LA COMISSIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea,,
Tenint en compte la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relativa a l'assegurament i l'execució de l'activitat d'assegurances i reassegurances (Solvència II) [E0001], i en particular els articles 172(2), 227(4) i (5) i 260(3) dels mateixos,,
Atenent que:
(1) La Directiva 2009/138/CE estableix un règim prudencial basat en el risc per a les empreses d'assegurances i reassegurances de la Unió. La plena aplicació de la Directiva 2009/138/CE a les asseguradores i reasseguradores de la Unió començarà l'1 de gener de 2016.
(2) De conformitat amb l'article 311 de la Directiva 2009/138/CE, la Comissió pot adoptar actes delegats previstos en aquesta Directiva també abans de la data de la seva aplicació.
(3) L'article 172 de la Directiva 2009/138/CE es refereix a l'equivalència del règim de solvència d'un tercer país aplicat a les activitats de reassegurança d'empreses amb la seva seu en aquest tercer país. Una determinació positiva d'equivalència permet que els contractes de reassegurança celebrats amb empreses que tenen la seva seu en aquest tercer país es tractin de la mateixa manera que els contractes de reassegurança celebrats amb empreses autoritzades d'acord amb aquesta Directiva.
(4) L'article 227 de la Directiva 2009/138/CE es refereix a l'equivalència per a les asseguradores de tercers països que formen part de grups amb seu a la Unió. Una determinació d'equivalència positiva permet que aquests grups, quan la deducció i l'agregació s'utilitzin com a mètode de consolidació per a la seva informació de grup, tinguin en compte el càlcul dels requisits de capital i el capital disponible (fons propis) d'acord amb les normes de la jurisdicció no comunitària en lloc de calcular-los sobre la base de la Directiva 2009/138/CE, a l'efecte de calcular el requisit de solvència del grup i els fons propis elegibles.
(5) L'article 260 de la Directiva 2009/138/CE es refereix a l'equivalència de les empreses d'assegurances i de reassegurances, l'empresa matriu de les quals té la seva seu fora de la Unió. D'acord amb l'apartat 1 de l'article 261 de la Directiva 2009/138/CE, en cas de determinació d'equivalència positiva, els Estats membres confien en la supervisió de grup equivalent exercida per les autoritats de supervisió de grups de tercers països.
(6) El règim jurídic d'un tercer país ha de considerar-se totalment equivalent al que estableix la Directiva 2009/138/CE si compleix amb els requisits que proporcionen un nivell comparable de protecció dels assegurats i dels beneficiaris.
(7) L'11 de març de 2015, l'Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions de Jubilació (EIOPA) va assessorar de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 33 del Reglament (UE) núm. 1094/2010 del Parlament Europeu i del Consell [E0002] a la Comissió sobre el sistema de regulació i supervisió de les empreses i grups d'assegurances en vigor a les Bermudes. Després de l'adopció de la legislació sobre assegurances modificada per les Bermudes el 31 de juliol de 2015, l'assessorament de la EIOPA es basa en el marc legislatiu rellevant de Bermudan, inclosa la Llei sobre l'esmena d'assegurances (llei 2) 2015 (d'ara endavant, la Llei 2), aprovada el juliol de 2015 i que ha entrat en vigor el Codi de Conducta de l'Assegurança, que ha estat modificada amb efecte a partir de juliol de 2015, i les normes prudencials d'assegurances revisades adoptades per l'Autoritat Monetària de les Bermudes (la "BMA" d'ara endavant) i que ha entrat en vigor l'1 de gener de 2016.
(8) Tenint en compte les disposicions del Reglament delegat de la Comissió (UE) 2015/35 [E0003], en particular els articles 378, 379 i 380, així com l'assessorament de la EIOPA, s'aplicaran una sèrie de criteris per a avaluar l'equivalència en virtut dels articles 172(2), 227 (4) i 260 (3) de la Directiva 2009/138/CE.
(9) Aquests criteris inclouen uns requisits comuns a dos o més dels articles 378, 379 i 380 del Reglament delegat (UE) 2015/35, que són vàlids a nivell d'assegurances o empreses de reassegurances en solitari i a nivell d'assegurances o grups de reassegurances.Especifiquem en l'acte actual si considerem les empreses d'assegurances a nivell individual ("sol") o grupal, ja que les empreses en solitari poden o no formar part de grups.Els criteris cobreixen les àrees de competències, solvència, governança, transparència, cooperació entre autoritats i maneig d'informació confidencial, i impacte de les decisions sobre l'estabilitat financera.
(10) Pel que fa als mitjans, poders i responsabilitats, el supervisor local, el BMA, té la facultat de supervisar de manera efectiva les activitats d'assegurances o de reassegurances i imposar sancions o prendre mesures d'execució quan sigui necessari, com la revocació de la llicència empresarial d'una empresa o la substitució de la totalitat o part de la seva gestió.
(11) Pel que fa a la solvència, l'avaluació de la posició financera de les empreses d'assegurances o de reassegurances (BSCR) es basa en uns principis econòmics sòlids, i els requisits de solvència es basen en una valoració econòmica de tots els actius i passius anomenada balanç econòmic. El BSCR requereix que les empreses d'assegurances disposin de recursos financers adequats i estableixin criteris sobre les disposicions tècniques, les inversions, els requisits de capital (incloent el nivell mínim de capital) i els fons propis, que requereixen una intervenció oportuna per part del BMA si no es compleixen els requisits de capital o si es veuen amenaçats els interessos dels assegurats. Els requisits de capital mínim absolut, anomenat marge de solvència mínima, actualment no es basa en el risc, però el BMA la modificarà i aplicarà un sòl del 25% del ECR a totes les asseguradores de vida amb efecte a partir de l'1 de gener de 2017.
(12) En l'àmbit de la governança, el règim de solvència de Bermudan requereix que les empreses d'assegurances o de reassegurances tinguin un sistema de governança eficaç, imposant-los en particular una estructura organitzativa clara, requisits adequats i adequats per a aquells que dirigeixen efectivament les empreses, un procés eficaç per a la transmissió d'informació dins de les empreses i a la BMA. A més, la BMA supervisa eficaçment les funcions i activitats externalitzades.
(13) El BSCR també requereix empreses i grups d'assegurances o de reassegurances per mantenir la gestió de riscos, el compliment, l'auditoria interna i les funcions actuarials. El BSCR imposa un sistema de gestió de riscos capaç d'identificar, mesurar, monitoritzar, gestionar i informar de riscos, i un sistema de control intern eficaç.
(14) El règim vigent a les Bermudes exigeix que els canvis en la política empresarial o en la gestió d'entitats o grups d'assegurances o participacions qualificades en aquestes empreses o grups siguin coherents amb una gestió sòlida i prudent; en particular, les adquisicions, canvis en el pla empresarial o en les participacions d'entitats d'assegurances o de reassegurances o grups d'assegurances es notifiquen a la BMA, que pot adoptar les sancions oportunes si es justifica, com la prohibició d'una adquisició; en particular, la Llei inclou normes que amplien els requisits perquè els accionistes notifiquin la disposició d'accions en empreses públiques i privades.
(15) Pel que fa a la transparència, les empreses i els grups d'assegurances estan obligats a proporcionar a la BMA tota la informació necessària per a supervisar i publicar, almenys anualment, un informe sobre la seva solvència i condició financera. Els tipus d'informació qualitativa i quantitativa a divulgar estan d'acord amb la Directiva 2009/138/CE. Els requisits sobre les asseguradores i els grups per a publicar un informe reflecteixen en gran mesura les disposicions de la Directiva 2009/138/CE. Es poden concedir exempcions si la divulgació resultés en un desavantatge competitiu per a les empreses, però, fins i tot en aquest cas, la informació essencial sobre la solvència i la condició financera es publicaria d'acord amb les normes Bermudan.
(16) 16) Pel que fa al secret professional i a la cooperació i l'intercanvi d'informació, el règim vigent a Bermudes té obligacions de secret professional per a totes les persones que treballen o han treballat per a la BMA, incloses les auditores i les expertes que actuen en nom de la BMA. Aquestes obligacions també estipulen que la informació confidencial no es pot divulgar excepte en forma agregada o resumida, sense perjudici dels casos previstos per la llei. El règim vigent a Bermudes també requereix que en el cas que una empresa d'assegurances o reassegurances sigui declarada fallida o finalitzada obligatòriament, la informació confidencial es pugui divulgar si no es tracta de tercers implicats en el rescat d'aquesta empresa. La BMA només pot compartir informació confidencial rebuda d'una altra autoritat de supervisió amb autoritats, organismes o persones cobertes per obligacions de secret professional a Bermudes només després de l'acord exprés d'aquesta autoritat de supervisió.
(17) Pel que fa a l'impacte de les seves decisions, la BMA i les altres autoritats bermudanes que tenen el mandat de garantir el bon funcionament dels mercats financers estan preparades per apreciar com les decisions afectaran l'estabilitat dels sistemes financers a nivell mundial, en particular durant les situacions d'emergència, i per tenir en compte els seus possibles efectes procíclics quan es produeixin moviments excepcionals en els mercats financers. Sota el règim en vigor a les Bermudes, tenen lloc reunions periòdiques entre les autoritats esmentades per intercanviar informació sobre els riscos d'estabilitat financera i coordinar les accions.
(18) Els articles 378 i 380 del Reglament delegat (UE) 2015/35 també estableixen criteris específics sobre l'equivalència per a les activitats de reassegurances i per a la supervisió grupal.
(19) Pel que fa als criteris específics per a les activitats de reassegurances en virtut de l'article 378 del Reglament delegat (UE) 2015/35, la contractació d'empreses de reassegurances està subjecta a l'autorització prèvia de la BMA.
(20) Pel que fa als criteris específics per a la supervisió grupal en virtut de l'article 380 del Reglament delegat (UE) 2015/35, el BMA té la facultat de determinar quines empreses entren dins de l'àmbit de la supervisió a nivell de grup i supervisar les empreses d'assegurances o de reassegurances que formen part d'un grup. El BMA supervisa totes les empreses d'assegurances o de reassegurances sobre les quals una empresa participant, tal com es defineix en l'article 212(1)(a) de la Directiva 2009/138/CE, exerceix una influència dominant o significativa.
(21) El BMA és capaç d'avaluar el perfil de risc, la posició financera i la solvència de les empreses d'assegurances o reassegurances que formen part d'un grup i l'estratègia empresarial d'aquest grup.
(22) Les normes d'informació i comptabilitat permeten el seguiment de les transaccions intragrupals i les concentracions de risc, que els grups d'assegurances o reassegurances han d'informar almenys de manera anual.
(23) El BMA restringeix l'ús de fons propis d'una assegurança o empresa de reassegurances si no es poden posar efectivament a disposició per cobrir el requisit de capital de l'empresa participant per a la qual es calcula la solvència grupal. El càlcul de la solvència grupal condueix a resultats almenys equivalents als resultats dels mètodes establerts en els articles 230 i 233 de la Directiva 2009/138/CE, sense doble recompte de fons propis i després d'eliminar la creació intragrupal de capital mitjançant finançament recíproc.
(24) En conseqüència, atès que compleix tots els criteris establerts en els articles 378, 379 i 380 del Reglament delegat (UE) 2015/35, el règim regulador i de supervisió en vigor a les Bermudes per a empreses i grups d'assegurances o de reassegurances hauria de considerar-se que compleix els criteris de plena equivalència establerts en els articles 172(2), 227 (4) i 260 (3) de la Directiva 2009/138/CE, amb excepció de les normes sobre captius i asseguradors de propòsit especial, que estan subjectes a un règim regulador diferent.
(25) La Directiva 2009/138/CE s'aplica a partir de l'1 de gener de 2016, per la qual cosa aquesta Decisió també hauria de concedir equivalència a partir d'aquesta data al règim de solvència i prudència vigent a les Bermudes.
(26) Decisió Delegada de la Comissió (UE) 2015/2290 [E0004] de 5 de juny de 2015 va concedir l'equivalència provisional pel que fa als règims de solvència en vigor a Austràlia, Bermudes, Brasil, Canadà, Mèxic i els Estats Units.Per raons de seguretat jurídica i atès que el règim de solvència en vigor a les Bermudes per a empreses i grups d'assegurances compleix els criteris d'equivalència completa, amb excepció de les normes sobre captius i asseguradores de propòsit especial, és necessari modificar aquesta Decisió,
HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ:
El règim de solvència vigent a les Bermudes que s'apliqui a les activitats de reassegurances d'empreses amb seu a les Bermudes es considerarà equivalent al règim establert en el títol I de la Directiva 2009/138/CE, amb excepció de les normes sobre captius i asseguradors de propòsit especial.
El règim de supervisió vigent a les Bermudes que s'apliqui a les activitats d'assegurances de les empreses amb seu a les Bermudes es considerarà equivalent al règim establert en el capítol VI del títol I de la Directiva 2009/138/CE, amb excepció de les normes sobre captius i asseguradores de propòsit especial.
El règim prudencial vigent a les Bermudes que s'apliqui a la supervisió d'empreses d'assegurances o de reassegurances en un grup es considerarà equivalent al règim establert en el títol III de la Directiva 2009/138/CE, amb excepció de les normes sobre captius i asseguradores de propòsit especial.
La Decisió Delegada (UE) 2015/2290, de 5 de juny de 2015, sobre l'equivalència provisional dels règims de solvència vigents a Austràlia, Bermudes, Brasil, Canadà, Mèxic i els Estats Units i aplicable a les empreses d'assegurances i reassegurances amb seus en aquests països, es modifica de la següent manera:(1) el títol se substitueix pel següent:(2) L'article 1 se substitueix pel següent:
Els règims de solvència vigents a Austràlia, Brasil, Canadà, Mèxic i els Estats Units i aplicables a les empreses d'assegurances i reassegurances amb oficines centrals en aquests països es consideraran provisionalment equivalents al règim establert en el Capítol VI del Títol I de la Directiva 2009/138/CE."
Els règims de solvència vigents a Austràlia, Brasil, Canadà, Mèxic i els Estats Units i aplicables a les empreses d'assegurances i reassegurances amb oficines centrals en aquests països es consideraran provisionalment equivalents al règim establert en el Capítol VI del Títol I de la Directiva 2009/138/CE."
Aquesta Decisió entrarà en vigor el vintè dia després de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.
S'aplicarà a partir de l'1 de gener de 2016.