Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i en particular l'apartat 2 de l'article 148 del mateix,,
Tenint en compte la proposta de la Comissió Europea,,
Tenint en compte l'opinió del Parlament Europeu [E0001],,
Tenint en compte l'opinió del Comitè Econòmic i Social Europeu [E0002],,
Tenint en compte l'opinió del Comitè de les Regions [E0003],,
Tenint en compte l'opinió de la Comissió d'Ocupació [E0004],,
Atenent que:
(1) El Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) estipula en l'article 145 que els Estats membres i la Unió treballaran per a desenvolupar una estratègia coordinada per a l'ocupació i, en particular, per a promoure una mà d'obra qualificada, formada i adaptable, així com els mercats de treball que responguin al canvi econòmic i amb vista a aconseguir els objectius definits en l'article 3 del Tractat de la Unió Europea (TUE).Els Estats membres, tenint en compte les pràctiques nacionals relacionades amb les responsabilitats de la gestió i el treball, consideraran la promoció de l'ocupació com una qüestió de preocupació comuna i coordinaran la seva acció en aquest sentit dins del Consell, d'acord amb el que estableix l'article 148 del TFUE.
(2) L'article 8 del TFUE estableix que la Unió, en totes les seves activitats, ha d'eliminar les desigualtats i promoure la igualtat entre homes i dones, i que en la definició i aplicació de les seves polítiques i activitats, la Unió ha de tenir en compte els requisits relacionats amb la promoció d'un alt nivell d'ocupació, la garantia d'una protecció social adequada, la lluita contra l'exclusió social i un alt nivell d'educació i formació.
(3) El TFUE estableix que el Consell adoptarà directrius d'ocupació i directrius generals de política econòmica per a orientar les polítiques dels Estats membres.
(4) L'Estratègia de Lisboa, llançada l'any 2000, es basava en el reconeixement de la necessitat de la UE d'augmentar la seva ocupació, productivitat i competitivitat, alhora que millorava la cohesió social, davant la competència mundial, el canvi tecnològic, els reptes mediambientals i l'envelliment de la població.
(5) L'estratègia de Lisboa per al creixement i l'ocupació va ajudar a forjar el consens entorn de l'àmplia direcció de les polítiques econòmiques i d'ocupació de la UE. En virtut de l'estratègia, tant les directrius generals de política econòmica com les directrius d'ocupació van ser adoptades per la Decisió 2005/600/CE del Consell [E0005] i revisades en la Decisió 2008/618/CE [E0006], les 24 directrius van establir les bases dels Programes Nacionals de Reforma, assenyalant les prioritats clau de reforma macroeconòmica, microeconòmica i del mercat laboral per a la Unió en el seu conjunt, però l'experiència demostra que les directrius no van establir prioritats prou clares i que els vincles entre elles podrien haver estat més forts, la qual cosa limitava el seu impacte en la formulació de polítiques nacionals.
(6) La crisi financera i econòmica iniciada el 2008 ha comportat una important pèrdua de llocs de treball i de producció potencial, i ha provocat una dramàtica deterioració de les finances públiques; no obstant això, el Pla Europeu de Recuperació Econòmica ha ajudat els Estats membres a fer front a la crisi, en part a través d'un estímul fiscal coordinat, amb l'euro com a ancora per a l'estabilitat macroeconòmica; per tant, la crisi ha demostrat que, quan es reforça i fa efectiva la coordinació de les polítiques de la Unió, pot donar resultats significatius, i ha posat en relleu l'estreta interdependència de l'acompliment econòmic i laboral dels Estats membres.
(7) La Comissió va proposar establir una nova estratègia per a la dècada vinent, l'anomenada "Estratègia Europa 2020", per a permetre que la Unió surti reforçada de la crisi, i per a convertir la seva economia en un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, acompanyat d'un alt nivell d'ocupació, productivitat i cohesió social. 5 objectius principals, enumerats en les directrius pertinents, constitueixen objectius compartits que guien l'acció dels Estats membres, tenint en compte les seves posicions de partida relatives i les circumstàncies nacionals, i que també guien l'acció de la Unió.
(8) Com a part de les "estratègies de sortida" integrals de la crisi econòmica, els Estats membres haurien de dur a terme reformes ambicioses per garantir l'estabilitat macroeconòmica, la promoció de més i millors llocs de treball i la sostenibilitat de les finances públiques, millorar la competitivitat i la productivitat, reduir els desequilibris macroeconòmics i millorar el rendiment del mercat laboral.
(9) En el marc de l'Estratègia Europa 2020, els Estats membres i la Unió haurien d'aplicar reformes encaminades a un "creixement intel·ligent", és a dir, un creixement impulsat pel coneixement i la innovació, que tingui com a objectiu millorar la qualitat de l'educació i garantir l'accés de tots, així com reforçar la recerca, el rendiment de les empreses i millorar encara més el marc regulador a fi de promoure la innovació i la transferència de coneixement en tota la Unió, i que ajudi a convertir les idees creatives en productes, serveis i processos innovadors que puguin crear creixement, ocupació sostenible, cohesió territorial, econòmica i social, i abordar de forma més eficient els reptes de la societat europea i mundial.
(10) Les polítiques de la Unió i dels Estats membres, inclosos els seus programes de reforma, haurien d'aspirar a un "creixement sostenible", a construir una economia energètica i eficient en recursos, sostenible i competitiva, a una distribució justa dels costos i beneficis i a explotar el lideratge d'Europa en la carrera per desenvolupar nous processos i tecnologies, incloses les tecnologies ecològiques, i a implementar les reformes necessàries per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i utilitzar els recursos de manera eficient, que també ajudarà a prevenir la degradació ambiental i la pèrdua de biodiversitat, a millorar l'entorn empresarial, a estimular la creació de llocs de treball verds i a ajudar les empreses a modernitzar la seva base industrial.
(11) Les polítiques dels programes de reforma de la Unió i dels Estats membres també haurien de tenir com a objectiu el "creixement inclusiu", és a dir, la construcció d'una societat cohesionada en la qual les persones estiguin capacitades per a anticipar i gestionar el canvi i, en conseqüència, per a participar activament en la societat i en l'economia; per tant, les reformes dels Estats membres haurien de garantir l'accés i l'exclusió social mitjançant l'eliminació de barreres a la participació en el mercat laboral, especialment per a les dones, els treballadors d'edat avançada, els joves, les persones amb discapacitat i els immigrants legals; i garantir el funcionament efectiu dels mercats laborals, mitjançant la inversió en transicions reeixides, sistemes d'educació i formació, un desenvolupament adequat de les qualificacions, un augment de la qualitat de l'ocupació i la lluita contra la segmentació, la desocupació estructural, la desocupació juvenil i la inclusió activa per a prevenir i reduir la pobresa entre els grups amb més risc d'exclusió social, inclosos els nens i els joves, i, al mateix temps, adherir-se a la consolidació fiscal acordada, haurien d'estar en el centre dels programes de reforma dels Estats membres.
(12) L'augment de la participació de les dones en el mercat laboral és una condició prèvia per a impulsar el creixement i fer front als reptes demogràfics; per tant, una perspectiva visible d'igualtat de gènere, integrada en tots els àmbits polítics pertinents, és crucial per a l'aplicació de tots els aspectes de les directrius en els Estats membres; s'haurien de crear condicions per a donar suport a l'oferta de serveis d'atenció infantil adequats, assequibles i d'alta qualitat per als nens en edat preescolar; s'hauria d'aplicar el principi d'igualtat de retribució per als treballadors i treballadores per un mateix treball o treball d'igual valor.
(13) Les reformes estructurals de la Unió i dels Estats membres poden contribuir de manera efectiva al creixement i a l'ocupació si milloren la competitivitat de la Unió en l'economia mundial, obren noves oportunitats als exportadors europeus i proporcionen accés competitiu a importacions vitals, per la qual cosa les reformes haurien de tenir en compte les seves implicacions de competitivitat exterior per a fomentar el creixement europeu i la participació en mercats oberts i justos a tot el món.
(14) L'Estratègia Europa 2020 ha d'estar recolzada per un conjunt integrat de polítiques europees i nacionals, que els Estats membres i la Unió han d'aplicar de manera plena i oportuna, amb la finalitat d'aconseguir els efectes positius de les reformes estructurals coordinades i una contribució més coherent de les polítiques europees als objectius de l'estratègia general de la UE Les directrius principals d'Europa 2020 enumerades en les directrius pertinents haurien de guiar als Estats membres a l'hora de definir els seus propis objectius nacionals i els seus subobjectius, tenint en compte les seves posicions relatives de partida i les seves circumstàncies nacionals, i d'acord amb els seus procediments nacionals de presa de decisions, si així ho fan, els Estats membres poden voler recórrer als indicadors desenvolupats pel Comitè d'Ocupació o el Comitè de Protecció Social, segons correspongui.
(15) La política de cohesió i els seus fons estructurals es troben entre una sèrie d'importants mecanismes de lliurament per a aconseguir les prioritats d'un creixement intel·ligent, sostenible i integrador en els Estats membres i les regions; en les seves conclusions del 17 de juny de 2010, el Consell Europeu va destacar la importància de promoure la cohesió econòmica, social i territorial per a contribuir a l'èxit de la nova Estratègia Europa 2020.
(16) A l'hora de dissenyar i aplicar els seus Programes Nacionals de Reforma tenint en compte aquestes directrius, els Estats membres haurien de garantir una governança eficaç de la política d'ocupació, mentre que aquestes directrius estan dirigides als Estats membres, l'Estratègia Europa 2020 hauria d'aplicar-se, supervisar-se i avaluar-se, segons correspongui, en associació amb totes les autoritats nacionals, regionals i locals, associant estretament als parlaments, així com als interlocutors socials i representants de la societat civil, que contribuiran a l'elaboració dels Programes Nacionals de Reforma, a la seva aplicació i a la comunicació general sobre l'estratègia.
(17) Les directrius per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres, annexes a aquesta Decisió, estan intrínsecament relacionades amb les directrius per a les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió, annexes a la Recomanació del Consell de 13 de juliol de 2010 sobre les orientacions generals per a les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Unió [E0007], juntes, formen les directrius integrades per a Europa 2020.
(18) Aquestes noves directrius integrades s'ajusten a les conclusions del Consell Europeu, orienten de manera precisa als Estats membres en la definició dels seus programes nacionals de reforma i en l'aplicació de les reformes, reflectint la interdependència i d'acord amb el Pacte d'Estabilitat i Creixement. Les directrius d'ocupació haurien de constituir la base de les recomanacions específiques per a cada país que el Consell pugui dirigir als Estats membres de conformitat amb l'apartat 4 de l'article 148 del TFUE, en paral·lel amb les recomanacions específiques per a cada país dirigides als Estats membres de conformitat amb l'apartat 4 de l'article 121 d'aquest Tractat, a fi de formar un paquet coherent de recomanacions.
(19) El Comitè d'Ocupació i el Comitè de Protecció Social han de supervisar els progressos en relació amb l'ocupació i els aspectes socials de les directrius d'ocupació, d'acord amb els seus respectius mandats basats en el Tractat, que en particular haurien de basar-se en les activitats del mètode obert de coordinació en els àmbits de l'ocupació i de la protecció social i la inclusió social; a més, el Comitè d'Ocupació ha de mantenir un estret contacte amb altres instàncies preparatòries pertinents del Consell, inclòs l'àmbit de l'educació.
(20) Tot i que han d'elaborar-se cada any, aquestes directrius han de mantenir-se estables fins a 2014 per assegurar un enfocament en la implementació,
HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ:
S'adopten les directrius per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres, tal com s'estableixen en l'Annex.
Les directrius es tindran en compte en les polítiques d'ocupació dels Estats membres, que s'informaran en els Programes Nacionals de Reforma.
Aquesta decisió va dirigida als Estats membres.