que estan protegides en els procediments d'insolvència contra una separació de béns, drets i passius en virtut d'aquests acords en virtut de la seva llei d'insolvència nacional, inclosa la transposició nacional de la Directiva 2001/24/CE del Parlament Europeu i del Consell [E0004].
HA ADOPTAT AQUEST REGLAMENT:
A l'efecte d'aquest Reglament, s'aplicaran les definicions contingudes en la Directiva 2014/59/UE, així com les següents definicions:(1) "Securitització" significa securitització segons es defineix en l'apartat 61 de l'article 4 del Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell [E0005].(2) "Contractes contractuals de xarxa" significa acords contractuals de xarxa segons es defineix en l'article 295 del Reglament (UE) núm. 575/2013.
Els acords de seguretat de conformitat amb l'article 76(2)(a) de la Directiva 2014/59/UE inclouen els següents:(1) els acords que estipulen garanties, valors personals i garanties;(2) els drets i altres interessos de valors reals;(3) les operacions de préstec de valors que no impliquen una transferència de plena propietat de la garantia i que impliquen una part (el prestador) que presta valors a l'altra part (el prestatari) per una tarifa o pagament d'interessos i en què el prestatari proporciona al prestador garanties durant la durada del préstec.
Els acords de seguretat es qualificaran com a acords de seguretat de conformitat amb l'article 76, apartat 2, lletra a) de la Directiva 2014/59/UE només si els drets o actius als quals s'adjunta l'interès de seguretat o s'adjuntaria a un esdeveniment d'execució estan prou identificats o identificables d'acord amb els termes de la disposició i la llei nacional aplicable.
Els acords de retirada celebrats entre una institució i una contrapartida única es qualificaran com a acords de retirada contemplats en l'article 76, apartat 2, lletra c) de la Directiva 2014/59/UE, quan es refereixin a drets i passius derivats de contractes financers o derivats.
Els acords de retirada celebrats entre una institució i una o més contraparts es qualificaran com a acords de retirada contemplats en l'article 76, apartat 2, lletra c) de la Directiva 2014/59/UE en qualsevol de les circumstàncies següents: (a) quan els acords estiguin vinculats a l'activitat de la contrapart com a contrapartida central, en particular per a l'activitat coberta per un fons d'impagament com es refereix a l'article 42 del Reglament (UE) núm. 648/2012; (b) quan els acords estiguin relacionats amb els drets i obligacions cap als sistemes definits en l'article 2 (a) de la Directiva 98/26/CE o altres sistemes de liquidació de valors i estiguin vinculats a la seva activitat com a sistemes de pagament o de liquidació de valors.
Les autoritats de resolució poden decidir, en casos individuals, que els acords de retirada celebrats entre una institució i una o més contraparts, en la mesura en què es refereixin a altres tipus de drets i responsabilitats, de conformitat amb la lletra c) de l'apartat 2 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE, en els quals els acords es reconeguin amb finalitats de mitigació de riscos d'acord amb les normes prudencials aplicables i la protecció, en particular per no separació, és una condició per a aquest reconeixement.
Els acords de retirada celebrats entre una institució i una contrapartida única es qualificaran com a acords de retirada contemplats en la lletra c) de l'apartat 2 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE en relació amb els drets i passius derivats de contractes financers o derivats.
2. Els acords de retirada celebrats entre una institució i una o més contraparts es qualificaran com a acords de retirada contemplats en l'article 76, apartat 2, lletra c) de la Directiva 2014/59/UE en qualsevol de les següents circumstàncies: (a) quan els acords estiguin vinculats a l'activitat de la contrapart com a contrapartida central, en particular per a l'activitat coberta per un fons d'impagament com es refereix a l'article 42 del Reglament (UE) núm. 648/2012; (b) quan els acords estiguin relacionats amb els drets i obligacions cap als sistemes definits en l'article 2 (a) de la Directiva 98/26/CE o altres sistemes de liquidació de valors i estiguin vinculats a la seva activitat com a sistemes de pagament o liquidació de valors.
3. Les autoritats de resolució poden decidir, en casos individuals, que els acords de retirada celebrats entre una institució i una o més contraparts, en la mesura en què es refereixin a altres tipus de drets i responsabilitats, de conformitat amb la lletra c) de l'apartat 2 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE, en els quals els acords es reconeguin amb finalitats de mitigació de riscos d'acord amb les normes prudencials aplicables i la protecció, en particular per no separació, és una condició per a aquest reconeixement.
Els acords de xarxa contractual celebrats entre la institució i una única contrapartida han de qualificar-se com a acords de xarxa de conformitat amb l'article 76, apartat 2, lletra d) de la Directiva 2014/59/UE, quan es refereixin a drets i passius derivats de contractes financers o derivats.
Els acords de xarxa contractual celebrats entre la institució i una o més contraparts es qualificaran com a acords de xarxa de conformitat amb l'article 76(2)(d) de la Directiva 2014/59/UE en qualsevol de les circumstàncies següents:(a) quan els acords estiguin vinculats a l'activitat de la contrapart com a contrapartida central, en particular per a l'activitat coberta per un fons d'impagament com es refereix a l'article 42 del Reglament (UE) núm. 648/2012;(b) quan els acords estiguin relacionats amb els drets i obligacions cap als sistemes definits en l'article 2(a) de la Directiva 98/26/CE o altres sistemes de liquidació de valors i estiguin vinculats a la seva activitat com a sistemes de pagament o liquidació de valors.
Les autoritats de resolució poden decidir, en casos individuals, que els acords de xarxa celebrats entre una institució i una o més contraparts poden qualificar-se d'acord amb la lletra d) de l'apartat 2 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE on es reconeguin amb finalitats de mitigació de riscos d'acord amb les normes prudencials aplicables i la protecció, en particular per no separació, és una condició per a aquest reconeixement.
Els acords de xarxa contractual celebrats entre la institució i una única contrapartida es qualificaran com a acords de xarxa de conformitat amb la lletra d) de l'apartat 2 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE quan es refereixin a drets i passius derivats de contractes financers o derivats.
2. Els acords de xarxa contractual celebrats entre la institució i una o més contraparts s'han de qualificar com a acords de xarxa de conformitat amb l'article 76(2)(d) de la Directiva 2014/59/UE en qualsevol de les circumstàncies següents:(a) quan els acords estiguin vinculats a l'activitat de la contrapart com a contrapartida central, en particular per a l'activitat coberta per un fons d'impagament com es refereix a l'article 42 del Reglament (UE) núm. 648/2012;(b) quan els acords estiguin relacionats amb els drets i obligacions envers els sistemes definits en l'article 2(a) de la Directiva 98/26/CE o altres sistemes de liquidació de valors i estiguin vinculats a la seva activitat com a sistemes de pagament o liquidació de valors.
3. Les autoritats de resolució poden decidir, en casos individuals, que els acords de xarxa celebrats entre una institució i una o més contraparts poden qualificar-se d'acord amb la lletra d) de l'apartat 2 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE on es reconeguin amb finalitats de mitigació de riscos d'acord amb les normes prudencials aplicables i la protecció, en particular per no separació, és una condició per a aquest reconeixement.
Els articles 2, 3 i 4 no perjudiquen les següents competències de les autoritats de resolució: (a) protegir qualsevol tipus de disposicions que puguin ser subsumides per una de les classes en punts (a), (c), (d) i (f) de l'article 76(2) de la Directiva 2014/59/UE, i que estiguin protegides en procediments d'insolvència normals contra una separació temporal o indefinida, suspensió o cancel·lació de béns, drets i passius que siguin objecte d'aquests acords en virtut de la seva llei d'insolvència nacional, inclosa la transposició nacional de la Directiva 2001/24/CE, (b) protegir qualsevol tipus de disposicions que no siguin de l'àmbit d'aplicació de l'article 76(2) de la Directiva 2014/59/UE i que estiguin protegides en procediments d'insolvència normals contra una separació temporal o indefinida, suspensió o cancel·lació de béns, drets i passius que siguin objecte d'aquests acords en virtut de la seva llei d'insolvència nacional, inclosa la transposició nacional de la Directiva 2001/24/CE.
Les autoritats de resolució poden, en casos individuals, excloure de la protecció oferta per l'apartat 1 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE, els acords de seguretat, o els acords de retirada i liquidació que es refereixin a contractes que incloguin qualsevol clàusula que, en cas d'impagament d'una contrapart, permeti a una contrapart no per defecte fer pagaments limitats només, o cap pagament en absolut, al patrimoni de la part impagada, fins i tot si la part impagada és un creditor net.
Els articles 2, 3 i 4 no perjudiquen les següents competències de les autoritats de resolució: (a) protegir qualsevol tipus de disposicions que puguin ser subsumides per una de les classes en els punts (a), (c), (d) i (f) de l'article 76(2) de la Directiva 2014/59/UE, i que estiguin protegides en els procediments d'insolvència normals contra una separació temporal o indefinida, suspensió o cancel·lació de béns, drets i passius que siguin objecte d'aquests acords en virtut de la seva legislació nacional d'insolvència, inclosa la transposició nacional de la Directiva 2001/24/CE, (b) protegir qualsevol tipus de disposicions que no siguin de l'àmbit d'aplicació de l'article 76(2) de la Directiva 2014/59/UE i que estiguin protegides en els procediments d'insolvència normal contra una separació temporal o indefinida, suspensió o cancel·lació de béns, drets i passius que siguin objecte d'aquests acords en virtut de la seva legislació nacional d'insolvència, inclosa la transposició nacional de la Directiva 2001/24/CE.
2. Les autoritats de resolució poden, en casos individuals, excloure de la protecció oferta per l'apartat 1 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE, els acords de seguretat, o els acords de retirada i liquidació que es refereixin a contractes que incloguin qualsevol clàusula que, en cas d'impagament d'una contrapart, permeti a una contrapart no per defecte fer pagaments limitats només, o cap pagament en absolut, al patrimoni de la part impagada, fins i tot si la part impagada és un creditor net.
D'acord amb la lletra f) de l'apartat 2 de l'article 76 de la Directiva 2014/59/UE, s'han d'incloure les següents: (a) titulitzacions en què les exposicions subjacents s'hagin col·locat en trams i transferides per una transferència de títol complet del balanç de l'originador, a la institució o entitat en virtut de la resolució (veritable titulització de venda); (b) titulitzacions per mitjà d'instruments contractuals, on els actius subjacents romanguin en el balanç de la institució o entitat en virtut de la resolució (titulització sintètica).
En les veritables titulitzacions de venda, qualsevol paper de l'originador en l'estructura, inclòs el servei dels préstecs, proporcionar qualsevol forma de protecció de riscos o proporcionar liquiditat, es considerarà com una responsabilitat que forma part dels acords financers estructurats.
En les titulitzacions sintètiques, l'interès de seguretat es considerarà com un dret que forma part dels acords financers estructurats només si s'adjunta a actius específics i prou identificats o identificables d'acord amb els termes de la disposició i la llei nacional aplicable.
Els acords que constitueixen una estructura de titulització que abasta les relacions mútues entre els originadors, els emissors, els patrons, els serveis, els gestors d'efectiu i les contraparts d'intercanvi i protecció creditícia, es consideraran com a part dels acords financers estructurats si aquestes relacions mútues estan directament relacionades amb els actius subjacents i els pagaments que es realitzaran dels ingressos generats per aquests actius als titulars dels instruments estructurats. Aquestes relacions mútues inclouen els passius i drets relacionats amb els actius subjacents, passius en virtut dels instruments emesos i acords de seguretat, incloses les operacions derivades, necessaris per mantenir el flux de pagaments en virtut d'aquests passius.
L'apartat 2 serà sens perjudici de la facultat de l'autoritat de resolució per decidir, cas per cas i tenint en compte l'estructura específica del règim financer estructurat de conformitat amb l'article 76, apartat 2, lletra f) de la Directiva 2014/59/UE, que altres acords entre les parts a què fa referència l'apartat 2, com els acords de prestació de serveis, que no estan directament vinculats als actius subjacents i els pagaments a realitzar, formen part d'aquest acord financer estructurat.
Els acords financers estructurats de conformitat amb l'article 76, apartat 2, lletra f) de la Directiva 2014/59/UE inclouran les següents: (a) titulitzacions en les quals les exposicions subjacents hagin estat col·locades en trams i transferides per una transferència de títol complet del balanç de l'originador, a la institució o entitat en virtut de la resolució (veritable titulització de venda); (b) titulitzacions per mitjà d'instruments contractuals, on els actius subjacents romanguin en el balanç de la institució o entitat en virtut de la resolució (titulització sintètica).
2. Els acords que constitueixin una estructura de titulització que cobreixi les relacions mútues entre els originadors, emissors, fideïcomissaris, serveis, gestors d'efectiu i contraparts d'intercanvi i protecció creditícia, es consideraran com a part dels acords financers estructurats si aquestes relacions mútues estan directament relacionades amb els actius subjacents i els pagaments que es realitzaran dels ingressos generats per aquests actius als titulars dels instruments estructurats. Aquestes relacions mútues inclouen els passius i drets relacionats amb els actius subjacents, passius en virtut dels instruments emesos i acords de seguretat, incloses les operacions derivades, necessaris per mantenir el flux de pagaments en virtut d'aquests passius.
L'apartat 2 serà sens perjudici de la facultat de l'autoritat de resolució de decidir, cas per cas i tenint en compte l'estructura específica de l'acord financer estructurat de conformitat amb l'article 76, apartat 2, lletra f) de la Directiva 2014/59/UE, que altres acords entre les parts a què fa referència l'apartat 2, com els acords de prestació de serveis, que no estan directament vinculats als actius subjacents i els pagaments a realitzar, formen part d'aquest acord financer estructurat.
Aquest Reglament entrarà en vigor el vintè dia següent a la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.