Decisió d'execució de la Comissió de 4 de febrer de 2014 per la qual es deroga la Decisió 2000/745/CE per la qual s'accepten els compromisos oferts en relació amb els procediments antidúmping i antisubvencions relatius a les importacions de determinats tereftalats de polietilè (PET) procedents, entre altres, de l'Índia (2014/109/UE)

LA COMISSIÓ EUROPEA,

Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea,,

Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 597/2009 del Consell, d'11 de juny de 2009, relatiu a la protecció contra les importacions subvencionades de països no membres de la Comunitat Europea [E0001] (el "Reglament bàsic antisubvencions"), i en particular els seus articles 13,

Després de consultar al Comitè Assessor,,

Atenent que:

(1) Les mesures de contravenció de les importacions de tereftalat de polietilè ("PET") procedents de l'Índia han estat vigents des de l'any 2000 [E0002], mesures que han estat mantingudes per última vegada pel Reglament d'execució del Consell (UE) núm. 461/2013 [E0003], després d'una revisió de caducitat.

(2) Les mesures antidúmping relatives a les importacions de PET procedents de l'Índia estan en vigor des de l'any 2000 [E0004] Aquestes mesures han estat mantingudes per última vegada pel Reglament (CE) núm. 192/2007 [E0005] del Consell, després d'una revisió de caducitat. El 24 de febrer de 2012 la Comissió va iniciar una revisió de caducitat. Amb la Decisió d'aplicació 2013/226/UE [E0006], el Consell va rebutjar la proposta de Reglament d'execució del Consell pel qual es mantenen els drets antidúmping sobre les importacions de PET procedents de l'Índia, entre altres, i, per tant, les mesures antidúmping van expirar.

(3) L'any 2000, mitjançant la Decisió 2000/745/CE [E0007] la Comissió va acceptar compromisos de preus ("els compromisos"), oferts en relació amb els procediments antidúmping i antisubvencions de, entre altres, les empreses índies Pearl Engineering Polymers Limited ("Pearl") i Reliance Industries Limited ("Reliance").

(4) Un canvi en les circumstàncies durant l'execució de les empreses pot justificar una decisió de la Comissió d'exercir el seu poder de retirar l'acceptació de les empreses, tal com s'estableix en l'apartat 9 de l'article 13 del Reglament bàsic antisubvencions.

(5) La derogació de les mesures antidúmping i el manteniment dels drets de compensació constitueixen un canvi en les circumstàncies en què es van acceptar les empreses, tant en presència de mesures antidúmping com antisubvencions. L'element central de les empreses, el Preu Mínim d'Importació ("MIP"), reflecteix tant l'element de dúmping com el de subvenció. Actualment, no hi ha cap element de dúmping. Per tant, el MIP no es troba en el nivell adequat.

(6) A més, una de les empreses índies, Pearl, no va respectar la seva obligació d'informar davant la Comissió, no va presentar informes de vendes trimestrals, per la qual cosa la Comissió no pot controlar eficaçment l'empresa.

(7) Les disposicions del compromís estipulen que la no presentació d'informes constitueix un incompliment del compromís. Una sentència recent del Tribunal de Justícia [E0010] també va confirmar que les obligacions de presentació d'informes han de considerar-se com a obligacions primàries per al bon funcionament d'un compromís.

(8) L'acceptació del compromís de Pearl ha de ser retirada també sobre aquesta base.

(9) Dues empreses índies i el Comitè de Fabricants de PET a Europa (CPME), en representació de la indústria de la Unió, van comentar l'oportunitat de ser escoltats i de fer presentacions escrites.

(10) 10) Una empresa va al·legar que la proposta de retirar l'acceptació de l'empresa mancava de base legal. Aquesta part va al·legar que l'article 13(9) del Reglament bàsic antisubvencions no esmentava explícitament cap possibilitat de retirar l'acceptació de l'empresa amb casos d'incompliment. De fet, l'article 13(9) del Reglament bàsic antisubvencions no esmenta explícitament "canvi en circumstàncies", però, clarament, no limita les instàncies en què la Comissió pot retirar l'acceptació d'un compromís per part de qualsevol part a l'empresa.

(11) De fet, els poders discrecionals de la Comissió per acceptar o rebutjar una oferta d'empresa han de ser reflectits pel poder de retirar l'acceptació d'una empresa, en cas que les circumstàncies sobre les quals s'assumeix la seva facultat discrecional, han de determinar si [...] les empreses són acceptables. [E0011] Aquest poder discrecional és en general ampli en l'àmbit de les mesures per protegir el comerç, perquè els Tribunals de la Unió reconeixen que en aquest àmbit, les institucions han d'examinar situacions econòmiques, polítiques i jurídiques complexes, i més específicament, el Tribunal considera que la Comissió, en exercir les competències que li són assignades en el Reglament bàsic, té una discreció molt àmplia per decidir, en termes dels interessos de la Comunitat, qualsevol mesura necessària per fer front a la situació que ha establert. [E0012] Per tant, la Comissió, en acceptar, rebutjar o retirar una empresa, gaudeix de la discreció necessària per poder implementar mesures comercials en interès de la Unió.

(12) Per tant, la Comissió rebutja l'argument que un canvi en les circumstàncies, en comparació amb les que prevalien en el moment de l'acceptació de l'empresa, no pot servir de base per a la retirada d'aquesta acceptació.

(13) Una empresa va afirmar que la Decisió 2013/223/UE de la Comissió [E0013] reconfirmava l'acceptació del seu compromís. Un argument relacionat amb el fet que l'article 2(2) del Reglament d'execució (UE) núm. 461/2013, pel qual s'imposa un dret de contravenció definitiu, constituïa un altre reconeixement que l'empresa podria romandre en vigor després de l'expiració dels drets antidúmping.

(14) En conseqüència, el Reglament d'Execució (UE) núm. 461/2013, publicat el 23 de maig de 2013, reflecteix la modificació de la Decisió 2000/745/CE a causa de l'adopció de la Decisió 2013/223/UE (retirada d'una empresa indonèsia i una empresa índia). El Reglament d'Execució (UE) núm. 461/2013 per la qual s'imposa una taxa de contravenció definitiva es va publicar el mateix dia que la Decisió d'Execució 2013/226/UE pel qual el Consell va derogar l'impost antidúmping. Les conseqüències d'aquesta última decisió només podrien ser avaluades per la Comissió després de la seva adopció.

(15) Els arguments del partit havien de ser rebutjats.

(16) 16) Una empresa va sol·licitar que la Comissió deduïa del MIP una quantitat corresponent a l'aranzel antidúmping fix. Aquesta operació no es podia realitzar. En primer lloc, sota els termes de l'empresa, qualsevol revisió de l'abast i els preus mínims només és possible a través d'una revisió provisional de les quantitats corresponents a l'import de l'aranzel antidúmping fix. En l'empresa actual, el MIP i el mecanisme d'indexació es basen en el preu no perjudicial establert pel mercat de la Unió (preu objectiu) o en el valor normal (segons l'empresa en qüestió) com es va determinar el 1999. En aquest últim cas, atès que l'aranzel antidúmping expirava, el preu d'exportació podria haver-se convertit en una referència per al MIP. A més, el mecanisme d'indexació actualment en vigor que es refereix al preu d'exportació (preu objectiu) o el valor normal no es pot simplement transposar al preu d'exportació. Només llavors la Comissió pot garantir l'equivalència de l'empresa a la mesura en vigor.

(17) La Comissió ha d'actuar oportunament en relació amb el compromís vigent per seguir la decisió del Consell de derogar els drets antidúmping vigents, per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol retard addicional. La retirada de l'acceptació de l'empresa no perjudica cap possible decisió futura, si una empresa desitja presentar una oferta d'empresa.

(18) Després de la segona revelació de les conclusions de la Comissió, una de les parts va reiterar que el preu mínim d'importació hauria de disminuir per una simple operació matemàtica, i va impugnar el raonament de la Comissió en aquest sentit com "inadequat i mancat de qualsevol base", però aquesta posició no s'ha provat més i, per tant, ha de ser rebutjada.

(19) En conseqüència, la reclamació d'ajustar matemàticament el MIP va haver de ser rebutjada.

(20) Una empresa va afirmar que les empreses haurien de romandre en vigor a l'espera de la decisió del Tribunal General en el cas T-422/13 CPME i altres contra el Consell. D'acord amb aquesta empresa, si la indústria de la Unió tingués èxit en el seu desafiament de la Decisió d'Execució del Consell 2013/226/UE derogant els drets antidúmping, la Comissió estaria obligada a restablir el compromís. Aquest argument està equivocat.La Comissió ha d'avaluar la situació actual i actuar oportunament per seguir la decisió del Consell de derogar les mesures antidúmping.

(21) Una empresa va afirmar que l'incompliment de les obligacions d'informació per part d'una empresa no hauria de tenir cap conseqüència sobre altres empreses, i es confirma que només l'empresa Pearl va ser trobada en violació de les seves obligacions d'informació.

(22) Dues empreses índies van afirmar que les empreses haurien de romandre en vigor a l'espera dels resultats d'una possible revisió intermèdia del MIP. La Comissió assenyala que, atès que l'aranzel antidúmping va expirar, la base del MIP s'ha tornat inexistent (vegeu el considerant 16 anterior).

(23) Després de la segona revelació de les conclusions de la Comissió, una de les parts va reiterar que la Comissió hauria d'haver iniciat una revisió provisional d'ofici mentre que el compromís hauria de continuar en vigor a l'espera del resultat d'aquesta revisió.

(24) La Comissió pren nota abans de res que l'inici d'una recerca de revisió antisubvencions està dins de les seves facultats discrecionals, però, en aquest cas concret, una recerca de revisió està relacionada amb el desig d'un exportador d'oferir una nova empresa, per la qual cosa la Comissió no té motius per a iniciar una revisió sense una nova oferta d'empresa per part de l'exportador en qüestió, d'acord amb l'article 13 del Reglament bàsic.

(25) A més, com a forma equivalent de mesures, un compromís ha de correspondre a la mesura subjacent imposada pel Consell, que ja no és el cas i, per tant, ha portat a la Comissió a proposar la retirada d'aquest compromís en vigor.

(26) De fet, les parts poden sol·licitar una revisió intermèdia basada en les disposicions del Reglament bàsic contra les subvencions i qualsevol possible nova oferta d'empreses es consideraria en el marc de qualsevol revisió d'aquest tipus.

(27) Després de la segona revelació de les conclusions de la Comissió, una de les parts va afirmar que la retirada de l'acceptació de l'empresa "en lloc de reduir el nivell de protecció d'acord amb l'expiració de les mesures antidúmping, (...) faria impossible la importació dels usuaris de PET." La Comissió assenyala que en absència d'una empresa, el preu mínim d'importació deixa de ser una referència per a un exportador.

(28) Cap dels arguments plantejats per les parts interessades era com modificar la proposta de la Comissió de retirar l'acceptació del compromís.

(29) En vista de l'anterior, s'hauria de retirar l'acceptació dels compromisos i derogar la Decisió 2000/745/CE, per la qual cosa s'aplicaran els drets de contraprestació definitius imposats per l'apartat 2 de l'article 1 del Reglament d'execució (UE) núm. 461/2013 a les importacions de PET produïdes per les empreses Dhunseri, Reliance and Pearl (codi addicional A585 per a Dhunseri, codi addicional TARIC A181 per a Reliance i codi addicional TARIC A182 per a Pearl).

HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ: