DECISIÓ DE LA COMISSIÓ de 30 de març de 2004 sobre el règim d'ajudes estatals aplicat per Itàlia que preveu mesures urgents per a ajudar a l'ocupació (notificada en el document número C(2004) 930) (Només la versió italiana és autèntica) (Text amb rellevància EEE) (2004/800/CE)

LA COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES,

Tenint en compte el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, i en particular el primer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 88 del mateix,,

Tenint en compte l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, i en particular la lletra a) de l'apartat 1 de l'article 62,,

Havent demanat a les persones interessades que presentin els seus comentaris de conformitat amb les disposicions citades anteriorment [E0001],,

Atenent que:

(1) Per carta de data 12 de febrer de 2003 (registrada com a correu entrant en el número A/31217 el 14 de febrer de 2003), les autoritats italianes van notificar, de conformitat amb l'apartat 3 de l'article 88 del Tractat CE, un règim d'ajuda que preveia mesures urgents per a ajudar a l'ocupació, mesura que es va posar en pràctica abans que la Comissió hagués donat la seva aprovació i, per tant, es va registrar com a mesura d'ajuda il·legal en el marc del número NN 7/03.

(2) Per carta de data 12 de març de 2003, la Comissió va sol·licitar més informació i, després que la Comissió hagués acceptat una sol·licitud d'ampliació del termini, Itàlia va presentar informació addicional per carta de data 20 de maig de 2003.

(3) Per carta de 16 d'octubre de 2003, la Comissió va informar a Itàlia que havia decidit iniciar el procediment establert en l'apartat 2 de l'article 88 del Tractat en relació amb el règim; la decisió de la Comissió d'iniciar el procediment es va publicar en el Diari Oficial de la Unió Europea [E0002]; la Comissió va convidar a altres parts interessades a presentar els seus comentaris sobre la mesura; aquests comentaris no es van rebre.

(4) Itàlia va presentar comentaris per carta amb data 22 de desembre de 2003 i la Comissió va demanar més informació per carta amb data 19 de gener de 2004, a la qual Itàlia va respondre per carta de l'11 de febrer de 2004.

(5) L'objectiu del pla és salvaguardar els llocs de treball en empreses amb dificultats financeres que es troben en una forma de procediment d'insolvència conegut com a "administració especial" (amministrazione straordinaria) i que tenen més de 1000 empleats.

(6) La base legal del règim és el Decret-llei núm. 23 de 14 de febrer de 2003, que va ser convertit en estatut per la Llei núm. 81 de 17 d'abril de 2003.

(7) L'ajuda es concedeix als compradors d'empreses que tenen les característiques requerides (empreses en dificultats financeres, en administració especial, i que tenen almenys 1000 empleats).

(8) El comprador d'aquesta empresa habilita per a l'ajuda en relació amb el personal de l'empresa a qui el comprador es compromet a contractar, fins a un sostre de 550 empleats. Per a cada empleat transferit el comprador rep:

(9) El règim és aplicable a les operacions de transferència d'empleats aprovades mitjançant un conveni col·lectiu celebrat amb el Ministeri de Treball abans del 30 d'abril de 2003. El pressupost per a l'exercici 2003 ascendia a 9,5 milions d'euros.

(10) En la decisió d'iniciar el procediment formal de recerca de conformitat amb l'apartat 2 de l'article 88, la Comissió va considerar que la mesura constituïa una ajuda estatal dins de l'àmbit de l'apartat 1 de l'article 87, per la qual cosa la mesura es va veure afectada per la prohibició general de les ajudes estatals i només podria considerar-se compatible amb el mercat comú si es qualifica per a una de les exempcions previstes en el Tractat.

(11) Atès que la mesura tenia per objecte salvaguardar els llocs de treball i implicava la compra d'empreses en dificultats, la Comissió va considerar si l'ajuda podria considerar-se compatible en virtut de les directrius comunitàries sobre les ajudes estatals per al rescat i la reestructuració d'empreses en dificultats (les directrius sobre rescat i reestructuració) [E0003], o en virtut del Reglament (CE) núm. 2204/2002 de la Comissió, de 12 de desembre de 2002, sobre l'aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat CE a les ajudes estatals per a l'ocupació [E0004] (el Reglament sobre ajudes regionals nacionals [E0005]) o, finalment, en virtut de les directrius sobre l'ajuda regional nacional [E0005], la Comissió va expressar dubtes sobre la compatibilitat de la mesura amb el mercat comú conforme a qualsevol d'aquestes normes.

(12) La Comissió dubtava de si la mesura constituïa un règim d'assistència a una classe general de beneficiaris; en vista de la seva curta durada semblava més aviat estar dirigida a destinataris molt específics (la legislació es va aprovar el 14 de febrer de 2003 i el termini per a la compra de l'aprovació ferma i ministerial del trasllat d'empleats va ser el 30 d'abril de 2003).

(13) La Comissió va dir que si Itàlia considerava que la notificació del règim era, de fet, una notificació individual de l'ajuda a la reestructuració d'una sola empresa en dificultats, llavors caldria notificar la mesura com a tal, i llavors seria necessari aclarir si l'empresa en dificultats financeres era el beneficiari efectiu de l'ajuda, una notificació que hauria d'anar acompanyada d'un pla de reestructuració destinat a restaurar l'empresa a la viabilitat, i hauria de satisfer totes les condicions establertes en les directrius de rescat i reestructuració.

(14) Itàlia va presentar comentaris per carta amb data 22 de desembre de 2003. Les autoritats italianes van declarar que durant la vida del sistema només una empresa havia estat venuda d'acord amb els mecanismes que va establir: aquest era Ocean SpA, situat a Verolanuova, Brescia, que va ser comprat per Brandt Italia SpA. Segons les autoritats italianes Brandt Italia va adquirir Ocean a un preu de mercat i no va rebre cap avantatge econòmic directe sota el règim.

(15) Les autoritats italianes també van declarar:

(16) Per carta de l'11 de febrer de 2004, Itàlia indicava que l'import de l'ajuda concedida a Brandt Itàlia en virtut del règim era, en aquesta data, de 3197982,20 euros i que la concessió de l'ajuda havia començat al març de 2003.

(17) Per avaluar si la mesura constitueix una ajuda dins de l'àmbit de l'apartat 1 de l'article 87 del Tractat, és necessari determinar si afavoreix determinades empreses, si es concedeix a través de recursos estatals, si distorsiona la competència i si pot afectar el comerç entre els Estats membres.

(18) La primera condició per a l'aplicació de l'apartat 1 de l'article 87 és que la mesura ha d'afavorir a unes certes empreses, per la qual cosa és necessari verificar si la mesura confereix un avantatge econòmic als beneficiaris que no gaudirien en condicions normals de mercat, o si els alleuja de les taxes que normalment es cobren amb els seus pressupostos, i si aquest avantatge es concedeix a determinades empreses.

(19) La segona condició per a l'aplicació de l'apartat 1 de l'article 87 és que l'ajuda s'ha de concedir a través de recursos de l'Estat, i en el règim en examen, l'ús dels recursos de l'Estat es demostra pel fet que la mesura es finança amb fons públics no reemborsables i per l'Estat que ha d'haver-hi una part de les contribucions socials normalment degudes.

(20) La tercera i quarta condició per a l'aplicació de l'apartat 1 de l'article 87 és que la mesura ha de distorsionar o amenaçar la competència i ha d'afectar el comerç entre els Estats membres; el règim que s'està examinant amenaça amb distorsionar la competència perquè reforça la posició financera d'algunes empreses en comparació amb les dels seus competidors; en particular, amenaça amb distorsionar la competència i afectar el comerç en els casos en què els beneficiaris competeixen amb productes procedents d'altres Estats membres, encara que no exportin els seus propis productes, però, si no exporten els seus propis productes, hi ha un avantatge per a la producció nacional, perquè les empreses establertes en altres Estats membres tenen menys possibilitats d'exportar els seus productes al mercat en qüestió [E0006].

(21) La mesura objecte d'examen es veu afectada per la prohibició general de l'apartat 1 de l'article 87 del Tractat, i només pot considerar-se compatible amb el mercat comú si es qualifica per a una de les exempcions previstes en el Tractat.

(22) Atès que la mesura constitueix una ajuda estatal, la Comissió lamenta que les autoritats italianes no hagin complert la seva obligació en virtut de l'apartat 3 de l'article 88 del Tractat i hagin posat en pràctica la mesura abans de l'aprovació de la Comissió.

(23) Després d'haver determinat que la mesura constitueix una ajuda estatal en l'àmbit de l'apartat 1 de l'article 87 del Tractat, la Comissió va considerar si podria considerar-se compatible amb el mercat comú en virtut dels apartats 2 i 3 de l'article 87.

(24) La Comissió opina que l'ajuda no té dret a l'exempció en virtut de l'apartat 2 de l'article 87, perquè no és una ajuda de caràcter social com la lletra a) de l'apartat 2 de l'article 87, ni ajuda per a reparar els danys causats per catàstrofes naturals o esdeveniments excepcionals com els esmentats en la lletra b) de l'apartat 2 de l'article 87, ni tampoc s'inclou en la lletra c) de l'apartat 2 de l'article 87.

(25) Pel que fa a la lletra a) i a la lletra c) de l'apartat 3 de l'article 87, la Comissió ha establert la seva política sobre determinades categories d'ajudes en els reglaments i directrius d'exempció, l'ajuda objecte d'examen té per objecte salvaguardar els llocs de treball i implica la venda d'empreses en dificultats, cosa que significa que pot entrar en l'àmbit d'aplicació de qualsevol dels tres actes de legislació secundària, per la qual cosa ha examinat la compatibilitat de les ajudes en virtut de les directrius de rescat i reestructuració, en virtut del Reglament d'ajuda a l'ocupació, i finalment en virtut de les directrius sobre les ajudes regionals nacionals, però en cada cas s'han confirmat els dubtes expressats per la Comissió sobre la compatibilitat del règim d'ajudes amb el mercat comú.

(26) Atès que el règim notificat s'aplicava a la venda d'empreses amb dificultats financeres, les autoritats italianes van argumentar que havia d'avaluar-se d'acord amb les directrius de rescat i reestructuració, i la Comissió va considerar si el règim d'ajuda podria avaluar-se d'acord amb aquestes directrius.

(27) En la seva decisió d'iniciar la recerca, la Comissió va dir que si Itàlia considerava que la notificació del règim era, de fet, una notificació individual de l'ajuda a la reestructuració d'una única empresa en dificultats, la mesura hauria de notificar-se com a tal, i llavors seria necessari aclarir si l'empresa en dificultats financeres era el beneficiari efectiu de l'ajuda, una notificació que hauria d'anar acompanyada d'un pla de reestructuració destinat a restaurar l'empresa a la viabilitat, i hauria de satisfer totes les condicions establertes en les directrius de rescat i reestructuració.

(28) Les autoritats italianes van indicar que en realitat només s'havia venut una empresa sota el règim durant la seva vida, però van continuar qualificant la mesura com un pla, i no van proporcionar cap informació que pogués haver permès a la Comissió avaluar-la com una notificació individual de l'ajuda a la reestructuració a una única empresa en dificultats, per la qual cosa la Comissió no pot avaluar el cas individual de la venda de Ocean SpA a Brandt Italia SpA pels seus propis mèrits.

(29) A més de les directrius de rescat i reestructuració, les autoritats italianes també s'han referit al Reglament d'Ajuda a l'Ocupació, en aquest sentit, segons les autoritats italianes:

(30) Sobre el primer punt, la Comissió considera que la mesura no és una mesura general, per les raons ja esmentades en aquesta Decisió en l'apartat sobre l'existència d'ajudes.

(31) Sobre el segon punt, la mesura no modifica els règims d'acomiadament com el fons especial d'acomiadament (Cassa integrazione straordinaria) o el règim de mobilitat dels treballadors acomiadats, una mesura temporal destinada a una situació específica i que només s'aplica a les transaccions realitzades en el transcurs d'un període de tres mesos, per la qual cosa no pot considerar-se equivalent als règims generals d'acomiadament, com el fons especial d'acomiadament o el règim de mobilitat dels treballadors acomiadats, que mai han estat avaluats per la Comissió en virtut de les normes d'ajuda estatal.

(32) Sobre el tercer punt, la Comissió voldria assenyalar que, d'acord amb el Reglament d'Ajuda a l'Ocupació, l'ajuda per a la creació de nous llocs de treball en les zones no assistides només està permesa quan es concedeix a les petites i mitjanes empreses; el règim d'ajuda notificada s'aplica en tot el país i a totes les empreses, independentment de la seva grandària; de fet, atès que la mesura es refereix a la venda d'empreses amb més de 1000 empleats, hi ha motius per a suposar que les empreses afectades seran en la seva majoria grans.

(33) Per consegüent, la mesura notificada no pot considerar-se compatible amb el mercat comú sobre la base del Reglament d'ajuda a l'ocupació.

(34) La Comissió també va considerar si el règim podria avaluar-se en virtut de les directrius sobre l'ajuda regional nacional [E0008], sempre que es compleixin determinats requisits, aquestes directrius permeten autoritzar l'ajuda per a mantenir llocs de treball, fins i tot si entra dins de la definició d'ajuda operativa, i també és possible aprovar l'ajuda a les inversions en capital fix empreses en forma de compra d'un establiment que ha tancat o que hauria tancat si no s'hagués adquirit.

(35) No obstant això, el règim no entra dins de l'àmbit d'aplicació de les directrius sobre l'ajuda regional nacional, ja que és aplicable a tot el país; a més, l'únic cas en el qual se sap que s'ha aplicat el règim és el d'una empresa situada a Verolanuova, Brescia, que no es troba en una zona de les exempcions de la lletra a) o de la lletra c) de l'apartat 3 de l'article 87; per tant, la mesura notificada no pot considerar-se compatible amb el mercat comú sobre la base de les directrius sobre l'ajuda regional nacional.

(36) Finalment, la mesura notificada és incompatible amb el mercat comú, ja que no conté cap disposició sobre la superposició de les ajudes de diferents fonts.

(37) La Comissió considera que la mesura objecte d'examen constitueix una ajuda estatal dins de l'àmbit de l'apartat 1 de l'article 87 del Tractat. Itàlia ha posat en pràctica aquesta mesura de manera il·legal, incomplint l'apartat 3 de l'article 88 del Tractat.

(38) Aquesta decisió es refereix al règim d'ajuda i als casos individuals en els quals s'aplica, i ha de complir-se immediatament, amb especial referència a la recuperació de totes les ajudes incompatibles concedides, sense perjudici de la possibilitat que les mesures d'ajuda individuals adoptades en virtut del règim puguin considerar-se posteriorment compatibles pels seus propis mèrits, totalment o parcialment, per decisió de la Comissió.

HA ADOPTAT AQUESTA DECISIÓ: