Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, i en particular l'article 308 d'aquesta,,
Tenint en compte la proposta de la Comissió [E0001],,
Tenint en compte l'opinió del Parlament Europeu [E0002],,
Tenint en compte l'opinió del Comitè Econòmic i Social Europeu [E0003],,
Atenent que:
(1) Un dels objectius de la Comunitat Europea és abolir, com entre els Estats membres, els obstacles a la lliure circulació de persones i serveis.
(2) El Tribunal de Justícia celebrat en el cas Cowan [E0004] que, quan el Dret comunitari garanteix a una persona física la llibertat d'anar a un altre Estat membre, la protecció d'aquesta persona contra els danys en l'Estat membre en qüestió, sobre la mateixa base que la dels nacionals i les persones que resideixen allí, és un corol·lari d'aquesta llibertat de circulació.
(3) En la seva reunió de Tampere dels dies 15 i 16 d'octubre de 1999, el Consell Europeu va demanar l'elaboració de normes mínimes sobre la protecció de les víctimes de delictes, en particular sobre l'accés de les víctimes de delictes a la justícia i els seus drets a la indemnització per danys i perjudicis, inclosos els costos legals.
(4) El Consell Europeu de Brussel·les, reunit els dies 25 i 26 de març de 2004, en la Declaració sobre la Lluita contra el Terrorisme, va demanar l'adopció d'aquesta Directiva abans de l'1 de maig de 2004.
(5) El 15 de març de 2001, el Consell va adoptar la Decisió marc 2001/220/JAI sobre la situació de les víctimes en els procediments penals. [E0005] Aquesta Decisió, basada en el títol VI del Tractat de la Unió Europea, permet a les víctimes de delictes reclamar una indemnització a l'infractor en el curs dels procediments penals.
(6) Les víctimes de delictes a la Unió Europea haurien de tenir dret a una compensació justa i adequada per les lesions que han patit, independentment d'on s'hagi comès el delicte a la Comunitat Europea
(7) Aquesta Directiva estableix un sistema de cooperació per a facilitar l'accés a la indemnització a les víctimes de delictes en situacions transfrontereres, que hauria d'operar sobre la base dels plans dels Estats membres relatius a la indemnització a les víctimes de delictes violents intencionats, comesos en els seus respectius territoris, per la qual cosa hauria d'existir un mecanisme de compensació en tots els Estats membres.
(8) La majoria dels Estats membres ja han establert aquests règims de compensació, alguns d'ells en compliment de les seves obligacions en virtut del Conveni Europeu de 24 de novembre de 1983 sobre la indemnització de les víctimes de delictes violents.
(9) Com que les mesures contingudes en aquesta Directiva són necessàries per a aconseguir els objectius de la Comunitat i el Tractat no preveu altres competències que les contemplades en l'article 308 per a l'adopció d'aquesta Directiva, aquest article hauria d'aplicar-se.
(10) Les víctimes de delictes sovint no podran obtenir una indemnització de l'infractor, ja que l'infractor pot mancar dels mitjans necessaris per satisfer una sentència sobre danys o perquè l'infractor no pot ser identificat o processat.
(11) S'hauria d'introduir un sistema de cooperació entre les autoritats dels Estats membres per a facilitar l'accés a la indemnització en els casos en què es va cometre el delicte en un Estat membre diferent al de la residència de la víctima.
(12) Aquest sistema hauria de garantir que les víctimes de delictes puguin recórrer sempre a una autoritat en el seu Estat membre de residència i alleujar qualsevol dificultat pràctica i lingüística que es produeixi en una situació transfronterera.
(13) El sistema ha d'incloure les disposicions necessàries per permetre que la víctima del delicte trobi la informació necessària per fer la sol·licitud i per permetre una cooperació eficient entre les autoritats implicades.
(14) Aquesta Directiva respecta els drets fonamentals i observa els principis reafirmats en particular per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea com a principis generals del Dret comunitari.
(15) Com que l'objectiu de facilitar l'accés a les indemnitzacions a les víctimes de delictes de situacions transfrontereres no pot aconseguir-se prou pels Estats membres a causa dels elements transfronterers i, per tant, per l'escala o els efectes de l'acció, pot aconseguir-se millor a escala comunitària, la Comunitat pot adoptar mesures, d'acord amb el principi de subsidiarietat establert en l'article 5 del Tractat, d'acord amb el principi de proporcionalitat, tal com s'estableix en aquest article, aquesta Directiva no va més enllà del necessari per a aconseguir aquest objectiu.
(16) Les mesures necessàries per a l'aplicació de la Directiva haurien d'adoptar-se de conformitat amb la Decisió 1999/468/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, per la qual s'estableixen els procediments per a l'exercici de les competències d'execució atribuïdes a la Comissió [E0006],
HA ADOPTAT AQUESTA DIRECTIVA:
Els Estats membres han de garantir que quan s'hagi comès un delicte intencionat violent en un Estat membre diferent de l'Estat membre en el qual el sol·licitant d'indemnització és resident habitual, el sol·licitant tindrà dret a presentar la sol·licitud davant una autoritat o qualsevol altre organisme d'aquest últim Estat membre.
La indemnització la pagarà l'autoritat competent de l'Estat membre en el territori del qual es va cometre el delicte.
Els Estats membres hauran d'establir o designar una o diverses autoritats o altres organismes, d'ara endavant denominats "autoritats o autoritats auxiliars", per a ser responsables de l'aplicació de l'article 1.
Els Estats membres han d'establir o designar una o diverses autoritats o altres organismes que siguin responsables de decidir sobre les sol·licituds d'indemnització, d'ara endavant denominades "autoritat o autoritats decididores".
Els Estats membres s'esforçaran per mantenir al mínim els tràmits administratius exigits a un sol·licitant d'indemnització.
Els Estats membres han d'establir o designar una o diverses autoritats o altres organismes, d'ara endavant denominats "autoritats o autoritats auxiliars", perquè siguin responsables de l'aplicació de l'article 1.
Els Estats membres han d'establir o designar una o diverses autoritats o altres organismes que siguin responsables de decidir sobre les sol·licituds de compensació, d'ara endavant denominades "autoritat o autoritats decididores".
Els Estats membres s'esforçaran per mantenir al mínim els tràmits administratius exigits a un sol·licitant d'indemnització.
Els Estats membres garantiran que els possibles sol·licitants d'indemnització tinguin accés a informació essencial sobre les possibilitats de sol·licitar una indemnització, per qualsevol mitjà que els Estats membres considerin oportú.
L'autoritat col·laboradora facilitarà al sol·licitant la informació a què fa referència l'article 4 i els formularis de sol·licitud requerits, sobre la base del manual elaborat d'acord amb l'apartat 2 de l'article 13.
L'autoritat col·laboradora, prèvia sol·licitud del sol·licitant, li facilitarà orientació general i informació sobre com s'ha d'emplenar la sol·licitud i quina documentació justificativa pot ser requerida.
L'autoritat col·laboradora no farà cap valoració de la sol·licitud.
1. L'autoritat col·laboradora facilitarà al sol·licitant la informació a què fa referència l'article 4 i els formularis de sol·licitud requerits, sobre la base del manual elaborat d'acord amb l'apartat 2 de l'article 13.
2. L'autoritat col·laboradora, prèvia sol·licitud del sol·licitant, li facilitarà orientació general i informació sobre com s'ha d'emplenar la sol·licitud i quina documentació justificativa pot ser requerida.
3. L'autoritat col·laboradora no farà cap valoració de la sol·licitud.
L'autoritat col·laboradora transmetrà la sol·licitud i qualsevol documentació justificativa al més aviat possible a l'autoritat decisòria.
L'autoritat col·laboradora transmetrà la sol·licitud mitjançant el formulari estàndard a què fa referència l'article 14.
L'idioma de la sol·licitud i la documentació justificativa es determinaran d'acord amb l'apartat 1 de l'article 11.
1. L'autoritat d'assistència transmetrà la sol·licitud i qualsevol documentació justificativa al més aviat possible a l'autoritat decisòria.
2. L'autoritat col·laboradora transmetrà la sol·licitud mitjançant el formulari estàndard a què fa referència l'article 14.
3. L'idioma de la sol·licitud i qualsevol documentació justificativa es determinarà d'acord amb l'apartat 1 de l'article 11.
En rebre una sol·licitud transmesa d'acord amb l'article 6, l'autoritat de decisió enviarà al més aviat possible la següent informació a l'autoritat d'assistència i al sol·licitant:(a) la persona de contacte o el departament responsable de la gestió de l'assumpte;(b) un reconeixement de la recepció de la sol·licitud;(c) si és possible, una indicació del temps aproximat pel qual es prendrà una decisió sobre la sol·licitud.
L'autoritat d'assistència, en cas necessari, ha de proporcionar orientació general al sol·licitant per atendre qualsevol sol·licitud d'informació complementària de l'autoritat de decisió.
A petició del sol·licitant, posteriorment, la transmetrà com més aviat millor directament a l'autoritat decisòria, adjuntant, si escau, una llista de la documentació justificativa transmesa.
Si l'autoritat de decisió decideix, d'acord amb la llei del seu Estat membre, escoltar el sol·licitant o a qualsevol altra persona com un testimoni o un expert, pot posar-se en contacte amb l'autoritat d'assistència amb la finalitat d'acordar que: (a) la persona(s) sigui escoltada directament per l'autoritat de decisió, d'acord amb la llei del seu Estat membre, o (b) la persona(s) que sigui escoltada per l'autoritat d'assistència, d'acord amb la llei del seu Estat membre, que posteriorment transmetrà un informe de l'audiència a l'autoritat de decisió.
L'audiència directa d'acord amb la lletra a) de l'apartat 1 només pot tenir lloc en cooperació amb l'autoritat col·laboradora i sobre una base voluntària sense la possibilitat que l'autoritat decisòria imposi mesures coercitives.
Si l'autoritat de decisió decideix, d'acord amb la llei del seu Estat membre, escoltar el sol·licitant o a qualsevol altra persona com un testimoni o un expert, pot posar-se en contacte amb l'autoritat d'assistència amb la finalitat d'acordar que: (a) la persona(s) sigui escoltada directament per l'autoritat de decisió, d'acord amb la llei del seu Estat membre, o (b) la persona(s) que sigui escoltada per l'autoritat d'assistència, d'acord amb la llei del seu Estat membre, que posteriorment transmetrà un informe de l'audiència a l'autoritat de decisió.
L'audiència directa d'acord amb la lletra a) de l'apartat 1 només pot tenir lloc en cooperació amb l'autoritat col·laboradora i sobre una base voluntària sense la possibilitat que l'autoritat decisòria imposi mesures coercitives.
L'autoritat resolutiva remetrà la resolució sobre la sol·licitud d'indemnització, mitjançant el formulari normalitzat a què fa referència l'article 14, al sol·licitant i a l'autoritat col·laboradora, tan aviat com sigui possible, d'acord amb la legislació nacional, una vegada presa la decisió.
La informació transmesa entre les autoritats de conformitat amb els articles 6 a 10 s'expressarà en:(a) les llengües oficials o una de les llengües de l'Estat membre de l'autoritat a la qual s'enviï la informació, que correspongui a una de les llengües de les institucions comunitàries; o(b) una altra llengua de les institucions comunitàries que aquest Estat membre li hagi indicat que pot acceptar; amb excepció de:(i) el text complet de les decisions preses per l'autoritat decisòria, on l'ús de les llengües es regirà per la llei del seu Estat membre;(ii) els informes elaborats després d'una audiència de conformitat amb l'article 9(1)(b), on l'ús de les llengües serà determinat per l'autoritat de suport, amb el requisit que correspongui a una de les llengües de les institucions comunitàries.
Els serveis prestats per l'autoritat col·laboradora d'acord amb els articles 1 a 10 no donaran lloc a una reclamació per al reemborsament de càrrecs o costos del sol·licitant o de l'autoritat que decideixi.
Els formularis de sol·licitud i qualsevol altra documentació transmesa d'acord amb els articles 6 a 10 estaran exempts d'autenticació o qualsevol formalitat equivalent.
La informació transmesa entre les autoritats de conformitat amb els articles 6 a 10 s'expressarà en:(a) les llengües oficials o una de les llengües de l'Estat membre de l'autoritat a la qual s'enviï la informació, que correspongui a una de les llengües de les institucions comunitàries; o(b) una altra llengua de les institucions comunitàries que aquest Estat membre li hagi indicat que pot acceptar; amb excepció de:(i) el text complet de les decisions adoptades per l'autoritat decisòria, on l'ús de les llengües es regirà per la llei del seu Estat membre;(ii) els informes elaborats després d'una audiència de conformitat amb l'article 9(1)(b), on l'ús de les llengües serà determinat per l'autoritat de suport, amb el requisit que correspongui a una de les llengües de les institucions comunitàries.
Els serveis prestats per l'autoritat col·laboradora d'acord amb els articles 1 a 10 no donaran lloc a una reclamació per al reemborsament de càrrecs o despeses del sol·licitant o de l'autoritat que decideixi.
Els formularis de sol·licitud i qualsevol altra documentació transmesa d'acord amb els articles 6 a 10 estaran exempts d'autenticació o de qualsevol formalitat equivalent.
Les normes sobre l'accés a la indemnització en situacions transfrontereres redactades per aquesta Directiva funcionaran sobre la base dels plans dels Estats membres relatius a la indemnització a les víctimes de delictes violents intencionats comesos en els seus respectius territoris.
Tots els Estats membres han d'assegurar que les seves normes nacionals prevegin l'existència d'un règim d'indemnització a les víctimes de delictes intencionats violents comesos en els seus respectius territoris, la qual cosa garanteix una indemnització justa i adequada a les víctimes.
Les normes sobre l'accés a la indemnització en situacions transfrontereres elaborades per aquesta Directiva s'aplicaran sobre la base dels plans dels Estats membres relatius a la indemnització a les víctimes de delictes violents intencionats comesos en els seus respectius territoris.
2. Tots els Estats membres han de garantir que les seves normes nacionals prevegin l'existència d'un règim d'indemnització a les víctimes de delictes intencionats violents comesos en els seus respectius territoris, que garanteixi una indemnització justa i adequada a les víctimes.
Els Estats membres hauran d'enviar, com a màxim l'1 de juliol de 2005, a la Comissió detalls de:(a) la llista d'autoritats establertes o designades de conformitat amb els articles 3(1) i 3(2), inclosa, si escau, la informació sobre la jurisdicció especial i territorial d'aquestes autoritats;(b) la llengua(es) a què es refereix l'article 11(1)(a) que les autoritats poden acceptar amb la finalitat d'aplicar els articles 6 a 10 i la llengua o llengües oficials diferents de la seva pròpia que sigui o sigui acceptable per a la transmissió de sol·licituds de conformitat amb l'article 11(1)(b).(c) la informació establerta de conformitat amb l'article 4;(d) els formularis de sol·licitud de compensació;
Els Estats membres informaran la Comissió de qualsevol canvi posterior a aquesta informació.
La Comissió, en col·laboració amb els Estats membres, establirà i publicarà en Internet un manual que contingui la informació facilitada pels Estats membres de conformitat amb l'apartat 1. La Comissió serà responsable d'organitzar les traduccions necessàries del manual.
Els Estats membres hauran d'enviar a la Comissió, com a molt tard l'1 de juliol de 2005, les dades de:(a) la llista d'autoritats establertes o designades de conformitat amb els articles 3(1) i 3(2), inclosa, si escau, la informació sobre la jurisdicció especial i territorial d'aquestes autoritats;(b) la llengua(es) a què es refereix l'article 11(1)(a) que les autoritats poden acceptar amb la finalitat d'aplicar els articles 6 a 10 i la llengua o llengües oficials diferents de la seva pròpia que sigui o sigui acceptable per a la transmissió de sol·licituds de conformitat amb l'article 11(1)(b).(c) la informació establerta de conformitat amb l'article 4;(d) els formularis de sol·licitud de compensació;
2. La Comissió, en cooperació amb els Estats membres, establirà i publicarà en Internet un manual que contingui la informació facilitada pels Estats membres de conformitat amb l'apartat 1. La Comissió serà responsable d'organitzar les traduccions necessàries del manual.
S'establiran formularis estàndard, com a més tard el 31 d'octubre de 2005, per a la transmissió de sol·licituds i decisions d'acord amb el procediment contemplat en l'apartat 2 de l'article 15.
La Comissió comptarà amb l'assistència d'un comitè.
Quan es faci referència a aquest apartat, s'aplicaran els articles 3 i 7 de la Decisió 1999/468/CE.
La Comissió adoptarà el seu Reglament.
1. La Comissió comptarà amb l'assistència d'un comitè.
Quan es faci referència a aquest apartat, s'aplicaran els articles 3 i 7 de la Decisió 1999/468/CE.
3. La Comissió adoptarà el seu Reglament.
Els Estats membres nomenaran un punt de contacte central a l'efecte de:(a) ajudar en l'aplicació de l'apartat 2 de l'article 13;(b) promoure l'estreta cooperació i l'intercanvi d'informació entre les autoritats que assisteixen i decideixen en els Estats membres; i(c) prestar assistència i buscar solucions a les dificultats que es puguin produir en l'aplicació dels articles 1 a 10.
Els punts de contacte es reuniran regularment.
Aquesta Directiva no impedirà als Estats membres, en la mesura en què aquestes disposicions siguin compatibles amb aquesta Directiva, introduir o mantenir disposicions més favorables en benefici de les víctimes de delictes o de qualsevol altra persona afectada per aquest delicte; b) introduir o mantenir disposicions amb la finalitat de compensar a les víctimes de delictes comesos fora del seu territori, o qualsevol altra persona afectada per aquest delicte, subjectes a qualsevol condició que els Estats membres puguin especificar a aquest efecte.
Els Estats membres hauran d'aplicar les lleis, reglaments i disposicions administratives necessàries per a complir aquesta Directiva a tot tardar l'1 de gener de 2006, amb excepció de l'apartat 2 de l'article 12, i en aquest cas la data de compliment serà l'1 de juliol de 2005.
Els Estats membres podran establir que les mesures necessàries per a complir aquesta Directiva s'aplicaran únicament als sol·licitants les lesions dels quals es derivin de delictes comesos després del 30 de juny de 2005.
Quan els Estats membres adoptin aquestes mesures, hauran de contenir una referència a aquesta Directiva o estar acompanyats d'aquesta referència en ocasió de la seva publicació oficial, i els mètodes d'aquesta referència seran establerts pels Estats membres.
Els Estats membres han de comunicar a la Comissió el text de les principals disposicions de la legislació nacional, que adopten en l'àmbit regulat per aquesta Directiva.
Els Estats membres han d'aplicar les lleis, reglaments i disposicions administratives necessàries per a complir aquesta Directiva a tot tardar l'1 de gener de 2006, amb excepció de l'apartat 2 de l'article 12, i en aquest cas la data de compliment serà l'1 de juliol de 2005.
Els Estats membres podran establir que les mesures necessàries per a complir aquesta Directiva s'aplicaran únicament als sol·licitants les lesions dels quals es derivin de delictes comesos després del 30 de juny de 2005.
3. Quan els Estats membres adoptin aquestes mesures, hauran de contenir una referència a aquesta Directiva o estar acompanyats d'aquesta referència en ocasió de la seva publicació oficial.
Els Estats membres han de comunicar a la Comissió el text de les principals disposicions de la legislació nacional, que adopten en l'àmbit regulat per aquesta Directiva.
Abans de l'1 de gener de 2009, la Comissió presentarà al Parlament Europeu, al Consell i al Comitè Econòmic i Social Europeu un informe sobre l'aplicació d'aquesta Directiva.
Aquesta Directiva entrarà en vigor el vintè dia després de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea.
Aquesta Directiva va dirigida als Estats membres.