Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
LA COMISSIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea,,
Tenint en compte el Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol de 2012, relatiu als derivats OTC, les contraparts centrals i els dipòsits comercials [E0001] i, en particular, l'apartat 6 de l'article 25 de la mateixa,,
Atenent que:
(1) El procediment de reconeixement de les contraparts centrals ("CCPs") establert en tercers països establert en l'article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012 té com a objectiu permetre que els CCP establerts i autoritzats en tercers països, les normes reguladores dels quals equivalen a les establertes en aquest Reglament, prestin serveis de compensació als membres o llocs de negociació establerts en la Unió, contribuint així a la consecució de l'objectiu general del Reglament (UE) núm. 648/2012 per a reduir el risc sistèmic mitjançant l'ampliació de l'ús de CCP segurs i sòlids per a la liquidació de contractes derivats "OTC", fins i tot quan aquests CCP s'estableixin i autoritzin en un tercer país.
(2) Perquè un règim jurídic de tercers països es consideri equivalent al règim jurídic de la Unió pel que fa als CCP, el resultat substantiu dels acords legals i de supervisió aplicables hauria de ser equivalent als requisits de la Unió pel que fa als objectius reguladors que assoleixin, per la qual cosa la finalitat d'aquesta avaluació d'equivalència és verificar que els CCP establerts i autoritzats en la Unió no exposin un nivell de risc superior al que podrien exposar els CCP autoritzats en la Unió i, en conseqüència, no suposin nivells inacceptables de risc sistèmic en la Unió, per la qual cosa haurien de tenir-se en compte els riscos significativament menors inherents a les activitats de compensació realitzades en els mercats financers que són menors que el mercat financer de la Unió.
(3) De conformitat amb l'apartat 6 de l'article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012, han de complir-se tres condicions per a determinar que les disposicions legals i de supervisió d'un tercer país en relació amb els PCP autoritzats en aquest Reglament són equivalents a les previstes en aquest Reglament.
(4) D'acord amb la primera condició, els CCP autoritzats en un tercer país han de complir amb requisits legalment vinculants que siguin equivalents als requisits establerts en el Títol IV del Reglament (UE) núm. 648/2012.
(5) Els requisits legalment vinculants del DIFC per als CCP autoritzats en aquest document consisteixen en la Llei reguladora 2004 i la Llei de mercats 2012 (el Reglament del DIFC). Aquests es complementen amb el manual de l'Autoritat de Serveis Financers de Dubai ("DFSA") que conté un Mòdul sobre les institucions autoritzades de mercat ("AMIs").
(6) Els CCP establerts en el DIFC han de ser autoritzats per la DFSA com AMIs. La present Decisió només es refereix al règim aplicable als AMI que duen a terme el servei financer autoritzat d'explotació d'una casa de compensació en el DIFC. Per a obtenir una autorització de compensació, els AMI han de complir amb els requisits específics establerts per la DFSA i en el Manual de DFSA. Els AMI han d'operar amb seguretat i eficàcia les instal·lacions de compensació i gestionar amb prudència els riscos associats al seu negoci i operacions, així com disposar de recursos financers, humans i del sistema suficients.
(7) Els Reglaments del DIFC apliquen plenament les normes internacionals establertes en virtut dels Principis d'Infraestructures del Mercat Financer ("PFMI") emesos a l'abril de 2012 pel Comitè de Sistemes de Pagament i Regularització [E0002] ("CPSS") i l'Organització Internacional de Comissions de Valors ("IOSCO").
(8) 8) Els Reglaments de la DIFC també requereixen que els AMI adoptin normes i procediments interns que garanteixin el compliment de tots els requisits pertinents i que siguin necessaris per a la correcta regulació de les seves instal·lacions de compensació i liquidació. La Regla 5.6 de l'AMI requereix que les normes i procediments interns de l'AMI continguin disposicions específiques, incloses les normes per defecte. Aquestes normes i procediments interns, així com qualsevol esmena, s'han de presentar a la DFSA abans de la seva aplicació.
(9) Per tant, els requisits legalment vinculants aplicables als AMI autoritzats en el DIFC comprenen una estructura de dos nivells. Els principis bàsics continguts en el DFSA Rulebook i el Reglament DIFC estableixen els estàndards d'alt nivell que els AMI han de complir per obtenir l'autorització per proporcionar serveis de compensació en el DIFC (juntament, les "regles primàries") Aquestes normes primàries comprenen el primer nivell dels requisits legalment vinculants en el DIFC. Per demostrar el compliment de les normes primàries, la Regla AMI 5.6 sobre "Normativa empresarial" requereix que els AMI estableixin i sotmetin les seves normes i procediments interns a la DFSA per a la seva aprovació abans de la seva implementació i DFSA pot prevenir-los o desautoritzar-los.
