Decisió de la Comissió de 16 de març de 2004 relativa a l'ajuda que Itàlia està planejant aplicar per a fer front a la crisi del presseguer al Piemont (notificada en el document número C(2004) 473) (Només el text italià és autèntic) (2005/313/CE)

LA COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES,

Tenint en compte el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, i en particular el primer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 88 del mateix,,

Després d'haver demanat a les parts interessades que presentin els seus comentaris d'acord amb aquest article,,

Atenent que:

(1) Per carta datada el 20 de setembre de 2002, registrada com a rebuda el 25 de setembre de 2002, la Representació Permanent d'Itàlia davant la Unió Europea va notificar a la Comissió l'ajuda destinada a fer front a la crisi de creixement del préssec al Piemont.

(2) Per cartes del 10 d'abril de 2003, registrades com a rebudes el 15 d'abril de 2003, i del 7 d'agost de 2003, registrades com a rebudes el 8 d'agost de 2003, la Representació Permanent italiana davant la Unió Europea va remetre a la Comissió la informació addicional que havia sol·licitat a les autoritats italianes per cartes del 13 de novembre de 2002 i del 5 de juny de 2003.

(3) Per carta de 2 d'octubre de 2003, la Comissió va informar a Itàlia de la seva decisió d'iniciar el procediment previst en l'apartat 2 de l'article 88 del Tractat respecte a l'ajuda en qüestió.

(4) La decisió de la Comissió d'iniciar el procediment es va publicar en el Diari Oficial de la Unió Europea [E0001] i la Comissió va convidar als interessats a presentar els seus comentaris sobre l'ajuda en qüestió.

(5) La Comissió no ha rebut comentaris sobre l'ajuda de les parts interessades.

(6) La mesura en qüestió s'havia presentat com a resultat de les condicions meteorològiques adverses, i en particular de les tempestes de calamarsa, que van afectar el Piemont en 2002 i van danyar els cultius de préssec i nectarina, i va consistir inicialment en la retirada del mercat de 6000 tones de fruita (pecs i nectarines) per a convertir-se en compost, mesura que, segons les autoritats italianes, hauria d'haver estat qualificada per a la derogació prevista en la lletra b) de l'apartat 2 de l'article 87 del Tractat.

(7) Les operacions de retirada van tenir lloc els dies 25, 26, 27 i 30 de setembre de 2002. Les quantitats retirades van ascendir a 204,16 tones de préssecs (valor: 18782) i 977,94 tones de nectarines (valor: 89970,48). La quantitat total retirada va ascendir a 1182,10 tones de fruita. Com l'ajuda prevista va ser de 0,092 euros per quilo retirat, l'assignació pressupostària destinada a la mesura va ser de 108752 euros.

(8) Segons la informació continguda en la notificació, els productors als quals s'aplicaria la mesura són membres de l'organització Asprofrut [E0002] que, com a resultat de les condicions meteorològiques adverses esmentades, van incórrer en pèrdues superiors al 30% de la seva producció històrica mitjana.

(9) La producció regional mitjana dels tres anys anteriors va ascendir a 144692 tones (86059 tones de préssecs i 58633 tones de nectarines).

(10) A la llum de la informació continguda en la notificació sembla que el motiu de l'ús de les ajudes estatals és el fet que:

(11) La Comissió ha iniciat el procediment previst en l'apartat 2 de l'article 88 del Tractat perquè posava en dubte la compatibilitat del règim amb el mercat comú.

(12) El primer factor que va portar a la Comissió a dubtar de la compatibilitat de l'ajuda amb el mercat comú va ser el fet que, segons la informació proporcionada per les autoritats italianes durant l'intercanvi de correspondència amb la Comissió, es va fer cada vegada més evident que la difícil situació no es devia a les condicions meteorològiques, sinó al desenvolupament desfavorable del comerç, és a dir, un factor que cau dins dels riscos normals associats a l'agricultura (per exemple, en la seva carta del 7 d'agost de 2003 les autoritats italianes van dir que la difícil situació es devia més a les condicions del mercat que a una caiguda de la producció; a més, la pèrdua s'ha calculat en termes de volum de negoci i no de producció -vegeu el considerant 13 a continuació).

