LA COMISSIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea,,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 1223/2009 del Parlament Europeu i del Consell de 30 de novembre de 2009 sobre productes cosmètics [E0001], i en particular l'apartat 2 de l'article 31 del mateix,,
Atenent que:
(1) El Comitè Científic de Productes Cosmètics i Productes No Alimentaris destinats als Consumidors, substituïda posteriorment pel Comitè Científic de Productes de Consum (E0002], substituïda posteriorment pel Comitè Científic de Seguretat dels Consumidors (E0004), de conformitat amb la Decisió 2008/721/CE de la Comissió [E0004], va emetre un dictamen el 25 de juny de 2003 [E0004], en el qual declarava que, en general, l'òxid de zinc pot considerar-se una substància no tòxica, fins i tot quan s'utilitza en productes cosmètics, però que el potencial d'absorció per inhalació no es va considerar i el SCCP va expressar la seva preocupació per la seguretat de l'òxid de zinc micronitzat, a causa de la falta d'un expedient de seguretat fiable sobre aquesta substància.
(2) Es va demanar a la SCCS que realitzés una avaluació de seguretat de l'òxid de zinc en forma nanomètrica i es va emetre un dictamen el 18 de setembre de 2012 [E0006], seguit d'un addendum del 23 de juliol de 2013 [E0007]. La SCCS va concloure, sobre la base de l'evidència disponible, que l'ús de nanopartícules d'òxid de zinc amb les característiques indicades, a una concentració de fins a un 25% com a filtre UV en protectors solars, es pot considerar que no hi ha evidència d'absorció de nanopartícules d'òxid de zinc a través de la pell i a través de la via oral.
(3) Les característiques indicades pel SCCS en la seva opinió es refereixen a les propietats fisicoquímiques del material (com la puresa, l'estructura i l'aparença física, la distribució de la mida del nombre de partícules i la solubilitat de l'aigua) i si no està recobert o recobert amb productes químics específics. Altres ingredients cosmètics es poden utilitzar com a recobriments sempre que es demostrin al SCCS com a segurs i no afectin les propietats de les partícules relacionades amb el comportament i/o efectes toxicològics, en comparació amb els nanomaterials coberts en l'opinió SCCS pertinent. Per tant, la Comissió considera que aquestes propietats i requisits fisicoquímics en relació amb els recobriments han de reflectir-se en el Reglament (CE) núm. 1223/2009.
(4) El SCCS també va considerar que, sobre la base de la informació disponible, l'ús de nanopartícules d'òxid de zinc en productes de polvorització no es pot considerar segur. A més, el SCCS va indicar, en una opinió posterior del 23 de setembre de 2014 per aclarir el significat del terme "aplicacions / productes espraiables" per a les nano formes de negre de carboni CI 77266, diòxid de titani i òxid de zinc [E0008], que la seva preocupació es limita als productes de polvorització que podrien conduir a l'exposició dels pulmons del consumidor a òxid de zinc nano per inhalació.
(5) A la llum dels dictàmens SCCS esmentats anteriorment, la Comissió considera que l'òxid de zinc en forma no nano hauria d'estar autoritzat per al seu ús com a filtre UV en productes cosmètics; l'òxid de zinc en forma nano (d'acord amb les especificacions de SCCS) hauria d'estar autoritzat per al seu ús com a filtre UV en productes cosmètics; ambdues formes de la substància haurien d'estar autoritzades a una concentració màxima del 25%, excepte en aplicacions que puguin conduir a l'exposició dels pulmons de l'usuari final per inhalació.
(6) La Comissió considera que l'Annex VI del Reglament (CE) núm. 1223/2009 hauria de modificar-se amb la finalitat d'adaptar-lo al progrés tècnic i científic.
(7) Les mesures previstes en aquest Reglament són d'acord amb l'opinió de la Comissió Permanent de Productes Cosmètics,
HA ADOPTAT AQUEST REGLAMENT:
L'Annex VI del Reglament (CE) núm. 1223/2009 es modifica d'acord amb l'Annex d'aquest Reglament.
Aquest Reglament entrarà en vigor el vintè dia següent a la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.