(10) L'avaluació de l'equivalència de les disposicions legals i de supervisió aplicables a les AMI en el DIFC també hauria de tenir en compte el resultat de la mitigació de riscos que garanteixen el nivell de risc al qual s'exposen els membres de compensació i els centres comercials establerts a la Unió quan participen en aquestes entitats. El resultat de la mitigació de riscos es determina tant pel nivell de risc inherent a les activitats de compensació dutes a terme pel CCP en qüestió, que depèn de la grandària del mercat financer en el qual opera, com per l'adequació de les disposicions legals i de supervisió aplicables als CCP per mitigar aquest nivell de risc.
(11) El mercat financer en el qual els AMI autoritzats en el DIFC realitzen les seves activitats de compensació és significativament menor que en el qual estan actius els CCP establerts en la Unió, per la qual cosa la participació en els CCP autoritzats en el DIFC exposa els membres de compensació i els llocs de negociació establerts en la Unió a riscos significativament menors que la seva participació en els CCP autoritzats en la Unió.
(12) Les disposicions legals i de supervisió aplicables als CCP autoritzats en el DIFC poden, per tant, considerar-se equivalents quan siguin adequades per mitigar aquest menor nivell de risc, les normes primàries aplicables a aquests CCP, complementades amb les seves normes i procediments interns que requereixen el compliment de les PFMI, mitigar el menor nivell de risc existent en el DIFC i aconseguir un resultat de mitigació del risc equivalent al perseguit pel Reglament (UE) núm. 648/2012.
(13) Per tant, s'hauria de concloure que les disposicions legals i de supervisió de la DIFC garanteixen que els AMI autoritzats compleixin amb els requisits legalment vinculants que són equivalents als requisits establerts en el Títol IV del Reglament (UE) núm. 648/2012.
(14) D'acord amb la segona condició de l'apartat 6 de l'article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012, les disposicions legals i de supervisió de la DIFC en relació amb els CCP autoritzats en el mateix han d'establir una supervisió i un compliment efectius d'aquests CCP sobre una base contínua.
(15) La DFSA adopta un cicle de gestió de riscos continu que comprèn la identificació, l'avaluació, la priorització i la mitigació dels riscos. La Llei reguladora 2004 atorga a la DFSA poders per dur a terme investigacions sobre presumptes infraccions de les seves normes, i té poders per dur a terme inspeccions, obtenir llibres i registres, o requerir que les persones participin en entrevistes sota jurament o afirmació. La DFSA és capaç, entre altres coses, d'imposar sancions financeres, emetre censures públiques i prohibir a les persones que realitzin activitats al DIFC.
(16) Per tant, s'hauria de concloure que els IAM autoritzats en el DIFC estan subjectes a una supervisió efectiva i a l'aplicació contínua.
(17) D'acord amb la tercera condició de l'apartat 6 de l'article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012, les disposicions legals i de supervisió del DIFC han d'incloure un sistema equivalent efectiu per al reconeixement dels CCP autoritzats en virtut dels règims jurídics de tercers països ("CCP de tercers països").
(18) Els CCP de tercers països que vulguin esborrar derivats en el DIFC han d'aplicar-se al DFSA per al seu reconeixement. El Mòdul de Reconeixement estableix els criteris i el procés de reconeixement.
(19) Per tal que es reconegui, la jurisdicció en la qual s'estableixi el CCP ha de tenir un règim regulador prou sòlid, similar als acords legals i de supervisió aplicables en el DIFC, així com la celebració d'acords de cooperació entre DIFC i les autoritats competents de tercers països abans que s'aprovi la sol·licitud del CCP de tercers països.
(20) Per tant, hauria de concloure's que les disposicions legals i de supervisió de la DIFC preveuen un sistema equivalent efectiu per al reconeixement dels PCP de tercers països.
(21) Aquesta Decisió es basa en els requisits jurídicament vinculants relatius als IAM aplicables en el DIFC en el moment de l'adopció d'aquesta Decisió, i la Comissió, en cooperació amb la AEVM, hauria de continuar supervisant de manera regular l'evolució del marc legal i de supervisió dels IAM i el compliment de les condicions sobre les quals s'ha pres aquesta decisió.
(22) La revisió periòdica de les disposicions legals i de supervisió aplicables en el DIFC als CCP autoritzats en el mateix hauria de ser, sense perjudici de la possibilitat que la Comissió realitzi una revisió específica en qualsevol moment fora de la revisió general, quan els esdeveniments pertinents facin necessari que la Comissió torni a avaluar l'equivalència concedida per aquesta Decisió, la qual cosa podria donar lloc a la derogació d'aquesta Decisió.
(23) Les mesures previstes en aquesta Decisió són d'acord amb l'opinió del Comitè Europeu de Valors,
HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ:
A l'efecte de l'apartat 6 de l'article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012, les disposicions legals i de supervisió del DIFC consistents en el Reglament DIFC i el Reglament DFSA, i aplicables a les institucions de mercat autoritzades en el mateix, es consideraran equivalents als requisits establerts en el Reglament (UE) núm. 648/2012.
Aquesta Decisió entrarà en vigor el vintè dia després de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.