(13) El segon factor que va portar a la Comissió a dubtar de la compatibilitat de l'ajuda amb el mercat comú va ser el fet que les autoritats italianes, després de referir-se a una pèrdua en relació amb la producció històrica mitjana, van reconèixer que la pèrdua s'havia calculat en relació amb la facturació de les empreses, mentre que el punt 11.3 de les directrius comunitàries per a l'ajuda estatal al sector agrícola (d'ara endavant les directrius) [E0004], que serveixen de base per a l'avaluació de l'ajuda per a compensar als agricultors per les pèrdues causades per condicions meteorològiques adverses, descriu un mètode de càlcul de les pèrdues relatives a les pèrdues de producció (el factor "preu" només es té en compte quan s'ha determinat la pèrdua a nivell de producció).

(14) El tercer factor que va portar a la Comissió a dubtar de la compatibilitat de l'ajuda amb el mercat comú va ser el fet que, segons les estimacions facilitades per les autoritats italianes, la producció mitjana de préssecs i nectarines en 2002 anava a ser superior a la dels tres anys anteriors, mentre que segons el punt 11.3.1 de les directrius l'ajuda només està permesa si els danys arriben al 20% de la producció normal en les zones menys afavorides i al 30% en altres àrees (com s'indica en el considerant 9, la producció regional mitjana dels tres anys anteriors a l'esdeveniment havia ascendit a 144692 tones, 86059 tones per als préssecs i 58633 tones per a les nectarines; per a 2002 s'havien estimat en 147300 tones, 86300 tones per als préssecs i 61000 tones per a les nectarines).

(15) El quart factor que va portar a la Comissió a dubtar de la compatibilitat de l'ajuda amb el mercat comú va ser l'elecció d'anys utilitzats per a determinar la producció per a un any normal amb la finalitat de calcular la producció bruta en un any normal amb referència a la producció bruta mitjana en els tres anys anteriors a la del clima advers esmentat anteriorment, mentre que les autoritats italianes han calculat la pèrdua incorreguda per la seva pròpia admissió, mentre que les explotacions productores d'aquests dos tipus de fruita van obtenir, al llarg dels tres anys en qüestió, subsidis de tipus d'interès sobre els préstecs concedits per a compensar els danys causats per un clima advers que representava almenys el 35% de la producció bruta que s'havia pogut comercialitzar i que, com a corol·lari, un agricultor la totalitat de la qual s'havia vist afectada podria haver rebut ajuda per a tots els seus cultius, excepte els préssecs i les nectarines.

(16) El cinquè factor que va portar a la Comissió a dubtar de la compatibilitat de l'ajuda amb el mercat comú va ser l'adequació del mètode de càlcul de l'ajuda a pagar (0,002 euros per quilo), que les autoritats italianes havien utilitzat només els preus mitjans del mercat al setembre de 2002 per als productes envasats frescos (0,00 euros per quilo per a les nectarines i 0,45 euros per quilo per als préssecs) i no els preus mitjans per als tres anys anteriors a l'esdeveniment, excloent qualsevol any en el qual s'hagués pagat una compensació a causa de les condicions meteorològiques adverses, tal com es prescriu en el punt 11.3.2 de les directrius, perquè segons les autoritats italianes el preu de cost per quilo de producte es va estimar en aproximadament el 50% del preu de mercat, i tenint en compte aquesta informació, la Comissió només va poder constatar que el punt 11.3.2 de les directrius semblava no haver estat observat i concloure que l'ajuda semblava estar destinada a compensar les pèrdues que es devien no a una pèrdua de producció sinó al desenvolupament desfavorable del mercat.

(17) També en aquest punt, la Comissió ha expressat dubtes sobre l'adequació de la base per al càlcul de l'ajuda perquè les autoritats italianes no havien proporcionat cap detall de les deduccions per als costos no incorreguts per l'agricultor a causa del clima advers o de les quantitats rebudes en virtut d'una pòlissa d'assegurança i de qualsevol ajuda directa rebuda, mentre que aquestes reduccions es prescriuen en els punts 11.3.2 i 11.3.6 de les directrius.

(18) El sisè factor que va portar a la Comissió a dubtar de la compatibilitat de l'ajuda amb el mercat comú amb el compliment del punt 11.3.8 de les directrius, segons el qual, quan l'ajuda es paga a una organització de productors, l'import no ha d'excedir la pèrdua real incorreguda per l'agricultor; el concepte de pèrdua real es va posar en qüestió a la vista dels dubtes esmentats (pèrdua de volum de negoci i no de producció; mètode de càlcul de les pèrdues no del tot fiable); a més, atès que les autoritats italianes han indicat que l'organització de productors pagaria l'ajuda íntegrament als agricultors, després de deduir els costos en què s'havia incorregut, no ha estat capaç, en absència de detalls complets, de determinar si els costos en qüestió, la naturalesa dels quals quedava per especificar, no eren excessius, i si l'ajuda pagada a l'organització de productors en qüestió s'havia transferit a aquesta última en proporció a les pèrdues incorregudes.

(19) El setè factor que va portar a la Comissió a dubtar de la compatibilitat de l'ajuda amb el mercat comú es referia a l'existència d'una presumpció d'infracció de les normes que regeixen l'organització comuna del mercat de fruites i hortalisses establertes en el Reglament (CE) núm. 2200/96, atès que les organitzacions de productors de la regió del Piemont ja havien esgotat les possibilitats de retirada previstes en aquest Reglament (vegeu el considerant 10), la concessió d'ajudes estatals per a retirades que incloïen un excés de les possibilitats establertes, hauria estat contrària a les normes que regeixen l'organització comuna del mercat de fruites i hortalisses i hauria pertorbat el bon funcionament del mercat comú, segons el punt 3.2 de les directrius, la Comissió no pot, sota cap circumstància, aprovar una ajuda incompatible amb les normes que regeixen una organització comuna del mercat o que interferiria en el seu correcte funcionament.

(20) Finalment, la Comissió no ha estat capaç, en absència d'informació adequada, de determinar si l'ajuda ja s'havia pagat i si es podia agregar amb altres ajudes amb els mateixos objectius.

(21) Per carta del 16 de gener de 2004, registrada com a rebuda el 19 de gener de 2004, la Representació Permanent d'Itàlia a la Unió Europea va remetre a la Comissió una carta de les autoritats italianes en la qual aquestes van presentar els seus comentaris sobre l'ajuda en qüestió després de l'inici del procediment previst en l'apartat 2 de l'article 88 del Tractat.

(22) Pel que fa a la deducció dels costos no incorreguts per l'agricultor (vegeu el considerant 17 anterior), les autoritats italianes han posat l'accent que, atès que el problema no era de no producció, s'havien completat totes les etapes del cultiu i s'havien incorregut en els seus costos.

(23) En relació amb la necessitat d'evitar la sobrecompensació per les pèrdues sofertes (vegeu els considerants 15 i 16), les autoritats italianes van dir que, deixant de banda la inadequació del mètode de càlcul utilitzat, consideraven que havien proporcionat xifres que feien molt poc probable que hi hagués una sobrecompensació, i van reiterar també que, a la vista de la desproporció entre l'import de l'ajuda i el preu de mercat utilitzat, i el fet que el preu de cost correspon al voltant de la meitat del preu de mercat, era difícil considerar que les pèrdues en el sector eren massa petites per a la concessió d'ajudes.

(24) Finalment, pel que fa al compliment del punt 11.3.8 de les directrius (vegeu el considerant 18), les autoritats italianes van dir que l'ajuda s'assignaria en relació amb la pèrdua incorreguda (determinada en funció de la quantitat lliurada) pels membres de l'organització de productors, i que haurien comprovat que la part de l'ajuda retinguda per l'organització de productors estava destinada a cobrir únicament els costos en què havia incorregut.

(25) La carta enviada el 16 de gener de 2004 per la Representació Permanent d'Itàlia a la Unió Europea conté també les reaccions de l'organització de productors que podria haver-se qualificat per a l'ajuda (Asprofrut), en la qual s'assenyala que l'any 2002 va ser especialment difícil, sobretot a causa de les condicions meteorològiques a la regió a l'agost i de les tempestes que van afectar els països d'Europa central al mateix temps que es troben entre els seus clients habituals, destacant que s'havia aplicat a la regió i s'havia autoritzat a retirar del mercat un producte que no va resultar danyat per la calamarsa, i de conformitat amb les normes de comercialització comunitàries, encara que s'havia requalificat com a producte industrial a causa de la deterioració que s'havia produït entre la data de presentació de la sol·licitud de retirada i l'inici de les operacions de retirada reals.

(26) Segons l'apartat 1 de l'article 87 del Tractat, qualsevol ajuda concedida pels Estats o a través de recursos estatals de qualsevol forma que distorsioni o amenaci amb distorsionar la competència afavorint unes certes empreses o la producció d'uns certs béns és incompatible amb el mercat comú, en la mesura en què afecta el comerç entre els Estats membres, la mesura en qüestió es correspon amb aquesta definició, ja que es refereix a uns certs tipus de producció i pot afectar el comerç en virtut de la posició que ocupa Itàlia en relació amb els productes en qüestió (en 2001 Itàlia era el segon major productor de préssecs i el major productor de nectarines de la Unió).

(27) No obstant això, en els casos previstos en els apartats 2 i 3 de l'article 87 del Tractat, determinades mesures poden considerar-se, com a excepció, compatibles amb el mercat comú.

(28) En el cas en qüestió, les autoritats italianes havien explicat que els danys causats als productes en qüestió havien estat causats per condicions meteorològiques adverses.

(29) Com s'indica en el considerant 12, durant l'intercanvi de correspondència amb les autoritats italianes, la Comissió havia arribat a l'opinió que l'esdeveniment responsable de la difícil situació no era un esdeveniment meteorològic, sinó el desenvolupament desfavorable del mercat, és a dir, un factor que entrava dins dels riscos normals associats a l'agricultura.

(30) Els comentaris de les autoritats italianes després de l'inici del procediment de l'antic article 88, apartat 2, del Tractat, no van proporcionar cap informació que permetés considerar aquesta idea menys convincent; al contrari, pel fet que la difícil situació no es va deure a un problema de no producció, s'havien completat totes les etapes del cultiu i, sobretot, les explicacions de l'organització Asprofrut, que diu que va aplicar a la regió, i que va ser autoritzada, la retirada del mercat d'un producte que no va resultar danyat per la calamarsa i que va ser requalificat com a producte industrial per la deterioració que s'havia produït entre la data de presentació de la sol·licitud de retirada i l'inici de les operacions reals de retirada (vegeu els considerants 22 i 25), la Comissió no pot sinó dubtar de la relació entre l'operació de retirada que va acompanyar a l'ajuda i una pèrdua de producció a causa de condicions meteorològiques adverses, és a dir, a un esdeveniment que entra dins dels riscos normals associats a l'agricultura.

(31) Respecte als dubtes exposats en els considerants 13, 14 i 15, tots ells relatius a la conveniència del mètode de càlcul de les pèrdues, la Comissió, encara que adoptés l'enfocament adoptat per les autoritats italianes de compensar les pèrdues causades per catàstrofes naturals sense tenir en compte les consideracions exposades en el considerant 30, no podia trobar en els comentaris d'aquestes autoritats cap informació que li permetés entreveure una justificació per a l'ús d'un mètode de càlcul de les pèrdues basat en el volum de negocis en lloc de la producció, o per a l'elecció d'anys de referència.

(32) Pel que fa a l'elecció del mètode de càlcul, cal destacar que, mentre que el punt 11.3.2 de les directrius preveu la possibilitat d'adoptar un mètode de càlcul de pèrdues diferent del recomanat, aquest mètode alternatiu ha de permetre determinar una pèrdua de producció (vegeu la regla [E0005] segons la qual "la Comissió (...) acceptarà mètodes alternatius de càlcul de la producció normal, inclosos els valors de referència regionals, sempre que estigui satisfet que aquests siguin representatius i no es basin en rendiments anormalment alts").

(33) La Comissió observa també que en la seva carta del 16 de gener de 2004 les autoritats italianes no van justificar l'elecció dels anys de referència utilitzats per a calcular la pèrdua i no van respondre a la pregunta de com era possible una pèrdua de producció del 20 o 30%, mentre que les estimacions de producció per a la regió van mostrar, per a 2002, una producció superior a la dels tres anys utilitzats com a referència per al càlcul de les pèrdues.

(34) En absència d'aquesta informació, la Comissió encara no sap per què les autoritats italianes van utilitzar, com a punt de referència, anys durant els quals, per la seva pròpia admissió, unes certes explotacions que produïen préssecs i nectarines havien obtingut subsidis d'interès sobre els préstecs concedits per a compensar els danys causats per les condicions meteorològiques adverses i que, com a corol·lari, un agricultor la totalitat de la qual estava afectada podria haver rebut ajudes per a tots els seus cultius, excepte els préssecs i les nectarines, mentre que, a part del fet que les estimacions de producció per a 2002 semblaven més favorables que les xifres dels tres anys anteriors utilitzats com a referència, queda clar per les observacions d'Asprofrut que els productes retirats no havien estat perjudicats per la calamarsa, sinó que havien estat requalificats com a productes industrials a causa de la deterioració que s'havia produït entre la data en què es va presentar la sol·licitud de retirada i l'inici de les operacions reals de retirada (vegeu el considerant 31).

(35) En aquesta situació, fins i tot si la Comissió hagués pogut considerar vàlid l'enfocament de compensar les pèrdues degudes a catàstrofes naturals que les autoritats italianes han pres, hauria continuat dubtant de la conveniència de les disposicions per a calcular el llindar de pèrdua que desencadena el dret a l'ajuda, de l'enfonsament d'aquest llindar i de l'elegibilitat dels productors de préssec i nectarina per a l'ajuda en virtut del punt 11.3 de les directrius; en efecte, l'ús de la facturació (és a dir, un factor que implica una clara baixada de les condicions meteorològiques) no fa més que reforçar la conclusió del considerant 30, a saber, que la mesura de retirada que acompanya a l'ajuda sembla estar més vinculada al desenvolupament desfavorable del mercat, és a dir, a un esdeveniment que cau dins dels riscos normals associats a l'agricultura.

(36) En relació amb els dubtes exposats en el considerant 16 sobre la conveniència del mètode de càlcul de l'ajuda, les pròpies autoritats italianes van reconèixer en la seva carta del 16 de gener de 2004 que era inoportú abans de subratllar que les xifres proporcionades haurien de permetre a la Comissió trobar que no podria haver-hi una compensació excessiva per les pèrdues sofertes; una vegada més, en aquest cas, si la Comissió hagués pogut considerar vàlid l'enfocament per a compensar les pèrdues per catàstrofes naturals preses per les autoritats italianes, enfront de la inoportuna constatació del mètode de càlcul, només podria dubtar de la compatibilitat de l'ajuda proposada amb el mercat comú.

(37) De fet, el problema fonamental resideix de nou en el fet que, com han indicat les autoritats italianes, la pèrdua de les explotacions en qüestió és atribuïble a la falta de vendes del producte (vegeu el considerant 16) i no a l'absència de producció (vegeu el considerant 30), per la qual cosa, una vegada més, la Comissió només pot sospitar que l'ajuda prevista s'està utilitzant amb finalitats diferents de compensar la falta d'ingressos a causa del desenvolupament desfavorable del mercat, que entra dins dels riscos normals associats a l'agricultura.

(38) Pel que fa als dubtes exposats en els considerants 17 i 18 (pel que fa a l'adequació de la base per al càlcul de l'ajuda, perquè les autoritats italianes no havien proporcionat detalls sobre la deducció dels costos no incorreguts per l'agricultor a causa de les condicions meteorològiques adverses, o de les quantitats rebudes en virtut d'una pòlissa d'assegurança o de qualsevol ajuda directa rebuda), la Comissió observa que, en la seva carta del 16 de gener de 2004, les autoritats italianes simplement van declarar que l'ajuda que pretenen concedir no es reduiria per la quantitat de costos no incorreguts per l'agricultor perquè, com no es tractava d'una falta de producció, s'havien completat totes les etapes del cultiu i s'havien incorregut els costos pertinents.

(39) A la llum d'aquesta resposta, la Comissió pren nota que, encara que s'ha tractat la qüestió de la deducció dels costos no incorreguts pels agricultors, no s'han donat detalls sobre la deducció de cap ajuda directa rebuda o de qualsevol altra quantitat rebuda en virtut d'una pòlissa d'assegurança, encara que la Comissió hagués pogut considerar vàlid l'enfocament adoptat per les autoritats italianes a les quals s'ha fet referència en diverses ocasions, aquesta absència d'informació detallada hauria estat suficient per si mateixa per a continuar tenint dubtes sobre la compatibilitat de la mesura amb el mercat comú, ja que no podia estar segura que s'havien complert totes les condicions del punt 11.3 de les directrius.

(40) Pel que fa als dubtes plantejats en el considerant 18, que estan relacionats amb el compliment del punt 11.3.8 de les directrius, la Comissió pren nota de les dades facilitades per les autoritats italianes, segons les quals l'ajuda s'assignaria en relació amb la pèrdua incorreguda per l'organització de productors, i que, encara que hagués pogut considerar vàlid l'enfocament adoptat per les autoritats italianes, esmentat anteriorment, la Comissió només podria haver mantingut dubtes sobre el compliment del punt 11.3.8 de les directrius, atès que la quantitat lliurada no hauria estat un factor objectiu per a determinar la pèrdua incorreguda, ja que les operacions de retirada concernien fruites que no havien estat danyades per la calamarsa i havien estat requalificades com a producte industrial a causa de la deterioració que s'havia produït entre la data de presentació de la sol·licitud de desistiment (vegeu el considerant 30) i l'inici de les operacions de desistiment reals, i perquè sense informació, que, no obstant això, s'havia sol·licitat, respecte a la naturalesa dels costos incorreguts per l'organització de productors d'Asprofrut, no hauria pogut estar segura que aquests costos no havien estat sobreestimats, la qual cosa hauria comportat la concessió d'ajudes operatives a aquesta organització.

(41) Pel que fa als dubtes plantejats en el considerant 19, que es basen en l'existència d'una presumpció d'infracció de les normes que regulen l'organització comuna del mercat de fruites i hortalisses establertes en el Reglament (CE) núm. 2200/96, la Comissió només pot afirmar que les autoritats italianes no han presentat cap proposta que permeti anul·lar aquesta presumpció, a saber, en un moment en què les organitzacions de productors del Piemont ja havien esgotat les possibilitats de retirada previstes en aquest Reglament (vegeu el considerant 10 anterior), la Comissió només pot concloure que la concessió d'ajudes estatals per a retirades que comportin un excés de les possibilitats establertes seria contrària a les normes que regulen l'organització comuna del mercat de fruites i hortalisses i pertorbaria el bon funcionament del mercat comú.

(42) Finalment, pel que fa a la qüestió del pagament de l'ajuda i de qualsevol agregació de pagaments, la Comissió observa que en la seva carta del 16 de gener de 2004 les autoritats italianes van dir que l'ajuda no s'havia pagat i l'organització productora Asprofrut va confirmar que no s'havia rebut cap quantitat, però que no s'ha donat resposta a la qüestió de si l'ajuda podria agregar-se amb altres ajudes que persegueixen els mateixos fins.

(43) Les observacions exposades anteriorment mostren que l'ajuda proposada a l'organització de productors d'Asprofrut per a cobrir una operació per a la retirada de préssecs i nectarines no pot considerar-se destinada a compensar les pèrdues causades per les condicions meteorològiques adverses, sinó que constitueix un mitjà per a oferir a determinats productors una compensació per una pèrdua d'ingressos a causa del desenvolupament desfavorable del mercat, que entra dins dels riscos normals associats a l'agricultura. La cobertura d'un risc normal associat a l'agricultura amb una ajuda equival a concedir una ajuda operativa beneficiària o beneficiària incompatible amb el mercat comú.

(44) Fins i tot si s'hagués considerat vàlid l'enfocament adoptat per les autoritats italianes de compensar una pèrdua causada per un clima advers, hi ha massa zones grises en les explicacions facilitades per aquestes autoritats perquè la Comissió pugui considerar que l'ajuda s'havia concedit d'acord amb el punt 11.3 de les directrius, per la qual cosa, des d'aquest punt de vista, l'ajuda no podria haver-se qualificat per a la derogació prevista en la lletra b) de l'apartat 2 de l'article 87 del Tractat, o per a la lletra c) de l'apartat 3 de l'article 87, ja que no hauria contribuït a facilitar el desenvolupament del sector, per la qual cosa hauria estat incompatible amb el mercat comú.

(45) Queda, finalment, la presumpció d'una infracció de les disposicions del Reglament (CE) núm. 2200/96, ja que la retirada es va produir en un moment en què s'havien esgotat les possibilitats de retirada de les organitzacions de productors del Piemont, la concessió d'ajudes per a finançar una operació que vagi més enllà dels límits establerts en un reglament destinat a regular el mercat de fruites i hortalisses a escala europea correria el risc de pertorbar el bon funcionament d'aquest mercat; segons el punt 3.2 de les directrius, la Comissió no pot aprovar sota cap circumstància una ajuda incompatible amb les disposicions que regulen una organització comuna del mercat o que interfereixen en el bon funcionament de l'organització comuna, per la qual cosa ha de considerar-se incompatible amb el mercat comú.

(46) La Comissió no necessita recuperar l'ajuda, ja que no s'ha pagat,

HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ: