Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL PARLAMENT EUROPEU I EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular l'apartat 2 de l'article 207 del mateix,,
Tenint en compte la proposta de la Comissió Europea,,
Després de la transmissió del projecte d'acte legislatiu als parlaments nacionals,,
Tenint en compte l'opinió del Comitè Econòmic i Social Europeu [E0001],,
Actuant de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari [E0002],,
Atenent que:
(1) El Reglament (CE) núm. 3286/94 del Consell (E0003] ha estat modificat considerablement en diverses ocasions [E0004]; en nom de la claredat i la racionalitat, aquest Reglament hauria de ser codificat.
(2) És necessari que la política comercial comuna es basi en principis uniformes, en particular pel que fa a la defensa comercial.
(3) Sembla necessari establir procediments de la Unió per a garantir l'exercici efectiu dels drets de la Unió en virtut de les normes de comerç internacional.
(4) Les normes de comerç internacional són principalment les establertes sota els auspicis de l'Organització Mundial del Comerç ("OMC") i establertes en els annexos de l'Acord de l'OMC, però també poden incloure normes establertes en qualsevol altre acord al qual la Unió és part i que són aplicables al comerç entre la Unió i tercers països.
(5) Els procediments de la Unió per a garantir l'exercici efectiu dels drets de la Unió en virtut de les normes de comerç internacional haurien de basar-se en un mecanisme jurídic conforme al Dret de la Unió que sigui totalment transparent, i garantir que la decisió d'invocar els drets de la Unió en virtut de les normes de comerç internacional es prengui sobre la base d'una informació factual precisa i d'una anàlisi jurídica.
(6) Aquest mecanisme hauria de tenir com a objectiu proporcionar mitjans de procediment per a sol·licitar que les institucions de la Unió reaccionin davant obstacles al comerç adoptats o mantinguts per tercers països i que causin danys o efectes comercials adversos, sempre que existeixi un dret d'acció, respecte a aquests obstacles, conformement a les normes comercials internacionals aplicables.
(7) El dret dels Estats membres a recórrer a aquest mecanisme ha de ser sens perjudici de la possibilitat que els Estats membres plantegin les mateixes o similars qüestions a través d'altres procediments de la Unió existents, i en particular davant el comitè establert per l'article 207, apartat 3, del Tractat.
(8) Cal tenir en compte el paper institucional del comitè establert per l'apartat 3 de l'article 207 del Tractat en la formulació de consells per a les institucions de la Unió sobre totes les qüestions de política comercial, per la qual cosa aquest comitè ha de ser informat del desenvolupament de casos individuals, a fi de permetre-li considerar les seves implicacions polítiques més àmplies.
(9) És apropiat exigir que la Unió actuï en compliment de les seves obligacions internacionals i, quan aquestes obligacions es derivin d'acords, que la Unió mantingui l'equilibri de drets i obligacions que és la finalitat d'aquests acords establir.
(10) També és apropiat establir que les mesures adoptades en virtut dels procediments en qüestió també han de ser conformes amb les obligacions internacionals de la Unió, així com sense perjudici d'altres mesures en els casos no contemplats en aquest Reglament que podrien adoptar-se directament de conformitat amb l'article 207 del Tractat.
(11) També s'han d'establir les normes de procediment que s'han de seguir durant el procediment d'examen previst en aquest Reglament, en particular pel que fa als drets i obligacions de les autoritats de la Unió i de les parts implicades, i les condicions sota les quals les parts interessades poden tenir accés a la informació i poden sol·licitar ser informades dels fets i consideracions essencials resultants del procediment d'examen.
(12) En actuar de conformitat amb aquest Reglament, la Unió ha de tenir en compte la necessitat d'una acció ràpida i eficaç mitjançant l'aplicació dels procediments de presa de decisions previstos en aquest Reglament.
(13) Correspon a la Comissió actuar en matèria d'obstacles al comerç que siguin adoptats o mantinguts per tercers països, en el marc dels drets i obligacions internacionals de la Unió, només quan els interessos de la Unió exigeixin la intervenció, i en avaluar aquests interessos, la Comissió hauria de considerar degudament les opinions de totes les parts interessades en el procediment.
(14) L'aplicació dels procediments d'examen previstos en aquest Reglament requereix unes condicions uniformes per a l'adopció de decisions sobre la realització d'aquests procediments d'examen i les mesures que se'n deriven, que s'han d'adoptar d'acord amb el Reglament (UE) núm. 182/2011 del Parlament Europeu i del Consell [E0005].
(15) El procediment consultiu s'ha d'utilitzar per a la suspensió d'exàmens en curs donats els efectes d'aquestes mesures i la seva lògica seqüencial en relació amb l'adopció de mesures.
(16) El Parlament Europeu i el Consell haurien de mantenir-se informats de l'evolució d'aquest Reglament, a fi de permetre'ls considerar les seves implicacions polítiques més àmplies.
(17) A més, en els casos en què un acord amb un tercer país sembli ser el mitjà més apropiat per resoldre una disputa derivada d'un obstacle al comerç, les negociacions a aquest efecte s'han de dur a terme d'acord amb els procediments establerts en l'article 207 del Tractat,
HAN ADOPTAT AQUEST REGLAMENT:
Aquest Reglament preveu procediments de la Unió en l'àmbit de la política comercial comuna amb la finalitat de garantir l'exercici dels drets de la Unió en virtut de les normes de comerç internacional, en particular els establerts sota els auspicis de l'Organització Mundial del Comerç ("OMC") que, subjecte al compliment de les obligacions i procediments internacionals existents, tenen com a objectiu: (a) respondre als obstacles al comerç que tenen efecte en el mercat de la Unió, amb la finalitat d'eliminar les lesions que se'n deriven; (b) respondre als obstacles al comerç que tenen efecte en el mercat d'un tercer país, amb la finalitat d'eliminar els efectes comercials adversos que se'n deriven.
Els procediments als quals es fa referència en el primer paràgraf s'aplicaran en particular a la iniciació i posterior conducta i terminació dels procediments internacionals de resolució de litigis en l'àmbit de la política comercial comuna.
A l'efecte d'aquest Reglament, s'apliquen les següents definicions: a) "obstacles al comerç" significa qualsevol pràctica comercial adoptada o mantinguda per un tercer país respecte al qual les normes comercials internacionals estableixen un dret d'acció; b) "els drets comercials internacionals" són principalment els establerts sota les normes comercials internacionals de les quals la Unió és part; c) "lesions comercials adverses" significa els efectes adversos que un obstacle a les causes comercials o d'una regió de la Unió, o sobre un sector d'activitat econòmica en la Unió; e) "Indústria de la Unió" significa una empresa o empresa formada d'acord amb la llei d'un Estat membre i amb la seva seu social, administració central o lloc principal d'activitat dins de la Unió, i g) "serveis" significa aquells serveis en els quals la Unió pot concloure acords internacionals sobre la base de l'article 207 del Tractat.
A l'efecte d'aquest Reglament, la noció de "proveïdors de serveis" en el context tant del terme "Indústria de la Unió" com del terme "Empresa de la Unió" és sense perjudici del caràcter no comercial que la prestació de qualsevol servei en particular pugui tenir d'acord amb la legislació o regulació d'un Estat membre.
A l'efecte d'aquest Reglament, s'apliquen les següents definicions: a) "obstacles al comerç" significa qualsevol pràctica comercial adoptada o mantinguda per un tercer país respecte al qual les normes comercials internacionals estableixen un dret d'acció; b) "els drets comercials internacionals" són principalment els establerts sota les normes comercials internacionals de les quals la Unió és part; c) "lesions comercials adverses" significa els efectes adversos que un obstacle a les causes comercials o d'una regió de la Unió, o sobre un sector d'activitat econòmica en la Unió; e) "Indústria de la Unió" significa una empresa o empresa formada d'acord amb la llei d'un Estat membre i amb la seva seu social, administració central o lloc principal d'activitat dins de la Unió, i g) "serveis" significa aquells serveis en els quals la Unió pot concloure acords internacionals sobre la base de l'article 207 del Tractat.
A l'efecte d'aquest Reglament, la noció de "proveïdors de serveis" en el context tant del terme "Indústria de la Unió" com del terme "Empresa de la Unió" és sense perjudici del caràcter no comercial que la prestació de qualsevol servei en particular pugui tenir d'acord amb la legislació o regulació d'un Estat membre.
Qualsevol persona física o jurídica, o qualsevol associació que no tingui personalitat jurídica, que actuï en nom d'una indústria de la Unió que consideri que ha sofert lesions a causa d'obstacles al comerç que afectin el mercat de la Unió, pot presentar una reclamació per escrit.
La reclamació ha de contenir proves suficients de l'existència d'obstacles al comerç i de la lesió que se'n derivin, i les proves de la lesió s'han de donar sobre la base de la llista il·lustrativa de factors establerts a l'article 11, si escau.
Qualsevol persona física o jurídica, o qualsevol associació que no tingui personalitat jurídica, que actuï en nom d'una indústria de la Unió que consideri que ha sofert lesions com a conseqüència d'obstacles al comerç que afectin el mercat de la Unió, pot presentar una reclamació per escrit.
La reclamació ha de contenir proves suficients de l'existència d'obstacles al comerç i de la lesió que se'n derivin. Les proves de la lesió s'han de donar sobre la base de la llista il·lustrativa de factors establerts a l'article 11, si escau.
Qualsevol empresa de la Unió, o qualsevol associació, que tingui o no personalitat jurídica, que actuï en nom d'una o més empreses de la Unió, que considera que aquestes empreses de la Unió han sofert efectes comercials adversos com a resultat d'obstacles al comerç que afecten el mercat d'un tercer país, pot presentar una reclamació per escrit.
La reclamació ha de contenir proves suficients de l'existència d'obstacles al comerç i dels efectes comercials adversos que se'n derivin. Les proves d'efectes comercials adversos es donaran sobre la base de la llista il·lustrativa de factors establerts a l'article 11, si escau.
Qualsevol empresa de la Unió, o qualsevol associació, que tingui o no personalitat jurídica, que actuï en nom d'una o més empreses de la Unió, que consideri que aquestes empreses de la Unió han sofert efectes comercials adversos com a resultat d'obstacles al comerç que afecten el mercat d'un tercer país, pot presentar una reclamació per escrit.
2. La reclamació ha de contenir proves suficients de l'existència d'obstacles al comerç i dels efectes comercials adversos que se'n derivin. La prova d'efectes comercials adversos es donarà sobre la base de la llista il·lustrativa de factors establerts a l'article 11, si escau.
Les queixes a què es fa referència en els articles 3 i 4 es presentaran a la Comissió, que enviarà una còpia dels mateixos als Estats membres.
La reclamació pot ser retirada, i en aquest cas el procediment pot ser rescindit tret que aquesta interrupció no sigui en interès de la Unió.
Si es posa de manifest que la reclamació no aporta proves suficients per justificar l'inici d'una investigació, el demandant serà informat en conseqüència.
La Comissió informarà els Estats membres quan decideixi que la reclamació no aporta proves suficients per a justificar l'inici d'una recerca.
La Comissió prendrà una decisió al més aviat possible sobre l'obertura d'un procediment d'examen de la Unió després de qualsevol reclamació formulada de conformitat amb l'article 3 o 4.
La resolució s'adoptarà en el termini de 45 dies a comptar des de la presentació de la reclamació, termini que podrà ser suspès a petició, o amb el consentiment, del denunciant, amb la finalitat de permetre la provisió d'informació complementària que pugui ser necessària per valorar plenament la validesa del cas del denunciant.
Les queixes a què es fa referència en els articles 3 i 4 es presentaran a la Comissió, que n'enviarà una còpia als Estats membres.
2. La reclamació pot ser retirada, i en aquest cas el procediment pot ser rescindit tret que aquesta interrupció no sigui en interès de la Unió.
En cas que es demostri que la reclamació no aporta proves suficients per justificar l'inici d'una investigació, el demandant serà informat en conseqüència.
La Comissió prendrà una decisió al més aviat possible sobre l'obertura d'un procediment d'examen de la Unió després de qualsevol reclamació formulada de conformitat amb l'article 3 o 4.
Qualsevol Estat membre pot sol·licitar a la Comissió que iniciï els procediments contemplats en l'article 1.
L'Estat membre facilitarà a la Comissió proves suficients per a donar suport a la seva sol·licitud, pel que fa als obstacles al comerç i als efectes que se'n derivin, i en el cas que s'aportin proves de lesions o d'efectes comercials adversos, s'oferirà sobre la base de la llista il·lustrativa de factors establerts en l'article 11, si escau.
La Comissió notificarà sense demora als altres Estats membres les sol·licituds.
Si es posa de manifest que la sol·licitud no aporta proves suficients per a justificar l'inici d'una recerca, l'Estat membre serà informat en conseqüència.
La Comissió informarà els Estats membres quan decideixi que la sol·licitud no aporta proves suficients per a justificar l'inici d'una recerca.
La Comissió prendrà una decisió al més aviat possible sobre l'obertura d'un procediment d'examen de la Unió després de qualsevol petició d'un Estat membre realitzada de conformitat amb aquest article, que es prendrà en el termini de 45 dies a partir de la sol·licitud, i que podrà suspendre's a petició, o amb l'acord, de l'Estat membre de referència, amb la finalitat de permetre la provisió d'informació complementària que pugui ser necessària per a avaluar plenament la validesa del cas presentat per l'Estat membre de referència.
1. Qualsevol Estat membre pot demanar a la Comissió que iniciï els procediments contemplats en l'article 1.
2. L'Estat membre facilitarà a la Comissió proves suficients per a donar suport a la seva sol·licitud, pel que fa als obstacles al comerç i als efectes que se'n derivin, i en el cas que s'aportin proves de lesions o d'efectes comercials adversos, s'oferirà sobre la base de la llista il·lustrativa de factors establerts en l'article 11, si escau.
3. La Comissió notificarà sense demora als altres Estats membres les sol·licituds.
4. Quan es demostri que la sol·licitud no aporta proves suficients per a justificar l'inici d'una recerca, l'Estat membre serà informat en conseqüència.
La Comissió adoptarà una decisió al més aviat possible sobre l'obertura d'un procediment d'examen de la Unió després de qualsevol sol·licitud d'un Estat membre realitzada de conformitat amb aquest article, que es prendrà en el termini de 45 dies a comptar des de la sol·licitud, o amb l'acord, de l'Estat membre en qüestió, amb la finalitat de permetre la provisió d'informació complementària que pugui ser necessària per a avaluar plenament la validesa del cas presentat per l'Estat membre en qüestió.
La Comissió estarà assistida pel Comitè de Barreres de Comerç ("el Comitè") que serà un comitè en el sentit del Reglament (UE) núm. 182/2011.
Quan es faci referència a aquest apartat, s'aplicarà l'article 4 del Reglament (UE) núm. 182/2011.
Quan es faci referència a aquest apartat, s'aplicarà l'article 5 del Reglament (UE) núm. 182/2011.
La Comissió estarà assistida pel Comitè de Barreres de Comerç ("el Comitè"), que serà un comitè en el sentit del Reglament (UE) núm. 182/2011.
Si es fa referència a aquest apartat, s'aplicarà l'article 4 del Reglament (UE) núm. 182/2011.
En el cas que es faci referència a aquest apartat, s'aplicarà l'article 5 del Reglament (UE) núm. 182/2011.
La Comissió ha de remetre's al Parlament Europeu i al Consell a la informació facilitada de conformitat amb aquest Reglament, per a permetre'ls considerar les implicacions més àmplies per a la política comercial comuna.
Quan a la Comissió li sembli que hi ha proves suficients per a justificar l'inici d'un procediment d'examen i que és necessari en interès de la Unió, la Comissió ha de: (a) anunciar l'inici d'un procediment d'examen en el Diari Oficial de la Unió Europea; l'anunci ha d'indicar el producte o servei i els països afectats, donar un resum de la informació rebuda i proporcionar que tota la informació rellevant ha de ser comunicada a la Comissió; ha de comunicar oficialment als representants del país o dels països que són objecte del procediment i amb els quals, si escau, es poden dur a terme consultes a nivell de la Unió, actuant en cooperació amb els Estats membres.
La Comissió ha d'informar els Estats membres quan decideixi que la reclamació proporciona proves suficients per a justificar l'inici d'una recerca.
Quan sigui necessari, la Comissió ha de:(a) buscar tota la informació que consideri necessària i intentar comprovar aquesta informació amb importadors, comerciants, agents, productors, associacions i organitzacions comercials, sempre que les empreses o organitzacions afectades donin el seu consentiment;(b) dur a terme recerques en el territori de tercers països, sempre que els governs d'aquests països hagin estat notificats oficialment i no hagin plantejat cap objecció en un termini raonable.
La Comissió serà assistida en les seves recerques per funcionaris de l'Estat membre en el territori del qual es duguin a terme els controls, sempre que l'Estat membre en qüestió així ho sol·liciti.
Els Estats membres facilitaran a la Comissió, prèvia sol·licitud, tota la informació necessària per a l'examen, d'acord amb les disposicions detallades establertes per la Comissió.
Els demandants i els exportadors i importadors afectats i els representants del país o dels països afectats poden:(a) inspeccionar tota la informació posada a la disposició de la Comissió excepte els documents interns per a l'ús de la Comissió i de les administracions, sempre que aquesta informació sigui rellevant per a la protecció dels seus interessos i no sigui confidencial en el sentit de l'article 10 i que sigui utilitzada per la Comissió en el seu procediment d'examen; les persones afectades dirigiran una sol·licitud motivada per escrit a la Comissió, indicant la informació requerida;(b) sol·licitaran ser informats dels principals fets i consideracions resultants del procediment d'examen.
La Comissió podrà escoltar les parts afectades, i les escoltarà si, dins del termini previst en la notificació publicada en el Diari Oficial de la Unió Europea, han sol·licitat per escrit una audiència en la qual es demostri que són les parts afectades principalment pel resultat del procediment.
La Comissió, prèvia sol·licitud, donarà a les parts interessades l'oportunitat de reunir-se, de manera que es puguin presentar opinions oposades i presentar qualsevol argument de refutació, tenint en compte els desitjos de les parts i la necessitat de preservar la confidencialitat, sense que hi hagi obligació per part de cap de les parts d'assistir a una reunió i sense perjudici del cas d'aquesta part.
Quan la informació sol·licitada per la Comissió no es faciliti dins d'un termini raonable o quan la recerca es vegi obstaculitzada de manera significativa, els resultats es podran realitzar sobre la base dels fets disponibles.
La Comissió, una vegada conclòs el seu examen, comunicarà al Comitè l'informe, que es presentarà en el termini de cinc mesos a partir de l'anunci de l'inici del procediment, tret que la complexitat de l'examen sigui tal que la Comissió ampliï el termini a set mesos.
En el cas que resulti evident per a la Comissió que existeixen proves suficients que justifiquin l'inici d'un procediment d'examen i que sigui necessari en interès de la Unió, la Comissió ha de: (a) anunciar l'inici d'un procediment d'examen en el Diari Oficial de la Unió Europea; l'anunci indicarà el producte o servei i els països afectats, donarà un resum de la informació rebuda i facilitarà que tota la informació rellevant sigui comunicada a la Comissió; (b) comunicarà oficialment als representants del país o dels països objecte del procediment i amb els quals, si escau, es puguin realitzar consultes a nivell de la Unió, actuant en cooperació amb els Estats membres.
2. Quan sigui necessari, la Comissió ha de:(a) buscar tota la informació que consideri necessària i intentar comprovar aquesta informació amb importadors, comerciants, agents, productors, associacions i organitzacions comercials, sempre que les empreses o organitzacions afectades donin el seu consentiment;(b) dur a terme recerques en el territori de tercers països, sempre que els governs d'aquests països hagin estat notificats oficialment i no hagin plantejat cap objecció en un termini raonable.
Els Estats membres facilitaran a la Comissió, prèvia sol·licitud, tota la informació necessària per a l'examen, d'acord amb les disposicions detallades establertes per la Comissió.
4. Els demandants i els exportadors i importadors afectats i els representants del país o dels països afectats poden:(a) inspeccionar tota la informació posada a la disposició de la Comissió, excepte els documents interns per a l'ús de la Comissió i de les administracions, sempre que aquesta informació sigui rellevant per a la protecció dels seus interessos i no sigui confidencial en el sentit de l'article 10 i que sigui utilitzada per la Comissió en el seu procediment d'examen; les persones afectades dirigiran una sol·licitud motivada per escrit a la Comissió, indicant la informació requerida;(b) sol·licitaran ser informats dels principals fets i consideracions resultants del procediment d'examen.
5. La Comissió podrà escoltar les parts afectades, i les escoltarà si, dins del termini previst en la notificació publicada en el Diari Oficial de la Unió Europea, han presentat una sol·licitud escrita per a una audiència en la qual es demostri que són les parts afectades principalment pel resultat del procediment.
6. La Comissió, prèvia sol·licitud, donarà a les parts interessades l'oportunitat de reunir-se, de manera que es puguin presentar opinions oposades i presentar qualsevol argument de refutació, tenint en compte els desitjos de les parts i la necessitat de preservar la confidencialitat, sense que hi hagi obligació per part de cap de les parts d'assistir a una reunió i sense perjudici del cas d'aquesta part.
7. Quan la informació sol·licitada per la Comissió no es faciliti en un termini raonable o quan la recerca es vegi obstaculitzada de manera significativa, els resultats es podran realitzar sobre la base dels fets disponibles.
8. Quan conclogui l'examen, la Comissió informarà el Comitè, i l'informe es presentarà en el termini de cinc mesos a partir de l'anunci de l'inici del procediment, tret que la complexitat de l'examen sigui tal que la Comissió ampliï el termini a set mesos.
La informació rebuda d'acord amb aquest Reglament només s'utilitzarà per a la finalitat per a la qual va ser sol·licitada.
La Comissió i els Estats membres, inclosos els funcionaris de tots dos, no revelaran cap informació de caràcter confidencial rebuda de conformitat amb aquest Reglament, ni cap informació proporcionada de manera confidencial per una part en un procediment d'examen, sense el permís específic de la part que presenta aquesta informació.
Cada sol·licitud de tractament confidencial indicarà per què la informació és confidencial i anirà acompanyada d'un resum no confidencial de la informació o d'una declaració de les raons per les quals la informació no és capaç de ser resumida.
La informació es considerarà confidencial si la seva divulgació és probable que tingui un efecte significativament advers sobre el proveïdor o la font d'aquesta informació.
Quan sembla que no es justifica una sol·licitud de confidencialitat i si el proveïdor no està disposat a fer pública la informació o autoritzar la seva divulgació en forma general o resumida, la informació en qüestió pot ser ignorada.
Aquest article no exclou la divulgació d'informació general per part de les autoritats de la Unió i, en particular, de les raons sobre les quals es basen les decisions adoptades de conformitat amb aquest Reglament, tenint en compte l'interès legítim de les parts interessades que no es divulguin els seus secrets empresarials.
1. La informació rebuda d'acord amb aquest Reglament s'utilitzarà únicament per a la finalitat per a la qual va ser sol·licitada.
2. La Comissió i els Estats membres, inclosos els funcionaris de tots dos, no revelaran cap informació de caràcter confidencial rebuda de conformitat amb aquest Reglament, ni cap informació proporcionada de manera confidencial per una part en un procediment d'examen, sense el permís específic de la part que presenta aquesta informació.
3. La informació es considerarà confidencial si la seva divulgació és probable que tingui un efecte significativament advers sobre el proveïdor o la font d'aquesta informació.
4. Quan sembli que no es justifica una sol·licitud de confidencialitat i si el proveïdor no està disposat a fer pública la informació o autoritzar la seva divulgació en forma general o resumida, la informació en qüestió pot ser ignorada.
Aquest article no exclou la divulgació d'informació general per part de les autoritats de la Unió i, en particular, de les raons per les quals es basen les decisions adoptades de conformitat amb aquest Reglament, tenint en compte l'interès legítim de les parts interessades que no es divulgaran els seus secrets empresarials.
Un examen de lesió implicarà, si escau, els següents factors:(a) el volum d'importacions o exportacions de la Unió en qüestió, especialment quan hi hagi hagut un augment o una disminució significativa, ja sigui en termes absoluts o en relació amb la producció o el consum en el mercat en qüestió;(b) els preus dels competidors de la indústria de la Unió, en particular per a determinar si hi ha hagut, ja sigui en la Unió o en mercats de tercers països, una reducció significativa dels preus de la indústria de la Unió;(c) el consegüent impacte en la indústria de la Unió i com indiquen les tendències en determinats factors econòmics com: producció, utilització de la capacitat, accions, vendes, quota de mercat, preus (és a dir, depressió dels preus o prevenció de les pujades de preus que normalment s'haurien produït), beneficis, rendibilitat del capital, inversió, ocupació.
En cas que s'al·legui una amenaça de lesió, la Comissió també examinarà si és clarament previsible que una situació particular es converteixi en una lesió real, tenint en compte factors com:(a) la taxa d'augment de les exportacions al mercat en el qual s'està produint la competència amb els productes de la Unió;(b) la capacitat exportadora al país d'origen o l'exportació, que ja existeix o estarà operativa en un futur previsible, i la probabilitat que les exportacions resultants d'aquesta capacitat siguin al mercat al qual es fa referència en el punt (a).
Els danys causats per altres factors que, individualment o en combinació, també estan afectant negativament la indústria de la Unió no s'atribueixen a les pràctiques que s'estan considerant.
La Comissió examinarà l'impacte d'aquests efectes adversos en l'economia de la Unió o d'una regió de la Unió, o en un sector de l'activitat econòmica d'aquesta, tenint en compte, si escau, els factors del tipus enumerats en els apartats 1 i 2. Els efectes comercials adversos poden sorgir, entre altres coses, en situacions en les quals els fluxos comercials relacionats amb un producte o servei es vegin impedits, impedits o desviats com a resultat de qualsevol obstacle al comerç, o en situacions en les quals els obstacles al comerç hagin afectat materialment el subministrament o les aportacions, per exemple, parts i components o matèries primeres, a les empreses de la Unió.
Així mateix, la Comissió, en examinar les proves d'efectes comercials adversos, tindrà en compte les disposicions, principis o pràctiques que regeixen el dret d'acció en virtut de les normes internacionals pertinents a les quals es refereix l'apartat 1 de l'article 2 a).
En aquest sentit, la llista de factors i les indicacions donades en els apartats 1 a 5 no són exhaustives, ni un o diversos d'aquests factors i indicacions poden proporcionar necessàriament orientacions decisives sobre l'existència de lesions o efectes comercials adversos.
Un examen de lesió implicarà, si escau, els següents factors:(a) el volum d'importacions o exportacions de la Unió en qüestió, especialment quan s'hagi produït un augment o una disminució significativa, ja sigui en termes absoluts o en relació amb la producció o el consum en el mercat en qüestió;(b) els preus dels competidors de la indústria de la Unió, en particular per a determinar si hi ha hagut, ja sigui en la Unió o en mercats de tercers països, una reducció significativa dels preus de la indústria de la Unió;(c) el consegüent impacte en la indústria de la Unió i com indiquen les tendències en determinats factors econòmics com: producció, utilització de la capacitat, accions, vendes, quota de mercat, preus (és a dir, depressió dels preus o prevenció de les pujades de preus que normalment s'haurien produït), beneficis, rendibilitat del capital, inversió, ocupació.
En el cas que s'al·legui una amenaça de lesió, la Comissió també examinarà si és clarament previsible que una situació particular es converteixi en una lesió real, tenint en compte factors com:(a) la taxa d'augment de les exportacions al mercat en el qual s'està produint la competència amb els productes de la Unió;(b) la capacitat exportadora al país d'origen o l'exportació, que ja existeix o estarà operativa en un futur previsible, i la probabilitat que les exportacions resultants d'aquesta capacitat siguin al mercat al qual es fa referència en el punt (a).
3. Les lesions causades per altres factors que, individualment o en combinació, també afecten negativament la indústria de la Unió no s'atribueixen a les pràctiques en consideració.
En el cas que es produeixin efectes comercials adversos, la Comissió examinarà l'impacte d'aquests efectes adversos en l'economia de la Unió o d'una regió de la Unió, o en un sector de l'activitat econòmica d'aquesta, tenint en compte, si escau, els factors del tipus enumerats en els apartats 1 i 2. Els efectes comercials adversos poden sorgir, entre altres coses, en situacions en les quals els fluxos comercials relacionats amb un producte o servei es vegin impedits, impedits o desviats com a resultat de qualsevol obstacle al comerç, o en situacions en les quals els obstacles al comerç hagin afectat materialment el subministrament o les aportacions, per exemple, parts i components o matèries primeres, a les empreses de la Unió.
La Comissió, a més, en examinar les proves d'efectes comercials adversos, tindrà en compte les disposicions, principis o pràctiques que regeixen el dret d'acció en virtut de les normes internacionals pertinents a les quals es refereix l'apartat 1 de l'article 2 a).
En aquest sentit, la llista de factors i les indicacions donades en els apartats 1 a 5 no són exhaustives, ni un o diversos d'aquests factors i les indicacions necessàriament poden donar una orientació decisiva sobre l'existència de lesions o efectes comercials adversos.
Quan es trobi, com a resultat del procediment d'examen dut a terme de conformitat amb l'article 9, que els interessos de la Unió no requereixen cap acció, el procediment serà rescindit per la Comissió actuant d'acord amb el procediment d'examen contemplat en l'apartat 3 de l'article 7.
Quan, després d'un procediment d'examen dut a terme de conformitat amb l'article 9, el tercer país o els països afectats adoptin mesures que es considerin satisfactòries i, per tant, no es requereixi cap acció per part de la Unió, el procediment podrà ser suspès per la Comissió actuant d'acord amb el procediment consultiu contemplat en l'apartat 2 de l'article 7.
La Comissió supervisarà l'aplicació d'aquestes mesures, si escau, sobre la base de la informació subministrada a intervals, que pot sol·licitar als tercers països afectats i comprovar si és necessari.
Quan les mesures adoptades pel tercer país o els països afectats hagin estat anul·lades, suspeses o executades indegudament o quan la Comissió tingui motius per a creure que això és així o quan no s'hagi proporcionat informació sol·licitada per la Comissió de conformitat amb el segon paràgraf d'aquest paràgraf, la Comissió informarà els Estats membres, i quan sigui necessari i justificat pels resultats de la recerca i els nous fets disponibles, qualsevol mesura es prendrà de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 14.
Quan, ja sigui després d'un procediment d'examen dut a terme de conformitat amb l'article 9, o en qualsevol moment abans, durant o després d'un procediment de solució de diferències internacionals, sembla que el mitjà més apropiat per a resoldre un conflicte derivat d'un obstacle al comerç és la celebració d'un acord amb el tercer país o els països afectats que pugui canviar els drets substantius de la Unió i del tercer país o països afectats, el procediment serà suspès per la Comissió actuant de conformitat amb el procediment consultiu contemplat en l'apartat 2 de l'article 7, i les negociacions es duran a terme de conformitat amb les disposicions de l'article 207 del Tractat.
1. Quan es trobi, com a resultat del procediment d'examen dut a terme de conformitat amb l'article 9, que els interessos de la Unió no requereixin cap acció, el procediment serà rescindit per la Comissió actuant d'acord amb el procediment d'examen contemplat en l'apartat 3 de l'article 7.
2. Quan, després d'un procediment d'examen dut a terme de conformitat amb l'article 9, el tercer país o els països afectats adoptin mesures que es considerin satisfactòries i, per tant, no es requereixi cap acció per part de la Unió, el procediment podrà ser suspès per la Comissió actuant d'acord amb el procediment consultiu contemplat en l'apartat 2 de l'article 7.
Quan, ja sigui després d'un procediment d'examen dut a terme de conformitat amb l'article 9, o en qualsevol moment abans, durant o després d'un procediment de solució de diferències internacionals, sembla que el mitjà més apropiat per a resoldre un conflicte derivat d'un obstacle al comerç és la celebració d'un acord amb el tercer país o els països afectats que pugui canviar els drets substantius de la Unió i del tercer país o països afectats, el procediment serà suspès per la Comissió actuant de conformitat amb el procediment consultiu contemplat en l'apartat 2 de l'article 7, i les negociacions es duran a terme de conformitat amb les disposicions de l'article 207 del Tractat.
Quan es trobi, com a resultat del procediment d'examen dut a terme de conformitat amb l'article 9, tret que la situació factual i legal sigui tal que no es pugui requerir un procediment d'examen, que sigui necessari actuar en interès de la Unió per a garantir l'exercici dels drets de la Unió conformement a les normes comercials internacionals, amb la finalitat d'eliminar la lesió o els efectes comercials adversos derivats d'obstacles al comerç adoptats o mantinguts per tercers països, les mesures adequades es determinaran d'acord amb el procediment establert en l'article 14.
Quan les obligacions internacionals de la Unió exigeixin l'aprovació prèvia d'un procediment internacional de consulta o de resolució de litigis, les mesures a què fa referència l'apartat 3 només es determinaran una vegada finalitzat aquest procediment i tenint en compte els resultats del procediment, i en particular quan la Unió hagi sol·licitat a un òrgan internacional de resolució de litigis que indiqui i autoritzi les mesures adequades per a l'aplicació dels resultats d'un procediment internacional de solució de litigis, les mesures de política comercial de la Unió que puguin ser necessàries a conseqüència d'aquesta autorització seran d'acord amb la recomanació d'aquest òrgan internacional de resolució de litigis.
Es poden adoptar mesures de política comercial que siguin compatibles amb les obligacions i procediments internacionals existents, en particular: (a) suspensió o retirada de qualsevol concessió resultant de les negociacions de política comercial; (b) l'augment dels drets de duana existents o la introducció de qualsevol altre gravamen sobre les importacions; (c) la introducció de restriccions quantitatives o qualsevol altra mesura que modifiqui les condicions d'importació o exportació o que afecti el comerç amb el tercer país en qüestió.
En les decisions corresponents s'exposaran les raons en què es basen i es publicaran en el Diari Oficial de la Unió Europea, així com la publicació es considerarà com a notificació als països i a les parts principalment interessades.
En cas que es trobi, com a resultat del procediment d'examen dut a terme de conformitat amb l'article 9, tret que la situació factual i jurídica sigui tal que no es pugui requerir un procediment d'examen, que sigui necessari actuar en interès de la Unió per a garantir l'exercici dels drets de la Unió conformement a les normes comercials internacionals, amb la finalitat d'eliminar la lesió o els efectes comercials adversos derivats d'obstacles al comerç adoptats o mantinguts per tercers països, les mesures adequades es determinaran d'acord amb el procediment establert en l'article 14.
En cas que les obligacions internacionals de la Unió exigeixin l'aprovació prèvia d'un procediment internacional de consulta o de resolució de litigis, les mesures a què fa referència l'apartat 3 només es determinaran una vegada finalitzat aquest procediment i tenint en compte els resultats del procediment, i en particular, quan la Unió hagi sol·licitat a un òrgan internacional de resolució de litigis que indiqui i autoritzi les mesures adequades per a l'aplicació dels resultats d'un procediment internacional de solució de litigis, les mesures de política comercial de la Unió que puguin ser necessàries a conseqüència d'aquesta autorització s'ajustaran a la recomanació d'aquest òrgan internacional de solució de litigis.
3. Es poden adoptar mesures de política comercial que siguin compatibles amb les obligacions i procediments internacionals existents, en particular: (a) suspensió o retirada de qualsevol concessió resultant de les negociacions de política comercial; (b) l'augment dels drets de duana existents o la introducció de qualsevol altre gravamen sobre les importacions; (c) la introducció de restriccions quantitatives o qualsevol altra mesura que modifiqui les condicions d'importació o exportació o que afecti el comerç amb el tercer país en qüestió.
4. Les decisions corresponents exposaran les raons en què es basen i es publicaran en el Diari Oficial de la Unió Europea. La publicació també es considerarà notificació als països i parts interessats principalment.
Si la Unió, com a resultat d'una reclamació de conformitat amb l'article 3 o l'article 4, o d'una sol·licitud de conformitat amb l'article 6, segueix procediments formals de consulta internacional o de solució de conflictes, les decisions relatives a la iniciació, la conducta o la finalització d'aquests procediments seran adoptades per la Comissió.
La Comissió informarà els Estats membres en el cas que decideixi iniciar, dur a terme o posar fi a les consultes internacionals formals o als procediments de solució de diferències.
Quan la Unió, havent actuat d'acord amb l'apartat 2 de l'article 13, hagi de prendre una decisió sobre les mesures de política comercial a adoptar de conformitat amb el tercer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 12 o de conformitat amb l'article 13, actuarà, sense demora, de conformitat amb l'article 207 del Tractat i, si escau, amb el Reglament (UE) núm. 654/2014 del Parlament Europeu i del Consell [E0006] o qualsevol altre procediment aplicable.
Si la Unió, com a resultat d'una reclamació de conformitat amb l'article 3 o l'article 4, o d'una sol·licitud de conformitat amb l'article 6, segueix procediments formals de consulta internacional o de solució de controvèrsies, les decisions relatives a la iniciació, la conducta o la finalització d'aquests procediments seran adoptades per la Comissió.
En cas que la Unió, havent actuat d'acord amb l'apartat 2 de l'article 13, hagi de prendre una decisió sobre les mesures de política comercial a adoptar de conformitat amb el tercer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 12 o de conformitat amb l'article 13, actuarà, sense demora, de conformitat amb l'article 207 del Tractat i, si escau, amb el Reglament (UE) núm. 654/2014 del Parlament Europeu i del Consell [E0006] o qualsevol altre procediment aplicable.
La Comissió inclourà informació sobre l'aplicació d'aquest Reglament en el seu informe anual sobre l'aplicació i aplicació de les mesures de defensa comercial presentades al Parlament Europeu i al Consell de conformitat amb l'article 22a del Reglament (CE) núm. 1225/2009 del Consell [E0007].
Aquest Reglament no s'aplicarà en els casos contemplats per altres normes existents en l'àmbit de la política comercial comuna, sinó que funcionarà com a complement de: (a) les normes que estableixen l'organització comuna de mercats agrícoles i les seves disposicions d'aplicació; i (b) les normes específiques adoptades de conformitat amb l'article 352 del Tractat, aplicables als béns processats a partir de productes agrícoles.
Serà sense perjudici d'altres mesures que es puguin adoptar de conformitat amb l'article 207 del Tractat, així com dels procediments de la Unió per a tractar les qüestions relatives als obstacles al comerç plantejats pels Estats membres en el comitè establert per l'article 207 del Tractat.
Es deroga el Reglament (CE) núm. 3286/94.
Les referències al Reglament derogat s'interpretaran com a referències a aquest Reglament i es llegiran d'acord amb la taula de correlació de l'Annex II.
Aquest Reglament entrarà en vigor el vintè dia següent a la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.