Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
LA COMISSIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular l'article 292 del mateix,,
Atenent que:
(1) La transferència de sol·licitants de protecció internacional en virtut del Reglament (UE) núm. 604/2013 del Parlament Europeu i del Consell [E0001] (d'ara endavant "el Reglament de Dublín") ha estat suspesa pels Estats membres des de 2011, després de dues sentències el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea [E0002], que van identificar deficiències sistèmiques en el sistema d'asil grec que s'arriscaven a constituir una violació dels drets fonamentals dels sol·licitants de protecció internacional transferits dels Estats membres a Grècia en virtut del Reglament (CE) núm. 343/2003 del Consell [E0003].
(2) El Comitè de Ministres del Consell d'Europa ha estat supervisant la situació a Grècia des que la sentència M.S.S v Bèlgica i Grècia va ser dictada pel Tribunal Europeu de Drets Humans el 2011 sobre la base d'informes de progrés que Grècia està obligada a presentar com a prova de l'execució de la sentència i sobre la base de proves d'ONG i organitzacions internacionals, com l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), que operen a Grècia.
(3) Com a resultat de la sentència M.S.S, Grècia es va comprometre a reformar el seu sistema d'asil sobre la base d'un pla d'acció nacional sobre la reforma de l'asil i la gestió de les migracions presentat a l'agost de 2010 i revisat al gener de 2013 (d'ara endavant "el pla d'acció grec").
(4) Amb l'objectiu d'abordar les greus deficiències en el sistema d'asil grec, les autoritats gregues també van demanar a l'Oficina Europea de Suport a l'Asil (EASO) que proporcionés suport d'emergència a Grècia l'1 d'abril de 2011 al 31 de desembre de 2014. Durant aquest període, el desplegament d'equips de suport a l'Asil va ajudar a Grècia a donar suport a l'establiment dels tres nous serveis, així com amb l'acollida de persones vulnerables, el tractament de les sol·licituds pendents de protecció internacional, en particular en segona instància, i amb la millora de la capacitat d'absorció de fons de la Unió Europea.
(5) La situació a Grècia també va portar a la Comissió a presentar una sèrie de procediments d'infracció contra Grècia, relatius, entre altres coses, a l'accés insuficient al procediment d'asil, a la insuficient capacitat d'acolliment i a les males condicions d'acolliment, inclosa la falta d'impressions dactilars d'immigrants irregulars i sol·licitants d'asil, a la falta d'un tractament adequat dels menors no acompanyats i a la falta d'assistència jurídica adequada per a les apel·lacions.
(6) Al mateix temps, la Comissió ha estat prenent mesures concertades per ajudar a remeiar les deficiències del sistema d'asil de Grècia, ha supervisat l'aplicació per part de Grècia de les mesures previstes en el Pla d'Acció grec i ha proporcionat suport financer i tècnic, posant l'accent, entre altres coses, en les accions destinades a abordar les preocupacions plantejades en els seus procediments d'infracció, i es va presentar al Consell un document de treball de la Comissió a l'octubre de 2014 [E0004] que va proporcionar una avaluació de l'aplicació del Pla d'Acció grec i va posar en relleu les deficiències restants del sistema d'asil grec que necessitava atenció urgent.
(7) La Comissió ha treballat molt estretament amb tots els Estats membres interessats i Noruega, a través de reunions regulars ad hoc de l'anomenat Grup d'Amics de Grècia, presidit per la Comissió, un fòrum per a l'intercanvi d'informació sobre l'estat d'aplicació del Pla d'Acció grec, entre altres coses, que permet als Estats membres interessats proposar mesures pràctiques de cooperació i que es va celebrar per última vegada el 27 de febrer de 2015, a més, la participació de l'EASO, Frontex, ACNUR i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) pretén garantir la disponibilitat d'informació actualitzada sobre la situació sobre el terreny.
(8) En el marc del Fons d'Asil, Migració i Integració, s'ha destinat un total de 294,5 milions d'euros, i en el marc del Fons de Seguretat Interior — Fronteres i Visats, un total de 214,8 milions d'euros, i 133 milions d'euros s'han concedit a Grècia en el marc del Fons Europeu per als Refugiats en els anys 2008-2013, inclòs el finançament d'emergència per un total de 50,6 milions d'euros.
(9) Els reptes als quals s'enfronta Grècia s'han vist agreujats significativament pel gran augment de les arribades d'immigrants durant el 2015, la qual cosa ha suposat una enorme pressió sobre els recursos i la capacitat de Grècia per fer front a la gran afluència d'immigrants de fora de la Unió Europea, incloent un gran nombre de persones que probablement necessiten protecció internacional, i el 2015 més de 868000 immigrants irregulars van arribar a les illes gregues, creant una crisi migratòria i humanitària sense precedents que requereix una acció urgent.
(10) Al maig de 2015, la Comissió va presentar la seva Agenda Europea sobre Migracions [E0005], i el 14 de setembre de 2015, el Consell va adoptar una decisió per traslladar 40000 persones amb clara necessitat de protecció internacional d'Itàlia i Grècia, de les quals 16000 es traslladaran de Grècia [E0006] El 22 de setembre de 2015, el Consell va adoptar una decisió per traslladar altres 120000 persones d'Itàlia i Grècia, entre les quals almenys 50400 persones es traslladaran de Grècia [E0007], i en virtut d'aquestes dues decisions del Consell almenys 66400 persones es traslladaran de Grècia a altres Estats membres durant un període de 2 anys [E0008].
(11) Al setembre de 2015, es va iniciar l'aplicació de l'enfocament "hotspot" a Grècia i Itàlia, amb el suport de les agències de la Comissió, Frontex, EASO i Europol. El 29 de setembre de 2015, la Comissió va adoptar una Comunicació en la qual es detallaven les mesures operatives, pressupostàries i legals immediates en virtut de l'Agenda Europea sobre Migracions, i va demanar el desplegament complet dels equips de suport al règim de reubicació i gestió de les migracions que treballen en àrees "hotspot", amb la qual cosa Grècia va presentar un full de ruta sobre l'aplicació del pla de reubicació i punts d'accés al Consell l'1 d'octubre de 2015 que estableix unes certes accions que han de ser prioritzades per garantir l'execució d'accions acordades pendents en les àrees d'asil i recepció.
(12) Després de la Cimera de Líders Europeus del 25 d'octubre de 2015, Grècia es va comprometre a augmentar la capacitat d'acollida a 30000 places a la fi de 2015, i a proporcionar subsidis de lloguer i programes familiars per a almenys 20000 persones més amb el suport d'ACNUR. Aquest total de 50000 places d'allotjament està destinat a atendre les necessitats d'acollida tant dels immigrants irregulars com dels sol·licitants d'asil a Grècia, inclosos els potencialment elegibles per a la reubicació a altres Estats membres.
(13) En la seva reunió del 8 al 9 de desembre de 2015, el Comitè de Ministres del Consell d'Europa va avaluar l'execució de la sentència M.S.S. va acollir amb satisfacció la creació de la nova autoritat administrativa per a la immigració; va prendre nota de l'augment de la capacitat d'allotjament per als sol·licitants d'asil, així com de l'augment previst i va demanar a les autoritats que garantissin un funcionament sostenible i sense disrupcions de les instal·lacions d'acollida obertes i la prestació de serveis que compleixen els estàndards adequats, i va convidar fermament a les autoritats a seguir els seus esforços, en relació amb les condicions de vida dels sol·licitants d'asil en general i els menors no acompanyats en particular [E0009].
(14) El 15 de desembre de 2015, la Comissió va adoptar una Comunicació sobre els progressos realitzats per Grècia en l'aplicació dels punts calents que esbossaven els esdeveniments a Grècia en relació amb l'establiment del pla de punts calents a les illes de l'Egeu [E0010] Aquest informe destacava els nous compromisos contrets per Grècia i l'ACNUR per augmentar la capacitat d'acolliment, però també destacava la necessitat que Grècia millorés la capacitat d'acolliment en els punts calents i en el continent, en particular per als menors no acompanyats i les persones vulnerables.
(15) Hi ha hagut algunes millores significatives en el sistema d'asil grec, com a part de les reformes de Grècia en el marc del seu Pla d'Acció (2010-2014). S'han establert tres nous serveis administratius independents de la policia hel·lènica: el Servei de Primera Recepció, les Autoritats d'Apel·lació (establert el 2011, però actualment no operatiu) i el Servei d'Asil (des del 2013). Les condicions materials en els centres de recepció i detenció han mostrat algunes millores des del 2011, i algunes de les instal·lacions de detenció amb les condicions més pobres han estat tancades.
(16) 16) El Servei grec d'Asil compta amb set oficines regionals operatives a Àtica, Lesvos, Evros del Nord, Evros del Sud, Rodes i Tessalònica, entre les quals hi ha una nova Oficina Regional d'Asil a l'illa de Samos el 2016. Tres unitats d'Asil també estan operatives a les àrees d'Amygdaleza, Patra i Xanthi, que examinen les sol·licituds de protecció internacional presentades per immigrants irregulars en detenció.
(17) Grècia ha de garantir que les condicions d'acolliment en els allotjaments oberts i tancats, inclosos els serveis psicosocials i l'accés a l'assistència sanitària i al tractament necessaris, compleixin amb les normes exigides per la legislació de la Unió, en particular la Directiva 2013/33/UE de condicions d'acolliment del Parlament Europeu i del Consell [E0011], i que es mantinguin contínuament, així com la sostenibilitat de les condicions d'acolliment a través del finançament adequat del pressupost nacional o, en la mesura disponible, a través dels fons assignats de la UE.
(18) A fi de garantir l'accés a un recurs efectiu per als sol·licitants d'asil, Grècia va establir una Autoritat d'Apel·lacions, responsable del funcionament dels Comitès d'Apel·lació, competent per examinar els recursos presentats contra les decisions negatives de primera instància del Servei d'Asil. A finals de setembre de 2015, el Comitè d'Apel·lació va deixar d'operar perquè el seu mandat expirava, amb el resultat que actualment no es poden presentar decisions de rebuig de primera instància, la qual cosa soscava l'aplicació efectiva del procediment de Reubicació, en els casos en què un sol·licitant presenta un recurs contra una decisió de reubicació o transferència.
(19) En l'actualitat, molts sol·licitants d'asil no disposen de l'assistència jurídica gratuïta necessària per a poder apel·lar contra una decisió d'asil de primera instància, d'acord amb les normes de la UE Les disposicions pertinents de la Directiva 2013/32/UE del Parlament Europeu i del Consell [E0012] encara no s'han transposat a la legislació nacional ni s'han aplicat.
(20) El Servei d'Asil, en col·laboració amb l'EASO i l'ACNUR, ha posat en marxa un procediment de garbellat per a la identificació dels sol·licitants vulnerables, com és el cas dels menors no acompanyats, amb l'objectiu de garantir el seu suport durant el procediment. En el cas dels menors no acompanyats, s'està seguint un procediment d'identificació i d'avaluació d'edat per als menors no acompanyats dins del primer procediment d'acolliment i el procediment d'asil.
(21) El sistema de custòdia dels menors no acompanyats ha de rebre més atenció, ja que els fiscals designats per representar els menors no disposen dels recursos necessaris per a gestionar el gran nombre de casos que se'ls remeten i no hi ha cap institució o organisme al qual es pugui referir el fiscal per a designar els tutors permanents, així com mesures concretes per a garantir que tots els menors no acompanyats siguin traslladats immediatament a centres d'allotjament especials i assistits per personal especialitzat.
(22) La suspensió de les transferències en virtut del Reglament de Dublín a Grècia des de 2011 ha soscavat significativament l'eficàcia del funcionament del sistema de Dublín a la Unió Europea, i la incapacitat per a dur a terme aquestes transferències també soscava l'eficàcia de les mesures de deslocalització adoptades en benefici de Grècia al setembre de 2015, en particular mitjançant l'eliminació d'un dels principals incentius perquè els immigrants no participin en moviments secundaris a altres Estats membres.
(23) Grècia ha fet passos importants per a millorar el funcionament del seu sistema d'asil, però continuen existint deficiències, per la qual cosa hauria d'emprendre urgentment tots els passos necessaris per a permetre la represa de les transferències de Dublín, en particular, que les persones transferides en virtut del Reglament de Dublín gaudeixin de tots els drets als quals tenen dret en virtut del patrimoni de la Unió Europea en matèria d'asil, inclòs l'accés a un recurs eficaç contra una decisió negativa sobre una sol·licitud de protecció internacional i unes condicions d'acolliment adequades.
(24) Aquesta recomanació identifica les principals accions que ha de prendre Grècia sobre les deficiències pendents.
(25) Els informes periòdics de Grècia sobre els progressos realitzats en l'aplicació d'aquestes accions, així com altres elements rellevants, inclosos els pròxims informes de l'ACNUR i altres organitzacions pertinents, haurien d'aclarir l'avaluació de si les condicions són tals per a permetre que els Estats membres reprenguin les transferències individuals a Grècia conformement al Reglament de Dublín, tenint en compte que el volum de les transferències i les categories de persones a transferir han de correspondre als progressos específics realitzats.
(26) Qualsevol represa de les transferències de Dublín a Grècia també hauria de tenir en compte que Grècia continua rebent un gran nombre de possibles sol·licitants d'asil diàriament, i hauria d'evitar-se que es col·loqui una càrrega insostenible sobre Grècia.
(27) La responsabilitat de decidir sobre aquesta represa de les transferències recau exclusivament en les autoritats dels Estats membres sota el control dels tribunals, que poden fer referències preliminars al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sobre la interpretació del Reglament de Dublín,
HA APROVAT AQUESTA RECOMANACIÓ: