LA COMISSIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular l'article 292 del mateix,,
Atenent que:
(1) Els tractats fiscals exerceixen un paper important en el foment de l'eficiència comercial transfronterera mitjançant la millora de la seguretat per als contribuents pel que fa a les seves relacions internacionals. En signar un tractat fiscal, els Estats contractants acorden atribuir els drets fiscals entre ells amb la finalitat d'eliminar la doble imposició i fomentar així l'activitat econòmica i el creixement. Els tractats fiscals no han de crear oportunitats per a la fiscalitat no reduïda a través de la compra de tractats o altres estratègies abusives que només frustren el propòsit d'aquests convenis i soscaven els ingressos fiscals dels Estats contractants.
(2) Després de la publicació de l'informe "Addressing Base Erosion and Profit Shifting" (BEPS) al febrer de 2013, l'OCDE i els països del G20 van adoptar un pla d'acció de 15 punts per abordar les Accions 6 (prevenint la concessió de beneficis del tractat en circumstàncies inadequades) i 7 (prevenint l'evitació artificial de l'estatus d'establiment permanent) es van publicar a l'octubre de 2015, i per a la inclusió en l'instrument multilateral de la implementació dels resultats del treball sobre qüestions del tractat a finals de 2016, segons el mandat del projecte OECD-G20.
(3) L'informe final sobre l'Acció 6 identifica l'abús del tractat fiscal, i en particular la compra de tractats, com una font important de preocupacions del BEPS i proposa un enfocament basat en diferents tipus de salvaguardes contra aquest abús de les disposicions del tractat i un cert grau de flexibilitat pel que fa a la manera d'utilitzar-les.A més de suggerir un aclariment que els tractats fiscals no estan destinats a crear oportunitats per a la doble no tributació, l'informe recomana, entre altres coses, la inclusió en l'instrument multilateral d'una norma general anti-abús basada en una "prova principal" (PPT) de transaccions o acords.
(4) L'informe final de l'Acció 7 distingeix, en particular, els acords de comissariat i l'explotació de les excepcions específiques a la definició d'un establiment permanent (PE) com les estratègies més comunes per evitar artificialment la presència imposable en forma d'EP. Els acords de comissariat solen aprofitar l'enfocament relativament formal de l'actual article 5 (5) del Conveni de Taxa Model de l'OCDE pel que fa a la celebració de contractes de venda. Les excepcions específiques a la definició d'un PE aplicable a activitats de caràcter preparatori o auxiliar són, a més de vulnerables a l'abús a través d'estratègies basades en activitats fragmentades, mal equipades per fer front als models de negoci de l'economia digital. L'informe proposa canvis en l'article 5 del Conveni de Taxa Model de l'OCDE per fer-lo més resistent contra les estructures artificials per evitar la seva aplicació.
(5) És essencial per al bon funcionament del mercat interior que els Estats membres siguin capaços d'operar sistemes fiscals eficients i evitar que les seves bases impositives es vegin erosionades indegudament a causa de la no imposició i l'abús involuntaris i, que les solucions per a protegir les seves bases fiscals no creïn desajustos indeguts i distorsions del mercat.
(6) És igualment vital que les mesures que facin ús els Estats membres per a aplicar els compromisos que han assumit en virtut de les BEPS s'ajustin a les normes acordades en tota la Unió per a proporcionar seguretat jurídica tant als contribuents com a les administracions fiscals.
(7) Amb vista a garantir el compliment de la legislació de la UE, la norma general contra l'abús basada en una prova de propòsit principal, com suggereix l'informe final sobre l'Acció 6 ha d'estar alineada amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel que fa a l'abús de la llei.
HA APROVAT AQUESTA RECOMANACIÓ: