Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
LA COMISSIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea,,
Tenint en compte el Reglament (CE) núm. 767/2008 del Parlament Europeu i del Consell de 9 de juliol de 2008 relatiu al Sistema d'Informació de Visats (VIS) i l'intercanvi de dades entre els Estats membres sobre visats de curta durada (ReglamentVIS) [E0001], i en particular l'apartat 4 de l'article 48 del mateix,,
Atenent que:
(1) L'article 48 del Reglament (CE) núm. 767/2008 preveu una aplicació progressiva de les operacions del VIS. La Comissió, en la seva Decisió 2010/49/CE [E0002], determina les primeres regions per a l'inici de les operacions del VIS. Tenint en compte l'inici de les operacions del VIS l'11 d'octubre de 2011, és necessari determinar un segon conjunt de regions on es recolliran les dades que es tractaran en el VIS, incloses les fotografies i les dades dactilars, i es transmetran al VIS per a totes les sol·licituds de visat a la regió en qüestió.
(2) L'apartat 4 de l'article 48 del Reglament (CE) núm. 767/2008 preveu la determinació de la seqüència de les regions per al desplegament del VIS sobre la base dels següents criteris: el risc d'immigració irregular, les amenaces a la seguretat interna dels Estats membres i la viabilitat de la recollida de biometria de totes les ubicacions de la regió en qüestió.
(3) La Comissió ha realitzat una avaluació per a les diferents regions tenint en compte, per al primer criteri, elements com els tipus mitjans de denegació de visats, els tipus de denegació d'entrada i els tipus de nacionals de tercers països detectats com a irregularment presents en el territori dels Estats membres; per al segon criteri, una avaluació d'amenaça realitzada per Europol; i per al tercer criteri, el fet que el nivell de presència o representació consular ha augmentat en totes les regions del món des de l'adopció de la Decisió 2010/49/CE.
(4) Segons aquesta avaluació, les regions subsegüents en les quals hauria de començar la recollida i transmissió de dades de visats al VIS per a totes les sol·licituds de visat haurien de ser: Àfrica Occidental, Àfrica Central, Àfrica Oriental, Sud-àfrica, Amèrica del Sud, Àsia Central i Àsia del Sud-est.
(5) El territori palestí ocupat va ser exclòs de la regió del Pròxim Orient, que va ser cobert per la Decisió 2010/49/CE, a causa de les dificultats tècniques que es podien trobar en l'equipament dels llocs o oficines consulars en qüestió.Per evitar un buit en la lluita contra la immigració irregular i la protecció de la seguretat interna i tenint en compte el temps que queda als Estats membres per resoldre les dificultats tècniques, el territori palestí ocupat hauria de ser la 11a regió on la recollida i transmissió de dades de visats al VIS hauria de començar per a totes les sol·licituds de visat.
(6) La data d'inici de les operacions en cadascuna d'aquestes regions ha de ser determinada per la Comissió de conformitat amb l'apartat 3 de l'article 48 del Reglament (CE) núm. 767/2008.
(7) Per a la determinació de les altres regions, les decisions posteriors haurien de prendre's en una fase posterior sobre la base d'una avaluació addicional i actualitzada d'aquestes altres regions d'acord amb els criteris pertinents i l'experiència amb l'aplicació a les regions determinades per la Decisió 2010/49/CE i per la present Decisió.
(8) Atès que el Reglament sobre el VIS es basa en el patrimoni de Schengen, Dinamarca va notificar l'aplicació del Reglament sobre el VIS en la seva legislació nacional de conformitat amb l'article 5 del Protocol sobre la posició de Dinamarca annexa al Tractat de la Unió Europea i al Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, per la qual cosa Dinamarca està obligada en virtut del dret internacional a aplicar aquesta Decisió.
(9) Aquesta Decisió constitueix un desenvolupament de les disposicions del patrimoni de Schengen en les quals el Regne Unit no participa, de conformitat amb la Decisió 2000/365/CE del Consell, de 29 de maig de 2000, relativa a la sol·licitud del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord de participar en algunes de les disposicions del patrimoni de Schengen [E0003], per la qual cosa el Regne Unit no està obligat ni subjecte a la seva aplicació.
(10) Aquesta Decisió constitueix un desenvolupament de les disposicions del patrimoni de Schengen en les quals Irlanda no participa, de conformitat amb la Decisió 2002/192/CE del Consell, de 28 de febrer de 2002, relativa a la sol·licitud d'Irlanda de participar en algunes de les disposicions del patrimoni de Schengen [E0004].
(11) Pel que fa a Islàndia i Noruega, aquesta Decisió constitueix un desenvolupament de les disposicions del patrimoni de Schengen en el sentit de l'Acord celebrat pel Consell de la Unió Europea i la República d'Islàndia i el Regne de Noruega sobre l'associació d'aquests últims amb l'aplicació, aplicació i desenvolupament del patrimoni de Schengen [E0005], que entren dins de l'àmbit al qual es refereix l'article 1, punt B de la Decisió del Consell 1999/437/CE [E0006] sobre determinats acords per a l'aplicació d'aquest Acord.
(12) Pel que fa a Suïssa, aquesta Decisió constitueix un desenvolupament de les disposicions del patrimoni de Schengen en el sentit de l'Acord entre la Unió Europea, la Comunitat Europea i la Confederació Suïssa sobre l'associació de la Confederació Suïssa amb l'aplicació, aplicació i desenvolupament del patrimoni de Schengen [E0007], que entren dins de l'àmbit al qual es refereix l'article 1, punt B de la Decisió 1999/437/CE, llegit en conjunció amb l'article 3 de la Decisió 2008/146/CE del Consell [E0008].
(13) Pel que fa a Liechtenstein, aquesta Decisió constitueix un desenvolupament de les disposicions del patrimoni de Schengen en el sentit del Protocol entre la Unió Europea, la Comunitat Europea, la Confederació Suïssa i el Principat de Liechtenstein sobre l'adhesió del Principat de Liechtenstein a l'Acord entre la Unió Europea, la Comunitat Europea i la Confederació Suïssa sobre l'associació de la Confederació Suïssa amb l'aplicació, aplicació i desenvolupament del patrimoni de Schengen, que entren dins de l'àmbit al qual es refereix l'article 1, punt B de la Decisió 1999/437/CE, en conjunció amb l'article 3 de la Decisió 2011/350/UE del Consell [E0009].
(14) Pel que fa a Xipre, aquesta Decisió constitueix un acte basat, o d'una altra manera relacionat, amb el patrimoni de Schengen en el sentit de l'apartat 2 de l'article 3 de l'Acta d'Adhesió de 2003.
(15) Pel que fa a Bulgària i Romania, aquesta Decisió constitueix un acte basat en el patrimoni de Schengen o relacionat amb ell en el sentit de l'apartat 2 de l'article 4 de l'Acta d'Adhesió de 2005.
(16) Les mesures previstes en aquesta Decisió estan d'acord amb l'opinió del Comitè establert per l'apartat 1 de l'article 51 del Reglament (CE) núm. 1987/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, sobre l'establiment, el funcionament i l'ús del Sistema d'Informació de Schengen de segona generació (SIS II) [E0010],
HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ:
Les regions on s'iniciarà la recollida i transmissió de dades al Sistema d'Informació de Visats (VIS), després de les regions determinades per la Decisió 2010/49/CE, d'acord amb l'article 48(3) del Reglament (CE) núm. 767/2008, són les següents: La quarta regió:Burundi,Burkina Faso, Cap Verd, Costa d'Ivori, Nigèria, Nigèria, Nigèria, Nigèria, Nigèria, Guinea Central, Txad, Congo, Sri Lanka, Sri Lanka, Sri Lanka, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Sudan del Sud, Bolívia, Colòmbia, Colòmbia, Perú, Turquia, Tunísia, Turquia, Malàisia, Filipines, Tailàndia, Vietnam.
Aquesta decisió va dirigida al Regne de Bèlgica, la República de Bulgària, la República Txeca, la República Federal d'Alemanya, la República d'Estònia, el Regne d'Espanya, la República Francesa, la República Italiana, la República de Xipre, la República de Letònia, la República de Lituània, el Gran Ducat de Luxemburg, Hongria, la República de Malta, el Regne dels Països Baixos, la República d'Àustria, la República de Polònia, la República de Portugal, Romania, la República d'Eslovènia, la República d'Eslovàquia, la República de Finlàndia i el Regne de Suècia.