Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
LA COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES,
Tenint en compte el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, i en particular el segon guió de l'article 211 del mateix,,
Atenent que:
(1) L'assumpció excessiva de riscos en la indústria dels serveis financers i, en particular, en els bancs i les empreses d'inversió ha contribuït al fracàs de les empreses financeres i als problemes sistèmics en els Estats membres i a nivell mundial, problemes que s'han estès a la resta de l'economia i han provocat uns costos elevats per a la societat.
(2) Encara que no és la causa principal de la crisi financera que es va desenvolupar en 2007 i 2008, hi ha un consens generalitzat que les pràctiques de remuneració inadequades en la indústria dels serveis financers també van induir l'assumpció excessiva de riscos i, per tant, van contribuir a pèrdues significatives de les principals empreses financeres.
(3) Les pràctiques de remuneració en una gran part de la indústria de serveis financers han estat en contra d'una gestió eficaç i sòlida dels riscos, pràctiques que tendien a recompensar els beneficis a curt termini i van donar incentius al personal per dur a terme activitats excessivament arriscades que proporcionaven majors ingressos a curt termini, mentre que exposaven les empreses financeres a majors pèrdues potencials a llarg termini.
(4) En principi, si els sistemes de gestió i control de riscos fossin forts i altament efectius, els incentius d'assumpció de riscos proporcionats per les pràctiques de remuneració serien coherents amb la tolerància al risc d'una empresa financera; no obstant això, tots els sistemes de gestió i control de riscos tenen limitacions i, com ha demostrat la crisi financera, poden no fer front als riscos creats per incentius inadequats, a causa de la creixent complexitat dels riscos i el ventall de maneres en què es pot assumir el risc; en conseqüència, és necessària una simple separació funcional entre les unitats de negoci i el personal responsable dels sistemes de gestió i control de riscos, però ja no és suficient.
(5) La creació d'incentius adequats dins del propi sistema de remuneració hauria de reduir la càrrega sobre la gestió del risc i augmentar la probabilitat que aquests sistemes es facin efectius, per la qual cosa és necessari establir principis sobre polítiques de remuneració sòlides.
(6) Donades les pressions competitives en el sector dels serveis financers i el fet que moltes empreses financeres operen de manera transfronterera, és important garantir que els principis sobre una política de remuneració sana s'apliquin de manera coherent en tots els Estats membres, però es reconeix que per a ser més eficaços, els principis sobre una política de remuneració sana haurien d'aplicar-se a escala mundial i de manera coherent.
(7) En la seva Comunicació al Consell Europeu de Primavera "Driving European Recovery" [E0001], la Comissió va presentar el seu pla per restaurar i mantenir un sistema financer estable i fiable, en particular, la Comunicació va anunciar que es presentaria una nova Recomanació sobre la remuneració en el sector dels serveis financers amb la finalitat de millorar la gestió de riscos en les empreses financeres i alinear els incentius salarials amb un rendiment sostenible.
(8) Aquesta Recomanació estableix principis generals aplicables a la política de remuneracions en el sector dels serveis financers i hauria d'aplicar-se a totes les empreses financeres que operen en el sector dels serveis financers.
(9) Aquests principis generals poden ser més rellevants per a determinades categories d'empreses financeres que per a unes altres, a la llum de les normatives i pràctiques comunes en la indústria de serveis financers existents, que han d'aplicar-se paral·lelament a qualsevol norma o regulació que reguli un sector financer específic, en particular les taxes i comissions rebudes per intermediaris i proveïdors de serveis externs en cas d'activitats externalitzades, ja que les pràctiques de compensació relacionades amb aquestes taxes i comissions ja estan parcialment cobertes per règims particulars, en particular la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 d'abril de 2004 sobre mercats d'instruments financers [E0002] i la Directiva 2002/92/CE del Parlament Europeu i del Consell de 9 de desembre de 2002 sobre mediació d'assegurances [E0003], sense perjudici dels drets, si escau, dels interlocutors socials en la negociació col·lectiva.
(10) Pel que fa a les empreses financeres els valors de les quals són admesos a cotitzar en un mercat regulat en el sentit de la Directiva 2004/39/CE en un o més Estats membres, aquesta Recomanació s'aplica a més i juntament amb la Recomanació 2004/913/CE de la Comissió, de 14 de desembre de 2004, per la qual es fomenta un règim adequat per a la remuneració dels administradors de societats cotitzades [E0004] i la Recomanació 2009/385/CE, de 30 d'abril de 2009, que complementa les Recomanacions 2004/913/CE i 2005/162/CE pel que fa al règim de remuneració dels administradors de societats cotitzades [E0005].
(11) La política de remuneració d'una empresa financera en particular també hauria d'estar vinculada a la grandària de l'empresa financera en qüestió, així com a la naturalesa i la complexitat de les seves activitats.
(12) S'hauria d'adoptar una política de remuneració centrada en el risc, que sigui coherent amb una gestió eficaç del risc i no comporti una exposició excessiva al risc.
(13) La política de remuneració ha d'abastar aquelles categories de personal les activitats professionals del qual tinguin un impacte material en el perfil de risc de l'empresa financera; per tal d'evitar incentius per a l'assumpció excessiva de riscos, s'han d'adoptar acords especials respecte a la remuneració d'aquestes categories de personal.
(14) La política de remuneració ha de tenir com a objectiu alinear els objectius personals dels membres del personal amb els interessos a llarg termini de l'empresa financera en qüestió. L'avaluació dels components basats en el rendiment de la remuneració ha de basar-se en el rendiment a llarg termini i ha de tenir en compte els riscos pendents associats a l'acompliment. L'avaluació de l'acompliment ha de fixar-se en un marc pluriennal, per exemple de tres a cinc anys, amb la finalitat de garantir que el procés d'avaluació es basi en el rendiment a llarg termini i que el pagament real dels components basats en el rendiment de la remuneració s'estengui al llarg del cicle econòmic de l'empresa.
(15) Les empreses financeres han de poder reclamar components variables de la remuneració que s'han concedit per un rendiment basat en dades que posteriorment s'han demostrat manifestament errònies.
(16) Com a principi general, els pagaments relacionats amb la terminació anticipada d'un contracte que s'adjudica sobre una base contractual no han de ser una recompensa per fallada. Per als directors d'empreses financeres cotitzades, s'han d'aplicar disposicions específiques sobre els pagaments de terminació establertes a la Recomanació 2009/385/CE.
(17) Per tal que la política de retribucions estigui d'acord amb els objectius, l'estratègia empresarial, els valors i els interessos a llarg termini de l'entitat financera, s'han de considerar altres factors, a part del rendiment financer, com el compliment dels sistemes i controls de l'entitat financera, així com el compliment de les normes que regeixen la relació amb els clients i inversors.
(18) La governança efectiva és una condició necessària perquè la política de remuneració sigui sòlida; el procés de presa de decisions respecte a la política de remuneració d'una empresa financera ha de ser internament transparent i ha de dissenyar-se de manera que s'evitin conflictes d'interessos i es garanteixi la independència de les persones implicades.
(19) L'òrgan de govern de l'empresa financera ha de tenir la responsabilitat última d'establir la política de retribució per al conjunt de l'empresa financera i supervisar-ne l'aplicació, per tal de proporcionar els coneixements necessaris, les funcions de control i, si escau, els departaments de recursos humans i els experts han d'implicar-se en el procés; en particular, les funcions de control han d'implicar-se en el disseny i la revisió de l'aplicació de la política de retribució, i han de ser recompensades adequadament per atreure persones qualificades i garantir la seva independència de les unitats de negoci que controlen.
(20) El control del disseny i l'aplicació de la política de remuneració és més probable que sigui eficaç si les parts interessades de l'empresa financera, inclosos, si escau, els representants dels empleats, estan degudament informats i involucrats en el procés d'establiment i seguiment de la política de remuneració.
(21) L'aplicació dels principis establerts en aquesta Recomanació ha de reforçar-se mitjançant una revisió de la supervisió a nivell nacional, per la qual cosa l'avaluació global del supervisor sobre la solidesa de l'empresa financera ha d'incloure l'avaluació del compliment de la política de remuneració de l'empresa financera amb els principis establerts en aquesta Recomanació.
(22) Els Estats membres han de garantir que les sucursals d'empreses financeres que tinguin la seva seu social o la seva seu en un tercer país i que operin en el territori d'un Estat membre estiguin subjectes a principis similars sobre política de remuneració que s'apliquen a les empreses financeres que tenen la seva seu social o la seva seu en el territori d'un Estat membre.
(23) Aquesta Recomanació hauria d'aplicar-se sense perjudici de les mesures que puguin adoptar els Estats membres respecte a les polítiques de remuneració de les empreses financeres que es beneficien de l'ajuda estatal.
(24) La notificació de mesures per part dels Estats membres d'acord amb aquesta Recomanació hauria d'incloure un termini clar perquè les empreses financeres adoptin polítiques de remuneració d'acord amb els principis establerts en aquesta Recomanació,
AQUÍ ES RECOMANA: