Legislació de la UE en català
Traducció no oficial
EL PARLAMENT EUROPEU I EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA,
Tenint en compte el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, i en particular els seus articles 57 (2) i 66,,
Tenint en compte la proposta de la Comissió [E0001],,
Tenint en compte l'opinió del Comitè Econòmic i Social [E0002],,
Actuant d'acord amb el procediment establert en l'article 189 B del Tractat [E0003],,
Atenent que:
(1) Mentre que, de conformitat amb l'article 3 (c) del Tractat, l'abolició, com entre els Estats membres, dels obstacles a la lliure circulació de persones i serveis constitueix un dels objectius de la Comunitat;
(2) Mentre que, per a la prestació de serveis, les restriccions basades en els requisits de nacionalitat o residència estan prohibides en virtut del Tractat amb efecte a partir del final del període transitori;
(3) Considerant que la realització del mercat interior ofereix un entorn dinàmic per a la prestació transnacional de serveis, la qual cosa impulsa a un nombre creixent d'empreses a enviar a empleats a l'estranger temporalment per a treballar en el territori d'un Estat membre diferent de l'Estat en el qual treballen habitualment;
(4) Mentre que la prestació de serveis pot adoptar la forma d'execució del treball per part d'una empresa pel seu compte i sota la seva direcció, en virtut d'un contracte celebrat entre aquesta empresa i la part per a la qual es destinen els serveis, o de la contractació de treballadors per al seu ús per part d'una empresa en el marc d'un contracte públic o privat;
(5) Mentre que qualsevol promoció de la prestació transnacional de serveis requereix un clima de competència lleial i mesures que garanteixin el respecte dels drets dels treballadors;
(6) Mentre que la transnacionalització de la relació laboral planteja problemes pel que fa a la legislació aplicable a la relació laboral; mentre que interessa a les parts establir els termes i condicions que regeixen la relació laboral prevista;
(7) Mentre que el Conveni de Roma del 19 de juny de 1980 sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals [E0004], signat per 12 Estats membres, va entrar en vigor l'1 d'abril de 1991 en la majoria dels Estats membres;
(8) Mentre que l'article 3 d'aquest Conveni preveu, com a norma general, la lliure elecció de la llei feta per les parts; mentre que, en absència d'elecció, el contracte es regirà, d'acord amb l'article 6 (2), per la llei del país, en la qual l'empleat realitza habitualment el seu treball en l'acompliment del contracte, fins i tot si l'empleat no realitza habitualment el seu treball en un altre país, o, si l'empleat no realitza habitualment el seu treball en un país qualsevol, per la llei del país en el qual se situa el lloc de treball a través del qual es va comprometre, tret que apareguin de les circumstàncies en el seu conjunt que el contracte està més estretament relacionat amb un altre país, i en aquest cas el contracte es regirà per la llei d'aquest país;
(9) Mentre que, d'acord amb l'article 6 (1) d'aquesta Convenció, l'elecció de la llei feta per les parts no és tenir el resultat de privar a l'empleat de la protecció que li confereixen les normes obligatòries de la llei que serien aplicables en virtut de l'apartat 2 d'aquest article en absència d'elecció;
(10) Mentre que l'article 7 de l'esmentat Conveni estableix, subjecte a determinades condicions, aquest efecte pot donar-se, de manera concurrent amb la llei declarada aplicable, a les normes obligatòries del dret d'un altre país, en particular la llei de l'Estat membre dins del territori del qual el treballador es troba temporalment desplaçat;
(11) Mentre que, d'acord amb el principi de precedència del Dret comunitari establert en el seu article 20, aquest Conveni no afecta a l'aplicació de disposicions que, en relació amb un assumpte concret, estableixen normes d'elecció de la llei relatives a les obligacions contractuals i que estan o estaran contingudes en actes de les institucions de les Comunitats Europees o en lleis nacionals harmonitzades en l'aplicació d'aquests actes;
(12) Mentre que el Dret comunitari no impedeix als Estats membres aplicar la seva legislació, o els convenis col·lectius subscrits per empresaris i treballadors, a qualsevol persona ocupada, fins i tot temporalment, dins del seu territori, encara que el seu ocupador estigui establert en un altre Estat membre; mentre que el Dret comunitari no prohibeix als Estats membres garantir el compliment d'aquestes normes pels mitjans adequats;
(13) Mentre que les lleis dels Estats membres han de coordinar-se per a establir un nucli de normes obligatòries per al compliment d'una protecció mínima al país d'acolliment per part d'empresaris que desplacen a treballadors per a realitzar un treball temporal en el territori d'un Estat membre en el qual es presten els serveis; mentre que aquesta coordinació només pot aconseguir-se mitjançant el Dret comunitari;
(14) Mentre que un "nucli dur" de normes de protecció clarament definides ha de ser observat pel proveïdor dels serveis, sense perjudici de la durada del desplaçament del treballador;
(15) Considerant que s'ha d'establir que, en determinats casos clarament definits de muntatge i/o instal·lació de mercaderies, no s'apliquen les disposicions sobre els tipus mínims de pagament i els dies festius mínims pagats;
(16) Mentre que també hauria d'haver-hi una certa flexibilitat en l'aplicació de les disposicions relatives als tipus mínims de pagament i la durada mínima de les vacances anuals pagades; mentre que, quan la durada del desplaçament no sigui superior a un mes, els Estats membres poden, en determinades condicions, derogar les disposicions relatives als tipus mínims de pagament o preveure la possibilitat de derogació mitjançant convenis col·lectius; mentre que, quan la quantitat de treball a realitzar no sigui significativa, els Estats membres poden derogar les disposicions relatives als tipus mínims de pagament i la durada mínima de les vacances anuals pagades;
(17) Mentre que les normes obligatòries per a la protecció mínima en vigor al país d'acolliment no han d'impedir l'aplicació de termes i condicions d'ocupació més favorables als treballadors;
(18) Mentre que el principi que les empreses establertes fora de la Comunitat no han de rebre un tracte més favorable que les empreses establertes en el territori d'un Estat membre ha de ser respectat;
(19) Mentre que, sense perjudici d'altres disposicions del Dret comunitari, aquesta Directiva no comporta l'obligació de reconèixer jurídicament l'existència d'empreses de treball temporal, ni perjudica l'aplicació per part dels Estats membres de les seves lleis relatives a la contractació de treballadors i empreses de treball temporal a empreses no establertes en el seu territori sinó que operen en el marc de la prestació de serveis;
(20) Considerant que aquesta Directiva no afecta ni als acords celebrats per la Comunitat amb tercers països ni a les lleis dels Estats membres relatives a l'accés al seu territori de proveïdors de serveis de tercers països; mentre que aquesta Directiva tampoc perjudica les lleis nacionals relatives a l'entrada, residència i accés a l'ocupació de treballadors de tercers països;
(21) Mentre que el Reglament (CEE) núm. 1408/71 del Consell, de 14 de juny de 1971, sobre l'aplicació dels règims de seguretat social a les persones ocupades i les seves famílies que es desplacen dins de la Comunitat [E0005] estableix les disposicions aplicables en relació amb les prestacions i contribucions de la seguretat social;
(22) Considerant que aquesta Directiva no perjudica el dret dels Estats membres pel que fa a l'acció col·lectiva per defensar els interessos dels oficis i les professions;
(23) Mentre que els organismes competents en els diferents Estats membres han de cooperar entre si en l'aplicació d'aquesta Directiva; mentre que els Estats membres han de preveure els remeis adequats en cas d'incompliment d'aquesta Directiva;
(24) Considerant que és necessari garantir la correcta aplicació d'aquesta Directiva i, per a això, preveure una estreta col·laboració entre la Comissió i els Estats membres;
(25) Mentre que cinc anys després de l'adopció d'aquesta Directiva com a més tard, la Comissió ha de revisar les normes detallades per a l'aplicació d'aquesta Directiva amb la finalitat de proposar, si escau, les esmenes necessàries,
HAN ADOPTAT AQUESTA DIRECTIVA:
Aquesta Directiva s'aplicarà a les empreses establertes en un Estat membre que, en el marc de la prestació transnacional de serveis, posin als treballadors, de conformitat amb l'apartat 3, en el territori d'un Estat membre.
Aquesta Directiva no s'aplicarà a les empreses navals mercants pel que fa al personal marítim.
Aquesta Directiva s'aplicarà en la mesura en què les empreses esmentades en l'apartat 1 adoptin una de les següents mesures transnacionals: (a) enviar treballadors al territori d'un Estat membre pel seu compte i sota la seva direcció, en virtut d'un contracte celebrat entre l'empresa que fa el desplaçament i la part a la qual estan destinats els serveis, operant en aquest Estat membre, sempre que existeixi una relació laboral entre l'empresa que fa el desplaçament i el treballador durant el període de desplaçament; o (b) enviar treballadors a un establiment o a una empresa propietat del grup en el territori d'un Estat membre; o (c) ser una empresa de treball temporal o una agència de col·locació, contractar un treballador a una empresa d'usuari establerta o operant en el territori d'un Estat membre, sempre que existeixi una relació laboral entre l'empresa de treball temporal o l'agència de col·locació i el treballador durant el període de publicació.
Les empreses establertes en un Estat no membre no han de rebre un tracte més favorable que les empreses establertes en un Estat membre.
Aquesta Directiva s'aplicarà a les empreses establertes en un Estat membre que, en el marc de la prestació transnacional de serveis, posin als treballadors, de conformitat amb l'apartat 3, en el territori d'un Estat membre.
2. Aquesta Directiva no s'aplicarà a les empreses navals mercants pel que fa al personal marítim.
3. Aquesta Directiva s'aplicarà en la mesura en què les empreses a què fa referència l'apartat 1 adoptin una de les següents mesures transnacionals: (a) enviar treballadors al territori d'un Estat membre pel seu compte i sota la seva direcció, en virtut d'un contracte celebrat entre l'empresa que fa el desplaçament i la part per a la qual estan destinats els serveis, operant en aquest Estat membre, sempre que existeixi una relació laboral entre l'empresa que fa el desplaçament i el treballador durant el període de desplaçament; o (b) enviar treballadors a un establiment o a una empresa propietat del grup en el territori d'un Estat membre; o (c) contractar un treballador a una empresa d'ocupació temporal o empresa de pràctiques durant el període de desplaçament.
4. Les empreses establertes en un Estat no membre no han de rebre un tracte més favorable que les empreses establertes en un Estat membre.
A l'efecte d'aquesta Directiva, "treballador desplaçat" significa un treballador que, durant un període limitat, realitza el seu treball en el territori d'un Estat membre diferent de l'Estat en el qual normalment treballa.
A l'efecte d'aquesta Directiva, la definició d'un treballador és la que s'aplica en la legislació de l'Estat membre al territori del qual es desplaça el treballador.
A l'efecte d'aquesta Directiva, "treballador desplaçat" significa un treballador que, durant un període limitat, realitza el seu treball en el territori d'un Estat membre diferent de l'Estat en el qual normalment treballa.
A l'efecte d'aquesta Directiva, la definició d'un treballador és la que s'aplica en la legislació de l'Estat membre al territori del qual es desplaça el treballador.
Els Estats membres han d'assegurar que, independentment de la llei aplicable a la relació laboral, les empreses a les quals es fa referència en l'article 1 (1) garanteixin als treballadors desplaçats al seu territori els termes i condicions d'ocupació que abasten els següents assumptes que, en l'Estat membre en el qual es realitza el treball, s'estableixin: per llei, regulació o disposició administrativa, i/o per convenis col·lectius o arbitrals que s'hagin declarat universalment aplicables en el sentit de l'apartat 8, en la mesura en què es refereixin a les activitats a les quals es refereix l'Annex:(a) períodes màxims de treball i períodes mínims de descans;(b) períodes mínims de retribució, inclosos els períodes extraordinaris de jubilació;(d) les condicions de contractació de treballadors, en particular el subministrament de treballadors per empreses de treball temporal;(e) mesures de protecció respecte als termes i condicions d'ocupació de dones embarassades o dones que hagin donat a llum recentment, de nens i joves;(g) igualtat de tracte entre homes i dones i altres disposicions sobre la no discriminació.
A l'efecte d'aquesta Directiva, el concepte de tipus mínims salarials a què es refereix l'apartat 1 (c) es defineix per la legislació nacional i/o la pràctica de l'Estat membre al territori del qual es desplaça el treballador.
En el cas de muntatge inicial i/o primera instal·lació de mercaderies on aquesta sigui part integrant d'un contracte de subministrament de mercaderies i necessària per a la contractació de les mercaderies subministrades i dutes a terme pels treballadors qualificats i/o especialistes de l'empresa subministradora, no s'aplicarà el primer subapartat de l'apartat 1 (b) i (c) si el període de publicació no supera els vuit dies.
Aquesta disposició no s'aplicarà a les activitats en l'àmbit de les obres que figuren en l'Annex.
Els Estats membres poden, després de consultar als empresaris i als treballadors, d'acord amb les tradicions i pràctiques de cada Estat membre, decidir no aplicar el primer paràgraf de l'apartat 1 (c) en els casos esmentats en l'article 1 (3) (a) i (b) quan la durada del desplaçament no superi el mes.
Els Estats membres poden, d'acord amb les lleis i/o pràctiques nacionals, establir que es poden fer exempcions del primer paràgraf de l'apartat 1 (c) en els casos a què fa referència l'article 1 (3) (a) i (b) i d'una decisió d'un Estat membre en el sentit de l'apartat 3 d'aquest article, mitjançant convenis col·lectius en el sentit de l'apartat 8 d'aquest article, relatius a un o més sectors d'activitat, en els quals la durada del desplaçament no excedeixi d'un mes.
Els Estats membres poden preveure que es concedeixin exempcions del primer paràgraf de l'apartat 1 (b) i (c) en els casos esmentats en l'article 1 (3) (a) i (b) sobre la base que la quantitat de treball a realitzar no és significativa.
Els Estats membres que es beneficiïn de l'opció a la qual es fa referència en el primer paràgraf establiran els criteris que el treball a realitzar ha de complir per a ser considerat com a "no significatiu".
La durada de la publicació es calcularà sobre la base d'un període de referència d'un any des de l'inici de la publicació.
A l'efecte d'aquests càlculs, es tindrà en compte qualsevol període previ per al qual el lloc hagi estat omplert per un treballador desplaçat.
Els apartats 1 a 6 no impediran l'aplicació de les condicions d'ocupació més favorables als treballadors.
Les quotes específiques per al desplaçament es consideraran part del salari mínim, tret que es paguin en concepte de reemborsament de la despesa realment incorreguda a causa del desplaçament, com les despeses de viatge, pensió i allotjament.
"Convenis col·lectius o arbitrals que hagin estat declarats universalment aplicables" significa convenis col·lectius o arbitrals que han de ser respectats per totes les empreses de l'àmbit geogràfic i de la professió o indústria en qüestió.
En absència d'un sistema per a declarar universals els convenis col·lectius o les condecoracions arbitrals en el sentit del primer paràgraf, els Estats membres poden, si així ho decideixen, basar-se en: acords col·lectius o condecoracions arbitrals que siguin generalment aplicables a totes les empreses similars en l'àmbit geogràfic i en la professió o la indústria en qüestió, i/o acords col·lectius que hagin estat celebrats per les organitzacions empresarials i laborals més representatives a nivell nacional i que s'apliquin en tot el territori nacional.
Sempre que la seva aplicació a les empreses esmentades en l'apartat 1 de l'article 1 garanteixi la igualtat de tracte en els assumptes enumerats en el primer paràgraf de l'apartat 1 d'aquest article entre aquestes empreses i les altres empreses esmentades en aquest apartat que es trobin en una posició similar.
La igualtat de tracte, en el sentit d'aquest article, es considerarà que existeix quan les empreses nacionals es trobin en una posició similar: estiguin subjectes, en el lloc en qüestió o en el sector en qüestió, a les mateixes obligacions que el desplaçament d'empreses pel que fa als assumptes enumerats en el primer paràgraf de l'apartat 1, i estiguin obligats a complir aquestes obligacions amb els mateixos efectes.
Els Estats membres poden establir que les empreses a què fa referència l'apartat 1 de l'article 1 han de garantir als treballadors a què fa referència l'apartat 3 de l'article 1 (c) els termes i condicions que s'apliquen als treballadors temporals en l'Estat membre en el qual es realitza el treball.
Aquesta Directiva no exclou l'aplicació per part dels Estats membres, de conformitat amb el Tractat, a les empreses nacionals i a les empreses d'altres Estats, sobre la base de la igualtat de tracte, de:termes i condicions d'ocupació sobre qüestions diferents de les esmentades en el primer paràgraf de l'apartat 1 en el cas de les disposicions de política pública, els terminis i les condicions d'ocupació establertes en els convenis col·lectius o les concessions arbitrals en el sentit de l'apartat 8 i relatives a activitats diferents de les contemplades en l'Annex.
Els Estats membres han de garantir que, independentment de la llei aplicable a la relació laboral, les empreses a les quals es fa referència en l'article 1 (1) garanteixin als treballadors desplaçats al seu territori els termes i condicions d'ocupació que abasten els següents assumptes que, en l'Estat membre en el qual es realitza el treball, s'estableixin: per llei, regulació o disposició administrativa, i/o per convenis col·lectius o arbitrals que hagin estat declarats universalment aplicables en el sentit de l'apartat 8, en la mesura en què es refereixin a les activitats a les quals es refereix l'Annex:(a) períodes màxims de treball i períodes mínims de descans;(b) períodes mínims de retribució, inclosos els períodes extraordinaris de jubilació;(d) les condicions de contractació de treballadors, en particular el subministrament de treballadors per empreses de treball temporal;(e) mesures de protecció respecte als termes i condicions d'ocupació de dones embarassades o dones que hagin donat a llum recentment, de nens i joves;(g) igualtat de tracte entre homes i dones i altres disposicions sobre la no discriminació.
2. En el cas de muntatge inicial i/o primera instal·lació de mercaderies on aquesta sigui part integrant d'un contracte de subministrament de mercaderies i necessària per a la contractació de les mercaderies subministrades i dutes a terme pels treballadors qualificats i/o especialistes de l'empresa subministradora, no s'aplicarà el primer subapartat de l'apartat 1 (b) i (c) si el període de publicació no supera els vuit dies.
Els Estats membres poden, després de consultar als empresaris i als treballadors, d'acord amb les tradicions i pràctiques de cada Estat membre, decidir no aplicar el primer paràgraf de l'apartat 1 (c) en els casos esmentats en l'article 1 (3) (a) i (b) quan la durada del desplaçament no superi el mes.
Els Estats membres poden, d'acord amb les lleis i/o pràctiques nacionals, establir que es poden fer exempcions del primer paràgraf de l'apartat 1 (c) en els casos a què fa referència l'article 1 (3) (a) i (b) i d'una decisió d'un Estat membre en el sentit de l'apartat 3 d'aquest article, mitjançant convenis col·lectius en el sentit de l'apartat 8 d'aquest article, sobre un o més sectors d'activitat, quan la durada del desplaçament no superi el mes.
Els Estats membres poden preveure que es concedeixin exempcions del primer paràgraf de l'apartat 1 (b) i (c) en els casos esmentats en l'article 1 (3) (a) i (b) sobre la base que la quantitat de treball a realitzar no és significativa.
6. La durada de la publicació es calcularà sobre la base d'un període de referència d'un any des de l'inici de la publicació.
Els apartats 1 a 6 no impediran l'aplicació de les condicions d'ocupació més favorables per als treballadors.
8. "Convenis col·lectius o arbitrals que hagin estat declarats universalment aplicables" significa convenis col·lectius o arbitrals que han de ser respectats per totes les empreses de l'àmbit geogràfic i de la professió o indústria en qüestió.
Els Estats membres poden establir que les empreses a què fa referència l'apartat 1 de l'article 1 han de garantir als treballadors a què fa referència l'apartat 3 de l'article 1 (c) els termes i condicions que s'apliquen als treballadors temporals en l'Estat membre en el qual es realitza el treball.
Aquesta Directiva no exclou l'aplicació per part dels Estats membres, de conformitat amb el Tractat, a les empreses nacionals i a les empreses d'altres Estats, sobre la base de la igualtat de tracte, de:termes i condicions d'ocupació en assumptes diferents dels esmentats en el primer paràgraf de l'apartat 1 en el cas de les disposicions de política pública, els terminis i les condicions d'ocupació establertes en els convenis col·lectius o les concessions arbitrals en el sentit de l'apartat 8 i relatives a activitats diferents de les contemplades en l'Annex.
A l'efecte de l'aplicació d'aquesta Directiva, els Estats membres designaran, de conformitat amb la legislació i/o la pràctica nacionals, una o més oficines d'enllaç o un o més organismes nacionals competents.
Els Estats membres han de preveure la cooperació entre les autoritats públiques que, d'acord amb la legislació nacional, són responsables del seguiment dels termes i condicions d'ocupació a què es refereix l'article 3. Aquesta cooperació consistirà en particular a respondre a les sol·licituds motivades d'aquestes autoritats d'informació sobre la contractació transnacional de treballadors, inclosos els abusos manifestos o els possibles casos d'activitats transnacionals il·legítimes.
La Comissió i les autoritats públiques esmentades en el primer paràgraf cooperaran estretament per a examinar les dificultats que puguin sorgir en l'aplicació de l'article 3 (10).
L'assistència administrativa mútua es prestarà gratuïtament.
Cada Estat membre ha d'adoptar les mesures adequades per a facilitar la informació sobre els termes i condicions d'ocupació a què es refereix l'article 3 de manera general.
Cada Estat membre notificarà als altres Estats membres i a la Comissió les oficines d'enllaç i/o els òrgans competents als quals es refereix l'apartat 1.
A l'efecte de l'aplicació d'aquesta Directiva, els Estats membres designaran, de conformitat amb la legislació i/o la pràctica nacionals, una o més oficines d'enllaç o un o més organismes nacionals competents.
2. els Estats membres han de preveure la cooperació entre les autoritats públiques que, de conformitat amb la legislació nacional, són responsables del seguiment dels termes i condicions d'ocupació a què es refereix l'article 3. Aquesta cooperació consistirà en particular a respondre a les sol·licituds motivades d'aquestes autoritats d'informació sobre la contractació transnacional de treballadors, inclosos els abusos manifestos o els possibles casos d'activitats transnacionals il·legítimes.
3. Cada Estat membre adoptarà les mesures adequades per a facilitar la informació sobre els termes i condicions de l'ocupació a què es refereix l'article 3 de manera general.
Cada Estat membre notificarà als altres Estats membres i a la Comissió les oficines d'enllaç i/o els òrgans competents a què fa referència l'apartat 1.
Els Estats membres adoptaran les mesures adequades en cas d'incompliment d'aquesta Directiva.
En particular, garantiran que els treballadors i/o els seus representants disposin de procediments adequats per al compliment de les obligacions contemplades en aquesta Directiva.
Amb la finalitat d'aplicar el dret a les condicions d'ocupació garantides en l'article 3, els procediments judicials poden instituir-se en l'Estat membre en el territori del qual es troba o va ser destinat el treballador, sense perjudici, si escau, del dret, en virtut dels convenis internacionals vigents sobre jurisdicció, a incoar procediments en un altre Estat.
Els Estats membres adoptaran les lleis, reglaments i disposicions administratives necessàries per a complir aquesta Directiva a tot tardar el 16 de desembre de 1999, i informaran immediatament la Comissió d'aquesta.
Quan els Estats membres adoptin aquestes disposicions, hauran de contenir una referència a aquesta Directiva o hauran d'anar acompanyades d'aquesta referència en ocasió de la seva publicació oficial, i els mètodes d'aquesta referència seran establerts pels Estats membres.
Per al 16 de desembre de 2001, com a més tard, la Comissió revisarà el funcionament d'aquesta Directiva amb vista a proposar les esmenes necessàries al Consell si escau.
Aquesta Directiva va dirigida als Estats membres.