Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, i en particular els seus articles 31 i 32,,
Tenint en compte la proposta de la Comissió, elaborada després d'obtenir l'opinió d'un grup de persones designades pel Comitè Científic i Tècnic d'entre els experts científics dels Estats membres, i després d'haver consultat al Comitè Econòmic i Social Europeu [E0001],,
Tenint en compte l'opinió del Parlament Europeu [E0002],,
Atenent que:
(1) La lletra b) de l'article 2 del Tractat preveu l'establiment de normes de seguretat uniformes per a protegir la salut dels treballadors i del públic en general.
(2) L'article 30 del Tractat preveu l'establiment de normes bàsiques dins de la Comunitat per a la protecció de la salut dels treballadors i del públic en general contra els perills derivats de les radiacions ionitzants.
(3) La Directiva 96/29/Euratom del Consell, de 13 de maig de 1996, per la qual s'estableixen normes bàsiques de seguretat per a la protecció de la salut dels treballadors i del públic en general contra els perills derivats de la radiació ionitzant [E0003] estableix les normes bàsiques de seguretat, les disposicions de la qual s'han complementat amb una legislació més específica.
(4) Tal com reconeix "el Tribunal de Justícia" de les Comunitats Europees (d'ara endavant, el Tribunal de Justícia) en la seva jurisprudència [E0004], la Comunitat comparteix competències, juntament amb els seus Estats membres, en els àmbits coberts pel Conveni sobre Seguretat Nuclear [E0005].
(5) Com reconeix el Tribunal de Justícia en la seva jurisprudència, les disposicions del capítol 3 del Tractat, relatives a la salut i la seguretat, formen un tot coherent que confereix a la Comissió poders d'un abast considerable per a protegir la població i el medi ambient contra els riscos de contaminació nuclear.
(6) Com reconeix el Tribunal de Justícia en la seva jurisprudència, les tasques imposades a la Comunitat per la lletra b) de l'article 2 del Tractat d'establir normes de seguretat uniformes per a protegir la salut de la població i dels treballadors no significa que, una vegada definides aquestes normes, un Estat membre no pugui preveure mesures de protecció més estrictes.
(7) La Decisió 87/600/Euratom del Consell, de 14 de desembre de 1987, sobre els acords comunitaris per a l'intercanvi primerenc d'informació en cas d'emergència radiològica [E0006] estableix un marc per a la notificació i el subministrament d'informació que han d'utilitzar els Estats membres amb la finalitat de protegir el públic en general en cas d'emergència radiològica.
(8) La responsabilitat nacional dels Estats membres en matèria de seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears és el principi fonamental sobre el qual s'ha desenvolupat la normativa en matèria de seguretat nuclear a nivell internacional, tal com avala el Conveni sobre seguretat nuclear; aquest principi de responsabilitat nacional, així com el principi de responsabilitat primordial del titular de la llicència per a la seguretat nuclear d'una instal·lació nuclear sota la supervisió de la seva autoritat reguladora nacional competent, ha de reforçar-se i el paper i la independència de les autoritats reguladores competents mitjançant aquesta Directiva.
(9) Cada Estat membre pot decidir sobre la seva combinació energètica d'acord amb les polítiques nacionals pertinents.
(10) Quan es desenvolupi el marc nacional adequat d'acord amb aquesta Directiva, es tindran en compte les circumstàncies nacionals.
(11) Els Estats membres ja han aplicat mesures que els permeten aconseguir un alt nivell de seguretat nuclear dins de la Comunitat.
(12) Encara que aquesta Directiva es refereix principalment a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears, també és important garantir la gestió segura del combustible gastat i els residus radioactius, fins i tot en les instal·lacions d'emmagatzematge i eliminació.
(13) Els Estats membres haurien d'avaluar, si escau, els principis fonamentals de seguretat pertinents establerts per l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica [E0008] que haurien de constituir un marc de pràctiques que els Estats membres haurien de tenir en compte a l'hora d'aplicar aquesta Directiva.
(14) És útil basar-se en el procés en el qual les autoritats nacionals de seguretat dels Estats membres que tenen centrals nuclears en el seu territori han estat treballant junts en el context de l'Associació de Reguladors Nuclears d'Europa Occidental (WENRA) i han definit molts nivells de referència de seguretat per als reactors d'energia.
(15) Després de la invitació del Consell a crear un Grup d'Alt Nivell a escala de la UE, tal com consta en les seves Conclusions del 8 de maig de 2007 sobre seguretat nuclear i gestió segura del combustible nuclear gastat i els residus radioactius, el Grup Europeu de Reguladors de Seguretat Nuclear (ENSREG) va ser establert per la Decisió 2007/530/Euratom del 17 de juliol de 2007 sobre la creació del Grup Europeu d'Alt Nivell sobre seguretat nuclear i gestió de residus [E0009] per a contribuir a la consecució dels objectius comunitaris en l'àmbit de la seguretat nuclear.
(16) És útil establir una estructura unificada per als informes dels Estats membres a la Comissió sobre l'aplicació d'aquesta Directiva, ja que, donada l'àmplia experiència dels seus membres, ENSREG podria fer una valuosa contribució en aquest sentit, facilitant així la consulta i la cooperació de les autoritats reguladores nacionals.
(17) El 15 d'octubre de 2008 en la seva cinquena reunió, la ENSREG va adoptar 10 principis que s'utilitzaran en l'elaboració d'una Directiva sobre seguretat nuclear, com s'assenyala en les seves actes de data 20 de novembre de 2008.
(18) Els avanços en tecnologia nuclear, les lliçons apreses de l'experiència operativa i la recerca sobre seguretat i les millores en els marcs reguladors podrien tenir el potencial de millorar encara més la seguretat; d'acord amb el compromís de mantenir i millorar la seguretat, els Estats membres haurien de tenir en compte aquests factors a l'hora d'ampliar el seu programa d'energia nuclear o decidir utilitzar l'energia nuclear per primera vegada.
(19) L'establiment d'una forta cultura de seguretat dins d'una instal·lació nuclear és un dels principis fonamentals de gestió de seguretat necessaris per aconseguir el seu funcionament segur.
(20) El manteniment i el desenvolupament ulterior de l'experiència i les habilitats en seguretat nuclear haurien de basar-se, entre altres coses, en un procés d'aprenentatge de l'experiència operativa passada i utilitzant els desenvolupaments metodològics i científics, segons correspongui.
(21) En el passat, les autoavaluacions s'han dut a terme en els Estats membres en estreta relació amb les revisions internacionals per parells sota els auspicis de l'OIEA com a Equip de Revisió Reguladora Internacional o missions del Servei de Revisió Reguladora Integrada. Aquestes autoavaluacions han de ser convidades pels Estats membres de manera voluntària en l'esperit d'obertura i transparència. Les autoavaluacions i les revisions per homòlegs internacionals han de tenir com a objectiu enfortir i millorar el marc nacional de les instal·lacions nuclears en el seu territori. Les autoavaluacions seguides de les revisions per homòlegs internacionals no són una inspecció ni una auditoria, sinó un mecanisme d'aprenentatge mutu que accepta diferents enfocaments de l'organització i les pràctiques d'un Estat membre que contribueix a garantir un règim de seguretat nuclear sòlid.
(22) De conformitat amb el punt 34 de l'Acord Interinstitucional sobre la millora de la legislació [E0010], s'anima als Estats membres a elaborar, per si mateixos i en interès de la Comunitat, les seves pròpies taules que il·lustren, en la mesura que sigui possible, la correlació entre aquesta Directiva i les mesures de transposició i a fer-les públiques,
HA ADOPTAT AQUESTA DIRECTIVA:
Els objectius d'aquesta Directiva són:(a) establir un marc comunitari per a mantenir i promoure la millora contínua de la seguretat nuclear i la seva regulació;(b) garantir que els Estats membres estableixin disposicions nacionals adequades per a un alt nivell de seguretat nuclear per a protegir els treballadors i al públic en general dels perills derivats de les radiacions ionitzants de les instal·lacions nuclears.
Aquesta Directiva s'aplicarà a qualsevol instal·lació nuclear civil que operi sota una llicència, tal com es defineix en l'apartat 4 de l'article 3 en totes les fases contemplades en aquesta llicència.
Aquesta Directiva no impedeix que els Estats membres adoptin mesures de seguretat més estrictes en la matèria contemplada en aquesta Directiva, de conformitat amb el Dret comunitari.
Aquesta Directiva complementa les normes bàsiques a les quals es refereix l'article 30 del Tractat pel que fa a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears i sense perjudici de la Directiva 96/29/Euratom.
Aquesta Directiva s'aplicarà a qualsevol instal·lació nuclear civil que operi sota una llicència, tal com es defineix en l'apartat 4 de l'article 3 en totes les fases contemplades en aquesta llicència.
2. Aquesta Directiva no impedeix que els Estats membres adoptin mesures de seguretat més estrictes en la matèria contemplada en aquesta Directiva, de conformitat amb el Dret comunitari.
Aquesta Directiva complementa les normes bàsiques a les quals es refereix l'article 30 del Tractat pel que fa a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears i no perjudica la Directiva 96/29/Euratom.
Als efectes d'aquesta Directiva s'aplicaran les següents definicions: 1. "instal·lació nuclear" significa: 2. "seguretat nuclear" significa l'assoliment de les condicions de funcionament adequades, la prevenció d'accidents i la mitigació de les conseqüències d'accidents, resultant en la protecció dels treballadors i del públic en general dels perills derivats de les radiacions ionitzants de les instal·lacions nuclears; 3. "autoritat reguladora competent" significa una autoritat o un sistema d'autoritats designades en un Estat membre en l'àmbit de la regulació de la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears, tal com es refereix l'article 5. 5. "llicència" significa qualsevol document legal concedit sota la jurisdicció d'un Estat membre per atorgar la responsabilitat de l'emplaçament, el disseny, la construcció, la posada en marxa o el desmantellament d'una instal·lació nuclear; 5. "titular" significa una persona jurídica o natural que té la responsabilitat general d'una instal·lació nuclear segons s'especifica en una llicència.
Els Estats membres han d'establir i mantenir un marc legislatiu, reglamentari i organitzatiu nacional (d'ara endavant, el "marc nacional") per a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears que assigni responsabilitats i estableixi la coordinació entre els organismes estatals pertinents. El marc nacional ha d'establir responsabilitats per a: (a) l'adopció dels requisits nacionals de seguretat nuclear. La determinació sobre com s'adopten i a través de quin instrument s'apliquen depèn de la competència dels Estats membres; (b) la provisió d'un sistema de concessió de llicències i prohibició de funcionament de les instal·lacions nuclears sense llicència; (c) la provisió d'un sistema de supervisió de la seguretat nuclear; (d) accions d'execució, inclosa la suspensió de l'operació i la modificació o revocació d'una llicència.
Els Estats membres han de garantir que el marc nacional es mantingui i millori quan sigui apropiat, tenint en compte l'experiència operativa, els coneixements obtinguts de les anàlisis de seguretat per a l'explotació d'instal·lacions nuclears, el desenvolupament de tecnologia i els resultats de la recerca en matèria de seguretat, quan estigui disponible i sigui rellevant.
Els Estats membres han d'establir i mantenir un marc legislatiu, reglamentari i organitzatiu nacional (d'ara endavant, el "marc nacional") per a la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears que assigni responsabilitats i estableixi la coordinació entre els organismes estatals pertinents. El marc nacional ha d'establir responsabilitats per a: (a) l'adopció dels requisits nacionals de seguretat nuclear. La determinació sobre com s'adopten i a través de quin instrument s'apliquen recau en la competència dels Estats membres; (b) la provisió d'un sistema de concessió de llicències i prohibició de funcionament de les instal·lacions nuclears sense llicència; (c) la provisió d'un sistema de supervisió de la seguretat nuclear; (d) accions d'execució, inclosa la suspensió de l'operació i la modificació o revocació d'una llicència.
2. els Estats membres han de garantir que el marc nacional es mantingui i millori quan sigui apropiat, tenint en compte l'experiència operativa, els coneixements obtinguts de les anàlisis de seguretat per al funcionament de les instal·lacions nuclears, el desenvolupament de la tecnologia i els resultats de la recerca en matèria de seguretat, quan estigui disponible i sigui rellevant.
Els Estats membres establiran i mantindran una autoritat reguladora competent en l'àmbit de la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears.
Els Estats membres garantiran que l'autoritat reguladora competent estigui funcionalment separada de qualsevol altre organisme o organització interessat en la promoció, o la utilització de l'energia nuclear, inclosa la producció d'electricitat, amb la finalitat de garantir una independència efectiva de la influència indeguda en la seva presa de decisions reguladores.
Els Estats membres han de garantir que l'autoritat reguladora competent gaudeixi de les competències legals i els recursos humans i financers necessaris per complir amb les seves obligacions en relació amb el marc nacional descrit en l'apartat 1 de l'article 4 amb la deguda prioritat en matèria de seguretat, inclosa la facultat i els recursos per a: (a) exigir al titular de la llicència que compleixi amb els requisits nacionals de seguretat nuclear i els termes de la llicència corresponent; (b) requerir la demostració d'aquest compliment, inclosos els requisits en els apartats 2 a 5 de l'article 6; (c) verificar aquest compliment a través d'avaluacions i inspeccions reguladores; i (d) dur a terme accions d'execució reguladora, inclosa la suspensió del funcionament de la instal·lació nuclear d'acord amb les condicions definides pel marc nacional a què es refereix l'article 4(1).
1. Els Estats membres establiran i mantindran una autoritat reguladora competent en l'àmbit de la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears.
2. els Estats membres garantiran que l'autoritat reguladora competent estigui funcionalment separada de qualsevol altre organisme o organització que tingui a veure amb la promoció, o la utilització de l'energia nuclear, inclosa la producció d'electricitat, amb la finalitat de garantir una independència efectiva de la influència indeguda en la seva presa de decisions reguladores.
Els Estats membres han de garantir que l'autoritat reguladora competent gaudeixi de les competències legals i els recursos humans i financers necessaris per complir amb les seves obligacions en relació amb el marc nacional descrit en l'apartat 1 de l'article 4 amb la deguda prioritat en matèria de seguretat, inclosa la facultat i els recursos per a: (a) exigir al titular de la llicència que compleixi amb els requisits nacionals de seguretat nuclear i els termes de la llicència corresponent; (b) requerir la demostració d'aquest compliment, inclosos els requisits en els apartats 2 a 5 de l'article 6; (c) verificar aquest compliment a través d'avaluacions i inspeccions reguladores; i (d) dur a terme accions d'execució reguladora, inclosa la suspensió del funcionament de la instal·lació nuclear d'acord amb les condicions definides pel marc nacional a què es refereix l'article 4(1).
Els Estats membres han de garantir que la responsabilitat principal de la seguretat nuclear d'una instal·lació nuclear recau en el titular de la llicència, responsabilitat que no pot delegar-se.
Els Estats membres han de garantir que el marc nacional establert exigeixi als titulars de llicències, sota la supervisió de l'autoritat reguladora competent, que avaluïn i verifiquin regularment i millorin contínuament, fins on sigui raonablement possible, la seguretat nuclear de les seves instal·lacions nuclears de manera sistemàtica i verificable.
Les avaluacions a què fa referència l'apartat 2 inclouen la verificació que hi ha mesures per a la prevenció d'accidents i la mitigació de les conseqüències d'accidents, inclosa la verificació de les barreres físiques i els procediments administratius de protecció del titular de la llicència que haurien de fallar davant els treballadors i el públic en general es veurien significativament afectats per les radiacions ionitzants.
Els Estats membres garantiran que el marc nacional establert exigeixi que els titulars de llicències estableixin i apliquin sistemes de gestió que donin la deguda prioritat a la seguretat nuclear i que siguin verificats periòdicament per l'autoritat reguladora competent.
Els Estats membres garantiran que el marc nacional establert exigeixi als titulars de llicències que prevegin i mantinguin els recursos financers i humans adequats per a complir les seves obligacions respecte a la seguretat nuclear d'una instal·lació nuclear, establerts en els apartats 1 a 4.
Els Estats membres han de garantir que la responsabilitat principal de la seguretat nuclear d'una instal·lació nuclear recau en el titular de la llicència, responsabilitat que no pot delegar-se.
Els Estats membres han de garantir que el marc nacional establert exigeixi als titulars de llicències, sota la supervisió de l'autoritat reguladora competent, que avaluïn i verifiquin regularment i millorin contínuament, fins on sigui raonablement possible, la seguretat nuclear de les seves instal·lacions nuclears de manera sistemàtica i verificable.
3. Les avaluacions a què fa referència l'apartat 2 inclouen la verificació que s'apliquen mesures per a la prevenció d'accidents i la mitigació de les conseqüències d'accidents, inclosa la verificació de les barreres físiques i els procediments administratius de protecció del titular de la llicència que haurien de fallar davant els treballadors i el públic en general es veurien significativament afectats per les radiacions ionitzants.
Els Estats membres han de garantir que el marc nacional establert exigeixi que els titulars de llicències estableixin i apliquin sistemes de gestió que donin la deguda prioritat a la seguretat nuclear i que siguin verificats periòdicament per l'autoritat reguladora competent.
Els Estats membres han de garantir que el marc nacional establert exigeixi als titulars de llicències que prevegin i mantinguin els recursos financers i humans adequats per a complir les seves obligacions respecte a la seguretat nuclear d'una instal·lació nuclear, establerts en els apartats 1 a 4.
Els Estats membres han de garantir que el marc nacional establert exigeixi que totes les parts estableixin acords per a l'educació i la formació perquè el seu personal tingui responsabilitats relacionades amb la seguretat nuclear de les instal·lacions nuclears, amb la finalitat de mantenir i continuar desenvolupant coneixements i habilitats en matèria de seguretat nuclear.
Els Estats membres han de garantir que la informació relativa a la regulació de la seguretat nuclear es posi a la disposició dels treballadors i del públic en general, inclosa l'obligació de garantir que l'autoritat reguladora competent informa el públic en els àmbits de la seva competència. La informació es posarà a la disposició del públic d'acord amb la legislació nacional i les obligacions internacionals, sempre que això no posi en perill altres interessos com, entre altres, la seguretat, reconeguda en la legislació nacional o en les obligacions internacionals.
Els Estats membres presentaran un informe a la Comissió sobre l'aplicació d'aquesta Directiva per primera vegada abans del 22 de juliol de 2014, i cada tres anys després, aprofitant els cicles de revisió i presentació d'informes en virtut del Conveni sobre Seguretat Nuclear.
Sobre la base dels informes dels Estats membres, la Comissió presentarà un informe al Consell i al Parlament Europeu sobre els progressos realitzats en l'aplicació d'aquesta Directiva.
Els Estats membres han d'organitzar almenys cada 10 anys l'autoavaluació periòdica del seu marc nacional i de les autoritats reguladores competents i convidar a una revisió internacional per homòlegs dels segments rellevants del seu marc nacional i/o autoritats amb l'objectiu de millorar contínuament la seguretat nuclear.
Els Estats membres presentaran un informe a la Comissió sobre l'aplicació d'aquesta Directiva per primera vegada abans del 22 de juliol de 2014, i cada tres anys a partir de llavors, aprofitant els cicles de revisió i presentació d'informes en virtut del Conveni sobre Seguretat Nuclear.
2. Sobre la base dels informes dels Estats membres, la Comissió presentarà un informe al Consell i al Parlament Europeu sobre els progressos realitzats en l'aplicació d'aquesta Directiva.
Els Estats membres han d'organitzar almenys cada 10 anys l'autoavaluació periòdica del seu marc nacional i de les autoritats reguladores competents i convidar a una revisió internacional per homòlegs dels segments rellevants del seu marc nacional i/o autoritats amb l'objectiu de millorar contínuament la seguretat nuclear.
Els Estats membres hauran d'aplicar les lleis, reglaments i disposicions administratives necessàries per a complir aquesta Directiva abans del 22 de juliol de 2011.
Quan els Estats membres adoptin aquestes mesures, hauran de contenir una referència a aquesta Directiva o hauran d'anar acompanyades d'aquesta referència en ocasió de la seva publicació oficial.
Els Estats membres han de comunicar a la Comissió el text de les principals disposicions de la legislació nacional que adoptin en l'àmbit cobert per aquesta Directiva i de les posteriors modificacions d'aquestes disposicions.
Els Estats membres han d'aplicar les lleis, reglaments i disposicions administratives necessàries per complir amb aquesta Directiva abans del 22 de juliol de 2011.
2. Els Estats membres comunicaran a la Comissió el text de les principals disposicions de la legislació nacional que adoptin en l'àmbit cobert per aquesta Directiva i de les posteriors modificacions d'aquestes disposicions.
Aquesta Directiva entrarà en vigor el vintè dia després de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.
Aquesta Directiva va dirigida als Estats membres.