Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
LA COMISSIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea,,
Tenint en compte la Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de maig de 2010 sobre el rendiment energètic dels edificis [E0001], i en particular l'apartat 1 de l'article 5 dels mateixos,,
Atenent que:
(1) La Directiva 2010/31/UE obliga la Comissió a establir mitjançant un acte delegat un marc metodològic comparatiu per al càlcul dels nivells costos-òptims dels requisits mínims de rendiment energètic per a edificis i elements constructius.
(2) Correspon als Estats membres establir uns requisits mínims de rendiment energètic per als edificis i els elements constructius. Els requisits han d'establir-se amb la finalitat d'aconseguir uns nivells òptims de cost. Correspon als Estats membres decidir si el valor de referència nacional utilitzat com a resultat final dels càlculs cost-òptims és el que es calcula per a una perspectiva macroeconòmica (tenint en compte els costos i els beneficis de les inversions d'eficiència energètica per a la societat en el seu conjunt) o un punt de vista estrictament financer (tenint en compte només la inversió en si). Els requisits mínims d'eficiència energètica nacionals no haurien de ser més del 15% inferiors al resultat dels resultats cost-òptims del càlcul pres com a referència nacional.
(3) La Directiva 2010/31/UE promou la reducció de l'ús d'energia en l'entorn construït, però també posa l'accent que el sector de la construcció és una font líder d'emissions de diòxid de carboni.
(4) La Directiva 2009/125/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 d'octubre de 2009 per la qual s'estableix un marc per a l'establiment de requisits de disseny ecològic per als productes relacionats amb l'energia [E0002] preveu l'establiment de requisits mínims de rendiment energètic per a aquests productes; quan s'estableixen requisits nacionals per als sistemes tècnics d'edificació, els Estats membres han de tenir en compte les mesures d'execució establertes en aquesta Directiva; les actuacions dels productes de construcció que s'utilitzaran per als càlculs d'acord amb el Reglament (UE) núm. 305/2011 del Parlament Europeu i del Consell de 9 de març de 2011 pel qual s'estableixen condicions harmonitzades per a la comercialització de productes de construcció i es deroga la Directiva 89/106/CEE del Consell [E0003].
(5) L'objectiu de nivells d'eficiència energètica rendibles o costos-òptims pot, en determinades circumstàncies, justificar l'establiment per part dels Estats membres de requisits rendibles o costos-òptims per als elements de construcció que en la pràctica plantejarien obstacles per a alguns dissenys d'edificis o opcions tècniques, així com estimular l'ús de productes relacionats amb l'energia amb un millor rendiment energètic.
(6) Els passos que componen el marc metodològic comparatiu s'han establert en l'Annex III de la Directiva 2010/31/UE i inclouen l'establiment d'edificis de referència, la definició de mesures d'eficiència energètica que s'aplicaran a aquests edificis de referència, l'avaluació de la demanda primària d'energia d'aquestes mesures i el càlcul dels costos (és a dir, el valor actual net) d'aquestes mesures.
(7) El marc comú per al càlcul del rendiment energètic tal com s'estableix en l'Annex I de la Directiva 2010/31/UE s'aplica també a la metodologia del marc cost-òptim per a tots els seus passos, en particular el pas del càlcul del rendiment energètic dels edificis i elements constructius.
(8) Amb la finalitat d'adaptar el marc metodològic comparatiu a les circumstàncies nacionals, els Estats membres han de determinar el cicle de vida econòmic estimat d'un element edificatori i/o edificatori, el cost adequat per als transportistes d'energia, els productes, els sistemes, els costos operatius i laborals, els factors de conversió d'energia primària, i l'evolució dels preus energètics en aquest punt que s'ha d'assumir per als combustibles utilitzats en el seu context nacional per a l'energia utilitzada en els edificis, tenint en compte la informació proporcionada per la Comissió, així com el tipus de descompte que s'ha d'utilitzar tant en els càlculs macroeconòmics com financers després d'haver realitzat una anàlisi de sensibilitat d'almenys dos tipus d'interès per a cada càlcul.
(9) Per a garantir un enfocament comú de l'aplicació del marc de metodologia comparativa per part dels Estats membres, és apropiat que la Comissió estableixi les condicions marc clau necessàries per als càlculs nets de valors actuals, com l'any de partida per als càlculs, les categories de costos a considerar i el període de càlcul a utilitzar.
(10) L'establiment d'un període de càlcul comú no entra en conflicte amb el dret dels Estats membres a fixar el cicle de vida econòmic estimat dels edificis i/o dels elements de construcció, ja que aquests últims podrien ser més llargs o més curts que el període de càlcul fixat. El cicle de vida econòmic estimat d'un edifici o element de construcció només té una influència limitada en el període de càlcul, ja que aquest últim està determinat més aviat pel cicle de rehabilitació d'un edifici, que és el període de temps després del qual un edifici experimenta una gran rehabilitació.
(11) Els càlculs de costos i les projeccions amb molts supòsits i incerteses, incloent per exemple els desenvolupaments de preus d'energia al llarg del temps, generalment s'acompanyen d'una anàlisi de sensibilitat per avaluar la robustesa dels paràmetres d'entrada clau. Per al propòsit dels càlculs cost-òptim, l'anàlisi de sensibilitat almenys hauria d'abordar els desenvolupaments de preus d'energia i la taxa de descompte; idealment, l'anàlisi de sensibilitat també hauria d'incloure futurs desenvolupaments de preus de tecnologia com a entrada per a la revisió dels càlculs.
(12) El marc metodològic comparatiu hauria de permetre als Estats membres comparar els resultats dels càlculs costos-òptims amb els requisits mínims de rendiment energètic en vigor i utilitzar el resultat de la comparació per a garantir que els requisits mínims de rendiment energètic s'estableixin amb la finalitat d'aconseguir nivells costos-òptims.
(13) La metodologia cost-òptima és tecnològicament neutra i no afavoreix una solució tecnològica sobre una altra, assegurant una competència de mesures/paquets/variants durant la vida útil estimada d'un edifici o element constructiu.
(14) Els resultats dels càlculs i les dades d'entrada i els supòsits utilitzats han de ser comunicats a la Comissió, tal com s'estipula en l'apartat 2 de l'article 5 de la Directiva 2010/31/UE, i aquests informes han de permetre a la Comissió avaluar i informar sobre els progressos realitzats pels Estats membres per a aconseguir nivells òptims de costos dels requisits mínims de rendiment energètic.
(15) Per limitar la seva càrrega administrativa, hauria de ser possible que els Estats membres redueixin el nombre de càlculs mitjançant l'establiment d'edificis de referència que siguin representatius de més d'una categoria d'edificis, sense afectar el deure dels Estats membres en virtut de la Directiva 2010/31/UE d'establir requisits mínims de rendiment energètic per a determinades categories d'edificis,
HA ADOPTAT AQUEST REGLAMENT:
De conformitat amb l'article 5 i els annexos I i III de la Directiva 2010/31/UE, aquest Reglament estableix un marc metodològic comparatiu que han d'utilitzar els Estats membres per al càlcul dels nivells de cost òptim dels requisits mínims de rendiment energètic per als edificis i elements de construcció nous i existents.
El marc metodològic especifica normes per comparar les mesures d'eficiència energètica, les mesures que incorporen fonts d'energia renovables i els paquets i variants d'aquestes mesures, basant-se en el rendiment primari de l'energia i el cost atribuït a la seva implementació, i estableix com aplicar aquestes normes als edificis de referència seleccionats amb l'objectiu d'identificar els nivells de cost òptim dels requisits mínims de rendiment energètic.
A més de les definicions de l'article 2 de la Directiva 2010/31/UE, s'aplicaran les següents definicions: (1) Cost global significa la suma del valor actual dels costos d'inversió inicials, i costos d'eliminació, inclosos els costos fixos i màxims de l'energia, inclosos els impostos nacionals;(4) Costos operatius significa costos anuals de manteniment, costos operatius i costos consumibles;(9) Cost de substitució significa la suma dels costos d'execució i els costos periòdics d'un element de construcció, segons el cicle de vida de l'edifici i els costos de substitució, segons el tipus de descompte expressat en termes reals;(13) Taxa de descompte significa la suma dels valors residuals de l'edifici i els elements de construcció al final del període de càlcul;(15) Desenvolupament del preu significa la suma dels valors residuals de l'edifici i dels elements de construcció al final del període de càlcul;(20) Desenvolupament del preu significa el resultat global i la descripció d'un conjunt de mesures d'energia renovable, patró d'ús, zona climàtica o altres criteris que s'han establert en l'Annex I(5) a la Directiva 2010/31/UE.(24) L'energia subministrada per al sistema d'edificis tècnics, com ara la temperatura, la humitat, la biomassa, el gas de tractament d'aigües residuals, etc.
A l'hora de calcular els nivells òptims de cost dels requisits mínims de rendiment energètic per a edificis i elements de construcció, els Estats membres aplicaran el marc metodològic comparatiu establert en l'Annex I d'aquest Reglament, que prescriu el càlcul dels nivells òptims de cost tant per als punts de vista macroeconòmics com financers, però deixa als Estats membres la tasca de determinar quin d'aquests càlculs es convertirà en el punt de referència nacional contra el qual s'avaluaran els requisits mínims nacionals de rendiment energètic.
A l'efecte dels càlculs, els Estats membres han de: (a) prendre com a any de partida per al càlcul l'any en què s'està realitzant el càlcul; (b) utilitzar el període de càlcul en l'Annex I d'aquest Reglament;(c) utilitzar les categories de costos en l'Annex I d'aquest Reglament;(d) utilitzar per al cost del carboni com a límit mínim més baix els preus de carboni del règim de comerç de drets d'emissió prevists en l'Annex II.
Els Estats membres complementaran el marc metodològic comparatiu determinant a l'efecte dels càlculs:(a) el cicle de vida econòmic estimat d'un edifici i/o element de construcció;(b) el tipus de descompte;(c) els costos per als transportistes d'energia, els productes, els sistemes, el cost de manteniment, els costos operatius i els costos laborals;(d) els factors energètics primaris;(e) l'evolució dels preus energètics a assumir per a tots els transportistes d'energia tenint en compte la informació de l'Annex II d'aquest Reglament.
Els Estats membres s'esforçaran per calcular i adoptar nivells òptims de costos dels requisits mínims de rendiment energètic en relació amb les categories de construcció en les quals fins ara no existeixen requisits mínims específics de rendiment energètic.
Els Estats membres hauran de dur a terme una anàlisi per a determinar la sensibilitat dels resultats del càlcul als canvis en els paràmetres aplicats, que abastin almenys l'impacte de les diferents evolucions dels preus de l'energia i els tipus de descompte per als càlculs macroeconòmics i financers, idealment també altres paràmetres que s'espera que tinguin un impacte significatiu en el resultat dels càlculs, com l'evolució dels preus per a altres tipus d'energia.
1. Quan es calculin els nivells òptims de cost dels requisits mínims de rendiment energètic per a edificis i elements constructius, els Estats membres aplicaran el marc metodològic comparatiu establert en l'Annex I d'aquest Reglament, que prescriu el càlcul dels nivells òptims de cost tant per als punts de vista macroeconòmics com financers, però deixa als Estats membres la tasca de determinar quin d'aquests càlculs es convertirà en el punt de referència nacional contra el qual s'avaluaran els requisits mínims nacionals de rendiment energètic.
2. A l'efecte dels càlculs, els Estats membres hauran de:(a) prendre com a any inicial per al càlcul l'any en què s'està realitzant el càlcul;(b) utilitzar el període de càlcul en l'Annex I d'aquest Reglament;(c) utilitzar les categories de costos en l'Annex I d'aquest Reglament;(d) utilitzar per al cost del carboni com a límit mínim més baix els preus de carboni del règim de comerç de drets d'emissió prevists en l'Annex II.
Els Estats membres complementaran el marc metodològic comparatiu determinant a l'efecte dels càlculs:(a) el cicle de vida econòmic estimat d'un edifici i/o element de construcció;(b) el tipus de descompte;(c) els costos per als transportistes d'energia, els productes, els sistemes, el cost de manteniment, els costos operatius i els costos laborals;(d) els factors energètics primaris;(e) l'evolució dels preus energètics a assumir per a tots els transportistes d'energia tenint en compte la informació de l'Annex II d'aquest Reglament.
4. Els Estats membres s'esforçaran per calcular i adoptar nivells òptims de costos dels requisits mínims de rendiment energètic en relació amb les categories de construcció en les quals fins ara no existeixen requisits mínims específics de rendiment energètic.
Els Estats membres hauran de dur a terme una anàlisi per a determinar la sensibilitat dels resultats del càlcul als canvis en els paràmetres aplicats, cobrint almenys l'impacte dels diferents desenvolupaments dels preus de l'energia i els tipus de descompte per als càlculs macroeconòmics i financers, idealment també altres paràmetres que s'espera que tinguin un impacte significatiu en el resultat dels càlculs, com l'evolució dels preus per a altres tipus d'energia.
Els Estats membres decidiran després d'haver calculat els nivells de cost òptim tant per a una perspectiva macroeconòmica com per a una perspectiva financera, que es convertirà en el punt de referència nacional i informarà la Comissió d'aquesta decisió en el marc de l'informe esmentat en virtut de l'article 6.
Els Estats membres compararan el resultat del càlcul triat com a referència nacional a la qual es fa referència en l'article 3 amb els actuals requisits de rendiment energètic per a la categoria de construcció pertinent.
Els Estats membres han d'utilitzar el resultat d'aquesta comparació per a garantir que es fixin uns requisits mínims de rendiment energètic amb la finalitat d'aconseguir uns nivells òptims de cost de conformitat amb l'apartat 1 de l'article 4 de la Directiva 2010/31/UE, i es recomana encaridament als Estats membres que vinculin els incentius fiscals i financers al compliment del resultat del càlcul cost-òptim del mateix edifici de referència.
Si els Estats membres han definit els edificis de referència de manera que el resultat del càlcul cost-òptim sigui aplicable a diverses categories de construcció, poden utilitzar aquest resultat per a garantir que s'estableixin uns requisits mínims de rendiment energètic amb la finalitat d'aconseguir nivells costos-òptims per a totes les categories de construcció rellevants.
1. Els Estats membres decidiran després d'haver calculat els nivells de cost òptim tant per a una perspectiva macroeconòmica com per a una perspectiva financera, que es convertirà en el punt de referència nacional i informarà la Comissió d'aquesta decisió en el marc de l'informe esmentat en virtut de l'article 6.
2. Si els Estats membres han definit edificis de referència de manera que el resultat del càlcul cost-òptim sigui aplicable a diverses categories de construcció, poden utilitzar aquest resultat per a garantir que s'estableixin uns requisits mínims de rendiment energètic amb la finalitat d'aconseguir nivells costos-òptims per a totes les categories de construcció rellevants.
Els Estats membres revisaran a temps els seus càlculs de cost òptim per a la revisió dels seus requisits mínims de rendiment energètic exigits per l'apartat 1 de l'article 4 de la Directiva 2010/31/UE.
Els resultats d'aquesta revisió es transmetran a la Comissió en l'informe previst en l'article 6 d'aquest Reglament.
Els Estats membres revisaran a temps els seus càlculs de cost òptim per a la revisió dels seus requisits mínims de rendiment energètic exigits per l'apartat 1 de l'article 4 de la Directiva 2010/31/UE.
2. Els resultats d'aquesta revisió es transmetran a la Comissió en l'informe previst per l'article 6 d'aquest Reglament.
Els Estats membres hauran de comunicar a la Comissió totes les dades d'aportació i els supòsits utilitzats per als càlculs i els resultats d'aquests càlculs, inclosos els factors de conversió d'energia primària aplicats, els resultats dels càlculs a nivell macroeconòmic i financer, l'anàlisi de sensibilitat a què es refereix l'apartat 5 de l'article 3 d'aquest Reglament i l'assumida evolució dels preus de l'energia i del carboni
Si el resultat de la comparació a què es refereix l'article 4 d'aquest Reglament demostra que els requisits mínims de rendiment energètic en vigor són significativament menys eficients que els nivells òptims de cost dels requisits mínims de rendiment energètic, l'informe inclourà qualsevol justificació de la diferència.En la mesura en què la diferència no es pugui justificar, l'informe anirà acompanyat d'un pla que esbossarà els passos adequats per reduir la diferència a una mida no significativa per la pròxima revisió. En aquest sentit, el nivell significativament menys eficient de requisits mínims de rendiment energètic en vigor es calcularà com la diferència entre la mitjana de tots els requisits mínims de rendiment energètic en vigor i la mitjana de tots els nivells de cost òptim del càlcul utilitzat com a referència nacional de tots els edificis de referència i tipus d'edificis utilitzats.
Els Estats membres poden fer ús de la plantilla d'informació prevista en l'Annex III d'aquest Reglament.
1. els Estats membres comunicaran a la Comissió totes les dades i els supòsits d'aportació utilitzats per als càlculs i els resultats d'aquests càlculs, incloent els factors de conversió d'energia primària aplicats, els resultats dels càlculs a nivell macroeconòmic i financer, l'anàlisi de sensibilitat a què es refereix l'apartat 5 de l'article 3 d'aquest Reglament i l'assumida evolució dels preus de l'energia i del carboni
2. Si el resultat de la comparació a què es refereix l'article 4 d'aquest Reglament demostra que els requisits mínims de rendiment energètic en vigor són significativament menys eficients que els nivells òptims de cost dels requisits mínims de rendiment energètic, l'informe inclourà qualsevol justificació de la diferència. En la mesura en què la diferència no es pugui justificar, l'informe anirà acompanyat d'un pla que esbossarà els passos adequats per reduir la diferència a una mida no significativa per la pròxima revisió. En aquest sentit, el nivell significativament menys eficient de requisits mínims de rendiment energètic en vigor es calcularà com la diferència entre la mitjana de tots els requisits mínims de rendiment energètic en vigor i la mitjana de tots els nivells de cost òptim del càlcul utilitzat com a referència nacional de tots els edificis de referència i tipus d'edificis utilitzats.
Els Estats membres poden fer ús de la plantilla d'informació prevista en l'Annex III d'aquest Reglament.
Aquest Reglament entrarà en vigor el 20è dia després de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.
S'aplicarà a partir del 9 de gener de 2013 als edificis ocupats per les autoritats públiques i a partir del 9 de juliol de 2013 a altres edificis excepte l'apartat 1 de l'article 6 d'aquest Reglament, que entrarà en vigor el 30 de juny de 2012, d'acord amb la Directiva 2010/31/EU EPBD article 5, apartat 2, paràgraf segon.
1. Aquest Reglament entrarà en vigor el 20è dia després de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.
S'aplicarà a partir del 9 de gener de 2013 als edificis ocupats per les autoritats públiques i a partir del 9 de juliol de 2013 a altres edificis excepte l'apartat 1 de l'article 6 d'aquest Reglament, que entrarà en vigor el 30 de juny de 2012, d'acord amb la Directiva 2010/31/EU EPBD article 5, apartat 2, paràgraf segon.